Joya de Cerén

Archiu:ES Joya Ceren 05 2012 Estructura 9 Area 2 Tamazcal wide angle 1479.JPG

Joya de Cerén

Joya de Cerén és un lloc arqueològic de la cultura maya, datat per al periodo clàssic, que està ubicat en el districte de Sant Joan Opico, municipi de la Llibertat Centre, departament de La Llibertat, en la regió centre occidental d'El Salvador. Va estar habitat des d'al voltant de el V o VI; sent un poble agrícola que seria tributari a Sant Andrés i que va ser abandonat al voltant de l'any 660 d. C. a causa de l'erupció del volcà Loma Caldera. Debido a ello, les estructures del lloc es varen conservar significativament, lo que permet apreciar la vida quotidiana d'un poble maya agricultor de fa 1350 anys, un dels pocs coneguts en El Salvador.

És un dels llocs arqueològics més importants de Mesoamérica perque mostra cóm era la vida de la gent comuna i corrent. Per això se li crida a sovint la Pompeya d'Amèrica, en comparació al lloc arqueològic de Pompeya, localisat en Itàlia.

L'11 de decembre de 1993, va ser declarada patrimoni de la humanitat per l'Unesco.

Estructures

Archiu:ESAJoya Ceren Museum 05 2012 1519.A460

Unixques vasijas trobades en Joya de Cerén.

El nom del lloc deriva del poblat propenc; i s'ubica a uns de 450 m s. n. m., en les vores del riu Brut, en la vall de Zapotitán. En total s'han descobert una série de quatre complexos domèstics o domicilis junt en alguns edificis especialisats i les àrees entorn. Les estructures han segut numerades segons han segut descobertes; d'elles, 11 han segut excavades en la seua totalitat o en la seua major part, havent atres més encara soterrades. Encara es desconeixen els llímits del lloc, puix en l'actualitat es continua l'investigació arqueològica.

Les estructures excavades es troben en quatre àrees d'excavació (operacions), que també han segut cridades com a grups o conjunts, i que per a l'interpretació pública en el parc arqueològic són denominades simplement com a àrees. A l'àrea 1 corresponen les estructures 1, 6, 10, 11, i 12; a l'àrea 2, les estructures 2, 7, i 9; a l'àrea 3, únicament l'estructura 3; i a l'àrea 4, únicament l'estructura 4.

Totes les estructures del lloc i la majoria de les plantacions es troben orientades a 30 graus a l'est del nort, lo que aparentment va ser fixat per l'orientació del riu Brut.

Modo de construcció bàsica

La majoria de les estructures varen ser edificades seguint un procediment de construcció estandardisada en terra. Primerament s'excavava a través de la cendra de l'erupció TBJ del llac de Ilopango (ocorreguda en algun moment de el IV o V) fins al sol preerupción i s'escomençava a acumular eixa terra (que era mesclada en alguns péntols de zacate) per a formar un montícul baix, que seria una miqueta més llarc i ample que l'edifici que seria construït; i que servia per al drenage d'aigua pluja i les vores de la qual corresponien en la “llínea de desaiguador” del sostre a ser construït.

Despuix de completar el montícul baix, s'iniciava la construcció formal de la plataforma, que era de forma rectangular, era construïda en argila, de la mateixa font que el montícul, que era mesclada en zacate i cremada al fòc per a que s'endurira; aixina mateix, la plataforma tenia costats verticals i cantons angulars, i es realisava en menys de 5 per cent de variació en la distància entre parets nort i sur, o est i oest.

Damunt de la plataforma, es construïa en cada una dels quatre cantons una columna sòlida d'atobó d'1.5 metros d'altura; i es colocaven varetes verticals a cada 15 centímetros en els costats este, sur i oest, que s'adherien en varetes horisontals, i que també estaven amarrades unes en atres en cordes de agave subjectes als voltons horisontals sobre les que descansava el sostre. Finalment, s'compactar argila humida en una mescla de zacate en les parts internes i externes per a fer una superfície plana i crear una paret de terra reforçada d'uns 1.5 metros d'altura i uns 15 centímetros de gros (tècnica de construcció que és coneguda com bahareque); i damunt, es colocava un sostre de zacate, que era sostingut per les varetes verticals de les parets, lo que deixava un espai damunt de les parets que permetia la circulació de l'aire.

Tipos d'estructures

Els complexos domèstics o domicilis dels pobladors de Joya de Cerén estaven generalment formats per 3 estructures separades: la vivenda (l'us de la qual pràcticament es llimitava a ser un dormitori), la cuina, i el celler. Com es va dir en principi, en total hi ha 4 complexos domèstic, d'ells s'ha excavat en la seua totalitat el complex domèstic 1 (estructures 1, 5, 6, i 11), i parcialment els complexos domèstics 2 (estructures 2, 7, i 9) i 4 (estructura 4), quedant sense excavar el complex domèstic 3 (al que pertanydria l'estructura 16, la cuina del domicili).

Les vivendes, com les estructures 1 i 2, tenien un quarto en una banca gran d'argila que era a on la família menjava i feya atres activitats, i que en la nit era usat com a llit familiar sobre la que es colocava per a gitar-se un petate (que durant el dia era enrollado i colocat en els voltons del sostre). Els cellers, com les estructures 4, 6, i 7, tenien un pla quadrat i estaven ubicades just al sur de l'edifici domiciliar; en elles s'han trobat, com a víctimes de l'erupció final, vàries rates en els sostres i un ànet amarrat (en l'estructura 6). Les cuines, com l'estructura 11, solien ser de forma circular, fetes en parets de zacate (lo que permetia una millor circulació de l'aire) i sostres d'un terç de gruixa a comparació de les demés estructures (molt provablement per a que el fum desestajara l'estructura); en elles s'han desenterrado cuchilles, pedres de moldre, vasijas en restants de menjar (frijoles, cacao i chiles), plats de fanc, llances, entre uns atres; li les tendia a construir a certa distància de la vivenda per si succeïa un incendi, lo que ocorria en certa freqüència especialment en época de vents forts.

Els domicilis també podien tindre una quarta estructura per a una tasca especialisada, com pot ser un taller (que és el cas de l'estructura 5), un temazcal o banye sauna (l'estructura 9), etc. Aixina mateix, les cases tenien els seus terrenys de cultiu, i en alguns casos estaven llimitats per un sege de fusta.

S'han identificat com a estructures religioses l'estructura 10 (la funció de la qual seria com la d'una confraria) i l'estructura 12 (la casa del shaman o líder religiós del lloc). Les estructures polítiques serien: l'estructura 3 (la més gran del lloc; que provablement servia per a ocasions especials i per a resoldre disputes) que està unida a través d'una plaça en l'estructura 13.

Temporalitat i història

Orige

En algun moment de el V o VI, la vall de Zapotitán en el que es troba el lloc, seria cobert per la cendra de la caldera del llac de Ilopango (erupció coneguda com a terra blanca jove o TBJ). Si be en un principi es considerava que tota la vall havia segut abandonat fins a varis sigles despuix de l'erupció, les investigacions de Akira Ichikawa varen mostrar que la recuperació va ser immediata, degut entre atres coses, a que en alguns llocs com a Sant Andrés la gruixa de la TBJ varia de 0 a 0.52 metros; i que els grups ceràmics d'abans de l'erupció (com els grups Guazapa, Chilanga i Huiscoyol) continuaven despuix d'esta.

L'assentament de Joya de Cerén seria fundat poc despuix de l'erupció TBJ. Per a eixe moment en la vall de Zapotitán estava sorgint com centre rector Sant Andrés, al mateix temps que tots els llocs es veen influenciat per Copán (en quí Joya de Cerén compartix moltes similituts domèstiques i espacials). Arqueológicamente la cultura material del lloc correspon a les fases Xocco (400 a 600 d. C.) i Payu (600 a 900 d. C.).

Erupció de Loma Caldera i conservació del lloc

Al voltant de l'any 660, el lloc va ser destruït per l'erupció de Loma Caldera, situat a menys d'1 km de l'assentament. Encara que l'erupció va afectar solament uns 5 km², esta va enterrar el llogaret baix 14 capes de cendra la qual va caure en vàries onades a temperatures que oscilaven entre 100 i 500 °C, protegint-la contra els elements. Es creu que els parracs varen conseguir fugir a temps, perque no s'ha trobat cap cos, deixant arrere els utensilis, ceràmica, i aliments.

Degut a que en el lloc, la majoria de plantes de dacsa que s'han trobat ya havien madurat per al final de la primera collita, es pot datar l'erupció a mitan de l'época plujosa, (específicament en el més d'agost); açò es comprova també per haver-se trobat atres plantes d'estació i arbres sensibles a la humitat (com la guayaba).

L'evidència trobada en les estructures senyala que quan va iniciar l'erupció la majoria dels artefactes ya havien segut guardats de la seua ubicació d'us diari, els gorcs de cuinar havien segut remogudes dels foguers i el fòc ya s'havia apagat, ya s'havia servit el sopar pero no tots els plats havien segut llavats (ya que es varen trobar plats bruts en les estructures 2 i 4; en els tròpics les persones acostumen a llavar els seus plats ràpidament despuix de les menjar per a evitar atraure animals i insectes), i els petates per a dormir encara estaven guardats en els sostres i encara no els havien posats en les banca per a dormir; en tot això, es considera que l'erupció hauria iniciat alvançada la vesprada; hauria estat obscur, la qual cosa que hauria segut desventajoso per a les persones que escapaven de l'erupció, ya que el territori era cada volta era menys visible conforme corrien.

XX (1901-2000)

Descobriment i declaració com a patrimoni de la humanitat

Per a inicis de el XX, el lloc es trobava dins de la facenda Sant Andrés, un dels majors latifundis de la vall de Zapotitán; i a mitan d'eixe sigle, la porció coneguda com a Joya de Cerén va ser venuda al govern per a realisar un dels primers proyectes de reforma agrària. Seria fins a l'any de 1976 quan es descobrixen les estructures del lloc, mentres es preparava el terreny per a construir sijas per a l'Institut Regulador de Abastiment (I.R.A.). Les primeres investigacions serien realisades entre 1978 i 1980 pel Dr. Payson Sheets, professor d'antropologia de l'Universitat de Colorat en Boulder, Estats Units.

Els treballs d'excavació varen ser interromputs per la guerra civil del Salvador, pero varen ser represos en 1989, continuant fins a 1996.

El lloc arqueològic Joya de Cerén va ser declarat Monument Nacional per mig de Decret Llegislatiu N.º 320, del 31 d'agost de 1989, publicat en el Diari Oficial N.º 219, Tom N.º 305, del 27 de novembre de 1989. Més alvance, l'11 de decembre de 1993, l'Unesco ho va declarar Patrimoni de la Humanitat.

XXI (2001-actualitat)

Archiu:VIJoya Ceren Museum 05 2012 1529.TBJ

Ceràmica maya trobada en el lloc arqueològic.

El nou poblat de Joya de Cerén, situat a menys d'un quilómetro de distància de les estructures descobertes, està conformat en la seua majoria per llauradors que cultiven les seues pròpies parceles, utilisant casi les mateixes tècniques rudimentàries dels antics habitants del destruït poble de Joya de Cerén. En l'actualitat dits habitants s'han convertit en grans colaboradors de les excavacions i en la conservació del lloc.

Primera troballa d'un lloc de sepeli

El 22 de novembre de 2018, l'arqueòloga Michelle Toledo a càrrec del proyecte de millores del lloc va ser sorpresa per un lloc de sepeli i una osamenta. La fossa funerària està ubicada fòra del complex, just en l'àrea va ser alterada pel tractor utilisat per a nivellar el tossal baix al nort del lloc. Atres descobriments en l'àrea són una navaixa d'obsidiana, chafades humanes i regates de cultiu junt als restants orgànics i gose-vos que possiblement són d'un sepeli del periodo clàssic tardà (600-900 d. C.).

Galeria

• Estructures 11, 6 i 1 en l'àrea 1 del lloc en 2012.
  Estructures 11, 6 i 1 en l'àrea 1 del lloc en 2012.
• Vista de l'estructura 3 de l'àrea 3 en 2012.
  Vista de l'estructura 3 de l'àrea 3 en 2012.
• Vista de l'estructura 12 en l'àrea 1 en 2012.
  Vista de l'estructura 12 en l'àrea 1 en 2012.
• Vista de l'estructura 9 o temazcal en l'àrea 2.
  Vista de l'estructura 9 o temazcal en l'àrea 2.
• L'estructura 4 en l'àrea 4 en el 2012. Un torogoz està parat en el costat esquerre de l'estructura.
  L'estructura 4 en l'àrea 4 en el 2012. Un torogoz està parat en el costat esquerre de l'estructura.
• Vista de l'estructura 2 en l'àrea 2.
  Vista de l'estructura 2 en l'àrea 2.
• Vista d'un plat de fanc trobat en el lloc.
  Vista d'un plat de fanc trobat en el lloc.
• Una fotografia del museu del lloc presa en 2012.
  Una fotografia del museu del lloc presa en 2012.

Vore també

• Història del Salvador
• Llocs precolombinos del Salvador

Bibliografia

• Ancient Mesoamerica.(1)

81-90.

• Joya de Cerén. Patrimoni cultural de la humanitat 1993-2013.

23-188.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joya de Cerén.
• UNESCO: Joya de Cerén
• Història precolombina del Salvador: Joya de Cerén
• Fundar: Joya de Cerén