Fileteado

El fileteado és un estil artístic de pintar i dibuixar típicament porteño, que es caracterisa per llínees que es convertixen en espirals, colors forts, l'us recurrent de la simetria, efectes tridimensionals per mig d'ombres i perspectives, i un us sobrecarregat de la superfície. El seu repertori decoratiu inclou principalment estilisació de fulls, animals, cornucopies, flors, banderines, i pedres precioses. En decembre de 2015 va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la Humanitat pel Comité Intergovernamental para la Salvaguarda de l'Unesco.

El fileteado va nàixer en la ciutat de Buenos Aires, Argentina, cap a fins del XIX com un senzill ornament per a embellir carros de tracció animal que transportaven aliments, i en el temps es va transformar en un art pictòric propi de la ciutat, fins a tal punt que va passar a convertir-se en l'emblema iconográfico que millor la representa. Generalment s'inclouen dins de l'obra frases ingenioses, refrans poètics o aforisme chistosos, emocionals o filosòfics, escrits a voltes en lunfardo, i en lletres ornamentadas, generalment gòtiques o cursivas. Molts dels seus iniciadores formaven part de les famílies d'immigrants europeus, duent en si alguns elements artístics que es varen combinar en els de l'acervo criollo, creant un estil típicament argentí.

En 1970 es va organisar la primera exposició del filete, acontenyiment a partir del com es va donar al fileteado una major importància, reconeixent-ho com un art de la ciutat i promovent la seua extensió a tot tipo de superfícies i objectes.

Història

Carro fileteado en exposició.

Tricicle

Camió de càrrega fileteado

L'inici del fileteado s'origina en els carros grisos, tirats per cavalls, que transportaven aliments com a llet, fruta, verdura o pa, a finals del XIX.

Una anècdota, relatada pel fileteador Enrique Brunetti, conta que en l'Avinguda Passege Colón, que en aquell llavors era llímit entre la ciutat i el seu port, existia un taller de carrosseries en el que treballaven colaborant en tasques menors dos chiquets humils d'orige italià que es convertirien en destacats fileteadores: Vicente Brunetti (qui seria el pare del mencionat Enrique) i Cecilio Pascarella, de dèu i tretze anys d'edat respectivament. Un dia l'amo els va demanar que donaren una mà de pintura a un carro, que en aquell llavors estaven pintats en la seua totalitat de gris. Tal volta per travesura o solament per experimentar, el fet és que varen pintar els chanfles del carro de colorat, i esta idea va agradar al seu amo. Més encara, a partir d'eixe dia atres clients varen voler pintar els chanfles dels seus carros en colors, per lo que atres empreses de carrosseria varen imitar l'idea. Aixina, segons lo manifestat per Enrique, s'hauria iniciat el decorat dels carros; el següent pas va ser colorear els requadros dels mateixos amprant filetes de distintes gruixa.

La següent innovació va ser incloure cartells en els que figuraven el nom del propietari, la seua direcció i l'especialitat que transportava. Esta tasca era en principi realisada per letrista francesos que en Buenos Aires es dedicaven a pintar lletrers per als comerços. Com a voltes la demora per l'inclusió d'eixes lletres era gran, l'amo del taller de Passejada Colón li va encarregar a Brunetti i Pascarella, que havien vist com feyen la tasca els francesos, que realisaren ells les lletres, destacant-se Pascarella en la tasca de fer els denominats firuletes que ornamentaban els cartells i que es convertirien en característics del fileteado.

Al pintor que decorava els carros li'l cridava fileteador, puix realisava el treball en pinzells de pèl llarc o pinzells per a filetear. Esta és una paraula derivada del llatí filum, que significa fil o vora d'una moldura, referint-se en art a una llínea fina que servix d'ornament.

Per tractar-se d'una tasca que es realisava en finalisar l'apany del carro i immediatament abans de cobrar el pagament del client, que estava ansiós per recuperar la seua ferramenta de treball, el fileteado devia realisar-se en rapidea.

Model Ford 31 doble A fileteado com antany.

Autobús de l'any 1947.

Varen sorgir llavors especialistes habilidosos com Ernesto Magiori i Pepe Aguado, o artistes com Miguel Venturo, fill de Salvador Venturo. Este últim, havia segut un Capità de la Marina Mercant d'Itàlia que en jubilar-se es va establir en Buenos Aires, a on es va dedicar al fileteado, incorporant-li motius i idees de la seua pàtria. Miguel va estudiar pintura i va millorar la tècnica del seu pare, sent considerat per molts fileteadores com el pintor que va donar forma al filete. A ell se li deu l'introducció de pardals, flors, diamants i dragons en els motius i el disseny de les lletres en les portes dels camions: davant el pagament d'imposts si els cartells eren massa grans, Miguel va idear el fer-los més chicotets pero decorats en motius simètrics, formant flors i dragons, per a que anaren més cridaners, disseny que es va mantindre per molt temps.

L'aparició del automòvil va provocar el tancament de les carrosseries instalades fòra de les ciutats, per lo que els carros i sulkies dels camps, i les estàncies varen deure ser duts a les ciutats per a ser reparats dels danys ocasionals. En fer-ho, també li'ls ornamentaba en el fileteado i, aixina, el filete va passar de lo urbà a lo rural, passant a ser comú vore carros campestres pintats de vert i negre en filetes vert groguencs. Pablo Crotti va ser un expert en la herrería i fabricació de carruages. La seua carrosseria ubicada en les rodalies del barri porteño de Floresta, va anar de les més famoses en el seu temps.

El camió va eliminar de l'escena al carruage de transport alimentici i els primitius fileteados d'estos es varen perdre per sempre, puix ningú es va prendre la molèstia de conservar alguna mostra per a la posteritat. Per una atra part, el camió presentava tot un repte per al fileteador per ser molt més gran i estar ple de recovecos. En les empreses de carrosseries treballaven carpinteros, ferrers, pintors de lizo i fileteadores. Es trobaven fonamentalment en els barris de Lanús, Barraques i Pompeya. El camió aplegava en el seu chassis i cabina de fàbrica, i se li fabricava la caixa, que podia ser de fusta dura de lapacho o de pi, ben polida per a fer creure que era bona, pero que en realitat durava molt manco. Després, el ferrer forjava els ferro creant ornaments.

Fileteado en una unitat moderna

El treball del fileteador aplegava al final i pintava sobre bastides. Solia decorar els panels laterals de fusta (taulons) en flors i dragons, mentres que la taula principal es ornamentaba en algun tema propost per l'amo. El fileteador firmava en el tauló o junt al nom de la carrosseria.

Quan el colectiu porteño va escomençar a deixar de tindre el tamany d'un auto per a passar a ser una espècie de camió modificat per a transportar gent, va escomençar a ser fileteado. La superfície a pintar caria de divisions com els de la caixa del camió, era metàlica i el filete a pintar-se era més elemental, sense figures. S'usava molt, en canvi, la llínea arabesca i els frisos, en forma horisontal i donant el regrés a la carrosseria del colectiu. El nom de l'empresa s'escrivia en lletres gòtiques i el número de l'unitat solia dissenyar-se de manera que es relacionara en el número de la quiniela. El colectivero, és dir, el conductor del vehícul, no volia que este se semblara a un camió de verdulería, per lo que les flors estaven "prohibides". En l'interior del colectiu es fileteaba ocasionalment la part atrassera de l'assent del conductor.

L'art del fileteado va creuar fronteres i es va tornar recurrent en Montevideo i també en atres ciutats d'Uruguay, a on va desenrollar el seu propi estil de traços més be delicats i reduint l'us del contrast en certa mida, abocant-se cap a colors més clars, definint una versió pròpia pero potser no tan difosa com en Argentina.

Tècnica

Erro al crear miniatura:

Colors forts i us sobrecarregat de la superfície.

El fileteador utilisava per a dibuixar la seua obra un "espúlvero", un paper sobre el que es dibuixava l'obra; després es perforava en un alfiler seguint el traç del disseny, es colocava sobre la superfície a pintar i, per últim, es espolvoreaba tiza o carbó en pols sobre ell, a l'estil dels mestres renaixentistes, de manera que indicara per a on devia realisar-se el traç en el pinzell. Fet açò, s'utilisava el revers de l'espúlvero per a repetir els mateixos passos en una atra secció de la superfície a pintar, per a obtindre la mateixa image pero del revés. D'esta manera es conseguien les imàgens simètriques, tan característiques del fileteado.

Per a pintar els filetes rectes s'usa un pinzell de pèls llarcs (6 cm) i mànec curt (o sense mànec) cridat "bandita". Per a les lletres i ornatos s'utilisen els cridats pinzells de lletres en pèls de 3,5 cm de llarc. En els seus inicis s'utilisava oli de lli, coa i colors naturals. Després esmalt sintètic. L'us del barniz transparent va ser una idea de Cecilio Pascarella: en mesclar-ho en a penes unes gotes de negre i bermellón, li l'aplica sobre el dibuix ya pintat seguint les pinzellades de la pintura base, conseguint-se aixina un efecte de relleu. L'efecte de volum també s'obté resaltant les llums i ombres en lluentors i esfumats.

Característiques i temes recurrents

En el llibre "Filete porteño", d'Alfredo Genovese, l'antropòlec Norberto Ciri descriu com a característiques formals del filteado:

1. L'alt grau d'estilisació
2. La preponderancia de colors vius.
3. La marcació d'ombres i claroscuros que creen fantasies de profunditat.
4. El preferent gust per la lletra gòtica o els caràcters molt adornats.
5. La casi obsessiva recurrencia a la simetria.
6. La tancada de cada composició en un marc (que pren la forma del soport d'emplaçament).
7. La sobrecàrrega de l'espai disponible.
8. La conceptualisació simbòlica de molts dels objectes representats (la ferradura com a símbol de bona sòrt, els dragons com a símbol de força.)

Com els fileteados eren realisats en els vehículs de transport pertanyents a particulars, devien amoldarse a les exigències dels seus amos. Tant estos com els fileteadores eren moltes voltes immigrants, en la seua majoria italians i espanyols, de condició humil. Per esta raó els motius del decorat solien aludir a desijos i sentiments similars, relacionats en la nostàlgia que sentien per la seua pàtria d'orige i agraïment i esperança en millorar les seues condicions de vida en el nou país en el dur treball de cada dia.

Per un atre part, en nàixer baix els mateixos albercs i pensions dels suburbis de Buenos Aires en els que va nàixer el tango, els motius del fileteado es varen relacionar en el mateix. Els elements que solen repetir-se en ell són:

Flores

Símbols de lo bell. Les més comunes eren les de quatre i cinc pétals allumenades des de dalt. Rara volta apareixien les flors de lis o les roses. Li les sol acompanyar per estilisació de fulls d'acant.

Naus

Símbol de la nostàlgia, expressant el desig de tornar al país d'orige. Actualment no s'utilisen més.

Sol

De format semblat al del escude nacional argentí. A voltes dibuixat com sol naixent, donant idea de prosperitat.

El dragó, animal fictici molt recurrent.

Escenari

Dos cortines entreabiertas, com en el teatre, deixant vore les inicials de l'amo del vehícul.

Mans estretides

Generalment en alguna alusió a la famosa frase del poema del Martín Fierro, de José Hernández: «Els germans siguen units, perque eixa és la llei primera...»

Erro al crear miniatura:

Verge de Luján

Personages

Fonamentalment el de l'ídol tanguero Carlos Gardel o de la Verge de Luján, senyora i patrona de l'Argentina i protectora dels camins.

Cintes, banderes o castanyes

Algun d'estos elements estan presents en qualsevol obra, en els colors d'Argentina (celest i blanc) i a voltes acompanyada per la d'un atre país, o club de fútbol.

Erro al crear miniatura:

El cavall, un dels animals més solicitats.

Animals

• Ficticis, com a pardals d'espècies inexistents o dragons, alegoria del masclisme porteño, que es pensa que Miguel Venturo els va incorporar inspirat en els exteriors del Teatre Nacional Cervantes de Buenos Aires. O dragons, com a emblema de fiereza o virilitat.
• Reals: fonamentalment el lleó, símbol de temple ferm contra les adversitats. O el cavall, generalment el de carreres emmarcat en una ferradura de la sòrt o en alguns casos el cavall criollo.

Els objectes pintats solen aparéixer acompanyats de filigranes, arabescos, borles, guardes, pergamís, copones o cornucopias.

Lletres i frases

Saber de lo breu.

Jorge Luis Borges, en referir-se a les frases del fileteado.

La lletra gòtica, a la que els fileteadores cridaven esgróstica, junt en la cursiva, varen ser les més utilisades en este art. Segons els germans Enrique i Alfredo Brunetti (fills del mencionat Vicente), la gòtica es va elegir puix estava en tots els manuals de lletres. Una atra versió afirma que l'elecció va tindre que vore en el fet de que eixa lletra apareixia en els billets argentins. Lo cert és que era acceptada pels clients, els qui en definitiva eren els que decidien que volien en la seua carrosseria. Ademés, representava molt ben l'aspecte de durea del món del camió i resaltava a la vista, donant-li un aspecte tridimensional i adornant-la en firuletes.

Sobre les frases, els seus autors no eren els fileteadores, si no els amos dels transports; generalment es colocaven o al front a modo de presentació (El sense igual, Yo em presente aixina, etc.) o en la part atrassera, que era a on solien estar les més originals. Hi havia refrans o llegendes dels més diversos temes, divertides, filosòfiques, provocatives o galants sobre:

Conducta: A força de treballar el caigut s'alça. Ensenyança La vida, com els daus, té els punts marcats. La vida és com la ceba, cal pelar-la plorant. Fatalitat: L'home és fòc, la dòna estopa, ve el diable i bufa. Orgull: A Deu beneïxc la sòrt de ser...¡Argentí fins a la mort!. Qué milonga ni que tango, en açò em va guanyar el mànec. Amor: En els teus ulls yo m'allumene. Cal endurir-se, pero perdre la tendrea jamai.

Tango: A on canta este zorzal...fan coa les calandrias. Yo vaig nàixer per al fango com Arolas per al tango. Treball: En les gomes vaig sagellant el camí del meu treball. Publicitat: De Avellaneda a la Lluna, com Soda Fernández no hi ha cap. Suficiència: Yo vaig matar a la Mar Morta. Rajen, petisos, que ací aplega el tango. Al final, primer yo.

Relacions: Feliç d'Adán que no va tindre sogra. Es domen sogres a domicili. Si la seua filla sofrix i plora, és per este pibe senyora. Chistosos No deixes per a matí lo que pugues beure hui. No seré doctor...pero tinc dos chapes. Erro al crear miniatura: Fileteado en una ferreteria.

Alguna volta les frases varen cridar l'atenció de Jorge Luis Borges, qui va escriure un artícul sobre les mateixes contribuint a la seua divulgació.

Exposicions del fileteado

Em sorprén que la gent se sorprenga en lo que ahir no se sorprenia.

Carlos Carboni a un periodiste, durant la primera exposició del filete (1970).

Colectiu marca Mercedes Benz exhibit en el Museu de dita marca, en Alemània.

A fins de la década dels 60 i començos dels 70 varen ser anys d'esplendor per al fileteado puix, ademés dels bons mestres en este art, existien grans camions i colectius en cantitat.

L'escultora argentina Esther Barugel i el seu espós, el pintor espanyol Nicolás Rubio, varen anar els primers en realisar una investigació minuciosa sobre la génesis del fileteado; varen organisar el 14 de setembre de 1970 la primera exposició del filete en la Galeria Wildenstein, en Buenos Aires. Ya pràcticament no existien taules fileteadas de l'época dels carros. L'exposició, en la que va destacar el fileteador Carlos Carboni, va anar un èxit i va fer que la gent de la ciutat escomençara a apreciar allò que vea cotidianamente circular pels carrers, pero a lo que mai havia prestat especial atenció.

En l'actualitat només es permet un senzill filete entre els plans de color del sostre i la part inferior del colectiu.

El fileteado va deixar de vore's llavors com una simple artesania que servia només com un senzill ornament per a carro o camió, i se li va donar una major importància, reconeixent-se en el país i en l'exterior com un art de la ciutat, que des de llavors es “va separar” del camió i es va estendre a tot tipo d'objectes. Les obres que es varen expondre en la galeria es troben actualment en poder del Museu de la Ciutat de Buenos Aires.

Posteriorment, va haver una segona mostra en la Plaça Dorrego, en la presència de camions fileteados, que al sendemà tornarien al treball, en les seues obres d'art a costeres, com lo havien fet sempre.

En 1975 una ordenança, que va ser actualisada en 1985, va prohibir el seu us en els colectius (a excepció d'un filete entre els plans de color del sostre i la part inferior) argumentant que produïen confusió en els passagers al moment de tindre que llegir els números i recorreguts dels mateixos. A pesar de que açò casi termina en la propagació del filete, i que hui dia els pocs colectius que encara ho usen ho fan en molt menor mida, va conseguir sobreviure i difondre's, sent hui curiositat per part dels estrangers.

La generació d'artistes sorgida en 1970 va donar impuls a difondre l'obra i a interessar als més jóvens. El fileteado va escomençar a pintar-se en quadros, alguna cosa en lo que es va destacar Martiniano Arce, seguit més vesprada per Jorge Muscia. Una atra figura rellevant va ser León Untroib, com a mestre de fileteadores, precursor de l'utilisació del filete en la decoració de diversos objectes i gràfica publicitària, a on també cal destacar l'aporte de Luis Zorz, Miguel Gristan i, més recentment, d'Alfredo Genovese.

El 10 de novembre de 2012, durant el circuit de La Nit dels Museus, es va inaugurar L'exposició permanent de Filete Porteño, Patrimoni del Museu de la Ciutat de Buenos Aires, en la calle Defensa 217.

Mestres

Entre els millors exponents d'este art (Mestres Fileteadores, citats pels estudiosos Nicolás Rubió i Esther Barugel), es troben els primers fileteadores: Salvatore Venturo, Cecilio Pascarella, Vicente Brunetti, Alejandro Mentaberri, Pedro Unamuno, i el renomenat Miguel Venturo; a una segona generació pertanyen Andrés Vogliotti, Carlos Carboni, León Untroib, els germans Brunetti, els germans Bernasconi, Enrique Arce, Alberto Pereira, Ricardo Gómez, Luis Zorz (vore la seua placa del Café El Japonés) i Martiniano Arce, destacant-se este últim com un renovador en utilisar per primera volta el fileteado porteño com a pintura de caballete i obtenint a lo llarc de la seua trayectòria un sòlit reconeiximent en el terreny de l'art.

De la nova generació es destaquen Jorge Muscia, pels premis rebuts en el terreny de la plàstica i les seues numeroses mostres en l'exterior, i els fileteadores Alfredo Genovese, Elvio Gervasi, Miguel Gristan, Adrián Clara, José Espinosa, Alfredo Martínez, Sergio Menasché, entre uns atres, que seguixen desenrollant este art en l'actualitat. A partir de la década dels 90 també s'agreguen vàries dònes a este ofici.

El fileteado en l'actualitat

Resorgiment

Flascos fileteados.

El resorgiment del fileteado es deu en gran mida a l'ingeni i creativitat d'els qui varen buscar nous soports per a plasmar-ho. Aixina, tant les parets de la ciutat, com a robes, botelles, tapes de CD o fins a la pell humana per mig del tatuage, són algunes de les diverses superfícies en les que es va propagar.

Sobre el tatuage, en 1999 una campanya publicitària per al canal de TV Much Music es va realisar en el cos dels presentadors i músics fileteados per Alfredo Genovese. Lo més comú són els ornaments en motius típics del fileteado porteño: flors, dragons, pardals, banderes o escuts de fútbol, i els noms o dates en la tipografia típica. També els estrangers que visiten Argentina ho usen com una manera de dur-se un recort relacionat en la Ciutat. La tècnica que s'usa en la pell diferix una miqueta de la tradicional, aixina per eixemple en el filete tradicional, el blanc s'usa per a donar llums pero en la pell no pot aplicar-se.

Sabatilles decorades en filetes.

Jorge Muscia va conseguir una important difusió del mateix en l'exterior en realisar diverses exposicions de les seues obres en Europa, Mèxic i Estats Units. També Martiniano Arce, que va tindre mucho que ver pel que fa a dur el fileteado al llenç, ha realisat obres que han recorregut el món.

Entre els anys 2003 i 2004, el Museu Carlos Gardel va organisar el concurs l'Abast i el fileteado porteño, en motiu del seu primer aniversari i com a part del VI Festival Buenos Aires Tango 2004. El lloc elegit va ser el carrer Jean Jaurès en la quadra del n.º701 al n.º799 (entre els carrers Zelaya i Tucumán), en la que es troba el mencionat museu que va anar a la seua volta vivenda de l'ídol tanguero de Buenos Aires.

Carrer Jean Jaurès.

De 80 artistes inscriptos, un jurat conformat per arquitectes, artistes i veïns va premiar a sis, que varen realisar els seus proyectes en sengles fronteres de veïns del museu, els quals es varen comprometre a mantindre els fronts intactes per lo manco per un any.

En l'any 2006 la llegislatura porteña va declarar al fileteado com a Patrimoni Cultural de la Ciutat de Buenos Aires a partir de la sanció de la llei 1941, pel diputat Norberto La Porta. En un acte realisat en el tradicional café Tortoni La Porta va advocar per la derogació del mencionat decret de l'any 1975 que impedix el filete en els colectius de Buenos Aires.

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

En 2014, la Ciutat de Buenos Aires va postular davant l'Unesco al filete porteño a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. En decembre de 2015 açò va ser aprovat pel Comité Intergovernamental para la Salvaguarda de l'Unesco reunit en Namíbia. A partir d'esta declaració el Govern de la Ciutat de Buenos Aires deu assumir el compromís d'adoptar mides de salvaguarda que seran evaluades per l'Unesco per a que accions concretes protegixquen a l'activitat i al treball dels fileteadores, com aquells proposts en la postulació, entre ells concursos fotogràfics que registren els filetes del país, la producció d'un documental sobre el fileteado porteño, trobades acadèmiques i congressos que estimulen noves investigacions i la creació d'una comissió permanent integrada per fileteadores i funcionaris de l'àrea de Cultura.

Fileteadoras

Les dònes són com l'au Fénix perque varen reviure el filete. Des de que elles varen prendre els pinzells... andá a cantar-li a Gardel

Mestre Ricardo Gómez

Els hòmens varen ser els qui varen crear i varen practicar el fileteado durant décades i encara hui els més destacats fileteadores són varons. Els demanats d'obres eren realisats per camioners i colectiveros, oficis que eren considerats poc apropiats per a dònes. Pero a partir de la década dels 90 també s'agreguen vàries dònes a practicar-ho. Estes, a les quals el fileteado casi sempre va fer referència només quan es tractava d'una mare, una verge o una sirena; varen escomençar a interessar-se per este art. El problema va ser que pràcticament no existien cursos per a deprendre-ho i escassejaven els llocs a on el fileteado s'utilisara. Alguns dels pocs que varen orientar als més jóvens varen ser Luis Zorz, Ricardo Gómez (el primer que va escomençar dictant tallers a dònes, en Parc Avellaneda), Alfredo Martínez, i Genovese, este ya cap a fins del XX. Lo nou era que a estos cursos assistien i assistixen majoritàriament dònes.

Aixina, de poc, pintores talentoses varen ser deprenent-ho i d'esta manera es va aplegar en setembre de 2003 a organisar una mostra d'obres realisades per 15 dònes en el Museu d'Art Popular José Hernández, sent el seu curador el mencionat Ricardo Gómez.

Entre les més talentoses es troben Silvia Dotta, Romina Storino, Sandra Pontacuarto, fileteados Gabba i Paula Vaig donar Pietro, una de les referents de zona oest i moltes artistes més.

Dia del fileteado

El 14 de setembre se celebra el dia del fileteado porteño en commemoració de la primera exposició de filete porteño que es va realisar en 1970 en Buenos Aires, en la Galeria Wildenstein.

En 2024, el Ministeri de Cultura de la Ciutat de Buenos Aires va organisar el Concurs de Filete Porteño, les obres guanyadores del qual varen ser digitalisades i vectorisades per l'estudi NoMa Studio AI per a intervindre busos turístics de la ciutat. Els guanyadors del Concurs de Filete Porteño 2024 varen ser:César Antonio Chávez, Paula Vaig donar Pietro, Silvia Dotta, Elvio Ricardo Gervasi, Matías Gabriel Kavunowsky, Christian Martin Loidí, Diego Martín Prenollio, Gustavo Daniel Rodriguez, Ariel Fernando Rossjanski i Aixa Macarena Villalba.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fileteado.