Larimar

El larimar és una rara varietat de pectolita, trobada solament en la província de Barahona en la regió sur de la República Dominicana. La seua coloració varia en una gama que conté blanc, blau clar, blau verdenc i blau profunt.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1916, segons senyes històriques recolectades per les autoritats mineres dominicanes, el sacerdot Miguel Dumenge Forts Loren, qui en eixe llavors era retor de Barahona, va anar el primer en descobrir la roca blava. El 29 de novembre del mateix any, va solicitar un permís per a explorar i explotar la mina, pero est va ser rebujat ya que en el país no es coneixia este tipo de pectolita.[2]
En 1974 en una plaja de la costa de Barahona, Miguel Méndez i Norman Rilling, un voluntari del Cos de Pau, redescubrieron el larimar. Els habitants de la zona que pensaven que esta roca provenia de la mar, la varen cridar Roca Blava. Les poques roques que varen trobar eren restants que havien segut arrastrats fins a la mar pel Riu Bahoruco. Després d'una busca, es va trobar l'orige de les roques, que es va convertir en la mina Els Chupaderos. Este lloc és el mateix que havia trobat el sacerdot en 1916.[1][2]
Va ser declarada pedra nacional de la República Dominicana en l'any 2011 en la Llei n.º 296 del 4 de novembre d'eixe any. Esta gema constituïx un símbol de l'identitat i patrimoni cultural de la nació. A través de la llei es designa que els ministeris d'Energia i Mines, Mig ambient i Recursos Naturals, Cultura i Turisme, assignaran part del seu presupost per a realisar activitats que promoguen nacional i internacionalment el larimar com a pedra semipreciosa que identifica al país
En 2018 el Congrés Nacional va declarar el 22 de novembre de cada any com a “Dia Nacional del Larimar”, per mig de la Llei n.º 17 del 23 d'abril de 2018.
Geologia
[editar | editar còdic]El larimar és una varietat de pectolita composta per un hidrat de silicat àcit de calcio i sodi. Apareix associada a roques volcàniques (andesita i basalt) del sur de l'illa, originades en el Mioceno. Encara que s'han trobat moltes pectolitas en diversos llocs del món, cap posseïx la coloració del larimar. Este color blau, diferent al d'atres roques, és el resultat d'una substitució de calci per coure.[1]
Els Chupaderos
[editar | editar còdic]Esta mina de larimar està ubicada a uns 10 quilómetros de la ciutat de Barahona, en la regió suroest de la República Dominicana.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Larimar -- Beautiful, blue and baffling». Article in Lapidary Journal. Consultat el 24 de setembre de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Tot sobre el Larimar -- Història, formació i usos del Larimar». Archivat des d'el original, el 26 de març de 2009. Consultat el 24 de setembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Larimar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.