Palau Llegislatiu de l'Uruguay
El Palau Llegislatiu és el palau sede del Poder Llegislatiu d'Uruguay. Allí funciona l'Assamblea General, que s'integra de dos cambres que sesionan separada o conjuntament segons les circumstàncies: la Cambra de Representants i la Cambra de Senadors.[1]
L'edifici va ser construït entre 1908 i 1925 en la ciutat de Montevideo, va ser inaugurat el 25 d'agost de 1925 en commemoració del centenari de la Declaratoria de l'Independència.
Història
Proyecte
L'història del Palau Llegislatiu comença en 1902 en una llei que aprova el cridat a concurs internacional de proyectes d'arquitectura per a la construcció d'una nova sèu per al Poder Llegislatiu, ya que la seua antiga sèu, el Cabildo de Montevideo, presentava vàries insuficiències. Les discussions varen començar en 1896 i la comissió de treball parlamentària va estar a càrrec de José Batlle i Ordóñez i l'ingenier José Serrato.
En 1904 es varen presentar 27 treballs entre els que es trobaven tres proyectes uruguayans. El jurat va resoldre que no es podia otorgar el primer premi a cap d'ells encara que ya que cap complia en totes les condicions del concurs, pero hi havia dos que contenien propostes interessants.
Finalment, es va decidir otorgar el premi a l'arquitecte Víctor Meano, qui en eixe moment es trobava construint el Palau del Congrés de la Nació Argentina en Buenos Aires, no obstant mai es va enterar de que el seu proyecte hi havia resultat guanyador, ya que va ser assessinat abans de poder ser contactat per la Comissió del Palau Llegislatiu, organisadora del concurs.
En 1905 es va resoldre canviar l'emplaçament original, en front a l'Iglésia de la Aguada, pel terreny que actualment ocupa el Palau de les Lleis.
Construcció
En 1908 es varen iniciar els treballs que varen continuar sense alteracions fins a la contractació de l'arquitecte Gaetano Moretti, en 1913, a qui es va confiar la terminació de l'edifici d'acort a noves idees que impulsaven els llegisladors de llavors. Tots els materials utilisats per a la construcció de palau són nacionals, es varen obrir pedreres en Maldonado i Lavalleja dedicades a l'extracció de distints tipos de marbres aixina com també pedreres de granit en Canelones destinades a la materialisació del proyecte.
El 25 d'agost de 1925 el Palau és inaugurat formalment. Encara que els treballs de decoració no varen culminar fins a 1964.[2]
Cost de construcció
En iniciar-se en 1908 la construcció de les obres del Palau Llegislatiu, es va fixar la suma a invertir en les mateixes en 2.500.000 pesos ore (aproximadament US$47.169.436 en l'actualitat). Lleis posteriors dictades en els anys 1915, 1918 i 1923 varen aumentar progressivament dita cantitat d'acort en les noves orientacions que es varen impondre a la realisació de les obres, el seu major magnificencia, la seua part decorativa, el seu revestiment en materials nobles, etc. fins a fixar-se en 10.000.000 pesos ore[3] (uns US$186.854.419 en l'actualitat).
Arquitectura
El també denominat Palau de les Lleis, és un edifici d'un marcat estil neoclàssic, les fronteres de la qual, parets interiors, voltes i columnes estan recobertes de distints marbres procedent del país, va dur casi tres décades de construcció.
Consta de tres grans naus i vàries sales anexes, un pis superior, a on funciona la Biblioteca del Poder Llegislatiu en més de 250000 volums i alguns despachos de parlamentaris, ademés d'un gran subsol en el que hi ha oficines, depòsits i tallers d'imprenta i encuadernación. La frontera principal de l'edifici es troba alineada en l'eix de simetria de l'Avinguda del Libertador Brigadier General Juan Antonio Lavalleja generant una perspectiva de jerarquia inspirada en els bulevars parisencs d'Haussman.
Saló dels Passos Perduts
En la nau es troba el gran Saló dels Passos Perduts. Inspirat en les grans catedrals de la renaixença, està compost de dos voltes de canó corregut i majestuós lucernario central, que separa els dos hemicicles en els que sesionan les cambres de senadors i representants. Les parets d'abdós sales estan forrades de fusta de nogal i caoba. D'eixa mateixa fusta estan fetes les banca que ocupen els parlamentaris.[4]
Inicialment dissenyat en un sostre pla per l'arquitecte Meano, va ser modificat per l'arquitecte Moretti i el sostre va passar a consistir de dos voltes de canó corregut, que es tallen en el creuament per mig de quatre arcs torales sobre els que s'alça el quadrat del lucernario, que caracterisa a l'edifici des de l'exterior. La volta de la nau central de Passos Perduts està dividida en dos parts iguals per la volta de la travessia que la travessa.
L'entrada a cada una de les cambres està coronada en un tres vitrales que formen un semicírcul, l'entrada a la Cambra de Representants conté una Alegoria de la República i la de la Cambra de Senadors una Alegoria de la Justícia,
El seu allumenament cenital es fa per tres grans vitrales. Dos d'ells de superfície curva adaptada a la curvatura de les voltes i un tercer de superfície plana ubicat a major altura dins del lucernario que corona el creuament d'abdós voltes.
Este saló ha segut utilisat eventualment per a exposicions d'art, concerts i atres events com cúmbres internacionals.[5][6][7] Ha funcionat com capella ardent de numeroses personalitats destacades de l'Uruguay: la poetisa Juana de Ibarbourou , els escritors Mario Benedetti,[8] Eduardo Galeano[9] i Carlos Maggi,l'actriu China Zorrilla,[10] el pintor Carlos Páez Vilaró,[11][12] el campeó del món Alcides Ghiggia,[13] els polítics Líber Seregni, Jorge Batlle,[14] Tabaré Vazquez, Jorge Larrañaga, Danilo Astori i José Mujica entre uns atres. També es varen depositar allí les cendres de José Gervasio Artigas mentres es realisaven tasques de restauració del seu mausoleu (2011-2012).[15]
En l'actualitat el Saló dels Passos Perduts conserva en el seu interior els eixemplars originals de la Constitució de 1830 i la Declaratoria de l'Independència de 1825.
Sales de sessions
El Palau alberga dos sales de sessions o hemicicles para abdós cambres de l'Assamblea General d'Uruguay, la Cambra de Senadors i la Cambra de Representants. Abdós recints estan construïts en forma d'amfiteatre, en major capacitat per al destinat per a la Cambra de Representants que el del Senat. El zócalo de la primera, que es prolonga fins a la part inferior de les tribunes, és de nogal d'Itàlia, treballat en Milà i de la mateixa manera el mobiliari. Els tapissos murals són rojos, les barandas de bronze cincelado, les columnes grises, i les pilastres rosades, guardant aixina harmonia en la decoració del Saló dels Passos Perduts. Tot lo que en el recint de Diputats és de nogal en el Senat ha segut construït en caoba.[16]
El lucernario del Palau
El Lucernario és junt en el Saló de Passos Perduts l'element que distinguix a l'edifici del Poder Llegislatiu d'entre atres edificis de la seua mateixa categoria en el restant del món.
El proyecte original de l'arquitecte Víctor Meano, inspirat en el Parlament de Viena, pretenia que el seu edifici donara la mateixa impressió de horizontalidad que donava l'obra de Hansen. L'arquitecte Gaetano Moretti, pel contrari, va entendre que les dimensions del volum de l'edifici ameritaban una culminació elevada en el centre de l'edifici.
I aixina va ser que es va decidir la construcció d'un lucernario quadrat en el centre de l'edifici, decorat en variats ornaments d'estil grec, entre els que es destaquen les vintiquatre cariátides, de casi quatre metros d'altura cada una, realisades per distints escultors representen alegóricamente a l'indústria, el dret, les matemàtiques, la física, l'arquitectura, l'agricultura, la pintura, el comerç, la poesia, la medicina, la música i l'escultura, cada una es repetix dos voltes.
Ademés del seu intrínsec valor estètic, l'importància del lucernario creat per Moretti, residix fonamentalment en que va conseguir adaptar la forma del volum edificat a l'espai en que es troba ubicat, i que va favorir la perspectiva que l'edifici genera des de qualsevol àngul que se li mire.
Anexe
L'edifici «José Artigas», és l'edifici anexe del Poder Llegislatiu. Està ubicat al costat del mateix sobre l'Avinguda de les Lleis. Va ser inaugurat en 1995. En ell s'ubiquen les oficines dels diputats i les comissions parlamentàries. Abdós edificis estan interconectados per mig d'un túnel en una extensió d'uns 100 metros per baix de l'Avinguda de les Lleis. Este túnel du el nom de Passage de la Democràcia.
Escultures
Quatre grups escultòrics engalanen els jardins del Palau Llegislatiu,[17] tots ells obra de l'artiste italià Giannino Castiglioni, originalment varen ser creats com arremates escultòrics per a ornamentar la part superior de les fronteres laterals del Palau, pero finalment en els anys 70 es va decidir colocar-los en els jardins per a la seua millor apreciació.
-
._Avinguda_de_les_Lleis.jpg)
La ciència -
_-_Giannino_Castiglioni.JPG)
El treball -
La justícia -
_de_Giannino_Castiglioni.jpg)
La llei
._Avinguda_de_les_Lleis.jpg)
_-_Giannino_Castiglioni.JPG)
_de_Giannino_Castiglioni.jpg)
.jpg){kind=link}
Un_atre_angulo_des_de_Avda._de_les_Lleis,del_Pal._Llegislatiu.JPG){kind=link}
Vista_de_el_P.Llegislatiu.JPG){kind=link}
Vore també
Referències
- ↑ Moretti, Gaetano (1921). Palau Llegislatiu de Montevideo ː pla regulador de la plaça i afluència dels carrers adjacents, Tipogràfica Moderna.
- ↑ «Secrets del Palau Llegislatiu» (en espanyol). Diari EL PAIS Uruguay. Consultat el 25 de febrer de 2019.
- ↑ LOPEZ CAMPAÑA, Perfecte (1925). El Llibre Del Centenari De l'Uruguay (1825-1925).
- ↑ «HISTORIA: Palau Llegislatiu». HISTORIA. Consultat el 25 de febrer de 2019.
- ↑ «El Saló dels Passos Perduts expon 39 obres de la Pinacoteca del Palau Llegislatiu». L'espectador. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ «Concerte homenage Saló dels Passos Perduts». www.uypress.net. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ «Centenari del Genocidi Armeni: Cerimònia en el Saló dels Passos Perduts del Palau Llegislatiu». Societat Uruguayana. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ «Els uruguayans es despedixen d'un Benedetti que “mai mor”». AFP. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2016. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ «Fotogalería». La Raó. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ «EL Adeu a China Zorrilla: En Montevideo, en el Saló dels Passos Perduts del Palau Llegislatiu». L'Heralt de Concòrdia. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ «Velen a Páez Vilaró en el Saló dels Passos Perduts». La República. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ «Restants de Carlos Maggi velats en Saló dels Passos Perduts». La Posta. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2016. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ El País. «Ghiggia serà velat en el Saló dels Passos Perduts». Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ «Jorge Batlle (1927-2016): Velatori en el Saló dels Passos Perduts». enperspectiva.net. Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ La República. «La custòdia del general». Consultat el 26 d'octubre de 2016.
- ↑ LOPEZ CAMPAÑA, Perfecte (1925). El Llibre Del Centenari De l'Uruguay (1825-1925).
- ↑ «Escultures en el Palau Llegislatiu». Intendencia de Montevideo. Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2020.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau Llegislatiu de l'Uruguay.- Pàgina oficial del Parlament Uruguayà
- el_Palau_Llegislatiu_de_Montevido_(Uruguay)._Avinguda_de_Les_Lleis.jpg#%7B%7Bint%3Afiledesc%7D%7D Pàgina en vàries estàtues en els jardins del Palau Llegislatiu de Montevideo (Uruguay), en l'Avinguda de les Lleis; fotos de l'any 2016.
- Montevideo Antic: Antecedents de la construcció del Palau Llegislatiu, aixina com texts i fotos d'época relatius a les obres i als començos del funcionament parlamentari.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio Legislativo del Uruguay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.