Anar al contingut

Rambla de Montevideo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rambla de Montevideo
Per a atres usos d'este terme vore Rambla.
Rambla de Punta Grossa.
Rambla Wilson, en Punta Carretas.

La rambla de Montevideo és una extensa avinguda i passejada costera de 22 quilómetros de llarc que voreja la costa del Riu de la Plata en Montevideo, capital d'Uruguai, des del port de Montevideo fins al riera Carrasco.

Característiques

Erro al crear miniatura:
Construcció de la Rambla Sur

Constituïx al mateix temps una important via de circulació vehicular i una passejada peatonal.[1]Numerosos accidents geogràfics li conferixen varietat i interés, com la punta Brava, les pedreres del Parc Va rodar, l'illa de les Gavines, la ensenar del port del Bucege, la punta Grossa i les seues numeroses plages entre les quals es destaquen: Ramírez, Pocitos, Bucege, Malvín i Carrasco.

Les fins de semana, congrega a mils de persones de totes les edats, els qui acodixen en busca de passejades, recreació i aire fresc. En varis punts, especialment en la Rambla Sur, és un bon lloc per a la pràctica de la peixca deportiva. Conta en amarraderos de yates en Punta Carretas i Port del Bucege. Els aficionats del fútbol, el ciclisme i el skateboarding també troben un lloc d'espargiment ideal. Ademés, constituïx una ocasió per al albirament d'aus, donada la gran cantitat d'espècies costeres.

Nomenclátor urbà segons els barris

Rambla Gran Bretanya
Rambla Sur
Rambla Wilson
Rambla de Pocitos.
Rambla del Bucege.

En el passat se solia conéixer a la rambla montevideana com "Rambla Nacions Unides", pero hui dia a lo llarc del seu recorregut va canviant de nom:[2]

Archiu:Rambla de Montevideo.ogg

  • Rambla José Gurvich

Ubicades cap al sur de la Baïa de Montevideo Rambla Sur

  • Rambla República de França
  • Rambla Gran Bretanya

La construcció de la Rambla Sur, en el barri homònim, es va portar a terme entre els anys 1923 i 1935

Rambla Sur: construïda a inicis de el XX, va canviar formidablemente la geografia urbana de lo que en el seu temps anaren les afores de l'antiga ciutat. Aproximadament 40 pomes varen ser guanyades a la mar: les actualment compreses entre els carrers Jackson, Illa de Flores, Barris Amorín i la Rambla. Anteriorment, este espai era ocupat per dos plages: La plaja Santa Ana, ubicada entre els carrers Jackson i Lorenzo Carnelli, seguia a la plaja Ramírez cap a l'oest, i continuant en esta direcció, la plaja Patricios, ubicada entre els carrers Carnelli i Barris Amorín. Abdós plages, actualment desaparegudes, tenien la seua llínea costera sobre la calle Illa de Flores, aplegant a alcançar un tram de Durazno sobre la baïa més occidental que conformava plaja Patricios. Per un atre costat va significar la desaparició i derrocament del barri conegut com El Baix, una zona molt desmillorada en aquell moment. Hui en dia, constituïx una via d'accés vital al Centre i Ciutat Vella.[3]

  • Rambla República Helènica
  • Rambla República Argentina

Rambla President Wilson Rambla Mahatma Gandhi

Rambla República del Perú

Rambla Armènia Rambla República de Chile

Rambla O'Higgins

Rambla República de Mèxic

Rambla Tomás Berreta

Nota: A continuació en Canelones seguix la rambla cridant-se Rambla Costanera. Termina en La Pinada, en el carrer Bolívia.

Rellevància

És part mateixa de l'identitat montevideana, per tal motiu, ha segut declarada Monument Històric Nacional. A inicis de 2010 ha segut proposta per a integrar la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[4] [5]

Referències

  1. ↑ Impressions de la Rambla montevideana
  2. ↑ Mapa Rambla en Montevideo
  3. ↑ «seua-incidència-en-la-ciutat-fotografias-del-cdf Incidència de la construcció de la Rambla Sur». CdF. Archivat des de l'seua-incidència-en-la-ciutat-fotografias-del-cdf original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 24 d'abril de 2012.
  4. ↑ «Una rambla com a patrimoni mundial». El País (14 de març de 2010). Archivat des de l'original, el 17 de març de 2010. Consultat el 14 de març de 2010.
  5. ↑ «Uruguai incorpora la Rambla de Montevideo en la seua llista indicativa de la UNESCO». Consultat el 18 de juliol de 2010.


Referències