Anex:Patrimoni de la Humanitat en Argentina
|
|
Actualment, Argentina té quatre elements com Patrimoni cultural immaterial i dotze elements com Patrimoni de la Humanitat: sèt llocs culturals i cinc llocs naturals. S'han propost atres dèu llocs per a la seua inscripció i figuren en la llistatentativa.
Bens naturals i culturals
Argentina conta actualment en els següents llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
| Parc nacional Els Glaciars | |
| Be natural inscrit en 1981. | |
| Criteri: (vii) (viii) Número de referència: 145 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Santa Cruz
.png|20px]] | |
"El Parc Nacional Els Glaciars és un lloc d'excepcional bellea natural en impressionants cims retallats i numerosos llac glaciars, com el Llac Argentí, que té 160 quilómetros de llongitut. En l'extrem d'este convergixen tres glaciars que precipiten enormes icebergs en les seues aigües gelades de color gris lechoso, en mig d'un estrèpit atronador."
|
| Missions jesuítiques guaraníes: Sant Ignacio Miní, Santa Ana, Nostra Senyora de Loreto i Santa María la Major (Argentina), Ruïnes de São Miguel dones Missõés (Brasil) | |
| Be cultural inscrit en 1984.[1] | |
Este ben és compartit en  Brasil
| |
| Criteri: (iv) Número de referència: 291-002, 291-003, 291-004, 291-005 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Misiones
.png|20px]] | |
"En el cor mateix de la selva tropical estan ubicades les ruïnes de cinc missions jesuïtes: Sant Miguel de les Missions (Brasil), Sant Ignacio Miní, Santa Ana, La nostra Senyora de Loreto i Santa María la Major (Argentina). Construïdes en territori guaraní durant els sigles XVII i XVIII, estes missions es caracterisen pel seu traçat específic i el seu desigual estat de conservació."
|
| Parc Nacional Iguazú | |
| Be natural inscrit en 1984. | |
| Criteri: (vii) (x) Número de referència: 303 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Misiones
.png|20px]] | |
"En el cor d'este parc es troba la catarata del Iguazú. Formada per un farallón basáltico semicircular de 80 metros d'altura i 2.700 metros d'esgambi, la catarata forma la frontera entre Argentina i Brasil i és una de les més espectaculars del món. Dividida en múltiples cascades de les que emanen enormes brumas. La selva humida subtropical circumdant alberga més de 2.000 espècies de plantes vasculars i la fauna característica de la regió: tapires, orsos formiguers jagants, mones aulladores, ocelotes, jaguars i caimans."
|
| Cova de les Mans, Riu Pintures | |
| Be cultural inscrit en 1999. | |
| Criteri: (iii) Número de referència: 936 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Santa Cruz
.png|20px]] | |
"La Cova de les Mans del Ric Pintures alberga un conjunt excepcional d'art rupestre, eixecutat entre els anys 13.000 i 9.500 a.C. La cova deu el seu nom a les chafades de mans estampades en les seues parets en una tècnica similar a la d'impressió en plantilla. Ademés d'estes figures, la cova posseïx numeroses representacions d'espècies encara vives de la fauna local, i més concretament de guanacs (llepe guanicoe). Els autors de les pintures be podrien haver segut els antepassats de les comunitats de caçadors-recolectors de Patagonia descobertes pels colonizadores europeus en el sigle XIX."
|
| Península Valdés | |
| Be natural inscrit en 1999. | |
| Criteri: (x) Número de referència: 937 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] | |
"Situada en Patagonia, la Península Valdés és un lloc de preservació de mamífers marins d'importància mundial. El lloc alberga importants poblacions reproductores de ballenes franques en perill d'extinció, aixina com d'elefants i lleons marins. Les orques de la regió practiquen una estratègia de caça única en el seu gènero, que és el resultat de la seua adaptació a les condicions específiques del llitoral."
|
| Parcs naturals d'Ischigualasto i Talampaya | |
| Be natural inscrit en 2000. | |
| Criteri: (viii) Número de referència: 966 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de La Rioja (Argentina)
.png|20px]] i [[Image:Flag_of_Provincia de San Juan (Argentina)
.png|20px]] | |
"Estos dos parcs contigus s'estenen per una superfície de més de 275.300 hectàrees en la regió desértica que llimita a l'oest en les Serres Pampeanas del centre d'Argentina. Les sis formacions geològiques dels parcs alberguen el conjunt continental de fòssils més complet del món corresponents al Triásico, el periodo geològic que es va iniciar uns 245 millons d'anys abans de nostra era i va finalisar uns 37 millons d'anys despuix. Els fòssils comprenen una àmplia gama d'antepassats de mamífers, aixina com vestigis de dinosauris i plantes, que ilustren l'evolució dels vertebrats i les característiques dels paleoambientes del periodo Triásico."
|
| Poma i Estàncies Jesuíticas de Còrdova | |
| Be cultural inscrit en 2000. | |
| Criteri: (ii) (iv) Número de referència: 995-001, 995-002, 995-003, 995-004, 995-005, 995-006 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Córdoba (Argentina)
.png|20px]] | |
"La Poma Jesuítica de la ciutat de Còrdova, que va ser un dels núcleus de l'antiga Província Jesuítica del Paraguay de la Companyia de Jesús, comprén l'universitat,[2] l'iglésia, la residència dels pares jesuïtes i el colege Montserrat. Este conjunt i les cinc estàncies jesuítiques de les serres cordoveses alberguen edificis religiosos i seculars ilustrativos d'una experiència religiosa, social i econòmica sense precedents, que es va portar a terme entre els sigles XVII i XVIII i va durar més de 150 anys."
|
| Quebrada de Humahuaca | |
| Be cultural inscrit en 2003. | |
| Criteri: (ii) (iv) (v) Número de referència: 1116 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] | |
"Este lloc s'estén a lo llarc d'un important itinerari cultural, el Camí del Inca, que seguix el curs del Riu Gran i la seua espectacular vall, des del seu naiximent en el altiplano desértico i fret dels Alts Andes fins a la seua confluència en el Riu Leone, uns 150 quilómetros més al sur. En la vall hi ha chafades importants de la seua utilisació com a via comercial important des de 10.000 anys arrere, aixina com de les activitats de grups de caçadors-recolectors prehistòrics. També hi ha vestigis del imperi inca (sigles XV i XVI) i dels combats dels republicans per l'independència d'Argentina (sigles XIX i XX)."
|
|
Qhapaq Ñan, sistema vial andino |
| Be cultural inscrit en 2014. | |
Este ben és compartit en  Bolivia,  CHL, Anex:Patrimoni de la Humanitat en Argentina en Catalogue of Life.,  Equador i  Perú
| |
| Criteri: (ii) (iii) (iv) (vaig vore) Número de referència: 1459-001, 1459-002, 1459-003, 1459-004, 1459-005, 1459-006, 1459-007, 1459-008, 1459-009, 1459-010, 1459-011, 1459-012, 1459-013 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Catamarca
.png|20px]], [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]], [[Image:Flag_of_Provincia de La Rioja (Argentina)
.png|20px]], [[Image:Flag_of_Provincia de Mendoza
.png|20px]], [[Image:Flag_of_Provincia de Salta
.png|20px]], [[Image:Flag_of_Provincia de San Juan (Argentina)
.png|20px]] i [[Image:Flag_of_Provincia de Tucumán
.png|20px]] | |
"Es tracta d'una vasta ret viària d'uns 30.000 quilómetros construïda a lo llarc de varis sigles pels incas –aprofitant en part infraestructures preincaiques ya existents– en vistes a facilitar les comunicacions, els transports i el comerç, i també en fins defensius. Este extraordinari sistema de camins s'estén per una de les zones geogràfiques del món de majors contrasts, des dels cims nevats dels Andes que s'empinen a més de 6.000 metros d'altitut fins a la costa del Pacífic, passant per boscs tropicals humits, valls fèrtils i deserts de aridez absoluta. La ret viària va alcançar la seua màxima expansió en el sigle XV, aplegant a estendre's per tot lo llarc i ample de la cordillera andina. El nou lloc del patrimoni mundial, que consta de 273 components i s'estén a lo llarc de més de 5.000 quilómetros. Els components s'han seleccionat per a posar de relleu l'important funció social i política de la ret viària; les obres mestres d'arquitectura i ingenieria i les infraestructures conexas dedicades a les activitats mercantils, l'estage i l'almagasenament de mercaderies; i els llocs en un significat religiós."
|
|
Obra arquitectònica de li Corbusier – Contribució excepcional al Moviment Modern |
| Be cultural inscrit en 2016. | |
Este ben és compartit en  GER,  Bélgica,  FRA,  ,  Japó i  CHE
| |
| Criteri: (i) (ii) (vaig vore) Número de referència: 1321-11 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Buenos Aires
.png|20px]] | |
"Repartits en sèt països, els 17 llocs integrants d'este ben del patrimoni mundial constituïxen un testimoni de l'invenció d'un nou modo d'expressió de l'arquitectura, en clara ruptura en les seues formes anteriors. Les obres arquitectòniques d'eixos llocs varen ser realisades per li Corbusier a lo llarc de cinquanta anys de “busca pacient”, segons les seues pròpies paraules. El Complex del Capitolio de Chandigarh (Índia), el Museu Nacional d'Art Occidental de Tòquio (Japó), la casa del Dr. Curutchet en L'Argent (Argentina) i l'Unité d'Habitation de Marsella (França), entre atres construccions, posen de manifest les solucions aportades en el sigle XX pel Moviment Modern al repte de renovar les tècniques arquitectòniques per a satisfer les necessitats de la societat. Estes obres mestres del geni humà també constituïxen un testimoni de l'internacionalisació de l'arquitectura a escala planetària."
|
|
Parc nacional Los Alerces |
| Be natural inscrit en 2017. | |
| Criteri: (vii) (x) Número de referència: 1526 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] | |
"El Parc Nacional Els Làrixs està localisat en els Andes del nort de Patagonia i el seu llímit occidental coincidix en la frontera chilena. Successives glaciacions han molejat el paisage d'esta regió creant espectacularos formes com morrenas, circs glacials i llac d'aigua cristalina. La vegetació està dominada per densos boscs templats, que cedixen el pas a les més elevades praderies alpines baix els cims dels Andes. El ben és vital per a la protecció d'algunes de les últimes parts del Bosc continu de la Patagonia en un estat casi prístino i és habitat per a numeroses espècies de flora i fauna amenaçades."
|
|
Museu de la ESMA - Antic Centre Clandestí de Detenció, Tortura i Extermini |
| Be cultural inscrit en 2023. | |
| Criteri: (vaig vore) Número de referència: 1681 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Ciudad de Buenos Aires
.png|20px]] | |
"L'actual edifici de la ESMA, en una superfície de 5.390 m² i ubicat en la propietat de 16 hectàrees a on l'Escola de Mecànica de l'Armada solia funcionar, va ser inaugurat en 1946 com el Cassino d'Oficials. Les habitacions dels oficials més alts de l'Armada Argentina estaven en este edifici, un pabelló aïllat rodejat de jardins composts per un edifici principal en tres blocs perpendiculars subordinats, en sòtols i un gran àtic.
Entre 1976 i 1983, durant l'última dictadura militar, els terrenys de la ESMA varen ser part fonamental de l'esquema repressiu l'epicentre del qual es trobava en este edifici, a on operava el Centre Clandestí de Detenció, Tortura i Extermini (CCDTyE). Ací, la Marina va seqüestrar, va torturar i va desaparéixer a més de 5.000 hòmens i dònes. Les violacions greus dels drets humans, el pla sistemàtic de furtar als chiquets naixcuts en captiveri i l'extermini dels presos tirats vius a la mar durant els cridats "vols de la mort" fan d'este edifici un símbol del genocidi que va tindre lloc en el país. És una prova irrefutable del terrorisme d'Estat que infligió una violència criminal extrema a la societat en general." |
Llistatentativa
L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Argentina ha presentat els següents llocs:
|
Valls Calchaquíes |
| Be cultural propost el 15 de novembre de 2001. | |
| Criteri: (ii) (iii) (iv) (v) (vaig vore) Número de referència: 1582 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Catamarca
.png|20px]], [[Image:Flag_of_Provincia de Salta
.png|20px]] i [[Image:Flag_of_Provincia de Tucumán
.png|20px]] | |
"El Valle Calchaquí forma una estreta franja nort-sur de 250 km de llongitut en el riu Calchaquí, entre les unitats estructurals de La Puna i la cordillera oriental. Un grup de valls secundàries i goles, tant llongitudinals com a travesseres, construïxen el sistema tributari del riu Calchaquí. La Quebrada de les Closques és, a la seua volta, una profunda vall fluvial de 75 km de llarc, que s'estén des de la ciutat d'Alemània fins a l'unió dels rius Calchaquí i Santa María."
| |
|
Parc Nacional Serra de les Quijadas |
| Be natural propost el 24 de febrer de 2005. | |
| Criteri: (vii) (viii) (ix) Número de referència: 2021 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de San Luis
.png|20px]] | |
"El Parc Nacional de la Serra de les Quijadas constituïx sense dubte un "santuari" de flora i fauna de la província de Sant Luis i del centre-oest argentí, ya que el seu entorn constituïx una franja de transició o "ecotono" entre les ecorregions Del Chaco i el Mont. Els afloraments sedimentarios de la Serra de les Quijadas formen part d'una cadena d'unitats geològiques l'estudi detallat de les quals ha permés complementar part de l'informació geohistórica i paleobiológica del Mesozoico Superior en Argentina, que s'estén més de 120 millons d'anys (La totalitat dels periodos Jurásico i Cretáceo)."
| |
|
La Payunia, Campos Volcànics Llancanelo i Payún Matrú |
| Be natural propost el 18 d'abril de 2011. | |
| Criteri: (vii) (viii) Número de referència: 5615 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Mendoza
.png|20px]] | |
"El lloc propost inclou dos àrees protegides: les reserves provincials d'Estany de Llancanelo i La Payunia. La primera té 90.000 hectàrees de reserva protegida, dels quals 65.000 ha han segut declarada lloc Ramsar en 1996. És una de les poques àrees del país en un pla de maneig participatiu, desenrollat conjuntament en els residents, i únic en el món en llímits volumètrics. La reserva de la Payunia cobrix 192.000 ha i és reserva des de 1982, en el futur s'ampliarà a 450.000 hectàrees utilisant terres públiques disponibles i atres terres privades en l'acort dels propietaris. En esta part el territori volcànic alcança el seu punt màxim, centrant-se en la seua major varietat de relleus volcànics i creant un impressionant paisage."
| |
|
Reserva provincial arqueològica, paleontológica i geològica de Pehuen-Có - Mont Bell |
| Be mixto propost el 17 de giner de 2014. | |
| Criteri: (iii) (v) (vaig vore) (viii) (ix) Número de referència: 5851 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Buenos Aires
.png|20px]] | |
"En este lloc es conserva, en una secció tallada per l'ingrés marí del Holoceno, un registre geològic, paleontológico i arqueològic de característiques excepcionals. En una extensió d'uns 25 km, diferents formacions sedimentarias les edats de les quals disminuïxen d'oest a est, nos dona informació detallada sobre l'història de la vida i els canvis del paisage en els últims 5 millons d'anys. Per esta raó, a lo llarc d'alguns quilómetros de plages, que estan allumenades en l'alçament i la posada del sol de l'Atlàntic durant l'estiu, les roques evoquen paisages molt diferents formats en el temps i han segut habitats per espècies que viuen abans i despuix del Gran Intercanvi Americà."
| |
| Moisés Ville | |
| Be cultural propost el 29 de juny de 2015. | |
| Criteri: (ii) (iii) (vaig vore) Número de referència: 6066 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Santa Fe
.png|20px]] | |
"Moisés Ville, ubicat en la província de Santa Fe, va anar el primer assentament judeu rural en 1889. La primera població era un grup de famílies procedents de la regió de Podolia, actualment en Ucrània.
Durant la primera mitat del sigle XX, Moisés Ville es va convertir en el poble judeu més important d'Argentina i en un centre de cultura judeua reconegut a nivell internacional; Famosa per les seues sinagogues, teatre, escoles i acadèmies hebrees, biblioteques i periòdics i revistes, tant en yiddish com en espanyol. A partir de la década de 1950, molts descendents dels colon originals varen escomençar a abandonar Moisés Ville, per a buscar possibilitats d'educació superior. Actualment, la població judeua en el llogaret és un 10% del total, pero els testimonis de la cultura judeua estan presents i vius, tant en components tangibles com a intangibles." | |
| Ciutat de Tigre i els seus clubs de rem | |
| Be cultural propost el 8 de juny de 2017. | |
| Criteri: (ii) (iii) Número de referència: 6288 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Buenos Aires
.png|20px]] | |
"L'àrea urbana de la ciutat de Tigre junt als rius Tigre, Luján i Reconquista constituïx un testimoni excepcional d'un assentament urbà caracterisat per la presència de rius i rieres i en una vocació turística i deportiva. [...] L'establiment de clubs de rem entre fins del sigle XIX i principis del XX per comunitats estrangeres que en eixe moment varen aplegar a l'Argentina va fer que Tigre reflectira l'esperit cosmopolita del país en eixe moment.
Els components arquitectònics que atesten el desenroll de la ciutat de Tigre com a centre turístic i, especialment, com un lloc per a la pràctica del rem, comprenen els propis clubs, viles de vacacions construïdes entre finals del sigle XIX i principis del XX, i també edificis relacionats en els servicis i les instalacions de turisme. Com a conjunt, este grup d'edificis constituïx un testimoni excepcional de l'eclecticisme arquitectònic imperant en el periodo, incloses expressions que comprenen des del academicisme italià fins al Moviment Modern del sigle XX. Este eclecticisme es nota no solament en l'arquitectura residencial sino també en els clubs de rem, a on, ademés dels estils anglesos típics d'este tipo d'instalacions en atres regions del món, existixen expressions relacionades en les tendències italiana, francesa, espanyola i moderna, que contribuïxen a l'excepcionalitat del conjunt arquitectònic i del paisage urbà resultant." | |
| Cova de les Mans i llocs associats de la conca del ric Pintures | |
| Be cultural propost el 31 de giner de 2018. | |
| Criteri: (iii) Número de referència: 6297 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Provincia de Santa Cruz
.png|20px]] | |
"Cova de les Mans mostra l'exhibició principal d'estils d'escenes de caça entre 9400 i 6400 anys AP, entre l'art rupestre de la conca del ric Pintures que té una gran extensió de temps, entre 9400 i 2000 anys AP, com una expressió genuïna dels caçadors-recolectors que varen escomençar a poblar la Patagonia des de fa 12.000 anys AP. L'estil Charcamata, per la seua banda, apareix despuix de 5400 AP, domina l'escena regional i representa la major exhibició iconográfica, sobre la Cova de les Mans que mostra pocs eixemples d'este estil.
Esta replicació dels motius en diferents llocs com El Puma 1, Cerro dels Indis, Cova Gran de la Riera Lleja i Cova de les Mans en sí mostra l'importància de Ràfol Charcamata com un nodo per a l'interpretació de l'art rupestre i del territori demarcació per part d'estos caçadors en el seu nomadisme estacional, adquirint un valor excepcional per a la comprensió de l'evolució regional de l'art rupestre per l'excelent conservació de les seues pintures." | |
|
Workers’ Assembly Halls (Argentina) |
| Be cultural propost el 12 de maig de 2023. | |
| Criteri: (iii) (iv) (vaig vore) Número de referència: 6696 | |
| Localisació: [[Image:Flag_of_Ciudad de Buenos Aires
.png|20px]], Plantilla:Austràlia i Plantilla:Dinamarca | |
Esta nominació transnacional comprén edificis en Austràlia, Argentina i Dinamarca relacionats en el moviment obrer democràtic internacional i l'organisació massiva de treballadors des de 1850 en avant. Varen ser construïts específicament per a servir com a llocs de reunió i contenien vàries sales de reunions per a assamblees, events polítics i comunals, oficines, a sovint cuines, imprentes i negocis. En Argentina està postulat l'Edifici de la Confederació General del Treball en Buenos Aires, sèu de la Confederació General del Treball, construït en 1950.
|
Patrimoni cultural immaterial
|
El tango |
| Be immaterial inscrit en 2009. | |
Este element és compartit en  Uruguai
| |
"La tradició argentina i uruguayana del tango, hui coneguda en el món sancer, va nàixer en la conca del Riu de l'Argent, entre les classes populars de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo. En esta regió, a on es mesclen els emigrants europeus, els descendents d'esclaus africans i els natius (criollos), es va produir una amalgama de costums, creències i ritos que es va transformar en una identitat cultural específica. Entre les expressions més característiques d'eixa identitat figuren la música, la dansa i la poesia del tango que són, al mateix temps, una encarnació i un vector de la diversitat i del diàlec cultural. Practicat en les milongas –sales de ball típiques– de Buenos Aires i Montevideo, el tango ha difòs l'esperit de la seua comunitat pel món sancer, adaptant-se a nous entorns i al pas del temps. Eixa comunitat comprén hui músics, ballarins professionals i aficionats, coreógrafs, compositors, letrista i professors que ensenyen este art i fan descobrir els tesors vius nacionals que encarnen la cultura del tango. El tango també està present en les celebracions del patrimoni nacional, tant en Argentina com en Uruguay, lo que mostra el vast alcanç d'esta música popular urbana". (UNESCO/BPI)[3]
| |
|
El fileteado |
| Be immaterial inscrit en 2015. | |
"El filete porteño de Buenos Aires és una tècnica pictòrica tradicional que combina els colors vius en estils tipogràfics específics. Les seues realisacions es poden contemplar en autobusos urbans, camions i senyalisacions de tendes i almagasens, i són cada volta més freqüents en la decoració de la llar. Les seues imàgens guarden relació en el patrimoni cultural de la ciutat, incorporen elements de caràcter social o religiós i constituïxen una forma de memòria colectiva. La temàtica popular d'eixes imàgens comprén, entre unes atres, representacions de sants i personalitats polítiques admirades, aixina com d'estreles musicals i ídols deportius. Els dibuixos van a voltes acompanyats de dits i refrans. L'eixecució d'esta tècnica pictòrica tradicional comença en la realisació d'un dibuix que es trasllada a un soport. Després s'ultima el treball utilisant pintura sintètica, barniz coloreat i uns pinzells especials de pèl llarc. Els artesans especialistes en fileteado transmeten la seua tècnica a totes les persones desijoses de deprendre-la. No cal cursar estudis en el sistema d'ensenyança formal per a adquirir les competències que necessita el domini d'esta tècnica, per això el seu aprenentage constituïx una oportunitat d'inserció social per a jóvens de les comunitats que corren un risc d'exclusió social. En els últims decenis ha sorgit una nova generació d'artesanes, que ha participat en tallers sobre esta tècnica pictòrica i l'està practicant. El resultat d'açò ha segut l'aparició d'una nova estètica d'esta modalitat artística". (UNESCO/BPI)[4]
| |
|
El chamamé |
| Be immaterial inscrit en 2020. | |
"La pràctica d'esta expressió cultural està molt estesa en la Província de Corrents i, entre els seus principals components, figura una dansa que les seues ejecutantes ballen fortament abraçats, aixina com events festius cridats musiqueadas, invitacions, pregàries i el sapukay, un crit peculiar llançat en un moviment del cos que expressa emocions i sensacions profundes d'alegria, tristor, dolor o valentia. En un principi, la música del chamamé s'interpretava en vihuelas i violins, als que després es varen afegir guitarres, harmòniques, bandoneones, contrabajos i acordeones diatònics de dos rencs. En el seu orige, les cançons eren cantata religioses i les seues lletres, de la mateixa manera que els poemes, es cantaven i declamaban en la llengua autòctona de la regió, el guaraní, pero actualment es transmeten en dialecte yopará, una mescla d'espanyol i guaraní. La música i el ball d'este element del patrimoni cultural immaterial són components importants de l'identitat regional i eixerciten un important paper social perque solen estar sempre presents en tot tipo de celebracions comunitàries, familiars, religioses i festives. El chamamé posa de relleu toda una serie de valors essencials: l'amor a la terra en que s'ha naixcut i a la seua fauna i flora; la devoció religiosa i la ñande reko guaraní, és dir la “manera de ser i estar” dels humans en harmonia en la naturalea i l'espiritualitat". (UNESCO/BPI)[5]
| |
| El quartet | |
| Be immaterial inscrit en 2025. | |
Mapa
Referències
- ↑ En 1984 les ruïnes brasileres de Sant Miguel de les Missions, que ya havia segut inscrita en 1983, va ser estesa per a incloure les missions de Sant Ignacio Miní, Santa Ana, La nostra Senyora de Loreto i Santa María la Major, convertint-se en un únic lloc transfronterer.
- ↑ Actualment museu històric de l'Universitat Nacional de Còrdova.
- ↑ El tango
- ↑ El fileteado
- ↑ El chamamé
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Argentina.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Argentina (anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.