Anar al contingut

Tiza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MEK II-426.jpg
Tiza
Archiu:Craies de couleur.jpg
Tizas de colors

La tiza,[1] també coneguda com a algeps i gis (Mèxic) o pastiç, és una argila blanca que, preparada en barritas, s'usa per a escriure en les pissarres i, polvorisada, per a netejar metals i per a fer pintures de fàcil llavat. Per a les pissarres individuals s'usava un pizarrín.

La cendra i aigua ha segut utilisada com a pintura per vàries cultures mesoamericanas.

Els gises pastiç són barres concentrades de pigment sec; comunament s'apliquen directament sobre el soport a on s'haurà de treballar, per lo que no es necessita pinzells ni diluents per al seu us.[2]

La tiza s'elabora generalment mesclant algeps en aigua i alguns atres materials tals com caolín, i s'espera a que forge dins d'un mòle especial. Una volta que la mescla ha forjat, es desmolda i se seca.[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

En l'alt Egipte existia una illa anomenada Gypso en la que abundava el material que hui es coneix com sulfat de calcio hemihidrato o algeps. Este material va ser conegut i usat pels egipcíacs en les seues construccions. Per estes circumstàncies, els grecs, grans coneixedors dels assunts egipcíacs, a esta matèria la varen cridar γύψος gypsos. Despuix, els romans varen prendre la paraula i en el llatí es va dir gypsum. De l'evolució d'esta veu, en castellà varen tindre orige les paraules «algeps», «aljez» i «gis». Esta última, no va tindre molta sòrt en castellà i pronte va deixar d'usar-se per a nomenar al material.

Veus similars a «gis» per a nomenar a l'algeps varen sobreviure en atres llengües romançades de la península ibèrica: en català guix, en gallec i asturià xiz i en portugués giz. En estes regions, la mateixa paraula va passar a nomenar a l'objecte que servix per a escriure en els pizarrones. D'algun d'estos llocs, la paraula va creuar l'oceà i va tirar raïls en Mèxic en a on, fins a la data, s'usa la veu «gis» per a nomenar-ho.

En el restant d'Espanya, per molt temps varen preferir, pel seu color clar, el nom de «clarión» per a referir-se a este objecte. Pero, durant l'época virreinal, en Mèxic els espanyols varen deprendre la paraula náhuatl tizatl (‘terra blanca’), i d'allí se li va assignar al «gis» el nom de «tiza».

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. Enríquez López, O. G. Proposta de nova tècnica per a expressió gràfica.
  3. «8 originals usos de la tiza» (en espanyol). Consultat el 7 de febrer de 2020.


Referències

[editar | editar còdic]