Parc arqueològic de Sant Agustín
El parc arqueològic de Sant Agustín és un dels més importants espais arqueològics de Colòmbia, ubicat sobre el vèrtiç que formen les cordilleres central i oriental, en el sur de l'Alt Magdalena, prop del naiximent del riu Magdalena, en el sur del departament del Huila, en el municipi de Sant Agustín. Va ser fundat el 20 de novembre de 1935, durant el primer governe d'Alfonso López Pumarejo, i en 1995 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. És la necròpolis de major extensió a nivell mundial. El parc s'integra al corredor arqueològic San Agustín-Tierradentro.[1]
Ubicació
[editar | editar còdic]El parc arqueològic de Sant Agustín es troba en la conca alta del riu Magdalena, municipi de Sant Agustín, departament del Huila, a una altitut d'1.730 m s. n. m. Dita zona es troba en les estribaciones orientals del Massiç Colombià, d'a on es desprenen les tres cordilleres andinas que travessen el país de sur a nort en la Regió Andina. Sant Agustín està a una distància de 515 km de Bogotà per carretera. El parc arqueològic correspon a una chicoteta zona de concentració de tombes de la total zona arqueològica de major extensió que alcança al Parc Arqueològic Nacional de Tierradentro.
Distància des del parc Arqueològic de Sant Agustín a algunes ciutats.
Sant Agustín: 2 km
Isnos: 23 km
Pitalito: 30 km
Garzón: 103 km
Neiva: 219 km
Bogotà: 515 km
Periodización
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cultura Sant Agustín.
Existixen les següents periodizaciones, basades en l'antiguetat de les troballes, per a la regió de Sant Agustín:[2]
- Etapa Arcaica: Correspon a un periodo des d'aproximadament 3000 a. C. fins a 1000 a. C. D'eixe periodo data un foguer d'una cultura pre-ceràmica.
- Periodo Formatiu Superior: De 1000 a. C. a 300 a. C. Durant eixe periodo es troben troballes que demostren l'introducció de la alfarería i l'agricultura.
- Periodo Superior: De 200 a. C. al 300 d. C.
- Periodo Clàssic Regional: A eixe periodo, que va de 300 a 800, correspon la construcció dels montículs funeraris, la estatuaria i els sarcòfecs en fusta.
- Periodo Recent: De 800 fins a la conquista espanyola, periodo en el qual es construïxen les últimes estàtues, d'aspecte realiste, i es cultiva el maní. És el periodo de decadència i desaparició de la cultura que va construir les estàtues.
Història
[editar | editar còdic]El primer en consignar per escrit una descripció del naiximent arqueològic de Sant Agustín va ser l'misionero franciscano fra Juan de Santa Gertrudis, qui en 1755 va aplegar a Amèrica. Entre 1757 i 1767 va recórrer el Virreinato de la Nova Granada. A la seua tornada a Espanya, va publicar un llibre titulat Maravelles de la Naturalea, en el que va consignar el relat del seu viage, incloent una descripció detallada de les escultures de Sant Agustín, i algunes teories personals sobre el possible orige del poble que les va construir.[3]
El següent en publicar una descripció de les escultures de Sant Agustín va ser Francisco José de Caldas, qui en 1808 va publicar el relat de la visita que en 1797 havia fet al lloc. La publicació la va fer en el Semanari del Nou Regne de Granada, en un ensaig titulat «Estat de la Geografia del Virreinato de Santafé de Bogotà, con relación a la geografia i al comerç».[2]
En 1850, el govern del president José Hilario López va donar inici a la Comissió Corográfica, que havia segut impulsada en el govern anterior pel president Tomás Cipriano de Mosquera. El geógrafo italià Agustín Codazzi va ser encarregat per a dirigir dita comissió. Codazzi va aplegar a Sant Agustín en companyia del dibuixant Manuel María Pau, qui va realisar les primeres còpies pictogràfiques de les escultures. Codazzi va publicar en 1857 detallades descripcions del lloc conegut com "Les Taules", en un ensaig titulat Ruïnes de Sant Agustín.[4]
En 1859, alguns empresaris d'extracció de quina varen traslladar al poble de Sant Agustín tres estàtues antropomórficas (una de les quals estava tallada en una escurada de granit) i una canoa o sarcòfec de gran tamany llaurat en pedra. Entre 1892 i 1893, el general Carlos Cuervo Márquez va escriure les primeres resenyes acadèmiques en una obra titulada Prehistòria i viages.
En 1892, l'explorador espanyol Luis María Gutiérrez d'Alba va publicar un llibre titulat Impressions de viage per Colòmbia, en el que descriu el jaciment arqueològic de Sant Agustín. Gutiérrez d'Alba li va propondre als governs conservadors de Carlos Holguín Mallarino i Rafael Núñez que destinaren recursos econòmics per a l'exploració, conservació i divulgació del jaciment arqueològic, pero les seues sugerències no varen ser ateses.
XX
[editar | editar còdic]En 1907, en el govern de Rafael Reis Prieto, es va ordenar traslladar a Bogotà dos de les escultures de Sant Agustín en el propòsit de donar-les a conéixer al públic de la capital. Posteriorment, dites estàtues varen ser instalades en el Parc Nacional de Bogotà.
Entre finals de 1913 i inicis de 1914, l'arqueòlec alemà Konrad Theodor Preuss va visitar la zona com enviat especial de la Secció Americana del Museu Antropològic de Berlín. Va ser este investigador el primer en prendre fotografies de les escultures agustinianas, i el primer en identificar els montículs que havien segut saquejats i remoguts del seu estat original. Konrad Preuss va conseguir fotografiar un total de 120 estàtues.[5]
El 20 de novembre de 1935, durant el primer governe d'Alfonso López Pumarejo, va ser fundat de manera oficial el Parc arqueològic de Sant Agustín.[6]
En 1936, el etnólogo i indigenista Gregorio Hernández d'Alba, considerat un dels pares de l'arqueologia i de l'antropologia en Colòmbia, va iniciar vàries excavacions en la zona. Producte de la seua investigació, va publicar un llibre titulat La cultura arqueològica de Sant Agustín, que és considerat com una de les obres fonamentals de l'arqueologia colombiana.
En 1937, l'arqueòlec espanyol José Pérez de Barradas, en companyia del dibuixant Luis Alfonso Sánchez Valderrama, va realisar excavacions arqueològiques en Sant Agustín. En 1943 va ser publicat en l'Imprenta Nacional de Bogotà el llibre Arqueologia agustiniana, en el que es consignava l'investigació realisada per Pérez de Barradas, en ilustracions de Sánchez Valderrama.
El etnólogo alemà Justus W. Schottelius, qui va fugir de l'Alemània nazi pel seu orige judeu, va publicar en 1940 un interessant ensaig titulat Analogia de les idees representades en les estàtues de Sant Agustín en les de Centre i Suramérica, producte de les seues expedicions a la zona. Un atre destacat arqueòlec que va realisar importants troballes va ser el colombo-austríac Gerardo Reichel-Dolmatoff, qui també va fugir d'Alemània despuix de ser expulsat de les SS en 1936. Reichel-Dolmatoff va excavar la zona de Sant Agustín en 1966 i va publicar varis artículs especialisats i ensajos acadèmics sobre els resultats de les seues investigacions.
L'arqueòlec Luis Duc Gómez, qui va anar director del Parc arqueològic, va realisar un exhaustiu treball d'investigació sobre Sant Agustín des dels anys 1960 fins als anys 1990, durant els quals va publicar numerosos llibres i ensajos sobre el tema. El ICANH també ha fet lo propi.[7][8][9]
En 2006, el Parc Arqueològic de Sant Agustín va ser nominat com a símbol cultural de Colòmbia en el concurs organisat per la revista Semana en el respal de Caragol TV, el Ministeri de les Cultures, les Arts i els Sabers i Fontur.[10][11]
Descripció
[editar | editar còdic]Les locaciones del parc estan definides per un sistema de terrats i terraplens. El parc arqueològic Sant Agustín està format per quatre "mesitas", tres predios, un museu arqueològic i el denominat Bosc de les Estàtues. Els tres predios són els següents:
- Sant Agustín: Es troba a 4 km del municipi d'Isnos. Es poden anar caminant o a cavall des de Sant Agustín, creuant l'estret del riu Magdalena.
- Alt dels Ídols: Allí es troba l'estàtua més alta del municipi de Isnos que medix 7m. cal destacar que en el municipi de Isnos hi ha 3 Parcs arqueològics.
- Alt de les Pedres: Es troba ubicat a 7 km d'Isnos. Allí es troba l'estàtua coneguda com "Doble Yo". En les rodalies es troben El Tauló, La Chaquira, La Pilota i El Purutal. Des de la Chaquira es pot vore l'estret del riu Magdalena.
L'Alt dels Ídols i l'Alt de les Pedres no pertanyen al parc arqueològic de Sant Agustín; són parcs independents que es troben en el municipi d'Isnos, a pocs quilómetros de Sant Agustín.
Els vestigis dels milenaris grups culturals es troben dispersos en un àrea de més de 50 km², sobre replanells localisats a costat i costat del canó format per l'alt del riu Magdalena.
- Museu Arqueològic de Sant Agustín: En dit museu hi ha vàries sales d'exhibició en les que es resguarden algunes estàtues extretes de la seua ubicació original ademés de vasijas de fanc, utensilis, inscripcions i documents històrics relatius a les investigacions arqueològiques realisades en el passat.
- Font de Lavapatas: Descoberta en 1937 pels arqueòlecs José Pérez i Gregorio Hernández, és un sistema de canals sobre pedres tallades en figures humanes, d'amfibis i de reptils. La datació aproximada del lloc correspon a un periodo comprés entre els sigles I i IX
- Bosc de les Estàtues: És un circuit de senderes ecològiques en els que, ademés d'apreciar la flora regional, es poden observar 35 estàtues funeràries trobades en les afores.
Estatuaria de Sant Agustín
[editar | editar còdic]
Un alt percentage de les estàtues de Sant Agustín es troben in situ (en el mateix lloc en el que varen ser trobades originalment), mirant en direcció a l'Orient. Una bona part de les estàtues es caracterisa pels gravats similars a caraces ceremoniales que mesclen traces humanes i animals. Les obres són planimètriques o gravades només frontalment, sobre superfícies planes i sense esculpidos laterals. Algunes de les principals estàtues són les següents:[12]
- Cara triangular: Es tracta d'un rostre de forma triangular en posició de piràmide invertida. Alguns investigadors han sugerit que la cara té l'esquema d'un gra de dacsa.
- El retor: Esta estàtua va ser escrita en 1756 per Fra Juan de Santa Gertrudis, qui la va definir com la «image d'un sacerdot al que li varen tallar el seu braç dret per a desposseir-ho de les riquees que ho adornaven».
- Au i reptil: És una de les estàtues més reconegudes. Es tracta, provablement, d'un àguila o muçol que du en el pico a una serp.
- Les tombes: Vàries de les escultures megalítiques reflectixen un cult funerari. Es troben construïdes a manera de dolmen en guardians i chamans encarregats de protegir el sarcòfec o sepulcro.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]_27.jpg){kind=link}
La Font de Lavapatas. Bosc de les Estàtues. L'Alt de Lavapatas.
Galeria
[editar | editar còdic]
_20.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Colòmbia
- Anex:Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Parc Arqueològic Nacional Sant Agustín. Guia per a visitants» (en és). bibliotecadigitaldebogota.gov.co. Consultat el 2024-03-28.
- ↑ 2,0 2,1 Universitat Francisco José de Caldas. Cultures precolombinas. «Sant Agustín». (Consultat el 24 d'octubre de 2018).
- ↑ Giraldo Jaramillo, Gabriel. «El verdader descobridor de la cultura agustiniana» (Bolletí de la Societat Geogràfica de Colòmbia, número 56, Volum XV, Quart Trimestre de 1957).
- ↑ Henao i Arubla, 1920, p. 29.
- ↑ Henao i Arubla, 1920, p. 30.
- ↑ Huila, Colòmbia. Guia turística. (Viu Colòmbia. Fondo de promoció turística. Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme) p. 68
- ↑ «Patrons d'assentament regional en l'Alt Magdalena: la zona de Sant Agustín-Isnos» (en és). bibliotecadigitaldebogota.gov.co. Consultat el 2024-03-28.
- ↑ «Canvie prehispánico en la comunitat de Mesitas: documentant el desenroll de la comunitat central en un cacicazgo de Sant Agustin, Huila, Colòmbia» (en és). bibliotecadigitaldebogota.gov.co. Consultat el 2024-03-28.
- ↑ «Art monumental prehistòric: Excavacions fetes en l'Alt Magdalena i Sant Agustin (Colòmbia). Comparació arqueològica en les manifestacions artístiques de les demés civilisacions americanes» (en és). bibliotecadigitaldebogota.gov.co. Consultat el 2024-03-28.
- ↑ «Sant Agustín» (en espanyol). Semana.com Últimes Notícies de Colòmbia i el Món. Consultat el 2023-12-05.
- ↑ «Descobrint el Parc Arqueològic Nacional de Sant Agustín: Llibre interactiu per a chiquets» (en és). bibliotecadigitaldebogota.gov.co. Consultat el 2024-03-28.
- ↑ Huila, Colòmbia. Guia turística. (Viu Colòmbia. Fondo de promoció turística. Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme) pp. 66-67
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Henao i Arrubla, Jesús María i Gerardo (1920). Història de Colòmbia per a l'ensenyança secundària (en espanyol), Llibreria Colombiana. Camacho Roldán & Tamayo.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc arqueològic de Sant Agustín.- Estàtues de Sant Agustín
- O Arqueòlec: Alt de Lavapatas
- O Arqueòlec: Bosc de les Estàtues
- O Arqueòlec: El Tauló
- O Arqueòlec: La Chaquira
- Parc arqueològic de Sant Agustín
- [enllaç trencat].
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque arqueológico de San Agustín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wikipedia:Referenciar (aún sin clasificar)
- Patrimoni de la Humanitat en Colòmbia
- Jaciments arqueològics de Colòmbia
- Jaciments arqueològics de l'Àrea Intermija
- Parcs arqueològics de Colòmbia
- Cultura de Huila
- Descobriments arqueològics de 1808
- Colòmbia en 1808
- Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat
- Patrimoni de l'Humanitat