El predio va ser cedit en 1924 pel Concejo Deliberante de la Ciutat de Buenos Aires al Ministeri de Marina per un decret. I l'escola va ser fundada eixe mateix any, durant la presidència de Marcelo Torcuato de Alvear, per a que fora utilisat com a centre d'instrucció militar. Entre 1924 i 1976 va funcionar com un centre d'instrucció tècnica i militar, que incloïa varis organismes. En el predio es trobava la Direcció d'Educació Naval, l'Escola Nacional de Nàutica i l'Escola Nacional de Cabotaje Fluvial. Les carreres que es podien cursar eren Electrònica, Aeronàutica, Mecànica Naval, Operació Tècnica de Radi, Meteorologia i Oceanografia.[3] Entre 1937 i 2007 va funcionar allí l'Escola de Guerra Naval, inaugurada pel president de la Nació, general Agustín P. Just, el 22 de decembre.[4] També funcionaven allí el Liceu Naval Militar Almirant Brown[5] i el Cassino d'Oficials.
La ESMA va cobrar fama internacional perque allí va funcionar durant l'última dictadura cívic-militar un centre clandestí de detenció, tortura i extermini.[6] El Cassino d'Oficials- núcleu de l'activitat repressiva en el predio- va ser un dels centres clandestins més grans i actius del país. Per allí varen passar més de 5000 detinguts desapareguts. Este edifici durant la dictadura va seguir mantenint la seua funció original com a lloc habitacional i de descans dels Oficials Superiors de l'Armada.
El predio de l'ex Escola de Mecànica de l'Armada ocupa 17 hectàrees, cedides a l'Armada en 1924 per la ciutat de Buenos Aires (en eixe llavors, a l'intendent ho designava el president de la Nació) per a formar un centre d'instrucció tècnica i militar. Es troba en la zona nort de la ciutat de Buenos Aires, en el barri de Núñez, en front sobre l'Avinguda del Libertador 8151.
El president Marcelo Torcuato de Alvear en 1922.L'almirant Jorge Godoy firma junt a la llavors ministra de Defensa de l'Argentina, Nilda Garré, l'acta pel que l'Armada va transferir el predio de l'ex Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA) per a la creació de l'Espai Memòria.
La presidència de Marcelo Torcuato de Alvear va fundar l'edifici en 1924. El predio va ser cedit pel Concejo Deliberante de la Ciutat de Buenos Aires al Ministeri de Marina[2] i allí havia funcionat anys arrere l'Aeroport Rivadavia.[12] El 12 d'octubre de 1928 es va inaugurar el complex d'edificis principal,[13] proyectat per l'arquitecte Raúl J. Álvarez sobre el carrer Blandengues (hui Avinguda del Libertador), entre el Riera Medrano i la prolongació del carrer Deheza.
Anualment, al voltant de 10 000 jóvens s'inscrivien per a ingressar com a aspirants navals, dels quals despuix d'un periodo de prova preliminar cridat PSP i sobre la base dels resultats en els exàmens previs despuix de passar el periodo de prova se li donaria a elegir tres carreres en base el seu resultat intelectual serien becats per a estudiar carreres en els següents curs en distintes especialitats. Cursos d'Operacions, màquines, electricitat, mar i servicis, armes i aviació. Els estudiants permaneixien internats de dilluns a divendres llevat casos especials que l'alumne podia eixir de franc entre dilluns i divendres segons fora designat pel cos d'alumnes conseguia un premi que es dia franc d'honor. Les carreres eren d'un any a tres d'estudis, rebent-se de mariners o vetes, en opció a seguir despuix la carrera militar en un contracte de quatre anys o eixercir la seua professió en qualsevol atre àmbit despuix de solicitar la baixa voluntària. Entre els exalumnos que varen passar per allí està el gran tenor argentí Darío Volonté sobreviviente del afonament del Belgrano en la guerra de les Malvines.
Des de l'entrada principal s'accedia al pabelló central a on estaven les oficines i despachos de les autoritats. Allí es trobaven un pati cobert, usat també com a cine per a l'alumnat que despuix fora reemplaçat pel cine en el primer pis del cassino d'aspirants. A l'esquerra d'este edifici estaven els cassinos de suboficials i, més alluntat i aïllat, el cassino d'oficials, A la dreta del pabelló central, es trobava el lloc d'accés, l'edifici de la guàrdia militar i l'Escola de Guerra Naval.
Eixint del pati cobert s'aplega a la plaça d'armes, un pati de ciment en capacitat per a 15.000 persones. Al voltant de dita plaça es troben:
Al front i per orde: el menjador d'alumnes i la biblioteca en un mateix edifici, la lavandería, la piscina i l'edifici del curs de Mecànica;
A la dreta: el armero dotat de fusils Mauser 1909 desactivats (estes armes eren utilisades per a les desfilades i els actes militars); darrere del armero estaven els edificis dels cursos d'Armes, Aeronàutica i Operacions.
A l'esquerra: els dormitoris dels escalafons de servicis i operacions, l'enfermeria i la cantina.
Darrere al fondo estaven els dormitoris i creuant l'avinguda Lugones, el camp de deports de l'institució.
En 1982 230 exalumnos entre els quals hi havia molts alumnes que varen ser cridats a combatre directament des de les aules varen donar la vida en la defensa de la sobirania sobre les illes Malvines. En edats des dels 16 anys varen fer honor al seu jurament de defendre a la pàtria allí a on va fer falta, sent en la travessia ARA General Belgrano, a on 216 d'ells varen perdre la vida.
En giner de 1998, durant la seua segona presidència, Carlos Menem va dispondre el trasllat de l'Escola a la Base Naval Port Belgrano.[14] Dit decret destinava al predio a convertir-se, despuix del seu derrocament, en un espai vert públic a on es posaria un "símbol d'unió nacional".cita requerida
El 19 de setembre de 2023 es va declarar patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Durant la dictadura militar autodenominada Revolució Libertadora aplega l'escola francesa al país, a demanat de la Libertadora, en especialistes en tortura, desaparició i mort que venien d'Argèlia, Indochina, i s'instalen en l'Escola Superior de l'Armada i armen un knowhow de la repressió que va a tindre la seua major expressió durant el Procés de Reorganisació Nacional. Per allí passen Videla, Viola, Bussi, que en eixe moment són jóvens oficials.[15]
El Cassino d'Oficials de la ESMA va funcionar com a centre de detenció des del mateix inici de la dictadura; el dia del colp d'Estat ya va estajar seqüestrats per les forces armades. els oficials a càrrec de l'institució tenien estrictes instruccions de no revelar la seua identitat ni la seua afiliació militar en realisar la captura dels presunts subversivos.[16]
Les funcions principals com a Centre Clandestí de Detenció, Tortura i Extermini es varen centralisar en el Cassino d'Oficials, edifici residencial per als encarregats principals de la ESMA,[18] encara que també es va dur alternativament a seqüestrats a atres edificis com l'Enfermeria o Sanitat, el Taller de Automotores, l'Imprenta i el Pabelló Coy.[19][20]
Originalment va ser el lloc d'estage i recreació per als oficials, i durant la dictadura cívic militar entre els anys 1976 i 1983, com a Sèu del GT 3.3.2 i núcleu del CCD.
Funciona com Museu Sitie de Memòria ESMA i alberga una posada museográfica sobre la base de testimonis de les víctimes i documents històrics de la CONADEP, el Juí a les Juntes i documentació desclasificada per les agències de l'Estat per als juïns ESMA, entre atres archius. L'edifici de l'ex Cassino d'Oficials és prova judicial des de 1998. Per este motiu la proposta museográfica no va modificar l'estructura edilicia ni el seu estat general. Totes les instalacions estan recolzades, de manera tal que poden retirar-se i l'edifici queda buit, tal com va ser entregat per l'Armada en el 2004.
Cassino de Suboficials
De 1976 a 1983 va funcionar com a estage i menjador dels suboficials.
Pabelló Central o Quatre Columnes
Va funcionar com l'Oficina del Director de l'Escola, en aules d'instrucció tècnica per a suboficials, gabinets, amfiteatre i un gran pati cobert per a formacions militars i recreos.[21]
Actualment és l'Espai per a la memòria sobre el terrorisme d'Estat, el qual funciona com a espai/museu en mostres permanents sobre el terrorisme d'Estat.
Jefatura de Guàrdia
De 1976 a 1983 va funcionar com la guàrdia, el calabós de la Marina i la central de comunicacions.
Actualment és la sèu provisoria del personal encarregat de la protecció del predio.
De 1976 a 1983 va funcionar l'Escola de Guerra Naval per a la formació d'oficials superiors en destí en l'Estat Major de l'Armada.
És l'edifici principal del Archiu Nacional de la Memòria. Ací s'obté, analisa i preserva fondos documentals en informació i testimonis sobre el terrorisme d'Estat per part de l'Estat argentí i les manifestacions de resistència social sobre estos fets.
Forn
De 1976 a 1983 va funcionar com el forn del predio.
És el Centre Cultural de la Memòria Haroldo Conti,[24] a on es realisen activitats culturals públiques, seminaris, debats i publicacions darrere d'un millor coneiximent de l'història recent argentina.
Pabelló Alfa
De 1976 a 1983 va funcionar com a estage de suboficials, aules i sala d'armes.
Enfermeria
Si ben la seua funció principal va ser la de prestar servicis de salut al personal de l'Armada, durant els anys que va durar l'últim colp militar ací també s'atenia a presoners. A estos se'ls donava principalment atenció odontológica, pero també es curaven un atre tipo de ferides i malalties.[21]
Tallers Bàsics
De 1976 a 1983 va funcionar per a la capacitació a aspirants i vetes.
Quincho
De 1976 a 1983 este edifici va ser usat per oficials per a diverses celebracions.
És el Saló dels mocadors blancs, un espai d'usos múltiples, principalment destinat a activitats vinculades a les visites del CCD.
De 1976 a 1983 va servir com a estage d'aspirants i gimnasi cobert.
És la Casa de la Militància, pertanyent a l'agrupació HIJOS.[28] Este espai està obert a diferents organisacions polítiques, culturals i socials dedicades a la formació militant i la difusió de les polítiques de memòria.
Cuina
De 1976 a 1983 va funcionar com el servici d'alimentació a aspirants, mariners, suboficials i personal.
De 1976 a 1983 va funcionar com a lloc d'estage i recreació dels aspirants de l'Escola.
És el Centre Internacional per a la Promoció dels Drets Humans de la UNESCO,[29] que inclou la salvaguarda i protecció de totes les institucions de l'espai. Este centre està destinat a desenrollar la capacitació, investigació i producció de materials didàctics per a l'educació i difusió dels Drets Humans.
Capella Stella Maris
De 1976 a 1983 era el lloc a on oficiaven missa els capellans militars.
De 1976 a 1983 va funcionar com a tal, actualment està a càrrec del IEM.
Tallers automotores
De 1976 a 1983 va funcionar com a tal. Actualment està destinat a l'ampara i la transmissió de la memòria per mig de proyectes, està a càrrec del IEM.
Bombers
De 1976 a 1983 va funcionar com a tal, actualment està a càrrec del IEM.
Imprenta
De 1976 a 1983 es va utilisar este edifici a on varen ser duts alguns detinguts-desapareguts per a realisar treballe esclau.
Este espai està destinat a proyectes d'ampara i transmissió de la memòria. La tinença d'este edifici està assignada a la Secretaria de Drets Humans de la Nació des de 2014.
Taller d'Electricitat Departament d'Ingenieria
De 1976 a 1983 va funcionar com a tal, actualment està a càrrec del IEM.
Pabelló de màquines
De 1976 a 1983 va funcionar com a sector per a la capacitació d'aspirants i vetes.
És la sèu del Canal Trobe, la senyal infantil Paka Paka i el portal Educ.ar del Ministeri d'Educació, Ciència i Tecnologia de la Nació.
Mòduls d'estage
De 1976 a 1983 va funcionar com a tal, actualment està destinat a la creació del Museu i Memorial Malvines.[30][31]
El traspàs del predio va ser assumit com a política d'Estat en l'any 2003,[32] en el marc de lluita d'organismes de Drets Humans en Argentina i el 24 de març de 2004, en el 28º aniversari del colp d'Estat. La creació es va fer efectiva una volta desocupada per part de les Forces Armades, el 20 de novembre de 2007.
Aixina es va crear l'Ent Públic Interjurisdiccional Espai per a la Memòria i per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans. Des de llavors el predio té una direcció conjunta entre el Govern Nacional, el Govern de la Ciutat de Buenos Aires i Organismes de Drets Humans, entre ells, Mares, Yayes de plaça de maig i HIJOS.[33] L'ent funciona per a la promoció de l'història i com custodie dels espais que es consideren prova material en els juïns als militars de la Megacausa ESMA. En 2016 va ocórrer un intent per desplaçar a Horacio Pietragalla com a director, no obstant organismes de DDHH varen organisar un abraç a l'edifici que va contar en una participació de mils de persones.[34]
A través del decret 809/2014, publicat en el Bolletí Oficial el 6 de juny de 2014, es va dispondre la creació del museu que funcionarà en el predio de la ESMA i que té com a objectiu «...difondre, comunicar, exhibir i concientizar a tots els habitants de la nació sobre la sobirania argentina sobre les illes...»,[35] promovent la reivindicació del reclam de sobirania argentí sobre les illes.[36]
↑«La ESMA, monument històric.». lanacion.com. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2014. Consultat el 4 d'agost de 2013. «Decret presidencial.»
↑«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2016. Consultat el 14 de juny de 2016.
↑Tavani, Eduardo (2012). «Ex CCDTyE "Escola de Mecànica de l'Armada"», Les Marques de la Memòria, 1.ª edició, Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Institut Espai per a la Memòria, p. 5. ISBN 978-987-28921-3-5.
↑ 21,021,1 "ESMA" Ex Centre Clandestí de Detenció, Tortura i Extermini "Escola de Mecànica de l'Armada, Espai MEMORIA, Institut Espai per a la Memòria, p. 16.
.JPG)
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Escola de Mecànica de l'Armada.
Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Escola de Mecànica de l'Armada.