Centre històric de Pobla
El Centre històric de Pobla o Zona de Monuments Històrics de Pobla és un polígon de 8.5 km que es considera orige de la capital poblana. Dit centre va ser declarat zona de Monuments Històrics en 1977[1] per decret presidencial, per a despuix ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco l'11 de decembre de 1987.[2][3]
Es troba en la ciutat de Pobla de Saragossa, ubicada al peu del volcà Popocatépetl i fundada en 1531. Entre els seus numerosos immobles, destaquen alguns que lluïxen en la seua frontera una armoniosa combinació de rajoles en rajoletes i relleus artístics en argamasa blanca. La preservació d'este patrimoni urbà-arquitectònic va ser la raó per la que el centre històric de Pobla va ingressar en la Llista del Patrimoni de la Humanitat.
El centre històric encara conserva molta arquitectura colonial novohispana. Varis dels edificis més antics varen ser greument danyats despuix del terremot de 1999,[4] i posteriorment reparats; no obstant, alguns d'ells varen tornar a sofrir danys durant el terremot de 2017.[5]
De tots els edificis colonials, el més impressionant és la Catedral de Pobla, construïda en un estil neoclàssic. La Capella del Rosario, en l'iglésia de Sant Dumenge, és un eixemple del barroc dramàtic mexicà. Atres llocs importants són El Barri de l'Artiste, a on es produïxen les arts locals, i el Centre i el Zócalo, a on es troben la Catedral de Pobla i el Palau Municipal.
El centre històric poblano també posseïx 2619 monuments històrics registrats en 391 pomes; d'ells, 57,3 % està conformat per oficines, residències que daten de el XIX; els immobles de les centurias XVI, XVII i XVIII representen respectivament 1,1 %, 23,4 % i 18,2 %. Açò vol dir que podem seguir gojant àmpliament d'este valiós patrimoni arquitectònic, conservat per més de quatre sigles, i que li ha mereixcut a Pobla ser nomenada Relicario d'Amèrica un.
Zona de Monuments
[editar | editar còdic]Decret federal
[editar | editar còdic]La zona de monuments històrics matèria d'este Decret comprén un àrea de 6,99 quilómetros quadrats. Consta de 391 pomes en la que existixen 2.619 edificis en valor històric construïts entre els sigles XVI i XIX, dels quals 61 varen ser destinats, en alguna época, al cult religiós. Entre ells poden senyalar-se els conjunts conventuales de Sant Francisco, Sant Dumenge, Sant Agustín, El Carmen, Santa Bàrbara, Sant Antonio i de la Companyia de Jesús, els convents de Monges de Santa Teresa, Santa Clara, La Santíssima Trinitat, Santa Rosa, Santa Inés i Santa Mónica, els temples de Guadalupe, de Sant Pablo, de Sant Josep, de Sant Marcos, del Sant Ángel de Analco, de la Llum i de la Santa Creu.[6]
Entre les referides edificacions, 71 immobles han segut destinats a fins educatius i servicis assistencials, aixina com per a l'us d'autoritats civils i militars, i entre ells poden senyalar-se els hospitals de Sant Pedro, de Belén, de Sant Roque, de Sant Joan de Letrán, de Sant Josep, els Coleges de Sant Ildefons i de Sant Jerónimo, l'Escola Normal de Professores, el Conservatori de l'Estat, les estacions de Ferrocarrils, la Penitenciaría, la Presó de Sant Joan de Deu, el Mercat de la Victòria i els Forts de Loreto i Guadalupe.[6]
Els 2.487 edificis restants són immobles civils d'us particular en els que es combina l'influència mudéjar en les formes renaixentistes en diversos elements arquitectònics. En l'época barroca varen sorgir manifestacions de gran personalitat, especialment en els revestiment dels edificis i en detalls ornamentals que definixen un verdader estil regional. Estes modalitats es manifesten fins a finals de el XIX, en l'integració d'elements barrocs i neoclàssics a expressions d'estil romàntic i eclèctic de l'época porfiriana, aun cuando en molts casos només es varen recobrir o varen adaptar les estructures arquitectòniques colonials.[6]
Decret estatal
[editar | editar còdic]L'eixecutiu de l'Estat de Pobla declara la "Zona Típica Monumental" [7]
Arquitectura representativa
[editar | editar còdic]Llista dels edificis més representatius tant religiosos com a civils de les distintes etapes històriques de l'arquitectura virreinal, del Mèxic independent i previ a la Revolució Mexicana que pertanyen al quadro del Centre Històric de Pobla:
Edificis civils
[editar | editar còdic]Edificis públics
[editar | editar còdic]- Edificis civils de Pobla
-
-
Interior del mercat La Victòria
-
Museu Casa del Dean.
- Cases de Pobla
-
Casa dels Ninots
-
Casa de Alfeñique
-
Casa de les Cabecitas
-
Casa de la China Poblana
Patrimoni històric rescatat per la BUAP
[editar | editar còdic]La Benemérita Universitat Autònoma de Pobla a lo llarc de més de 4 décades ha realisat esforços per a preservar immobles que integren la riquea del patrimoni del centre històric de Pobla. Des dels primers anys dels setanta i fins al 2002 l'Universitat tenia 23 edificis en el centre històric i per a l'any de 2013 ya tenia 34. Molts estaven en ruïnes quan els va adquirir i actualment els utilisa per a les seues escoles i oficines administratives.
Edificis religiosos
[editar | editar còdic]- Edificis religiosos de Pobla
-
Santa Catalina de Siena
-
Santa Clara d'Assís
-
Santa Catalina
-
Capella del Rosario
-
Iglésia de l'Hospital
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://sic.gob.mx/ficha.php?table=marque_juridico&table_aneu=768
- ↑ «Pobla Fascinant Arquitectura Religiosa, Art i Gastronomia» (en espanyol). Ciutats Mexicanes Patrimoni Mundial. Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2017. Consultat el 5 de setembre de 2017.
- ↑ «Centre Històric de Pobla» (en espanyol). Unesco. Consultat el 5 de setembre de 2017.
- ↑ «Pobla, a 18 anys del terremot de 1999 | El Popular, diari imparcial de Pobla» (en és-mx). El Popular | diari imparcial de Pobla. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2019. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ «Sisme del 19S va deixar severs danys en Pobla» (en és-mx). Noticieros Televisa. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 https://sic.cultura.gob.mx/documents/1817.pdf
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2019. Consultat el 9 de setembre de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Centre Històric de Pobla» de Wikipedia en portugués publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centre històric de Pobla.