Parc nacional Coiba

El Parc Nacional Coiba és una reserva natural panamenya situada en l'archipèlec homònim que té com a epicentre a l'Illa de Coiba i pertanyent al Districte de Montijo de la Província de Veraguas, a 25 minuts de vol des de la Ciutat de Panamà. La seua superfície és de 270,125 ha, de les que 216,543 són marines. Va ser declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en l'any 2005. L'illa de Coiba conta en 503 km², sent la més extensa de la geografia panamenya i de tota Centroamérica.

El 8 de juny de 2021, l'àrea protegida entorn a la cordillera de Coiba s'amplia fins als 67.742 km². L'àrea, que ocupa una superfície equivalent al 90 % de la superfície del país, rep el nom d'Àrea de Recursos Manejats de la Cordillera de Coiba (ARMCC). S'unix a les zones protegides de Malpelo i Yuriparí-Malpelo, de Colòmbia, en lo que la zona protegida conjunta és de 121.341 km².^[1]

Història

Creat per Decret Eixecutiu en l'any 1991, el parc nacional Coiba constituïx per la seua extensió i per la riquea de les seues illes i de les aigües marines que les rodegen una de les joyes naturals de Panamà. Protegix ecosistemes marins, insulars i costers.

La major d'estes illes d'orige volcànic és Coiba, que en 50,314 ha és l'illa més gran del Pacífic Centroamericano. Junt a ella les illes Jicarón (2,002 ha), Jicarita (125 ha, punt més austral de la República de Panamà), Canal de Fòra (240 ha), Afuerita (27 ha), Pardals (45 ha), Raïm (257 ha), Brincanco (330 ha), Coibita (242 ha)... i moltes atres més formen les ha de territoris insulars.

En el seu conjunt les illes del parc posseïxen més de 240 km de costes que en la seua majoria es conserven en el seu estat natural. Paradòxicament la conservació d'este archipèlec es deu bàsicament a que des de 1919 fins a 2004 illa Coiba va ser utilisada com una colónia penal pel govern panameny. Durant les dictadures d'Omar Torrijos i Manuel Noriega (1968-1989), la temuda presó va ser transformada en una espècie de camp de concentració per a presoners polítics i opositors al règim. Es creu que més de 200 persones varen ser assessinades i torturades en l'illa. El cas més famós és l'assessinat i desaparició del líder izquierdista Floyd Britton. El penal va ser demolit en 2004, quinze anys despuix de l'invasió de l'eixèrcit dels Estats Units per a derrocar el règim de Noriega.

L'illa de Coiba presenta vàries espècies endèmiques, més del 80% de l'Illa està coberta per vegetació original, posseïx manglars i cativales de significativa magnitut, en les seues plages apleguen a desovar a lo manco 3 espècies de tortugues marines, té els secs coralinos millor conservats del pacífic panameño i un innegable valor paisagístic proveït per al turisme, el maneig sostenible d'estos recursos naturals és necessari per a evitar la seua degradació.

Despuix d'un moviment ambientalista que va involucrar a moltes persones i distintes agrupacions, es conseguix l'estatus llegal per a esta àrea, per mig de la llei NO.44 del 26 de juliol de 2004 que crea el parc nacional Coiba, la qual regula el funcionament d'esta àrea protegida, a on s'establix entre atres coses a esta zona com Patrimoni Nacional i part del Sistema Nacional d'Àrees Protegides de l'Autoritat Nacional de l'Ambient, aixina com el marc llegal que rig el funcionament d'este Parc.

Per les característiques úniques que presenta, com a conseqüència de tants anys d'aïllament i per la seua importància biològica, el Comité Patrimoni Mundial de l'Unesco, va acceptar la proposta feta per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) en otorgar a Coiba la categoria de Lloc de Patrimoni Mundial de la Humanitat, en Durban, Suràfrica el 14 de juliol de 2005, sent açò ratificat per Panamà el 17 de juliol del mateix any.

Actualment esta àrea té un paper vital sobre la seua posició dins del Corredor Marí de Conservació del Pacífic Est Tropical (CMAR) que enllaça cinc parcs nacionals, comprenent illa del Coco en Costa Rica, illa Coiba en Panamà, Malpelo i Gorgona en Colòmbia i Galápagos en Equador. Conformant aixina un gran corredor de 211 millons d'hectàrees incloent a cinc parcs nacionals i mesclant zones econòmiques exclusives de quatre països.

Ademés esta àrea protegida és important per a les comunitats ubicades en la seua zona d'influència costera continental o zona de amortiguamiento, a on han sorgit iniciatives recolzades per proyectes finançats per Conservació Internacional, Fundació Avina i Fundació Walton manejats per ANCON, a on s'han potenciat idees de mamprenedors locals que ha donat com resultat la formació d'una ret de microempresas de turisme sostenible cridada ARTURIS COIBA (Associació Rural de Turisme Sostenible de la Zona de Amortiguamiento del parc nacional Coiba) per mig de la que gestionen distints proyectes per a l'àrea i donen a conéixer els seus servicis.

La necessitat de patrullaje constant de tota la zona insular i marina del parc, varen propiciar l'instalació d'una sèu de l'Autoritat Aeronaval de Panamà que entre atres coses oferix respal llogístic i de vigilància als guardaparques.

Clima

La temperatura mija anual és d'uns 26 °C i la precipitació anual mija gira entorn als 3500 mm.

Topografia

En l'illa de Coiba les planures costeres en elevació inferiors als cent metros predominen en el nort i surest de l'illa, mentres que en el restant els tossals de poca elevació que a penes superen els 200 m s. n. m. constituïxen el paisage dominant. Únicament en el sector central hi ha una cadena de tossals a on es troben els punts més alts: el cerro de la Torre en 416 m s. n. m. i el cerro de Sant Joan en 406 m s. n. m.

Recursos hídrics

En Coiba existixen numerosos rius com el Negre, en 40 km de llongitut i huit afluents, el Sant Joan, en 18,5 km d'extensió i el Santa Clara, en 17 km de llongitut.

Biodiversitat

Els boscs primaris són els que predominen en Coiba encara que també es troben boscs intervinguts com a conseqüència dels campaments de la colónia penal i de les extracció forestals de temps passats.

S'han censat 1,450 espècies de plantes vasculars en la presència d'abundants eixemplars de ceiba (Ceiba pentandra), panamá (Sterculia apetala), espavé (Anacardium excelsum), tangaré (Carapa guianensis) i cedre espino (Bombacopsis quinatum).

Des de l'any 1993 i en la colaboració de l'Agència Espanyola de Cooperació, AECI, existix una estació biològica en el parc que fins a la data ha censat 36 espècies de mamífers, 147 d'aus i 39 espècies d'amfibis i reptils, en un alt grau d'endemisme com per eixemple el ñeque de Coiba (Dasyprocta coibae) i la mona aullador de Coiba (Alouatta coibensis) entre els mamífers, i el colaespina de Coiba (Cranioleuca dissita) entre les aus. Coiba és l'únic lloc de Panamà en el que encara es poden observar bandadas en llibertat de la guacamaya bandera, casi extinta en el territori continental. Pero la gran riquea natural del parc és la marina. En la baïa de Dames es localisa un sec de coral en més de 135 ha d'extensió, el segon més gran del Pacífic tropical americà.

Fins a la data s'han identificat en la superfície protegida 69 espècies de peixos marins, 12 d'equinoderms, 45 de moluscs i 13 de crustacis.

Espècies marines

Les mars de Coiba coneguts tradicionalment per la seua abundant peixca alberguen espècies com el taburó ballena (Rhincodon typus), el taburó tigre (Galeocerdo cuvier), la manta raer (Manta birostris), el dorat (Coriphaena hippurus) i la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares).

Les mars de Coiba són també l'hàbitat de quatre espècies de cetàceus: l'enorme ballena jorobada o yubarta (Megaptera novaeangliae), la orca (Orcinus orca), el delfí motejat tropical (Stenella attenuata) i el delfí mular (Tursiops truncatus). En les aigües del parc i zones adjacents s'ha observat la presència ocasional de 19 espècies adicionals de cetàceus que es troben en el Pacífic panameño. En l'illa de Coiba, utilisada durant molts anys com a refugi de pirates, s'han trobat restants precolombins que daten d'uns 500 anys abans de la nostra era.

Transport

l'aeroport de Coiba proveïx accés aéreu a Coiba per a avionetas i vols chàrter. El temps de vol entre Coiba i la Ciutat de Panamà és de 25 minuts. Al sur de l'aeròdrom es troba un moll que proveïx servici de transbordadors a Port Mutis, que conecta per carretera en la ciutat de Santiago de Veraguas i el restant de la ret vial nacional de carreteres.

Vore també

Referències

↑ «seua-superfície-terreste.html Panamà crea una reserva marina casi tan gran com la seua superfície terrestre». El País. Consultat el 10 de juny de 2021.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional Coiba.
Colónia Penal d'Illa Coiba

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Coiba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «seua-superfície-terreste.html Panamà crea una reserva marina casi tan gran com la seua superfície terrestre». El País. Consultat el 10 de juny de 2021.

[1]