La Llibertat (El Salvador)
La Llibertat és un districte del municipi de La Llibertat Costa en el departament de La Llibertat, El Salvador. Té una població de 44 761 habitants segons el cens salvadoreny de 2024.[1] La ciutat és també coneguda com a Port de la Llibertat o simplement com El Port, principalment pels habitants del Àrea metropolitana de Sant Salvador. L'economia de la població està basada en l'agricultura i, en major mida, en el sector servicis, turisme i la peixca.[2] La Llibertat destaca per ser un dels llocs d'oci i diversió playera més preferits pels de la capital salvadorenys, per la seua rodalia i a que des de la segona mitat de el XIX es va convertir en el port més propenc a la ciutat de Sant Salvador. Açò ha permés que la localitat experimente un auge en bars, centres comercials, hotels i restaurants de menjar marí, tot, ubicat atractiva i estratègicament a la vora de la plaja.
| Cens | Població | Canvie | Percentage |
|---|---|---|---|
| 2007 | 35 997 | N/D | N/D |
| 2024 | 44 761 | 8 764 |
24.3%
|
Història
[editar | editar còdic]Esta zona va ser mencionada pel religiós Pedro Cortés i Larraz l'any 1770, com la "facenda Tepehaua", una de les més importants de la parròquia de Sant Jacinto. De fet, la regió era coneguda com "rada de Tepehaua", abans de ser habilitada pel Congrés de la República Federal de Centre Amèrica com a Port de la Llibertat el 24 de febrer de 1824. El mateix parlament ho va autorisar per al comerç exterior en el llitoral del oceà Pacífic en 1831. El primer buc de vapor va arribar el 7 de juny de 1857.
El 19 de juliol de 1858, la localitat va ser erigida com a poble per Decret Eixecutiu, sent aprovat pel congrés l'11 de febrer del següent any. La seua erecció com a municipi es va deure a l'excessiva dependència d'Huizúcar, que es localisada a una distància considerable, i a la qual es comunicava per camins en mal estat.
Va passar a formar part del departament de la Llibertat el 28 de giner de 1865, i per a 1869 tenia una població de 266 habitants. El 4 de maig de 1867, el govern salvadoreny va realisar el contracte per a la construcció d'un moll de ferro que va ser inaugurat el 7 d'octubre de 1869.[3] Abans d'eixa data el desembarc es feya per lanchones assegurats en andarivel. Aixina mateix, la llínea telegràfica entre Sant Salvador i el port va ser inaugurada el 27 d'abril de 1870.
En el 7 de juliol de 1886, el senyor don Alonso Ahuja va ser tingut com Vicecónsul d'Espanya en el port de la Llibertat pel govern provisional del general Francisco Menéndez.[4]
Va obtindre el títul de vila el 10 de març de 1874.
En 1877 el govern del president Rafael Zaldívar va celebrar una contracta de 7,000 pesos en el comerciant francés dò Timoleón Figeac en que va quedar compromés el senyor Figeac, en el determini d'un any, a colocar una encanyat de ferro que des del riu de Chilama fins a la plaça i moll del port suministre aigua per al consum de la població i als bucs.[5]
A les 9 del matí del 8 de juny de 1894, va haver un enfrontament entre tropes revolucionàries i tropes que defenien al general Antonio Ezeta. l'USS Bennington estava ancorat en el port des de mediats de maig;[6] d'acort al cònsul dels EE. UU. Alexander Lió Pollock, tropes del cos de Marines varen entrar al port i "varen salvar el poble de destrucció."[7] El general Antonio Ezeta va rebre asil en el USS Bennington. El govern provisional va intentar que entregaren a Ezeta per mig de comunicacions diplomàtiques al govern nortamericà, pero al final el Bennington va eixir del port en el 25 de juliol[6] en Ezeta en camí a Sant Francisco, Califòrnia.[8]
Va obtindre el títul de ciutat el 23 d'agost de 1957.
Informació general
[editar | editar còdic]El districte cobrix un àrea de 162.00 km² i la capçalera té una altitut de 10 m s. n. m. Les festes patronals se celebren en el més de decembre en honor a l'Inmaculada Concepció. Inicien el 30 de novembre a nivell religiós, pero a nivell civil inicien el primer de decembre. El gran carnestoltes bailable es realisa en les vespres de la solemnitat. En els últims anys, i sobretot en els anys, 2018 i 2019 les seues festes patronals s'han vestit de gala en el segon carnestoltes més gran del Salvador, solament per baix del carnestoltes de Sant Miguel. Per a eixe dia, no es troba ni una sola quadra sense persones, totes estan abarrotades pels mateixos porteños, de la capital i persones de l'interior del país que apleguen a gojar del seu bon ambient fins a l'amanecer en els millors grups i discs nacionals i internacionals. El topònim primitiu náhuat de Tepehahua té els significats de "El cerro dels encinos" o "Lloc de roures en la montanya".[2]
Turisme
[editar | editar còdic]El Port de la Llibertat és un de lo destins turístics més representatius d'este país.[9] Posseïx un Complex Turístic que inclou un malecón, restaurants i amfiteatre, a banda del chicotet comerç de mariscs i artesania ubicats en el vell moll. L'inici de la construcció de la primera fase de l'obra va ser inaugurada el 6 de giner de 2006,[10] i completada en la seua totalitat a principis de 2010.[11] Igual es troba Sunset Park que és un parc de diversions donado per la República Popular China i inaugurat en 27 d'agost de 2022 pel president Nayib Bukele. De la mateixa manera que es construïx un segon moll igualment donado per la República Popular China que s'espera siga inaugurat pronte.
En el districte també es localisen la plaja El Tunco, entre moltes més.[12] Aixina mateix, entre les àrees naturals destaca el Parc Nacional Walter Thilo Deininger.
- La Llibertat, El Salvador
-
Panoràmica del moll.
-
Malecón del Complex Turístic.
-
-
-
-
-
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Direcció general d'Estadística i Censos. «Població total per departament, municipi, districte de residència i edats simples segons sexe.». Banc Central de Reserva. Consultat el 5 d'abril de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 ACUA: PUERTO LA LIBERTAD.
- ↑ Francisco J. Monterey (1978): Història del Salvador, Anotacions Cronològiques, p. 348. Editorial Universitària: Sant Salvador.
- ↑ «[1]». Consultat el 12 de setembre de 2020.
- ↑ «[2]». Consultat el 25 de decembre de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 «Report Number 508, Verona E. Pollock», United States Congressional Serial Set (en en), U.S. Government Printing Office.
- ↑ «Papers Relating to the Foreign Relations of the United States, 1894, With the Annual Message of the President, Transmitted to Congress, December 3, 1894 - Office of the Historian». history.state.gov. Consultat el 2021-01-20.
- ↑ «Papers Relating to the Foreign Relations of the United States, 1894, With the Annual Message of the President, Transmitted to Congress, December 3, 1894 - Office of the Historian». history.state.gov. Consultat el 2021-01-20.
- ↑ Co Llatí: MITUR inaugura oficines del Complex Turístic Port de la Llibertat.
- ↑ El Diari de Hui: Arranca complex turístic de la Llibertat.
- ↑ La Prensa Gràfica: El port de la Llibertat en nou rostre
- Archivat el 7 de març de 2010 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Port La Llibertat: Les Plages [3] archivat en Wayback Machine..
- teu-municipi/la-llibertat/721.html La Llibertat en fisdl.gob
- teu-municipi/la-llibertat/721.html Archivat el 17 de juliol de 2010 archivat en Wayback Machine.
- [enllaç trencat].
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Llibertat (El Salvador).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Libertad (El Salvador)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.