Anar al contingut

Cabildo de Montevideo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cabildo de Montevideo

El Cabildo de Montevideo és un dels edificis històrics més importants de la ciutat de Montevideo. Ubicat en la Ciutat Vella, la seua construcció es va iniciar en 1804; el proyecte va estar a càrrec del mestre d'obres Tomás Toribio. Va ser un dels edificis més destacats de l'época colonial i va funcionar com Cabildo de Montevideo i Reals Presons durant dit periodo. El 18 de juliol de 1830 en una de les seues sales es va jurar la primera Constitució de la República.[1] En l'actualitat funciona allí el Museu Històric Cabildo de Montevideo.

Història

En este edifici patrimonial, varen tindre lloc importants successos històrics, polítics i socials durant els sigles XIX i XX. La primer sèu del Cabildo en Montevideo, es va instalar en la casa del Capità Pedro Gronardo, fins que en 1737 es va decidir construir un edifici sobre el cantó dels actuals carrers Juan Carlos Gómez i Sarandí. Donada la precarietat d'este edifici i el continu desenroll comercial de Montevideo a fins del XVIII, lo que va contribuir a que la ciutat experimentara una série de canvis urbanístics i edilicios; les autoritats de l'época varen decidir construir una sèu més important, iniciant-se en 1804 les obres de l'actual edifici en la mateixa ubicació.

L'edifici construït front a la Plaça Major - hui Plaça Matriu o Plaça Constitució- i a la Catedral tal com ho establia la Llegislació d'Índies, complia funcions administratives, judicials i albergava dependències carcelàries.

Cabildo de Montevideo, aquarela de Aimé Aulbourg i Víctor Rabu (1858).

Iniciat en 1804 va ser culminat en 1869. Durant el procés de construcció, varen transcórrer les invasions angleses, la Revolució Oriental i l'independència del Estat Oriental de l'Uruguai. En morir Tomás Toribio en 1810, va ser substituït en l'obra pel seu fill José. L'edifici va adquirir la seua volumetria despuix de 1829.

Despuix de la Jura de la primera Constitució de la República en 1830,[1] va ser sèu de l'Assamblea General i els seus respectius cossos, ademés de continuar funcionant com penitenciería fins a finals del XIX.

Cabildo mostrant la seua frontera en 1904.
Cabildo en 1923 i cantó surest de la plaça.

En 1925 en inaugurar-se el Palau Llegislatiu, les cambres varen deixar l'edifici, que va passar llavors a ser sèu del Ministeri de Relacions Exteriors. Sent sèu d'esta cartera, en 1939 es varen desenrollar en el mateix intenses negociacions diplomàtiques, per l'arribada del Admiral Graf Spee al Riu de la Plata durant la Segona Guerra Mundial, en el marc de la Batalla del Riu de la Plata.

Va ser restaurat entre 1957 i 1959, baix el criteri general de tornar la seua impronta colonial, sofrint llavors algunes transformacions. Des de 1958 funciona en este edifici el Museu Històric Cabildo de Montevideo.

En 2013-2015 es varen realisar obres importants de restauració de la frontera (parament).

En agost de 2024 es varen descobrir, durant l'excavació en un dels seus patis, numerosos objectes representatius de les distintes époques en la vida de l'edifici, destacant-se una font d'aigua (manantial o cisterna) que correspondria a la construcció del XVIII.

Arquitectura

La frontera seguix el Neoclassicisme Espanyol de l'época: un pla perforat per obertures adinteladas, remarcades per chambranas planes, en guardapolvo en la planta alta.
L'estructura està disposta de forma simètrica en quatre patis.


La restauració de 1957-1959 va utilisar el criteri general de tornar l'impronta original, sofrint llavors algunes transformacions en el seu interior.

En 2013 varen escomençar les obres de restauració de la frontera i terrat. L'intervenció es va presentar prou complexa per l'estat de l'edifici i els diferents materials que ho conformen. Es devia resoldre el reboçat, la granulometría que s'utilisaria d'acort a un estudi químic dels components dels revestiment i els elements que no serien substituïts sino restaurats i conservats.[2]En decembre de 2014, va finalisar la restauració de la frontera de la Peatonal Sarandí.Va ser prioritària la conservació i restauració dels pétreos que componen l'ornamentació de l'edifici.[3] Les obres de restauració de l'envolvente, varen finalisar en 2015 i varen comprendre sellars de pedra, reboçat, molduras, rebancs, fusteries de fusta i reixes.[4]

En agost de 2024 es varen descobrir durant les excavacions realisades per a l'instalació d'un ascensor que garantisara l'accessibilitat a la planta alta, múltiples peces que corresponen a distintes époques de Montevideo. En un dels patis oberts va ser trobada una font d'aigua o cisterna de rajola i morter de calç, l'ubicació corresponia a l'exterior de l'antiga construcció.
La subsecretària del Ministeri d'Educació i Cultura, professora Ana Ribeiro, va explicar que la naixent ciutat de Montevideo, "En ser una ciutat amurallada, davant qualsevol situació bèlica, quedava tancada en sí mateixa i l'aigua no era abundant". L'edifici del Cabildo té dos époques en la seua construcció. La cisterna circular de rajola i morter de calç, estaria allí, presumiblement, des de 1730".[5][6]


Frontera de l'edifici. front a la plaça, a la vespradeta. (2019).

En els anys cinquanta l'edifici del Cabildo va passar a l'òrbita municipal, per lo que el llavors Consell Departamental va decidir traslladar el Museu Històric Municipal ubicat en l'antiga Quinta de Serra en el Prat de Montevideo cap al Cabildo. El 21 de setembre de 1958 va ser inaugurat el Museu i Archiu Històric Municipal, hui Museu Històric Cabildo]

En l'actualitat el museu propon curadurías en abordages contemporàneus entorn a les narrativa històriques, favorint la reflexió i divulgant el coneiximent generat per l'acadèmia. Dissenya múltiples estratègies que favorixen respostes emocionals en els visitants, i implementa un programa innovador d'activitats educatives.[7] Du alvance ademés, una rigorosa política de conservació preventiva de la seua acervo. En 2014 va inaugurar les sales d'almagasenage del mateix, conformat per valioses coleccions iconográficas, plans, llibres, peces textils, mobiliari i armes, entre uns atres.[8]


Sobre la seua proposta museográfica, es presenten exposicions temporals i permanents, que incorporen noves tecnologies, varietat de soports i llenguages audiovisuals. Promedialmente s'inauguren en el museu sèt exposicions a l'any, que proponen atres narrativa històriques, propiciant el desenroll del pensament crític. En este sentit es convoquen regularment a artistes contemporàneus locals i internacionals, pràctica que aporta sense dubtes nous mirades.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cabildo i Reals Presons» pàg. Nómada. Consultat el 2 de giner de 2022.
  2. ↑ «MTOP i IM restauren la frontera del Cabildo de Montevideo en una inversió de $15 millons». MTOP. GUB.UY (5 dd abril de 2013).
  3. ↑ «Treballs de recuperació de la frontera del Cabildo culminaran en pròxims mesos», La Ret 21, 01 d'abril de 2015.
  4. ↑ «El Cabildo inaugura frontera en restauració "artesanal"», El País, 22 de setembre de 2015.
  5. ↑ «Es varen trobar restants arqueològics en el Cabildo». IMM Portal de notícies (2024-08-07).
  6. ↑ «Cabildo: excavaven per a instalar un ascensor, pero varen trobar objectes i estructures de l'época colonial». Subrallat (agost de 2024).
  7. ↑ «Presentació del Museu».
  8. ↑ «Sales d'Almagasenage i Conservació del Acervo».


Referències