</noinclude>

Erro al crear miniatura:
Unité de Berlín de Corbusier

La Unité d'Habitation (en francés: Unité d'habitation ‘Unitat d'Habitació’) és el nom d'un concepte de tipologia residencial del moviment modern desenrollat per Li Corbusier, en la colaboració del pintor-arquitecte Nadir Afonso. El concepte va ser la base de varis conjunts de vivendes dissenyats per ell en tota Europa en eixe nom. Al final, Li Corbusier va eliminar este proyecte del seu quadern de treball perque els arquitectes de contacte de Berlín no havien aplicat cap dels seus plans per als interiors i l'estructura exterior no s'havia construït segons les seues instruccions detallades. La falta de calitat en general li va enfadar a ell i als seus colaboradors.

Vaig citar Radieuse

Erro al crear miniatura:
Vista del costat de l'Unitat d'Habitació de Marsella

El primer i més famós d'estos edificis, també conegut com Vaig citar Radieuse (en francés: Vaig citar radieuse ‘Ciutat radiant’) i informalmente com La Maison du Fada (en provençal: La Maison du Fada ‘La casa del loco’),[1] està localisat en Marsella, França, i va ser construït entre 1947 i 1952. L'edifici supon un dels treballs més famosos de li Corbusier, sent enormement influent i a sovint citat com a fenomen inspirador de la filosofia i estil arquitectònic brutalista.

L'edifici de Marsella, desenrollat junt en els dissenyadors de li Corbusier Shadrac Woods i George Candilis, és un prisma rectangular de 130 m de llongitut i 56 m d'altura,[2] elevat del sol per mig de grans pilotis de formigó. Els seus 337 apartaments en forma de dúplex es distribuïxen en dotze plantes. L'edifici també incorpora tendes, equipaments deportius, educatius i sanitaris, i un hotel. El volum s'arremata en una coberta plana transitable concebuda com una terrat comunitària, adornada en fumerals de ventilació que adopten formes escultòriques, i que alberga una pista d'atletisme i un estany de poca profunditat. En l'interior, els corredors travessen el centre de l'eix llongitudinal de cada tercer pis de l'edifici, donant accés al nivell d'entrada dels dúplex, que s'estenen d'una frontera a l'atra en el pis superior i inferior de cada corredor, i que finalisen en un balcó Brise soleil. A diferència de molts dels dissenys posteriors inspirats en l'edifici de Marsella, que carixen de les generoses proporcions de l'original, aixina com de les seues instalacions comunitàries i zones verdes, la Unité és popular entre els seus residents, i ara està habitada principalment per professionals de classe mija.

L'edifici es va construir en béton brut (formigó vist), puix en l'escassea de la posguerra, el disseny en estructura metàlica previst inicialment va resultar ser massa costós.

Atres edificis i les seues influències

Per al disseny de l'edifici, l'arquitecte es va inspirar en el seu estudi del proyecte de vivenda colectiva Soviètica del Edifici Narkomfin, de Ginzburg, finalisat en 1932. Este disseny de la ciutat utòpica de li Corbusier es va repetir en quatre edificis més, en el mateix nom i disseny molt similar. Les atres Unités varen ser construïdes en Nantes-Rezé (1955); Berlín -Westend (1957); Briey (1963) i Firminy (1965).


L'alternativa del formigó vist va influir en el moviment brutalista, i l'edifici va inspirar varis complexos de vivenda incloent Alton West estigues en Roehampton (Londres), Park Hill en Sheffield. Estos edificis no obstant varen anar durament criticats. Atres dissenys més exitosos basats en la Unité inclouen el Barbican Estigues de Chamberlin, Powell i Bon (terminat en 1982), el Samuda Estigues de Gordon Tait, Illa dels Gossos (1965) i la Torre Trellick d'Erno Goldfinger (1972), tots en Londres i l'Unitat Habitacional Nonoalco-Tlatelolco en Mèxic.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Li Corbusier:Unite d'habitation/Marseilles» (en anglés). Consultat el 28 d'agost de 2010.
  2. ↑ «Els chroniques historiques du» (en francés). Consultat el 28 d'agost de 2010.

Enllaços externs

Commons


Referències