Parc nacional Els Glaciars
El parc nacional Els Glaciars (estrictament parc i reserva nacional Els Glaciars) està ubicat en la província de Santa Creu i és el de major extensió i ubicat més a l'occident d'Argentina,[1] comprén una superfície de 7.269 km² o 731.932 ha.[2]
Patrimoni Mundial
[editar | editar còdic]En l'any 1981 va ser el primer parc nacional en ser declarat per l'UNESCO «Patrimoni de la Humanitat» o Lloc de Patrimoni Mundial conformant un dels nou del seu país. Esta menció va ser, a raó de la seua bellea, interés glaciológico i geomorfològic, i part de la seua fauna en perill d'extinció,
Extensió i superfície
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El seu toponímia es referix a les seues glaciarés, que constituïxen la major capa de gèl fòra de les àrees polars. D'acort al Pla de Gestió aprovat en 2019.[3] la superfície del parc nacional Els Glaciars es subdivide en dos àrees de maneig: parc nacional en 538 550 ha, i l'àrea protegida en recursos manejats en 188 377 ha. Esta última es dividix en tres sectors cridats reserves nacionals: Zona Viedma, Zona Centre, i Zona Roca.[4]
La superfície no està consolidada per falta de demarcació en un sector del llímit en Chile (uns 1500 km²) i per falta de mensura inscripta i aprovada, existint incertitut sobre la norma llegal a aplicar per a la definició del llímit este en el sector del riu dels Regressos.
Administració i zonificación
[editar | editar còdic]L'àrea protegida es subdivide en quatre zones de distint grau de protecció:
- Parc nacional Els Glaciars: és l'àrea major i comprén tot el sector del llímit internacional, els glaciars i el sector oest del llac argentí. Com per les seues característiques biològiques deuen gojar d'un grau de protecció molt més rigorós, el decret n.º 2149/1990 de 10 d'octubre de 1990[4] va designar tot el sector del parc nacional com reserva natural estricta, pero pel decret n.º 453/1994 de 23 de març de 1994, va ser reduït a 3 i el restant del parc nacional va ser declarat reserva natural selvada.[5]
- Reserva nacional Els Glaciars, Zona Viedma: comprén l'extrem oest del llac Viedma i un sector al nort del mateix.
- Reserva nacional Els Glaciars, Zona Centre: comprén l'àrea central entre els llac Viedma i argentí, a l'orient del parc nacional. Un sector és reserva natural selvada.
- Reserva nacional Els Glaciars, Zona Roca: comprén l'extrem surest.
Les reserves naturals estrictes són les següents:
- Reserva natural estricta Entanque del Mascarello
- Reserva natural estricta Cordonera Federico Reichter
- Reserva natural estricta Entanque del Ric Camiseta
Per resolució n.º 126/2011 de l'Administració de Parcs Nacionals de 19 de maig de 2011 es va dispondre que, el parc nacional enquadrara per als fins administratius en la categoria àrees protegides de complexitat I, per la qual cosa té al seu front un intendent designat, del que depenen 6 departaments (Administració; Obres i Manteniment; Guardaparques Nacionals; Conservació i Educació Ambiental; Us Públic; Recursos Humans i Capacitació) i 2 divisions (Despaig i Taula d'Entrades, Eixides, i Notificacions; Assunts Jurídics).[6] La intendencia té la seua sèu en la localitat d'El Calafate. En El Chaltén es troba el Centre d'Informes Guardaparque Ceferino Fonzo.
Creació
[editar | editar còdic]
El 15 de febrer de 1877, el pèrit argentí per a les qüestions de llímits en Chile, Francisco Pascasio Moreno, va batejar al llac que dona orige al riu Santa Creu en el nom de llac Argentí, plantant una bandera d'Argentina. Va ser una de les primeres persones no indígenes que va aplegar a la zona. Va estar molt prop del glaciar que, en el seu honor, du el seu nom, sense poder conéixer-ho.
El decret n.º 105 433 d'11 de maig de 1937 del president Agustín Pedro Just, va declarar reserves nacionals en destí a parcs nacionals a 4 territoris de la Patagonia, entre els quals estava la reserva nacional dels Glaciars en el Territori Nacional de Santa Creu, els llímits de la qual varen ser especificats en l'artícul 2.[7]
En setembre de 1942, per mig del decret n.º 129 433 l'àrea de la reserva dels Glaciars va ser ampliada en el marge coster sobre el canal dels Témpanos i la costa nort del llac Ric.
El decret llei n.º 9504 de 28 d'abril de 1945 d'Edelmiro Julián Farrell, va transformar la reserva nacional en parc nacional:[8]
Per ser una norma d'un govern de facto, el decret llei va ser ratificat per llei n.º 13895, sancionada el 30 de setembre de 1949.[9]
En 1971, per mig de la llei n.º 19 292, es varen establir els llímits actuals del parc i la seua zonificación com a parc nacional i reserva nacional.
La llei n.º 23 766 sancionada el 21 de decembre de 1989 i promulgada el 12 de giner de 1990, desafectó i va transferir a la província de Santa Creu el domini de 135 ha de la reserva nacional zona Viedma per al ejido urbà de la localitat del Chaltén (fundada el 12 d'octubre de 1985) i 30 ha de la mateixa reserva per a instalacions del embarcadero de la futura Vila Baïa Túnel. La llei, no obstant, no va transferir la jurisdicció sobre eixes àrees que, per lo tant, seguixen sent part del parc nacional Els Glaciars.[10]
Per resolució HD n.º 40/2019 la APN va acceptar la donació en càrrec de l'immoble denominat Estància Ricanor, de 5005 ha 26 a 13 ca que consolida la vinculació del parc nacional en l'àrea protegida provincial Llac del Desert.[11] Degut a que la Llegislatura provincial no va aprovar l'inclusió de l'àrea, en el parc nacional, el 3 de maig de 2019 el president Maurici Macri va dictar el decret n.º 326/2019 que va convertir a l'Estància Ricanor, en la reserva natural selvada Pedra del Flare, en espera de la seua inclusió al parc nacional.[12]
Ubicació del parc
[editar | editar còdic]
Els seus llímits per l'oest seguixen en tot moment la llínea divisòria internacional chilé-argentina entre els paralels 49° 15′ i 50° 50′ S (des del cerro Chaltén fins al mont Stokes), per lo que han segut modificats d'acort a la demarcació resultant del Acort per a precisar el recorregut del llímit des del Mont Fitz Roy fins al cerro Daudet de 1998 firmat el 16 de decembre de 1998, estant sense demarcar en el sector del cordonera Mariano Moreno, en a on cada país va fixar un llímit distint. Comprén part del camp de gèl Patagónico Sur i tots els glaciars que d'ell descendixen cap al costat oriental.
En eixe llímit internacional s'ubica el punt extrem més occidental de tot el país. Est, pot ser un punt ubicat a l'oest del cerro Roma) (49°33′S 73°34′O) o be un lloc ubicat al suroest del cordonera Mariano Moreno que té llongitut 73° 38′ 00″ O i està entre els paralels 49° 10′ 00″ i 49° 47′ 30″ ubicat en un àrea encara en disputa.
El parc nacional colindar en dos àrees protegides provincials, la reserva provincial Llac del Desert (creada per llei 2820 de 2005) i el parc provincial i la reserva provincial Península de Magallanes (creats per llei 2316 de 1993).
Aspectes de la seua naturalea
[editar | editar còdic]En este parc nacional es troba ubicat el Llac Argentí, en els braços del qual es troben els glaciars. Lo més destacable d'este parc nacional són els seus camps de gèl, que en total ocupen una superfície aproximada de 2600 km² (açò implica que més d'un 30% de la superfície del parc es troba ocupada per gèl). Des d'estos descendixen 47 glaciarés majors. El més conegut dels glaciars és el Pèrit Moreno, que s'expandix sobre les aigües del braç Sur del llac argentí, en un front de 5 km i una altura, per sobre el nivell del llac, de 60 metros.
El glaciar Upsala, ubicat sobre el braç Nort del mateix llac, és el de major tamany; exhibix un llarc de 50 km i un ample de casi 10 km. Ademés, es troben uns atres, que també destaquen per la seua magnitut, com el glaciar Spegazzini, glaciar Sec, glaciar Onelli (ubicat en la baïa Onelli), etc.
En el sector nort del parc es troba el massiç Fitz Roy que es destaca per la seua altura (3405 metros) i pel seu monumental aspecte de escarpadas ales per les que baixen glaciars en l'entorn de les cordoneres cordilleranos circumdants.
Este parc nacional va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1981.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
A les montanyes i glaciars se suma l'atractiu dels boscs subantárticos dominats per la lenga, el guindo i molts arbustos com el notro o ciruelillo i el calafate, que oferixen vistoses i colorides flors.
El bosc conta en la presència del gran cérvido cridat huemul, que durant l'hivern baixa de les praderies d'altura en busca de refugi i aliment, també merodea el puma i en les zones esteparias es troben guanacs; existixen també "vaques cimarronas" arribades a fins de XIX.
Entre la avifauna, mereixen destacar-se el carpintero negre patagónico, la cotorra austral, el picaflor de corona granate, el choique i el còndor.
En els ambients aquàtics es troba una gran diversitat d'aus, que inclou cisnes coll negre i ànets com el zambullidor gran i el dels torrents.
Cap a l'est, les estribaciones dels Vages es desdibuixen en la replanell patagónica i el bosc dona pas a l'estepa. Ací habiten guanacs, rabosots grisos i zorrinos patagónicos i maras. Entre les aus es destaca la gran corredora de la zona, el ñandú petiso (choique).
Els principals eixemplars del seu flora són arbres del gènero Nothofagus com la lenga, el ñire, el coihue de Magallanes o guindo; ademés, hi ha un representant de les coníferes, el ciprer de les guaitecas (Pilgerodendron uviferum). És important la presència d'un arbust de saborosos fruts cridat calafate, el sector oriental del parc correspon a l'estepa en la qual predominen espècies arbustivas com el calafate, el neneo, llareta, senecio, paramela, mata negra, i gramíneas com a espècies de coirones entre unes atres.
Clima
[editar | editar còdic]
Fret, ventoso en primavera, menys vent en autumne. Plujós de març a maig. Fret nival en hivern (des de juny a setembre) i, en la zona de glaciars i montanyes, (fret nival) durant tot l'any.
Aspectes culturals
[editar | editar còdic]Durant els últims 3000 anys la regió del llac Argentí va estar ocupada per grups caçadors-recolectors en una alta movilitat per a l'aprofitament d'espais situats tant en la estepa com en el bosc en altures variables des de 200 a 1100 m s. n. m. L'economia, centralisada en l'explotació del guanac, es basava en l'utilisació complementària dels distints ambients existents en diferents moments de l'any.
Les investigacions dels llocs arqueològics han detectat també materials provinents del oceà Pacífic, la qual cosa nos estaria indicant l'accés directe a eixes zones o l'existència de rets d'intercanvi.
Accessos
[editar | editar còdic]Hi ha vols regulars de vàries companyies des de Buenos Aires al Calafate (a 80 km dels Glaciars); allí es pot contractar l'excursió i l'estage. El vol dura tres hores. També per avió s'accedix des de Buenos Aires fins a Riu Gallecs, i des d'allí ixen vols locals cap al Calafate.
L'accés al parc nacional més convenient és des del nort per la ruta nacional 3 fins a Riu Gallecs, continuant per la ruta provincial 5, la nacional 40 i la provincial 11 fins a la localitat d'El Calafate, distant a 50 km a l'est del parc. Entre estes dos ciutats hi ha una distància de 418 km.
Des del Calafate es dalt a la localitat d'El Chaltén, en la partix nort de l'àrea protegida, unint la ruta provincial 11, la ruta nacional 40 i per últim la ruta provincial 23.
Els ingressos al parc són:
- per ruta provincial 11 fins al glaciar Pèrit Moreno (80 km de paviment).
- per ruta provincial 11 i ruta provincial 8 fins a Port Llac Argentí-Parage Punta Bandera (47 km).
- a llac Roca (50 km) es pot accedir per la ruta provincial 11 en direcció cap al glaciar Pèrit Moreno, desviant-se a l'esquerra per la ruta provincial 60 (ripio) fins a conectar en la ruta provincial 15 o be, transitant sempre la ruta provincial 15, tota de ripio.
- per la ruta provincial 11, ruta nacional 40 i ruta provincial 41 fins al Chaltén (220 km de paviment).
Senyes d'interés per al visitant
[editar | editar còdic]
En El Calafate i en El Chaltén, s'oferix estage en hosterías, albercs i cabanyes. Les àrees de càmping s'ubiquen en l'àrea del llac Viedma, propenca al Chaltén i en l'àrea Llac Argentí.
Excursions llacustres pel Llac Argentí partixen des de Punta Bandera, permetent conéixer, entre atres atractius, baïa Onelli i al glaciar Upsala. Els llocs més rellevants són les senderes i balcons sobre el glaciar Pèrit Moreno; caminada sobre el glaciar sobre un dels seus costats. El llac Onelli, ple de témpanos despresos de tres glaciars, accessible a través de la sendera de 800 m que du des del desembarcadero dels catamarans. Excursió terrestre al llac Roca, des del matí enjorn, quan es veuen moltes àguiles, caranchos i còndors. Senderisme en el parc i excursió al llac del Desert (fora del parc) des del Chaltén.
Un atre atractiu és la peixca deportiva d'espècies introduïdes en els llac Roca, Viedma, Argentí i en el riu dels Regressos; entre les espècies es destaquen les grans truchas (per eixemple la trucha arc iris) i salmonidos (per eixemple el salmón salar sebago).
Variades són les possibilitats per a recórrer l'àrea descrivint-se a continuació algunes d'elles:
- Al glaciar Moreno: s'aplega a través de la sendera vehicular Braç Ric, accedint a miradors i passareles que permeten admirar l'espectàcul del glaciar.
- Senda al campament Base riu Blanco: comença en la Seccional de Guardaparques de Llac Viedma. Creua el riu Fitz Roy i recorre boscs de lenga.
- Des del campament base del cerro Chaltén, es pot accedir a l'estany dels Tres. Du quatre hores de marcha.
- El cerro Chaltén, de 3375 metros d'altura, molt difícil d'escalar és elegit anualment per andinistas de tot lo món per a expedicions d'alt nivell professional. Parcs nacionals és qui autorisa esta activitat.
- Senda a l'estany i campament base del cerro Torre: part de la Seccional de Guardaparques Llac Viedma. Es transita per una sendera que voreja el riu Fitz Roy fins a aplegar a l'estany Torre. En el seu recorregut es travessa un bosc de lenga. La distància aproximada és de 15 km. que demanden sis hores d'anada i regrés.
Atres activitats en la zona (des del Calafate)
[editar | editar còdic]l'estància Alice (el Galpón) dona demostracions de arreo i esquila d'ovelles i organisa cavalcates fins al glaciar Pèrit Moreno (21 km). Excursions guiades a les pintures rupestres de punta Gualichu, front al llac argentí (10 km). Es pot aplegar en auto o en el curs de cavalcates organisades des del Calafate.
Vacacions campestres en les estàncies Alta Vista (33 km), Nibepo Aike (60 km) i Helsingfors (150 km sobre el llac Viedma).
Peixca de trucha marró de mar i steelhead en l'estància Güer Aike (Truchaike) (270 km, prop de Riu Gallecs).
Des del Chaltén fins a Tres Lagos i després cap a la localitat de Llac Sant Martín, sobre el riu Chalía, es poden vore les pintures rupestres de la Cova de les Mans.
Vore també
[editar | editar còdic]- Àrees naturals protegides d'Argentina
- Parcs nacionals d'Argentina
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Argentina
- Rompimiento del glaciar Pèrit Moreno
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Els Glaciars». Consultat el 2017.
- ↑ (2023) Retrats: Naturalea i cultura dels nostres parcs nacionals, Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Administració de Parcs Nacionals.
- ↑ Pla de Gestió
- ↑ 4,0 4,1 Decrete 2149/90 en Infoleg
- ↑ Decrete n.° 453/1994
- ↑ Infoleg. Resolució Nº 126/2011
- ↑ «Decrete n.° 105 433». Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2018. Consultat el 16 de febrer de 2018.
- ↑ Infoleg. Decrete llei n.° 9504
- ↑ Llei n.° 13895
- ↑ Infoleg. Llei n.º 23 766
- ↑ Pla de Gestió, p. 29
- ↑ Infoleg. Decrete n.° 326/2019
- ↑ Placa commemorativa
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional Els Glaciars.- Ficha en SIB
- Lloc oficial del parc nacional Els Glaciars
- Sistema Federal d'Àrees Protegides
- Sitie web oficial de la localitat del Chaltén
- Ficha en APN
- Admin. PNA
- Documents de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. (en anglés)
- Mapa del sector nort del parc nacional Els Glaciars
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Los Glaciares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.