Riu Luján
El riu Luján és un curs fluvial que recorre el nort de la província de Buenos Aires (passant pel àrea metropolitana de Buenos Aires), en el centre-este de l'Argentina. Naix de l'unió de les rieres El Durazno i Els Lleons, en el partit de Suipacha, recorrent ademés, els partits de Mercedes, Luján, Pilar, Exaltació de la Creu, Campana, Escobar, Tigre, San Fernando i San Isidro, desembocant en les aigües del estuari Riu de la Plata a l'altura del Club Nàutic Sant Isidro, a 128 quilómetros dels seus naixents.
La conca del riu Luján es troba localisada al noreste de la província de Buenos Aires. Al Noroest llimita en la conca del riu Areco, al Suroest en la conca del riu Salat, al Surest en la conca del riu Reconquista i al Noreste en la conca del riu Paraná.[1]
Este riu conta en numeroses rieres tributàries, com: Gran, Chic, De la Creu, Balta, Leguizamón o del Chimango i de l'Or. En les seues aigües, desemboca a pocs quilómetros del seu final, el riu Reconquista, un atre riu important de Buenos Aires, cóm aixina també el ric Tigre que en realitat és un braç de l'anterior. En el seu últim tram (en els partits de Escobar, Tigre, Sant Fernando i Sant Isidro), està comunicat en el riu Paraná de les Palmes a través de diversos rius, rieres, i canals, formant illes pertanyents a la primera secció del Delta del Paraná.
En ser un típic riu de planura ondulada, conta en varis meandres i una suau pendent. És, ademés, un molt important afluent del Riu de la Plata. Està ubicat en la pampa ondulada, i al seu pas, forma valls de distints tipos. El seu tram més ample, va des de Tigre, fins a Sant Isidro, desembocant en el Riu de la Plata.
Història
.jpg)
El riu Luján deu el seu nom a un fet històric: en els seus màrgens va morir el capità espanyol Pedro de Luxán, despuix d'un enfrontament en els indígenes.[2]
Un succés recordat per fonts de l'época colonial, va donar orige a la ciutat homònima. Segons el relat, una image de la Verge, coneguda després com Nostra Senyora de Luján, era transportada en una carreta tirada per bous. En aplegar al riu, el vehícul va deixar d'alvançar i es va quedar atollat en la ribera (alguns sostenen que va succeir en l'actual Zelaya en el Partit del Pilar); en un intent per moure la carreta, li la va allaugerar de la seua càrrega i es va comprovar que solament es movia, quan no duya l'image sagrada. Açò va ser interpretat com un fet miraculós que donava conte de l'intenció de quedar-se en el lloc per part de la Verge. Per esta raó, va formar un chicotet poblat a la vora del riu: la Vila de La nostra Senyora de Luján. La població va cobrar importància com a defensa davant les incursions (malones) indígenes, per lo que es va establir el "Fort del Luján", núcleu de l'actual ciutat de Mercedes.
Luján és un pol industrial important, en especial textil; es destaca l'Algodonera Flandria, establida en la década de 1920.
Contaminació
El riu Luján registra l'impacte advers de l'acció antrópica en tot el seu curs, lo que es manifesta en la presència de matèria orgànica, que en térmens de demanda bioquímica d'oxigen, excedix els nivells guia de calitat d'aigua per a tots els usos que s'han evaluat, els que són: protecció de la vida aquàtica, font de recapte d'aigua per a consum humà en tractament convencional, us per a activitats agropecuarias i us per a recreació humana. Este comportament s'agudisa en el seu tram inferior, lo que és coherent en la disminució progressiva dels tenors d'oxigen dissolt, que les seues mijanes són francament inferiors als respectius nivells guia de referència per als fins antedichos, a partir de l'última estació de mostreig del tram mig.[3]
Les concentracions de nitrogen amoniacal i nitrogen de nitrit també manifesten l'impacte antrópico sobre el riu Luján puix excedixen els nivells guia per a protecció de la vida aquàtica i us per a font de recapte d'aigua per a consum humà en tractament convencional.
Els valors corresponents a la presència de bactèries coliformes, no solament afecten les possibilitats d'us recreatiu sino també la d'us per a activitats agropecuarias i inclús per a font de recapte d'aigua per a consum humà en tractament convencional.
En algunes estacions de mostreig, s'ha detectat la presència de substàncies fenòliques i alguns metals pesats, no solament en l'aigua sino també en els sediment, en valors que excedixen els nivells guia per a protecció de la vida aquàtica.[4]
Inundacions
La conca alta del riu Lujan, ha experimentat en les últimes décades profunts canvis que varen dur inundacions en tota la seua conca, en desbordes del riu que varen aplegar a superar la cota de 3 metros d'altura. Va haver centenars d'evacuats, costoses pèrdues materials i renovats anuncis d'obres hidràuliques a càrrec de la Província com a tongada de les ineludible decisions polítiques en les que s'escomençaria a controlar el problema de l'aigua: la prohibició de nous desenrolls immobiliaris (i la re localisació dels existents) sobre la costa ribereña de la Conca Lujan.[5][6]
Una de les causes de les inundacions es deu a la destrucció dels chapulls a partir de les construccions d'urbanisacions privades, millor coneguts com a barris privats.
L'Agència Anar/CPM en la data del 31 de juliol de 2018 va realisar una publicació en la qual sosté que segons estudis privats, fins a 2014 existien més de 60 urbanisacions en la costa del Lujan en decenes d'hectàrees de chapulls que varen ser reblides en enrunes i terra, impermeabilizando el sol i generant nous destins aleatoris en els fluix d'aigua per la regió.[7]
Gestió de la Conca del Riu Luján
El Comité de Conca del Riu Luján (COMILU) és un ent autàrquic del Ministeri d'Infraestructura i Servicis Públics de la Província de Buenos Aires encarregat de gestionar la part continental de la conca. Travessa part dels partits de: Campana, Carmen de Areco, Chacabuco, Escobar, Exaltació de la Creu, General Rodríguez, José C. Pau, Luján, Malvines Argentines, Mercedes, Moreno, Pilar, Sant Andrés de Giles, Suipacha i Tigre. En una superfície de 3.300km2, la conca té àrees densament urbanisades (10%), periurbanas (10%) i àrees rurals (80%).[8]
El COMILU és l'organisme encarregat de planificar, coordinar i eixecutar un Pla de Gestió Integral i l'administració integral de la conca.[9] Entre les seues tasques, es contemplen obres de millora de construcció hídrica, disminució de les interferències de l'infraestructura en els escurrimientos principals, obres de regulació hídrica, controls de compliment de les regulacions, control de les canalisacions, coneiximent de les aigües subterrànees, monitoreo d'altures i cabals, sistema d'alerta primerenca de riuades, entre unes atres.
En el marc d'este Pla, que apunta a previndre les riuades, manejar controladamente els cabals, moderar l'efecte de les inundacions i protegir a les persones que habiten la conca, s'està eixecutant l'obra d'ampliació i millorament del tram mig del riu Luján que reben finançament mixt, tant de la Província, a través del Ministeri d'Infraestructura i Servicis Públics, com del Banc de Desenroll d'Amèrica Llatina i el Carib (CAF), a través d'un préstam firmat en novembre de 2020. Esta llínea de crèdit va ser recuperada pel Govern de la Província de Buenos Aires, després de que les partides anaren subejecutadas durant la gestió 2015-2019 i les obres quedaren suspeses.[10]
En eixe sentit, les obres en marcha des de 2023, comprenen 42 quilómetros d'extensió i tenen com a finalitat adequar el caixer per a incrementar la capacitat de escurrimiento, previndre desbordes i reduir l'impacte d'inundacions, per a beneficiar a 1,5 millons de bonaerenses que residixen en sis municipis de la conca.[11] Les intervencions inclouen ademés la tongada i l'ampliació de distints ponts ubicats sobre el riu.[11]
Clubs de rem sobre el riu Luján
- Artícul principal → Clubs de rem de la Delta del Paraná.
Sobre el riu Luján es desenrolla l'activitat d'una gran cantitat de clubs nàutics, estant localisats 7 dels 15 clubs nàutics del delta del Paraná propencs a la ciutat de Buenos Aires.
Tot va començar el 16 de decembre de 1873 en la fundació del Club Buenos Aires Rowing Club a la que es varen unir atres clubs fundats per 11 colectivitat distintes a l'argentina.
També sobre el riu Lujan està el Club Nàutic "El Timó" en la localitat de Jáuregui, Partit de Luján.
Vore també
- Delta del riu Paraná
- Museu d'Art de Tigre
- Clubs de rem de la Delta del Paraná
- Llista de clubs de rem del Paraná
- Parc nacional Cérvol dels Pantans
Referències
- ↑ Governe de la província de Buenos Aires. «Urbasig». Consultat el 20 d'octubre de 2015.
- ↑ Luján Álvarez, Emilio (2021). el_alvançat_Pedro_de_Mendoza_mort_en_el_r%C3%ADo_de_el_Argent Més notícies sobre Pedro de Luján, capità de l'armada de Pedro de Mendoza, mort en el Riu de la Plata, La Granota.
- ↑ http://www.delriolujan.com.ar/estudioina.html
- ↑ «Atles de Buenos Aires».
- ↑ «“Les obres hidràuliques només agravaran el problema”».
- ↑ «Ric Luján: inundacions i contaminació en l'ull de la tormenta».
- ↑ «L'importància dels chapulls».
- ↑ «Informació General | Província de Buenos Aires» (en es). www.gba.gob.ar. Consultat el 2026-03-04.
- ↑ «Documente sense títul». www.delriolujan.com.ar. Consultat el 2026-03-04.
- ↑ «Proyecte Implementació del Pla de Maneig Integral de la Conca del Riu Luján - Etapa I».
- ↑ 11,0 11,1 rodrigos (2025-01-18). «Katopodis va recórrer les obres d'ampliació del caixer del Riu Luján» (en es). Semanari Actualitat. Consultat el 2026-03-04.
Galeria d'imàgens
-
Riu Luján passant per Zelaya, partit del Pilar.
-
Riu Luján travessant la Reserva natural Otamendi en el Parc nacional Cérvol dels Pantans, partit de Campana.
-
Riu Luján en el llímit entre els partits de Escobar i Campana.
-
Riu Luján en escàs cabal.
-
Vista del Riu Luján des del Museu d'Art de Tigre.
-
Riu Luján en el seu pas per Tigre, al fondo de l'image es pot vore el Parc de la Costa.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Luján.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Luján» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.