Anex:Patrimoni de la Humanitat en Uruguay

Bens culturals i naturals

Uruguaiconta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Barri històric de la ciutat de Colónia del Sacrament
	Be cultural inscrit en 1995.
	Localisació: Departament de Colónia
	Zona de protecció: 16 ha. Zona de respecte: 57 ha.
	Fundada pels portuguesos en 1680, a la vora del Riu de l'Argent, Colónia del Sacrament va tindre una funció estratègica en la pugna d'estos en els espanyols. Disputada per abdós durant més d'un sigle, la ciutat va caure per fi en mans dels espanyols. El seu paisage urbà ben conservat, solemne i íntim al mateix temps, constituïx un eixemple de fusió conseguida entre l'estil arquitectònic portugués, l'espanyol i el postcolonial. (UNESCO/BPI)

	Paisage cultural industrial de Fra Bentos
	Be cultural inscrit en 2015.
	Localisació: Departament de Riu Negre
	Zona de protecció: 273,8 ha. Zona de respecte: 2127,7 ha.
	Localisat en el sector planificat del riu Uruguai a l'oest de Fra Bentos, el complex industrial es va construir seguint el desenroll d'una fàbrica fundada en 1859 per a processar la carn produïda en les vastes praderies de les afores. El lloc ilustra el procés sancer d'obtenció, processat, empaquetat i distribució de la carn. Inclou edificis i equipaments de la Liebig Extract of Meat Company, que exportava extracte de carn i corned beef al mercat europeu des de 1865 i la Anglo Meat Packing Plant, que exportava carte congelada des de 1924. A través de la seua localisació física, els seus edificis industrials i residencials aixina com institucions socials, el lloc presenta una ilustració del procés complet de la producció cárnica a escala global. (UNESCO/BPI)

	Obra de l'ingenier Eladio Dieste: iglésia de Atlántida
	Be cultural inscrit en 2021.
	Localisació: Estació Atlántida, Departament de Canelones
	Zona de protecció: 0,56 ha. Zona de respecte: 69,5 ha.
	Dissenyada per l'ingenier uruguayà Eladio Dieste en 1952 i construïda en 1959.​​ Es tracta d'una construcció de parets i sostres ondulats, realisada completament de rajoles a la vista, sense columnes ni voltons, té ademés una torre de 15 metros d'altura en parets calades. En el seu interior existix un Crist tallat en fusta el qual va ser realisat per l'escultor Eduardo Díaz Yepes i un altar de bloc de granit vert en bruto. Esta construcció forma part del patrimoni històric nacional. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Uruguay

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Uruguay, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 23 de giner de 2015, ha presentat els següents llocs:

	Chamangá: un àrea de pintures rupestres Be cultural Propost en 2005
	Àrea insular i baïa de Colónia del Sacrament Be cultural Propost en 2005
	La Rambla de Montevideo Be cultural Propost en 2010
	[[Montevideo|Arquitectura Moderna del XX de la Ciutat de Montevideo]] Be cultural Propost en 2010
	Barri de Peñarol: la ciutat vella històrica i el paisage industrial ferroviari Be cultural Propost en 2014
	Paisage cultural de l'Illa de Flores i el seu context fluvio-marí Be cultural Propost en 2015

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo
	Palau Llegislatiu	1995–2016	Cultural
	Grutas del Palau	1998–2009	Natural

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Uruguai té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, un d'ells compartit en Argentina:

Erro al crear miniatura:	El candombe i el seu espai sociocultural: una pràctica comunitària
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Tots els dumenges i molts dies festius, les cridades de tambors del candombe resonen en el barri Sur de Montevideo i en atres dos barris meridionals de la capital uruguayana, Palermo i Cordonera, que alberguen una població d'orige africà. Ans que done començ la desfilada del candombe, els participants es reunixen entorn a fogatas per a templar els seus tambors i confraternizar. Una volta en marcha, el corteig és encapçalat pels comparses més prestigiosos, membres de famílies reputades en la comunitat pel seu virtuosisme en l'art de tocar el tambor des de moltes generacions arrere. Tras de ells marchen, en files, els demés tamborileros, mentres que atres participants, aficionats al ball o espectadors, acompanyen la desfilada o ho contemplen des dels balcons. Cada u dels tres barris repica de forma distinta el “piano” –el tambor de major tamany i sò més greu– de modo que el sistema característic de cridades i respostes entre els tambors del candombe constituïx, al mateix temps, un víncul d'unió entre els barris i un signe distintiu de la seua identitat pròpia. Transmés en el sí de les famílies d'ascendència africana, el candombe no només és l'expressió d'una resistència, sino també una festivitat musical uruguayana i una pràctica social colectiva profundament arraïlada en la vida diària d'eixos barris. També és un símbol i una manifestació de la memòria de la comunitat, que incita als antics habitants a retornar al núcleu històric del candombe en determinats dies festius. (UNESCO/BPI)

	El Tango
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Este element és compartit en [[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]
	La tradició argentina i uruguayana del tango, hui coneguda en el món sancer, va nàixer en la conca del Riu de l'Argent, entre les classes populars de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo. En esta regió, a on es mesclen els emigrants europeus, els descendents d'esclaus africans i els natius (criollos), es va produir una amalgama de costums, creències i ritos que es va transformar en una identitat cultural específica. Entre les expressions més característiques d'eixa identitat figuren la música, la dansa i la poesia del tango que són, al mateix temps, una encarnació i un vector de la diversitat i del diàlec cultural. Practicat en les milongas –sales de ball típiques– de Buenos Aires i Montevideo, el tango ha difòs l'esperit de la seua comunitat pel món sancer, adaptant-se a nous entorns i al pas del temps. Eixa comunitat comprén hui músics, ballarins professionals i aficionats, coreógrafs, compositors, letrista i professors que ensenyen este art i fan descobrir els tesors vius nacionals que encarnen la cultura del tango. El tango també està present en les celebracions del patrimoni nacional, tant en Argentina com en Uruguay, lo que mostra el vast alcanç d'esta música popular urbana. (UNESCO/BPI)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Uruguay.
• Patrimoni de la Humanitat en Uruguay (anglés)
• Patrimoni de la Humanitat en Uruguai - Llistaindicativa] (anglés)
• Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Uruguay