Parc Arqueològic Nacional de Tierradentro
El Parc Arqueològic Nacional de Tierradentro és una reserva arqueològica de Colòmbia, declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1995, per ser un important reservorio de la cultura precolombina. Està localisat en el departament del Cauca, en voltants dels municipis de Belalcázar i Inzá.
Els vestigis es concentren especialment en les afores de la població de Sant Andrés de Pisimbalá. Les tombes es localisen en varis llocs, el més representatiu és Segòvia, que queda a 20 minuts a peu dels museus. El Donyet, localisat a 600 m al nororiente de Segòvia, Sant Andrés, situat 1500 m al nort de la sèu administrativa, L'Albocat, sobre un tall de difícil accés i el Tauló, localisat a 750 m al nororiente de Sant Andrés de Pisimbalá. La topografia de l'àrea és abrupta, conserva vegetació primària en chicoteta proporció i alguns animals selvats. Els vestigis arqueològics inclouen tombes subterrànees o hipogeus, i estàtues de pedra, que dins del parc s'agrupen en cinc zones: Alt de l'Albocat, Alt de Sant Andrés, Loma de Segòvia, Alt del Donyet i el Tauló. Les instalacions del parc conten en un museu arqueològic i un etnogràfic.
Tierradentro comprén una extensa àrea poblada d'hipogeus i estàtuas. Els llocs arqueològics més importants d'este parc són Alt de l'Albocat, Alt de Sant Andrés i Alt del Donyet.
Història
[editar | editar còdic]En un sepeli primari de Santa Rosa (Cauca), es va trobar una mostra de carbó que es va datar en 1630 d. C. Un atre tros de carbó contingut en una urna funerària d'un hipogeu es va datar de 1850 d. C.
No obstant, el reconeiximent tècnic de la zona arqueològica de Tierradentro i el coneiximent públic de les relíquies prehispánicas que allí es troben, s'inicia en 1936, época en la qual el governador i també arqueòlec del departament del Cauca, Alfredo Navia, despuix d'haver tingut ocasió de visitar la regió, va enviar al geólogo Georg Burgs, professor de l'Universitat del Cauca, per a que fera un estudi detingut en la zona.
Una de les tasques inicials de l'investigador Burgs va ser el reconeiximent dels principals llocs arqueològics coneguts pels llauradors i indígenes de la comarca, especialment els sepulcros situats en les lomas de Segòvia i Sant Andrés i les estàtues de pedra del lloc denominat El Tauló.
Posteriorment va fer varis viages a través del territori, en els que va conseguir localisar gran número de sepulcros i va conéixer objectes de ceràmica i d'indústria lítica procedents de varis llocs. Igualment va alçar el mapa geològic de Tierradentro. Va recórrer el curs del riu Ullucos, els llocs de Suin i Chinenques, Vitoncó, Loma Alta i els rius Malvasá i Negre de Narvaéz.
A partir dels seus recorreguts va descobrir algunes estàtues, va reconéixer molts sepulcros i va excavar varis, a l'hora que va arreplegar valioses coleccions de ceràmica (en rastres de full de coca) i d'indústria lítica. El centre principal de les seues excavacions va estar localisat en Sant Andrés de Pisimbalá, a on va iniciar treballs en maig de 1936, patrocinat per l'Universitat del Cauca.
Al costat dels seus estudis geològics i les seues excavacions arqueològiques, Burgs va construir cobertizos per a protegir els sepulcros excavats i va fer netejar aquells que varen ser explorats en époques anteriors pels buscadors de tesors. També va iniciar la construcció de trochas i atres vies d'accés als llocs a on estan situats els monuments que va reconéixer. De tots estos treballs va rendir informe a l'Universitat del Cauca i a la Governació Departamental.
En juny del mateix any, el Ministeri d'Educació Nacional va comissionar al arqueòlec Gregorio Hernández d'Alba per a que fera una revisió dels treballs alvançats per Burgs i per a que continuara les excavacions en esta zona arqueològica. Despuix de varis viages de reconeiximent, Hernández d'Alba va iniciar exploracions en varis llocs de Tierradentro, en les quals es va donar començ a l'estudi sistemàtic dels monuments prehispánicos.
Els llocs visitats i estudiats per este investigador varen ser els següents: Sant Andrés de Pisimbalá, Alt del Grill, L'Albocat, El Tauló, Vivorá, El Rodege, Pedregal, Les Tàpies, Topa, L'Argent, Ricaurte, Cohetando, Belalcázar, Calderes, Avirama Vell, Togoima, Santa Rosa, El Hato, El Marne i uns atres.
Arqueologia
[editar | editar còdic]Despuix de San Agustín, el Parc Arqueològic de Tierradentro ocupa un lloc molt senyalat en l'arqueologia colombiana en lo que es relaciona en el caràcter monumental de les relíquies que allí es conserven.
Els monuments arqueològics es troben en un nuc montanyós de forma triangular, de terreny en extrem accidentat, i que té com a vèrtiç el nevat del Huila, al costat dels páramo de les Casitas, Mores, El Bruix, Les Delícies i Guanacas.
El territori té bona part de la seua extensió en el pis tèrmic templat (18 a 20 °C) i està travessat de nort a sur pel riu Páez, el qual constituïx, en el Ullucos i en la quebrada Sant Andrés, la principal via d'accés a la comarca.
La constitució geològica dels terrenys d'esta zona i el caràcter torrentoso de les corrents d'aigua que la avenan han determinat una acció erosiva molt notable en el territori, ocasionant la formació de profunts canons i estretes valls sobre els quals cauen en forma abrupta les faldes de les tossals que els circundan.
Els terrats d'orige aluvial han segut, a través dels temps, els llocs triats per a l'habitació humana, mentres que les necròpolis es localisen en el cim de tossals, en llocs de difícil accés i generalment eminents.
Les relíquies arqueològiques de Tierradentro estan constituïdes per estàtues de pedra, suntuosos temples subterràneus llaurats en la roca viva i decorats profusamente en pintura de varis colors de motius generalment geomètrics, ceràmica i atres objectes trobats en les tombes al costat dels cadàvers. Els llocs principals a on estan emplaçats els monuments són els següents: Sant Andrés, El Hato, El Marne, El Rodege, El Tauló, Segòvia, Loma Alta, Belalcázar, Alt del Grill i uns atres.
El municipi de Inzá i particularment el seu corregimiento Sant Andrés, constituïxen la regió a on es localisen les relíquies més notables i a on han tingut el seu assent les comissions de tècnics que s'han ocupat de l'estudi d'esta cultura arqueològica.
Els hipogeus o tombes colectives monumentals en cambres subterrànees reproduïxen l'interior de vivendes a on es practicaven sepelis secundaris d'ossos exhumats, en urnes. Les seues parets estan decorades en dissenys antropomorfos, geomètrics i zoomorfos de lagartijas, serps i ciempiés en colors roig, negre i blanc.
També es coneix que els constructors d'estos hipogeus realisaven sepelis primaris, per a lo que excavaven tombes de pou poc profundes en una chicoteta cambra lateral, a on colocaven objectes com a metals, mans de moldre, collars i vasijas de ceràmica. Les tombes i hipogeus s'agrupen en cementeris, ubicats en cims de tossals aplanadas per a tal fi o en els talls de les montanyes, prop dels llocs de vivenda.
Atres reconeiximents
[editar | editar còdic]En 2007 va ser elegida com una de les 7 Maravelles de Colòmbia, quedant en el sext lloc.[1] En 2008 la publicació Revista Viages & Aventura i els seus llectors varen elegir este parc arqueològic com la quarta Maravella Arqueològica de Colòmbia. En primer lloc va ser elegida la Ciutat Perduda de la Serra Nevada de Santa Marta com la Maravella Arqueològica de Colòmbia per excelència.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2007).Revista Viages & Aventura.Bogotà:ISSN 2011-1606.Consultat el 8 de giner de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc Arqueològic Nacional de Tierradentro.- Tierradentro en l'Institut Colombià d'Antropologia i Història. Accedit el 8 de giner de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Arqueológico Nacional de Tierradentro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.