Anex:Cronologia del pontificat de Francisco
El pontificat del papa Francisco, 266º pontífex de l'Iglésia catòlica i cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà, va escomençar el 13 de març de 2013 i comprén un periodo de dotze anys fins al 21 d'abril de 2025.
2013
Març de 2013: elecció com a papa i inauguració del pontificat
El 13 de març de 2013 a les 19:06, en la quinta ronda de votacions del segon dia del cónclau d'eixe any, el moradura Jorge Mario Bergoglio, en eixe llavors arquebisbe de Buenos Aires, va ser elegit successor de Benedicto XVI[1] en el pontificat de l'Iglésia catòlica.
Va ser el moradura protodiácono Jean-Louis Tauran qui va anunciar des del balcó central de la Basílica de Sant Pedro l'elecció de Francisco en la fòrmula en llatí:
"Annuntio vobis Gaudium Magnum: Habemus Papam. Eminentissimum ac reverendissimum dominum, dominum Georgium Marium, Sanctae Romanae Ecclesiae Cardinalem Bergoglio; qui sibi nomen imposuit Franciscum" (que traduït al castellà significa: "Vos anuncie una gran alegria: ¡tenim papa! El eminentísimo i reverendísimo senyor don Jorge Mario, moradura Bergoglio de la Santa Iglésia Romana, qui s'ha posat el nom de Francisco").
Bergoglio es convertix en el primer papa originari d'Amèrica, el primer provinent del hemisferi sur i el primer no europeu des del siri Gregorio III (731-741). És també el primer papa pertanyent a una orde religiosa des de Gregorio XVI (1831-1846) i el primer papa jesuïta. Va decidir ser conegut com Francisco (nom en ocasions reproduït incorrectament com Francisco I) en honor a sant Francisco d'Assís.[2][3]
En la seua primera aparició pública, va elevar una oració pel seu antecessor, el llavors ya papa emèrit Benedicto XVI.[4] Acte seguit, va dir que començava «un camí», i va demanar als fidels que resaren «uns per uns atres per a que hi haja una gran fraternitat». «Espere que este camí de l'Iglésia que hui comencem siga fructífer per a la evangelisació», va afegir. Ademés, va demanar una oració en silenci per ell per a que Deu li ajudara en la seua llabor.[5]
Despuix del nomenament, centenars de fidels es varen congregar davant la catedral metropolitana de Buenos Aires per a celebrar l'elecció i posteriorment es va celebrar una missa en el temple en eixe motiu.[6][7] L'elecció del papa Francisco va ser també un dels temes més comentats en les rets socials, acaparant en Twitter més de 130 000 mensages per minut; sent fins a la data el segon event en més repercussió en l'història de dita ret social, només superat pels resultats de les eleccions presidencials d'Estats Units de 2012 en les que Barack Obama es va proclamar guanyador.[8][9]
El 14 de març de 2013, un dia despuix de ser elegit, el papa Francisco va donar la seua primera missa com a pontífex en la Capella Sixtina. Ho va fer alternant llatí i italià sense l'ajuda d'escrits, en un to didàctic i gesticulando abundantment. Respecte als assunts que va tractar, va fer una crida a proclamar el mensage de Jesucristo, per a evitar ser considerats simplement com una «ONG compassiva». Ademés, va destacar la necessitat de que l'Iglésia s'allunte de lo mundà edificant-se sobre l'Evangeli i la pedra angular de Crist, i no «com els castells d'arena que fan els chiquets que es derroquen fàcilment».[10]
En el seu segon dia de pontificat, el divendres 15 de març, va rebre en audiència a totes les moradures en la Sala Clementina del Palau Apostólico Vaticà. Francisco va agrair el respal rebut en el cónclau papal, i va alabar la llabor realisada pel seu antecessor Benedicto XVI, del que va dir sentir «una gran gratitut i afecte pel meu predecessor, qui revigorizó l'Iglésia en la seua fe, els seus coneiximents i la seua humiltat». També va manifestar que «tots nosatres anem a tractar de respondre en fe per a dur a Jesucristo a la humanitat i per a dur a la humanitat a retornar a Crist, a l'Iglésia».[11]
El dissabte 16 va rebre als periodistes en audiència en l'Aula Pablo VI, a els qui va beneir i va agrair pel treball realisat durant els dies del cónclau.[12] En dit acte el papa va parlar per primera volta des de que va ser elegit en idioma espanyol: «Molts de vostés no pertanyen a l'Iglésia Catòlica i uns atres no són creents, pero respectant la consciència de cada u, vos done la meua bendició sabent que cada u de vosatres és fill de Deu. ¡Qué Deu els beneïxca!».[13] Eixe mateix dia va restablir provisionalment en el seu càrrec a tots els membres de la Cúria Romana que els seus posats havien quedat suspesos per la sèu vacant, lo que va efectuar donec aliter provideatur («fins que es disponga lo contrari»).[14][15]
El dumenge dia 17 de març va presidir l'oració del Ángelus des del balcó del Palau Apostólico, davant unes 150 000 persones. Durant l'oració, va parlar de la "misericòrdia de Deu [...] que mai castiga" i també va mencionar un llibre escrit pel teòlec Walter Kasper.[16] Eixe dia va escriure el seu primer tuit: «Volguts amics, vos done les gràcies de cor i vos pregue que seguiu resant per mi».[17] Abans de l'oració del Ángelus va celebrar una missa en la capella de Santa Ana, i a l'eixida va saludar personalment a tots els presents.[18] Un dels periodistes presents li va demanar unes paraules per a Colòmbia: «En el seu país fa falta que sumixen comprensió, tranquilitat i perdó. Solament aixina conseguiran la pau que tant necessiten i estan buscant».[19]
El 18 de març Francisco va rebre a la primera autoritat estrangera des del seu nomenament com papa. En concret, va ser visitat pel seu compatriota, la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner. La trobada va durar prop de 20 minuts i va ser seguit d'un almorzar. En la reunió, la presidenta va demanar al papa la seua intermediació per a conseguir dialogar en el Regne Unit respecte a la sobirania de les Illes Malvines. També varen intercanviar obsequios entre sí.[20]
la missa d'inauguració del pontificat del papa Francisco va tindre lloc el 19 de març de 2013, festivitat de sant José. A la cerimònia varen acodir delegacions oficials provinents de 132 països del món; i líders d'atres confessions religioses.[21] Entre els representants d'atres denominacions cristianes que varen acodir a dita cerimònia es trobava el patriarca de Constantinopla Bartolomé I, un fet insòlit que no ocorria des del Cisma d'Orient, fa casi mil anys.[22]
Abans de la missa, el papa es va desplaçar a bordo d'un jeep blanc descobert -en lloc del papamóvil blindat- entre la multitut i va recórrer durant casi vint minuts la plaça de Sant Pedro. Francisco va descendir en vàries ocasions del vehícul per a besar a chiquets i saludar a malalts.[23]
Durant la cerimònia li va ser colocat el pali i entregat l'anell del peixcador, que no és d'or com era habitual, sino d'argent dorada,[24] i en el seu homilia, Francisco va parlar del poder que va otorgar Crist a San Pedro: «Mai oblidem que el verdader poder és el servici», va afirmar, considerant la figura del papa com algú que «deu posar els seus ulls en el servici humil» i «obrir els braços per a custodiar a tot el poble de Deu i acollir en tendrea i afecte a tota la humanitat, especialment als més pobres, els més dèbils, els més menuts».[25][26]
Es va dirigir també als governants i a aquells líders en matèria política, econòmica o social, a els qui els va demanar que anaren custodios de la creació: de les persones més dèbils i del mig ambient, recordant «que l'odi, l'enveja i la soberba embruten la vida».[25][27]
Uns dies abans a l'inauguració, Francisco va agrair per mig d'una carta les oracions i les mostres de carinyo rebudes pels fidels d'Argentina, pero els va demanar expressament que no acodiren a la cerimònia d'inici del seu pontificat, sino que en el seu lloc destinaren els diners del viage a Roma per a realisar obres de caritat per als més necessitats.[28][29]
La ciutat de Buenos Aires, per la seua banda, va decretar asueto escolar en la capital que permetrà a tots els alumnes i treballadors de l'educació pública i privada seguir l'inici del pontificat en considerar-ho com un dels "acontenyiments més importants que s'han produït a lo llarc de tota l'història argentina", més allà de lo religiós.[30] Abans de la missa d'inauguració, el papa Francisco va realisar una cridada telefònica per a agrair als mils de fidels que s'havien congregat per a seguir la cerimònia, i que participaven des de la nit anterior en una vigília en la catedral.[31]
El 23 de març el papa Francisco va visitar al seu predecessor, el papa emèrit Benedicto XVI, en Castel Gandolfo, a a on es va desplaçar en helicòpter. La visita, de tres hores de duració, va tindre caràcter privat. L'actual i anterior pontífexos varen orar junts en una capella dedicada a la Verge de Częstochowa i, encara que Benedicto va voler cedir-li un lloc preeminent, el recent elegit papa li va demanar que s'assentara en ell, alegant que «som germans». Segons el portaveu de la Santa Sèu, Federico Lombardi, Francisco va regalar al seu antecessor un icon de La nostra Senyora de la Humiltat, «en honor a la humiltat demostrada» per l'anterior papa en presentar la seua renúncia. Posteriorment, varen tindre una reunió privada en la biblioteca de la residència papal, i varen menjar junts abans de la tornada de Francisco al Vaticà. Es va tractar d'un fet insòlit ya que mai abans en l'història de l'Iglésia s'havien trobat un papa i el seu predecessor emèrit.[32]
Alguns dels primers actes públics del pontificat de Francisco es varen desenrollar en el marc de la Semana Santa de 2013:
el Dumenge de Ramos, davant més de 250 000 persones, va denunciar, entre atres coses, les guerres, els conflictes econòmics, l'ànsia de diners i de poder, la corrupció i els crims contra la vida humana i contra la Creació. Respecte a la comunitat cristiana, els va dir que en Crist es podia véncer el mal i els va demanar que «no siguen persones tristes» i que no deixaren que ningú «els furte l'esperança».[33]
el Dijous Sant ho va iniciar en l'anomenada Missa Crismal, en la que va anunciar la beatificació de varis màrtirs de la Segona Guerra Mundial, l'Europa comunista i la guerra civil espanyola.[34] Per la vesprada va tindre lloc un acte insòlit: el papa va realisar la missa en un reformatori de menors, en lloc d'en la tradicional Basílica de Sant Joan de Letrán. Allí va llavar, va secar i va besar els peus a dotze reclusos, entre els que hi havia dos dònes, una d'elles de religió musulmana.[35]
el Divendres Sant va realisar una cerimònia en la basílica de Sant Pedro, en la que va resar tombat i en silenci davant un altar nuet.[36] Més tart va participar en el Viacrucis que es va desenrollar entre el Coliseu i el Mont Palatino de Roma. Les seues reflexions, escrites per jóvens libanesos, varen girar entorn a les injustícies i la violència en Oriente Pròxim.[37]
el Dumenge de Resurrecció, el papa va llançar un mensage de pau per a totes les regions del món que es trobaven en situació de conflicte: Mali, Síria, Coreja, Israel i Palestina, etc. i va donar la tradicional bendició urbi et orbi als mils de fidels reunits en la plaça de Sant Pedro del Vaticà.[38]
Abril de 2013
El 3 d'abril va acodir a resar davant la tomba del papa Juan Pablo II en motiu de l'octau aniversari de la seua mort, aixina com a les de Juan XXIII i Pío X.[39]
El 6 d'abril va fer el seu primer nomenament dins de la Cúria Romana en encarregar al flare franciscano José Rodríguez Carballo el lloc de secretari de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostólica.[40] Un més despuix de la seua elecció, el papa Francisco, prenent en consideració una de les sugerències que es varen expondre durant les congregació generals que varen precedir al cónclau, va constituir un grup de moradures que ho assessoraran en les tasques de govern de l'Iglésia i li ajudaran en la reforma de la constitució apostólica Pastor Bonus sobre la Cúria Romana. Dit grup està coordinat per Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, arquebisbe de Tegucigalpa, i el seu secretari és Marcello Semeraro, bisbe d'Albano.[41]
El dimarts 9 es va reunir en Ban Ki-moon, Secretari General de Nacions Unides. Durant la visita, el papa va aprofitar per a manifestar el "aprecie pel paper central de la ONU en la preservació de la pau en el món, en la promoció del ben comú i en la defensa dels drets fonamentals de l'home”.[42]
El dia 15 el papa Francisco va rebre en audiència privada a Mariano Rajoy, president del govern d'Espanya, el primer dirigent europeu en ser rebut pel papa. Varen parlar a soles durant 24 minuts, i varen tractar diversos temes relatius a la situació política i econòmica mundial. Rajoy va regalar al papa un facsímil del llibre De aetatibus mundi imagines de Francisco d'Holanda, aixina com una camiseta de la selecció espanyola de fútbol firmada per tots els jugadors, i li va invitar a visitar pròximament Espanya.[43]
El divendres 19 es va reunir en Rafael Correja Prim, President de la República d'Equador, en una trobada en el que varen tractar temes com l'aportació de l'Iglésia a la vida social de la població equatoriana, la justícia social, el respecte de les poblacions indígenes, etc.[44]
El dimarts 30 va rebre a Shimon Peres, President del Estat d'Israel, en una visita en la que varen tractar assunts menge la situació de la comunitat cristiana en el país hebreu. Ademés, el president va invitar al pontífex a visitar Jerusalem.[45][46]
Maig de 2013
El 2 de maig Francisco va rebre en el Vaticà al seu predecessor, Benedicto XVI, el qual s'havia traslladat en helicòpter des del Castel Gandolfo al Monasteri Mater Ecclesiae, la seua residència definitiva.[47] Esta és la primera ocasió en la que un papa i el seu predecessor conviuen dins de la Ciutat del Vaticà,[48] i en caràcter de pau.
El 3 de maig va rebre al president libanés Michel Sleiman, en una reunió el principal de la qual tema va ser conseguir una major assistència humanitària per als refugiats de la guerra civil síria en Líban.[49]
El 10 de maig, Francisco va ser visitat en la Ciutat del Vaticà pel Patriarca d'Aleixandria, Teodoro II, en un intent d'acostament recíproc "cap a l'unitat plena" del cristianisme. En el desig de que eixa data fora la primera d'una llarga série de trobades, Teodoro II li va propondre que se celebrara cada any una festa de l'amor fraterno entre abdós Iglésies. Es tracta de la segona ocasió en la que un papa catòlic i un atre copto es reunixen des del Cisma d'Orient (any 1054).[50][51]
El dumenge 12 de maig, el papa santificó a 815 persones: Antonio Primaldo i els seus 812 companyers màrtirs de Otranto, Laura Montoya i María Lupita García Zavala. D'esta manera, és el papa que ha proclamat més sants en tota l'història de l'Iglésia, superant el récort de Juan Pablo II, que canonizó a 482 catòlics a lo llarc dels seus 26 anys de pontificat.[52]
El dilluns 13 va rebre a Juan Manuel Sants Calderón, President de la República de Colòmbia, en una trobada en el que varen parlar de temes tals com el procés de pau en les FARC, la canonisació en la vespra de Laura Montoya o l'influència de l'Iglésia en el país.[53]
El dissabte 18 de maig Francisco va rebre en audiència privada a la canceller alemana Angela Merkel, en una reunió en la que varen tractar temes com la protecció dels drets humans, les persecucions contra els cristians i la situació sociopolítica, econòmica i religiosa en Europa i el món.[54]
El dumenge 19 de maig, durant la celebració de Pentecostés, el papa va demanar davant més de 200.000 persones en la plaça de Sant Pedro que "no es tancaren en sí mateixos" sino que sempre anaren valerosos en l'ajuda del Esperit Sant. En un pla més social, Francisco va demandar una major solidaritat governamental en la gent que sofrix a causa de la crisis econòmica.[55]
El dimarts 21 va visitar la casa refugie de vagabunts situada en la Ciutat del Vaticà i inaugurada 25 anys arrere per Juan Pablo II i la mare Teresa de Calcuta. Allí salude personalment a les Misionero de la Caritat, a les dònes sense sostre que vivien en elles i als vagabunts que anaven diàriament a menjar. Francisco va denunciar que molts dels indigents estaven sent víctimes d'un capitalisme salvage.[56]
El dijous 23 es va reunir en el president d'El Salvador, Maurici Funes, en una trobada en el que varen tractar temes com l'erradicació de la pobrea i del crim organisat o la possible beatificació de l'Arquebisbe Óscar Romero, assessinat durant una missa.[57] Paralelament, eixa mateixa vesprada es va reunir per primera volta en els 250 bisbes italians, i els va solicitar reduir el número de diòcesis, desproporcionado en relació en la població cristiana del país. Per a Francisco, esta situació es devia a un excessiu "carrerismo" entre els pastors, que corrien el risc de convertir-se en "funcionaris" que lluiten per el "ascens" i el "atractiu dels diners".[58]
El divendres 24, durant una trobada en l'assamblea plenària del Pontifique Consell per als Emigrants, va demanar als governs i als organismes internacionals que tutelaren la dignitat dels emigrants, dels quals considerava que havien segut somesos a "les modernes formes de persecució, d'opressió i d'esclavitut."[59]
El dumenge 26 va fer la seua primera visita pastoral i va ser a una iglésia perifèrica de Roma per a donar la comunió a un grup de chiquets. Més tart, en la dominical missa del Angelus va parlar de la màfia italiana, a raïl de la beatificació de Giuseppe Puglisi, assessinat a mans de la Cosa Nostra. En el seu discurs, va arremetre contra una organisació que va considerar "esclavista" que "explota a hòmens, dònes i chiquets" per mig de "la prostitució i la pressió social" i que tracten de "véncer per mig d'assessinats".[60][61]
El dimecres 29 va celebrar una Audiència General davant els mils de persones que es varen reunir en la plaça de Sant Pedro del Vaticà, a les quals va saludar durant casi mija hora des del papa mòvil a pesar de l'intensa pluja i sense protecció alguna. Ya en la cerimònia, va propondre l'inici d'un cicle de catequesis sobre l'Iglésia: "En l'Iglésia hi ha imperfeccions, defectes... també el Papa té molts. Pero lo bell és que quan acceptem que som pecadores la misericòrdia de Deu nos salva."[62]
La nit del 31, va celebrar la tradicional professió nocturna del Corpus Christi pels carrers de Roma, durant la qual va caminar casi un quilómetro i mig mentres li seguien mils de fidels. En la missa prèvia a la cerimònia, va destacar l'importància de rebre l'Eucaristía, assegurant que era molt més que alguna cosa simbòlic.[63]
Juny de 2013
El 3 de juny, Francisco, durant la missa diürna en la Casa de Santa Marta, va carregar contra la corrupció, lo que considerava frut de persones egocèntriques i avariciosas que no sabien reconéixer els seus fallos a les quals va comparar en Judas Iscariote.[64] Més tart va rebre a José Mujica, president d'Uruguai, en una reunió en la que varen abordar temes de justícia i pau social i relacionats en els Drets Humans. La visita, molt més llarga i distendida que lo comuna, va posar de manifest l'estreta relació entre el pontífex i el president uruguayà.[65]
El 4 de juny va carregar de nou en la seua missa diürna contra els corruptes i va dir sobre ells que el seu llenguage era el de la "hipocresia" i que el seu narcissisme els duya a traïcionar als demés i a abusar d'ells.[66] Eixe mateix dia el papa va celebrar una missa en motiu del 50 aniversari de la mort del pontífex Juan XXIII, en la que va posar de manifest la seua gran devoció per ell: "era una home capaç de transmetre pau: una pau natural, serena, cordial; una pau que en la seua elecció com a papa es va transmetre al món sancer i va rebre el nom de bondat".[67] Ademés, també es va reunir en el president de Cap Vert, Jorge Carlos Fonseca, en el que va traçar un pla de colaboració humanitària entre el Vaticà i el país africà per al desenroll de l'illa i varen analisar la firma d'un possible Concordato i el país.[68]
El 6 de juny, en motiu del Dia Mundial del Mig ambient, va organisar una Audiència General per a demanar a la comunitat cristiana una consciència més ecològica, un major respecte per la Terra i que es desperdiciaren menys aliments.[69]
El 12 de juny el papa va rebre a la Confederació Llatinoamericana i Caribenya de Religioses i Religiosos (CLAR), i, segons la web catòlica chilena Reflexió i Lliberació, el papa hauria reconegut durant la reunió l'existència del cridat "lobby gai" dins de la Cúria Romana. Estes haurien segut les supostes paraules del pontífex: "En la Cúria hi ha gent santa, de veres, hi ha gent santa. Pero també hi ha una corrent de corrupció, també l'hi ha, és veritat. Es parla del 'lobby gai', i és veritat, està ahí, cal vore qué podem fer".[70][71][72]
Tant el Vaticà com el grup llatinoamericà varen negar la "literalidad" de l'informació, si ben no les varen desmentir tallantment ni varen dir que anaren falses per complet. Esta polèmica notícia va donar força a les teories que argumenten l'existència d'un grup de moradures homosexuals (lobby gai) que, a banda d'incomplir els dogmes de la seua pròpia religió, utilisen el sexe i el chantage com a arma de poder, i l'influència de la qual va fer que Benedicto XVI dimitira per a ser succeït per un papa més jove i fort que poguera enfrontar el problema.[70][71][72]
El 14 de juny Francisco es va reunir en la Ciutat del Vaticà en el màxim cap de l'Iglésia Anglicana, l'Arquebisbe de Canterbury Justin Welby, en una trobada que varen tractar diferents temes com la defensa del matrimoni, un sistema econòmic i social més humanitari, la resolució de conflictes com la guerra civil síria o la defensa del cristianisme front a la secularisació del món modern. També varen tractar l'acostament de les dos Iglésies, seguint en la busca per a l'unitat del cristianisme: (l'història de les relacions entre abdós Iglésies) "és llarga i complexa i no està exenta de moments dolorosos, pero en les últimes décades s'han caracterisat per un camí d'acostament i fraternitat".[73]
El 16 de juny va presidir la missa Evangelium Vitae convocada en motiu del Any de la Fe davant els mils de persones congregades en la plaça de Sant Pedro, en la que va defendre la vida ("amor, vida i llibertat", que representen a Deu) i va demanar rebujar la mort ("el propi interés, el lucre, el poder i el desig").[74]
El 17 de juny va rebre al President de Veneçuela, Nicolás Madur i es varen reunir durant 20 minuts per a abordar temes com la pobrea, la lluita contra la criminalitat i el narcotràfic i la situació política del país despuix de la mort d'Hugo Chávez. La visita va tractar també temes més tensos, com la mala relació Iglésia-Estat en el país suramericà i la petició de la moradura nacional, Jorge Urosa, per a que el Papa invitara a Madur a posar fi als seus freqüents atacs contra l'oposició i contra els qui no estaven d'acort en la seua política.[75][76]
Durant l'Audiència General del 19 de juny, Francisco va donar una catequesis sobre l'Iglésia, a la que va definir com un cos viu el cap del qual és Jesucristo, i va apelar per l'unió de tots els cristians i, més en concret, de cada família.[77]
Eixe mateix dia va aprovar un proyecte que Benedicto XVI havia deixat inconcluso sobre una menció fixa a Sant Josep en el cànon de totes les misses, just despuix de la referència a «María, la Verge Mare de Deu».[78]
El 20 de juny es varen complir 100 dies des de l'inici del seu pontificat. Despuix dels tres primers mesos, les enquestes mostraven que el papa Francisco contava en un elevat índex d'aprovació i que havia millorat l'image de l'Iglésia catòlica.[79] Alguns periodistes varen senyalar que una de les claus de l'acceptació del nou papa era el seu llenguage clar i directe, que proporciona titulars casi diàriament contra la corrupció, la mundanidad o l'ambició.[79][80] Poques semanes despuix de la seua elecció ya havia aumentat tant el número de confessions com l'assistència dels fidels a missa, lo que es va denominar el "efecte Francisco";[81][82] i segons un estudi, numeroses persones que s'havien alluntat de l'Iglésia catòlica estaven acostant-se novament a ella.[79]
El 26 de juny es va anunciar la decisió del papa de crear una comissió per a investigar l'Institut per a les Obres de Religió, més conegut com a Banc Vaticà, presuntament vinculat en casos de corrupció. La comissió, integrada per 8 membres i presidida per la Moradura Raffaele Farina, recopilarà documents, senyes i informació sobre el IOR i presentarà els resultats del seu treball a Francisco.[83]
Juliol de 2013
El 5 de juliol es va donar a conéixer la primera encíclica del papa, Lumen fidei (en llatí; La llum de la fe, en espanyol), firmada el 29 de juny de 2013.[84][85]
La encíclica centra el seu tema sobre la fe; i ve a completar lo que el papa predecessor, Benedicto XVI, ya havia escrit anteriorment sobre l'esperança i la caritat, les atres dos virtuts teologales, en les seues respectives encícliques Spe salvi i Caritas in veritate. Francisco va assumir, de fet, el treball de Benedicto XVI, qui abans de la seua renúncia al papat ya havia completat una primera redacció del text; al que li va afegir algunes aportacions.[84][85][86]
Eixe mateix dia Francisco va firmar els decrets per a la canonisació de Juan Pablo II i Juan XXIII, que serà santificado havent realisat un sol milacre, a diferència de Juan Pablo II, que va realisar els dos milacres preceptius.[87]
Per últim, es va trobar també per tercera volta en el seu pontificat en el seu predecessor Benedicto XVI en els Jardins de la Ciutat del Vaticà per a inaugurar una estàtua de bronze de més cinc metros d'altura, dedicada a l'Arcàngel Sant Miguel.[88] En eixe mateix dia, el Papa Francisco va consagrar el Vaticà a Sant Josep i a Sant Miguel Arcàngel.[89]
El 8 de juliol va realisar el seu primer viage pastoral i va visitar l'illa de Lampedusa, front a les costes de Tunis i Líbia, per a reunir-se en els immigrants africans que solen aplegar a vora de pateres. Des d'allí, va denunciar la "indiferència" de la societat sobre estes persones i va intentar "despertar consciències" per a posar fi a esta situació, la qual tenia "clavada com una espina en el cor".[90]
L'11 de juliol va firmar el seu primer motu proprio, en el qual va actualisar el còdic penal del Tractat de Letrán de 1929 en noves lleis contra el blanqueig dels diners, la tortura o els delictes contra menors i noves mides com l'abolició de la cadena perpètua.[91]
La Jornada Mundial de la Joventut 2013 (JMJ 2013) realisada en Riu de Janeiro configura la XXVIII edició d'este event multitudinari que organisa l'Iglésia catòlica de forma periòdica, i que convoca als jóvens de tot lo món entorn a la figura del sum pontífex. Esta Jornada en particular seria considerada «històrica» per haver-se constituït en motiu i marc del primer viage del papa Francisco a l'estranger, en el quint més del seu pontificat.[92][93][94] El nivell d'importància global que es va atribuir a l'event es va reflectir, entre uns atres, en el fet de que l'image de Francisco va ocupar per segona volta en l'any la portada de l'edició internacional de la revista Clave, en coincidència en eixe viage papal i baix el títul: «El papa de la gent» (The People's Pope),[95] a lo que es va sumar un artícul en el seu interior titulat Un papa per als pobres (A Pope for the Poor).[96][97]
La trobada du implícits desafius diversos, que inclouen el repte de revitalisar el catolicisme en el subcontinent a on habita el 42 % dels catòlics del món, caracterisat per una marcada religiositat popular.[92] El cronograma inclou la visita al santuari de la Verge d'Apareguda, patrona dels brasilers, a una favela saneada del narcotràfic, a un hospital a on es recuperen jóvens de les adiccions, a un pintoresc Via Crucis en Copacabana i, cap al final del seu viage, la vigília i la gran missa de la Jornada Mundial de la Joventut.[92] Concebudes inicialment per a realisar-se en l'enorme predio Campus fidei del barri de Guaratiba, la vigília i la missa varen deure reprogramar-se per a la plaja de Copacabana per l'inundació per les pluges que varen acompanyar bona part de la JMJ 2013.[98]
En este viage, el papa Francisco va decidir mostrar la continuïtat d'un estil pastoral indicatiu del seu desig de vinculació en la seua grey, que inclou la seua determinació de renunciar a la seguritat per a estar més prop de la gent. Per a recórrer Riu de Janeiro i Apareguda, es va reemplaçar el papamóvil blindat per un vehícul blanc totalment obert en els laterals, similar a l'empleat en les audiències generals dels dimecres per a recórrer la plaça de Sant Pedro,[99] a lo que Francisco va sumar trencaments del protocol —inclús baix la pluja— per a acostar-se als fidels.[100]
Agost de 2013
El 8 d'agost, Francisco va aprovar un nou motu proprio (decret papal) per a la prevenció i lluita contra el blanqueig de capitals, la finançació del terrorisme i la proliferació d'armes de destrucció massiva.[101]
El restant de dies d'agost varen ser destinats, com ocorre tradicionalment, al descans vacacional del papa. No obstant, Francisco no va voler ser a Castel Gandolfo com havien fet els seus predecessors sino que es va quedar en Roma i va realisar algunes activitats: una reunió en Abdalá II de Jordània,[102] una assamblea en els representants de l'Orde de Sant Agustín,[103] etc.
El 31 d'agost de 2013 va nomenar al nuncio apostòlic en Veneçuela Pietro Parolin com secretari d'Estat de la Santa Sèu, càrrec del que prendria possessió del càrrec el pròxim 15 d'octubre.[104]
Parolin va reemplaçar a la moradura Tarcisio Bertone, de 78 anys, que ya havia aplegat a l'edat fixada per a això pel Dret Canònic. En el seu últim any com a Secretari, la moradura Bertone, nomenat pel papa Benedicto XVI, havia segut criticat per l'escàndal de Vatileaks. El nomenament de Parolin va ser entés com a part del proyecte de Francisco per a reformar la Cúria Romana.[105]
Setembre de 2013
El 5 de setembre, Francisco va rebre al Catholicós de l'Iglésia catòlica siro-malankara, Moren Basileos Marthoma Paulos II, per a intentar alvançar en l'unió plena de les dos Iglésies.[106]
Moltes de les accions del papa en setembre varen estar organisades en relació en l'Atac químic de Guta, Síria, durant la guerra civil síria: el 7 de setembre va convocar una multitudinària congregació de fidels en el Vaticà i atres llocs del món per a orar i dejunar per Síria,[107] el 10 de setembre va visitar un centre de refugiats en Roma i va informar d'un pla per a convertir els convents buits en asils de refugiats[108] i el 27 de setembre es reunió en el president l'OPAQ[109] i el Patriarca de Antioquía i tot l'Orient, Juan X Yazigi.[110]
Igualment va participar en atres events, com una recepció dels representants de l'Orde del Sant Sepulcro,[111] i reunions en els caps de Govern de Bolívia (President Evo Morales),[112] Tailàndia (primera ministra Yingluck Shinawatra),[113] Lituània (Primer ministre Algirdas Butkevičius),[114] Hongria (President János Áder),[115] i Hondures (President Porfirio Llop).[116]
El dumenge 22 va viajar a Cagliari, la capital de l'illa italiana de Cerdenya, per a rendir homenage a Nostra Senyora del Bon Aire, la verge que va donar el nom a la capital argentina, Buenos Aires.[117] Francisco va aprofitar la seua visita per a denunciar el sistema econòmic mundial, sent Cerdenya una de les zones d'Itàlia més afectades per la Crisis econòmica de 2008-2013. El pontífex va dir que l'economia de mercat "té en el centre un ídol que es diu diners" i que desplaça la dignitat de l'home i la dòna.[118]
Finalment, el 30 de setembre de 2013 Francisco va anunciar que els pontífexos Juan Pablo II i Juan XXIII serien proclamats Sants en una cerimònia conjunta el 27 d'abril de 2014.[119]
Eixe mateix dia el papa va institucionalisar el «Consell de Moradures», un nou orgue consultiu permanent format per huit moradures per a assessorar al pontífex tant a títul de Consell com a títul personal sobre temes de l'Iglésia. El grup original creat per Francisco va incloure a moradures de tots els continents i va contar en Marcello Semeraro com a secretari. El seu primer comés va ser el d'estudiar la cridada reforma de la Cúria Romana, continguda en la Constitució apostólica (Pastor Bonus).[120]
Octubre de 2013
En octubre, Francisco va convocar l'III Assamblea General Extraordinària del Sínodo de Bisbes, que tindria lloc en la Ciutat del Vaticà, del 5 al 19 d'octubre de 2014 per a tractar de "Els desafius pastorals de la família en el context de la evangelisació".[121]
El 4 d'octubre va realisar un viage pastoral a Assís, durant el qual va visitar als chiquets discapacitats i malalts de l'Institut Seráfico i va menjar en els pobres assistits per Càrites, en lloc d'en les autoritats locals com estava planejat. Més tart, va oficiar una missa en la Basílica de Sant Francisco d'Assís, es va reunir en el clero en la Catedral de Sant Rufino d'Assís i en les monges de clausura de la Basílica de Santa Clara, a les que va demanar ser "expertes en humanitat" i somriure de veres, "no com les assafates". En la trobada va reiterar la seua voluntat d'estar en els més necessitats i de "despullar a l'Iglésia de tot lo mundà", segons el seu desig de crear "una iglésia pobra per als pobres".[122][123]
El dumenge 6 d'octubre, en la missa del Ángelus del Vaticà, va fer una oració en honor als 300 immigrants africans morts eixa mateixa semana en un naufragi en l'illa de Lampedusa,[124] un succés que prèviament havia calificat de “vergonyós” per a la comunitat internacional.[125]
El 9 d'octubre va aprovar una nova llegislació per a impedir activitats monetàries illegals i evitar el llavat de diners dins del Institut per a les Obres de Religió (IOR), fent que els seus contes no anaren privades i pogueren ser investigades per l'Autoritat d'Informació Financera, segons els estàndarts europeus.[126]
El 17 d'octubre va rebre en el Vaticà al President de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, i va expressar el seu respal a les negociacions de pau sobre el conflicte israelita-palestí, a l'hora que va expressar la seua intenció de viajar a Jerusalem en l'any següent.[127]
El 23 d'octubre es va fer pública la decisió del papa de cessar temporalment al bisbe de Limburg (Alemània), Franz-Peter Tebartz-van Elst, com a conseqüència de la residència que s'havia construït en els diners de l'Iglésia, valorada en 31 millons d'euros.[128]
El papa es va reunir a lo llarc del més en el rei Letsie III de Lesotho,[129] el president de Croàcia Ivo Josipović,[130] el president de Camerún Paul Biya,[131] el príncip Guillermo de Luxemburc,[132] el president de Guinea Equatorial Teodoro Obiang,[133] el president de Panamà Ricardo Martinelli[134] i la premie Nobel de la pau Aung San Suu Kyi.[135]
Novembre de 2013
L'1 de novembre, en motiu del Dia de Tots els Sants, Francisco va acodir a donar missa al Cementeri Monumental de l'Estiu, dins la Ciutat del Vaticà, i al sendemà va acodir a resar a les Grutas Vaticanes.[136]
L'11 de novembre es va fer pública la decisió del papa d'enviar una primera ajuda de 150.000 dólars a Filipines, a través del Pontifici Consell Cor Unum, per a ajudar a les víctimes del tifó Haiyan.[137]
El dumenge 24 de novembre va celebrar una missa en Sant Pedro per a concloure l'Any de la Fe, convocat i iniciat per Benedicto XVI, en una mateixa en la que es varen expondre per primera volta les relíquies de Sant Pedro.[138] Eixe mateix dia publica la seua primera exhortación apostólica Evangelii gaudium (en llatí; L'alegria de l'evangeli, en espanyol). Com la major part de les exhortaciones apostóliques (que no són encíclicas),[139] esta també es va escriure despuix d'una reunió del Sínodo dels Bisbes: en este cas es va tractar de la XIII Assamblea General Ordinària sobre «La nova evangelisació per a la transmissió de la fe cristiana».[140]
Francisco es va reunir en la presidenta de Costa Rica (Laura Chinchilla),[141] el primer ministre de Bahames (Perry Gladstone Christie),[142] el primer ministre de Bòsnia i Hercegovina (Vjekoslav Bevanda),[143] el president de Paraguai (Horacio Cartes) i el president de Rússia (Vladímir Putin).[144]
Decembre de 2013
El 3 de decembre es va reunir per segona volta en el Consell de Moradures, en una trobada en el que es va parlar de la Congregació per al Cult Diví i la Disciplina dels Sacraments. Presuntament es va estudiar fusionar eixos ministeris i reduir la burocràcia, aixina com la possibilitat de redimensionar el poder de la Secretaria d'Estat.[145]
Eixe mateix dia es va reunir en el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en el que ent atres es varen perfilar els detalls del seu viage a Terra Santa (Jerusalem, Palestina i Israel) el 26 i 28 de maig de 2014.[146][147]
El dia 5 la moradura de Boston, Siguen O'Malley, va fer pública la decisió presa en el Consell de Moradures de crear una comissió internacional per a assessorar al Pontífex en la prevenció d'abusos sexuals de menors, aixina com atenció a les víctimes i a les seues famílies.[148]
El 9 de decembre es va reunir en Ibrahim Isaac Sidrak, patriarca de l'Iglésia catòlica copta, en qui va oficiar una missa conjunta.[149] Eixe mateix dia es va reunir en el president de la República del Congo, Denis Sassou-Nguesso,[150] i, més alvance (el 19 de decembre) ho faria en el primer ministre de Sant Vicente i Granadines, Ralph Gonsalves.[151]
El 17 de decembre el papa va celebrar el seu 77.º natalici desdejunant en quatre menics[152] i en els chiquets del Dispensari de Santa Marta, que proveïx de medicines i atres productes a famílies necessitades de Roma.[153]
Durant els dies previs al Nadal, es va reunir en els chiquets de l'hospital pediàtric Bambin Gesù de Roma[154] i en el seu predecessor, el papa emèrit Benedicto XVI.[155] En el començ de les festivitats va participar en els següents actes:
- 24 de decembre: durant la Missa del gall el papa va centrar la seua homilia en la figura de Jesús com "una llum": quan l'esperit de les tenebres cobrix el món, es renova l'acontenyiment que sempre nos sorprén i sorprén: el poble en camí veu una gran llum [...] Qui avorrix al seu germà està en les tenebres, camina en les tenebres, no sap on va, perque les tenebres han cegat els seus ulls.[156]
- 25 de decembre: la missa de la bendició urbi et orbi va estar dedicada a la pau en el món: La verdadera pau no és un equilibri de forces opostes, una pura frontera, és un compromís quotidià, és artesanal. Es conseguix contant en el dò de Deu, en la gràcia que nos ha donat en Jesucristo [...] Vivint al chiquet en el pesebre, chiquet de pau, pensem en els chiquets, que són les víctimes més vulnerables de les guerres, pero pensem també en les dònes maltractades, en els vells. Les guerres destrossen tantes guerres i causen sofriments. Massa ha destrossat el conflicte de Síria, generant odis i venjances. Seguim resant al chiquet per a que l'amat poble siri no tinga més conflictes i es garantise l'accés a l'ajuda humanitària.[157]
- 26 de decembre: durant el dia en honor a Sant Esteban, el primer màrtir del cristianisme, el papa va recordar a tots els cristians perseguits a causa de la seua fe: Estigam propencs a estos germans i germanes que, com a sant Esteban, són acusats injustament i fets objecte de violència de divers tipo. Estic segur que, llamentablement, són més numerosos hui que en els primers temps de l'Iglésia. ¡Són tants! Açò succeïx especialment allí a on la llibertat religiosa no és encara garantisada o no és plenament realisada.[158]
2014
Giner de 2014
El papa Francisco va celebrar la Solemnitat de Santa María Mare de Deu en el primer dia de l'any 2014. Despuix, en el Ángelus, va felicitar a la gent en motiu de l'inici del nou any i va oferir els seus desijos: “el meu desig, que és el de l'Iglésia i de tot cristià, i que no està lligat a eixe sentit una miqueta màgic i fataliste d'un nou cicle que comença, perque sabem que l'història té un centre que és Jesucristo, encarnat, mort i resucitat, i té un fi, el Regne de Deu, Regne de pau, de justícia, de llibertat en l'amor, en la força de l'Esperit Sant.” [159]
El 3 de giner, el papa va celebrar una missa en l'Iglésia del Gesù dedicada a la canonisació del beato Pedro Fabro, un dels primers companyers d'Ignacio de Loyola, fundador de la Companyia de Jesús. [160]
El 6 de giner, en motiu de la missa de la Epifanía, el papa Francisco va reflexionar sobre la figura dels Reis Macs: “Els Reis Macs nos ensenyen a no acontentar-nos en una vida mediocre sino a fascinar-nos per la bondat, la veritat, la bellea; per Deu. […]Estos sabio vinguts d'Orient nos ensenyen a no caure en les asechanzas de les tenebres i a defendre-nos de l'obscuritat que pretén cobrir la nostra vida […] El rei (Herodes) i els seus consellers senten que l'entramat del seu poder es bada, temen que canvien les regles de joc, que les apariències queden desemmaixquerades. Tot un món edificat sobre el poder, el prestigi i el tindre, entra en crisis per un chiquet.”[161]
El 12 de giner va batejar, seguint la tradició iniciada per Juan Pablo II, a 32 chiquets en la capella Sixtina. Durant la cerimònia el papa va permetre a les mares que els donaren el pit als seus fills dins de la capella: "Si els chiquets tenen fam, mares, doneu-los de menjar sense pensar-ho dos voltes, perque són les persones més importants que es troben ací”.[162]
El 24 de giner es va reunir en el president de França François Hollande, en una reunió a porta tancada en la que varen parlar sobre la política exterior en Àfrica i Orient Mig, la protecció dels cristians de Terra Santa, el respal als immigrants, la batalla contra la pobrea i la lluita contra el tràfic de sers humans. [163] La visita d'Hollande al Papa es va produir en un moment en el que el president era objecte de crítiques per una suposta infidelitat a la seua parella i mentres el Parlament francés plantejava la lliberalisació de l'abort i la llegalisació de l'eutanàsia. [164]
Febrer de 2014
L'1 de febrer el papa Francisco es va reunir en l'aula Pablo VI en 10.000 membres del Camí Neocatecumenal i els va instar a mantindre l'unitat de l'Iglésia catòlica, encara que para això tingueren que renunciar a atres traces del moviment: "a voltes pot ser millor renunciar a viure tots els detalls que el vostre itinerari exigiria, per a garantisar l'unitat entre els germans que formen l'única comunitat eclesial de la que vos teniu que sentir part", encara que va destacar en ells "l'alegria de la fe" i "l'ardor del seu testimoni".[165]
El 14 de febrer, en motiu de la festivitat de Sant Valentí, Francisco es va reunir en 20.000 parelles de 28 països de tot lo món en una celebració denominada "L'Alegria del Sí per a sempre", la primera d'este gènero que va celebrar el Vaticà, en el que, despuix d'un concert musical de cançons romàntiques, el papa va parlar a les parelles de l'importància de valors com "permís, gràcies i perdó", ademés de demanar que celebraren bodes verdaderament religioses i no meres festes mundanes.[166]
El 22 de febrer el papa Francisco va proclamar als primers 19 noves moradures del seu pontificat (16 electors i 3 no electors), pertanyents a 12 nacions de cada part del món, que “representen la profunda relació eclesial entre l'Iglésia de Roma i les atres Iglésies escampades pel món”. A la cerimònia va acodir ademés el seu predecessor, Benedicto XVI.[167][168]
Març de 2014
El 5 de març, el papa va celebrar el seu primer Dimecres de Cendra en una processó des de Sant Anselmo fins a la basílica de Santa Sabina, en el mont romà del Aventino, en una homilia en la que va criticar la cultura actual, "cada volta més artificial", i a les "lluites de poder" del "menut ambient quotidià".[169]
Del 9 al 14 de març el pontífex es va retirar per als eixercicis espirituals de Quaresma, junt en 50 persones, en la «Casa Diví Mestre» de la Congregació de la Societat de Sant Pablo en Ariccia, en les proximitats de Castel Gandolfo i per primera volta fora de l'habitual Palau Apostólico.[170]
El 19 de març, en motiu del dia del pare, Francisco va desijar «un feliç dia a tots els papes», agraint la llabor que eixerciten en els seus fills i invitant-los a deprendre de Sant Josep, «que va ensenyar a Jesús el treball de carpintero i li va educar en la fe duent-li a la sinagoga».[171]
El 21 de març va acodir a un acte organisat per l'associació Llibera contra la violència de la màfia en Itàlia, en la que el pontífex va demanar als seus membres: “Heu tingut un papa i una mare, penseu en ells, ploreu una miqueta i convertiu-vos. Vos ho demane de genolls, convertiu-vos”.[172]
El 27 de març el papa Francisco va reunir al president nortamericà Barack Obama, una trobada que va reunir al primer papa llatinoamericà i al primer president afroamericà d'Estats Units. El pontífex va rebre a Obama en la Sala del Tronetto, anexa a la biblioteca privada, en una reunió que va durar cinquanta minuts, vint més de lo habitual.[173]
Abril de 2014
El 3 d'abril, el papa es va reunir en el Vaticà en la regna Isabel II del Regne Unit acompanyada pel seu marit el duc d'Edimburc Felipe. La reunió va durar 20 minuts i, segons es va informar, la visita de la reina Isabel en el Vaticà (la primera en 14 anys) forma part d'un llarc procés per a millorar les relacions diplomàtiques entre el Regne Unit i l'Estat del Vaticà. En efecte, la reina Isabel, que és líder de l'Iglésia anglicana, ha recolzat mides per a millorar les relacions entre abdós Iglésies.[174][175] Va haver un intercanvi de obsequios entre els presents. El papa li va obsequiar a la reina un facsímil d'un document conservat en el Vaticà en el que el papa Inocencio XI va introduir en 1679 el cult de Sant Eduardo 'El Confesor', rei d'Anglaterra entre 1042 i 1066.[175] La data de la reunió va coincidir en en aniversari de l'inici de la guerra de les Malvines, encara que dit tema no es va aplegar a tractar en la reunió.[176]
El 23 d'abril, el papa va mantindre una trobada en el Vaticà en el Governador de Mendoza Francisco Pérez, qui li va entregar més de 300 cartes de mendocinos per al sum pontífex. Pérez va relatar que el papa “va beneir a tot el poble de Mendoza, lo que va ser molt emotiu, no hi ha paraules per a descriure-ho”, ademés de que havia anat a representar a tot el poble de Mendoza.[177]
El 27 d'abril de 2014 el papa va celebrar en la plaça de sant Pedro la canonisació de Juan XXIII i Juan Pablo II en una missa multitudinària, despuix del reconeiximent d'un milacre atribuït a la intercesión de Juan Pablo II, mentres que Juan XXIII va ser canonizado pels seus mèrits de l'obertura del Concili Vaticà II. Esta cerimònia va congregar a prop d'un milló de persones i a uns atres tants millons per mig de les pantalles de televisió i mijos de comunicació. Este dia és conegut com el «dia dels quatre papes», ya que dos papes estaven sent canonizados pel papa reinante i la celebració va contar en la presència del papa emèrit Benedicto XVI.[178] La data de la canonisació va ser anunciada el 30 de setembre de 2013.[119][179]
- Artícul principal → Canonisació de Juan XXIII i Juan Pablo II.
Maig de 2014
El 10 de maig, el papa firma el decret de beatificació del seu predecessor Pablo VI i va fixar el 19 d'octubre com a dia de la seua beatificació.[180] Anteriorment, el 6 de maig, moradures i bisbes membres de la Congregació per a les Causes dels Sants varen confirmar el milacre atribuït a la intercesión del Pablo VI.[180][181]
Del 24 al 26 de maig, Francisco realisa un viage a Terra Santa (Jordània, Palestina i Israel), en motiu del 50 aniversari de la trobada entre el seu predecessor Pablo VI i el patriarca de Constantinopla Atenágoras I.[182] El viage va ser anunciat durant l'oració del Ángelus el 5 de giner de 2014.[183] En concret, el papa va visitar Amán, Belén i Jerusalem. En tres dies, Francisco va dialogar en el líder de l'Iglésia ortodoxa, el patriarca de Constantinopla Bartolomé I, va resar per la pau, es va reunir en el rei de Jordània Abdalá II, el president palestí Abu Mazen, el president israelita Shimon Peres i el seu primer ministre Rebuig Netanyahu en una gira per Jordània, Palestina i Israel. Es tracta de la quarta visita pastoral a Terra Santa realisada per un pontífex romà en temps contemporàneus. Este viage va ser catalogat com a «històric» per molts àmbits, principalment per les seues trobades i diàlecs.[184] El portaveu de la Santa Sèu, el pare Federico Lombardi, va calificar com a «històric» el fet de que, per volta primera, representants de les diverses confessions cristianes, entre ells greco-ortodoxos, armenis ortodoxos i franciscanos catòlics oraran tots junts i públicament en el Sant Sepulcro, lloc sagrat per al cristianisme. Ademés, el papa va tornar a mostrar un estil pastoral com el que va desenrollar durant el viage a Brasil, en decidir no usar vehículs blindats per a poder estar més prop de la gent.
El 26 de maig, durant el vol de tornada a Europa sent interrogat pels periodistes, el papa Francisco va anunciar que es reunirà per primera volta en un grup de huit víctimes d'abusos sexuals, una trobada que deu tindre lloc a principis del més pròxim. Ha afirmat que no tindrà tolerància en les persones que hagen abusat de chiquets dins de l'Iglésia, inclosos bisbes. Va informar que tres bisbes es troben baix investigació.[185] "L'abús sexual és un crim tan horrendo (...) perque un sacerdot que fa açò traïciona el cos de Deu. És com una missa satànica", va dir el papa.
Juny de 2014
El 7 de juny, el papa va rebre en trobada privada al president mexicà, Enrique Penya Net, en el Palau Apostólico del Vaticà. La reunió va durar 25 minuts.[186]
El dumenge 8 de juny, el papa es va reunir en el president israelita Shimon Peres i el titular de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abás, com a part dels esforços del Vaticà per acostar les parts. En esta reunió sense precedents, els líders es varen reunir en el Pontífex fòra de la seua residència, posteriorment varen caminar junts i es varen trobar en el líder de l'Iglésia ortodoxa, el patriarca Bartolomé I, per a realisar una cerimònia d'oració per la pau en els jardins del Vaticà. Despuix de la cerimònia, que va incloure oracions cristianes, judeues i musulmanes, es varen donar la mà i varen plantar una olivera com a símbol de pau.[187][188]
El 21 de juny, el papa va realisar un viage pastoral a Cassano all'Ionio en Calàbria, Itàlia.[189] En aplegar en helicòpter, el papa va visitar als reclusos de la presó de Castrovillari, a on també es va reunir en els familiars de Cocò Campilongo, el chiquet de 3 anys assessinat i cremat en giner de 2014 junt en el seu yayo per la 'Ndrangheta. Posteriorment va visitar als malalts en l'Hospici "Sant Giuseppe Moscati" i va almorzar en els pobres de la Càrites diocesana. Despuix de reunir-se també en els invitats majors de la "Casa Serena" de Cassano, el papa Francisco va celebrar despuix una missa en la planura de Sibari, a on varen participar més de 250.000 persones. En l'homilia, el Pontífex es va pronunciar contra els mafiosos, afirmant: “La 'Ndrangheta és esta: adoració del mal i despreci del ben comú. Este mal deu ser combatut, deu ser eliminat. Devem dir-li no. [...] Els qui en la seua vida tenen este camí del mal, com la màfia, no estan en comunió en Deu, estan excomulgados”.[190][191]
El 30 de juny, el papa va mantindre una trobada en la biblioteca privada del Vaticà en els reis espanyols, don Felipe VI i donya Letizia.[192]
Juliol de 2014
El 5 de juliol, el papa va realisar la seua quinta visita pastoral a Itàlia en viajar a Campobasso i Isernia.[189]
El dilluns 7 de juliol, el papa va mantindre una trobada en sis víctimes d'abusos sexuals procedents d'Irlanda, Regne Unit i Alemània, a on va celebrar la Missa matutina en Casa Santa Marta en les víctimes. Al començ de l'homilia, el papa va demanar "la gràcia de que l'Iglésia plore i repare pels seus fills i filles que han traïcionat la seua missió, que han abusat de persones inocents". Es va tractar de la primera trobada d'este tipo des de que el pontífex va ser elegit i est va rebre crítiques per no haver-se reunit abans en les víctimes.[193][194][195]
El 26 de juliol va realisar una visita pastoral a Caserta,[189] a on es va reunir en els sacerdots diocesans i va celebrar missa per als fidels en el dia de la festa de la seua patrona Santa Ana.[196] Originalment la visita a Caserta anava a ser una visita privada del papa a un amic pastor evangèlic, pero es va convertir en una visita formal a petició del bisbe i de la població, quedant la visita privada al pastor el 28 de juliol.
Agost de 2014
L'11 d'agost es presenta el videomensaje del papa als coreans abans de mamprendre el seu viage a Corea del Sur.[197]
Del 13 al 18 d'agost, el Sant Pare realisa una visita a Corea del Sur en ocasió de la VI Jornada de la Joventut Asiàtica,[198][199] visita que és vista com un gran impuls a la missió en el país.[200] El papa va ser rebut per presidenta surcoreana Park Geun-hye. El papa Francisco beatificó a 124 màrtirs front a una multitut en el centre de Seül.[201] Va culminar el seu viage en la celebració d'una missa en la que va exhortar als dos estats coreans a rebujar l'actitut de sospita i confrontació que nuvola les seues relacions, i que, en lloc d'això, troben camins per a forjar la pau en la península, dividida per la guerra.[199]
Setembre de 2014
El 13 de setembre va visitar el santuari militar de Redipuglia en motiu del centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial.[189]
El 21 de setembre, el papa Francisco va realisar un viage a Albània en el que va visitar Tirana. El viage va ser anunciat pel propi pontífex el 15 de juny de 2014 durant l'oració del Ángelus, a on va mencionar que «En este breu viage desige confirmar en la fe a l'Iglésia albanesa i donar testimoni del meu alé a una terra que sofrix des de fa molt temps a conseqüència de les ideologies del passat».[202] També va dir en agost que havia elegit Albània perque ha establit un model d'harmonia entre les diverses religions en establir un govern d'unitat nacional que inclou a musulmans, cristians ortodoxos i catòlics. Es tracta del primer viage apostòlic del papa Francisco a Europa i el segon viage d'un pontífex a sol albanés des de la visita del papa Juan Pablo II en 1993.[203][204] Francisco va ser rebut pel president Bujar Nishani i mils de fidels. En menys de 12 hores, va visitar feligresos, es va reunir en líders religiosos, va ser a la trobada de la gent i va oficiar una missa en la plaça Mare Teresa en Tirana[205] davant més d'un milló de persones (moltes d'elles ortodox i també musulmanes presents). Es va reunir ademés en els bisbes albanesos i va escoltar testimonis d'aquells que varen viure el règim comuniste d'Enver Hoxha, com per eixemple el del pare Ernest Simoni. El papa va quedar commogut i va honrar als perseguits del règim.[206]
Octubre de 2014
Del 5 al 19 d'octubre es desenrolla l'III Assamblea General Extraordinària del Sínodo de Bisbes en la Ciutat del Vaticà per a tractar "Els desafius pastorals de la família en el context de la evangelisació".
Com a part del tancament de la III Assamblea General Extraordinària del Sínodo de Bisbes, el 19 d'octubre, el papa beatificó a Pablo VI en una multitudinària cerimònia en la plaça de Sant Pedro en la que se li va nomenar com un reformador anterior.[207]
Del 27 al 29 d'octubre, el papa Francisco va encapçalar la Trobada Mundial de Moviments Populars en Roma. L'event va contar en la participació de representants dels Moviments Populars dels cinc continents.[208] El papa va dirigir un discurs als participants a on va destacar la "cultura del descarte", que inclou a treballadors precaris, obrers, llauradors sense protecció, i migrants. Davant això, va propondre en canvi una "cultura de la trobada" que busca trobar punts de contacte, tendir ponts, i proyectar alguna cosa que incloga a tots.[209]
Novembre de 2014
El 25 de novembre, el papa va ser a Estrasburc (França) en una visita de quatre hores (la més curta realisada per un papa en l'estranger) a on es va dirigir al Parlament Europeu[210] i al Consell d'Europa plantejant qüestions com el tracte digne dels immigrants que apleguen illegalment a Europa i millors condicions per als treballadors.[211]
Del 28 al 30 de novembre, el papa realisa una visita a Turquia despuix d'acceptar l'invitació del president de Turquia Recep Tayyip Erdoğan i el patriarca de Constantinopla Bartolomé I. El viage va incloure, entre atres coses, una trobada en les autoritats, una reunió en el patriarca Bartolomé I en la que va haver una bendició ecuménica i la firma d'una declaració conjunta, i una salutació als jóvens refugiats assistits pels salesianos.[212]
- 30 de novembre dona inici al Any de la vida consagrada, que va finalisar el 2 de febrer de 2016.
2015
Giner de 2015
Del 12 al 19 de giner, el papa realisa un viage apostòlic a Sri Lanka i Filipines.[213] El 12 de giner, el sum pontífex va eixir de Roma cap a Colombo. El dimarts 13 de giner, el sum pontífex va ser rebut en l'Aeroport Internacional de Colombo per una multitut de 300 000 persones. Eixe mateix dia va tindre una trobada en els bisbes de Sri Lanka en el Arzobispado de Colombo i despuix també va realisar una visita de cortesia al Palau presidencial per a recolzar moralment el mandat del nou president de Sri Lanka, Maithripala Sirisena. El Pontífex també va ser part de trobades religioses en el líder musulmà Maulavi Ash-Sheikh M.F. M. Fazil i el sacerdot hindú Ndu-Kurukkal SivaSri T. Mahadeva.[214] Al sendemà (14 de giner) canonizó al primer sant de Sri Lanka, Sant Josep Vaz. El pontífex va tornar a parlar del tema del terrorisme, condenant el fonamentalisme religiós: "És una constant tragèdia del nostre món que moltes comunitats estiguen en guerra entre elles".[215] També va visitar el Santuari de La nostra Senyora de Madhu en Madhu i el Santuari i basílica de La nostra Senyora de Lanka.[216][213] El dijous 15 de giner, el papa va partir de Sri Lanka i va aplegar a Manila a on va ser rebut pel president Benigno Aquino III, varis atres funcionaris del govern i líders de l'iglésia. La raó de la visita del Papa Francisco cap a Filipines va ser per a acompanyar als pobres que varen sofrir el Tifó Yolanda i els que encara sofrixen per les seues conseqüències.[217] El 16 de giner va celebrar missa en la Catedral de Manila. El 17 de matí, el papa es va traslladar a Tacloban, a on va celebrar una nova missa al costat de l'aeroport baix la presència de més d'un milló de fidels. Pel mal temps, no es va poder celebrar la missa en l'escenari principal, pero sí en un escenari més chicotet al costat. El 18 de giner, el papa va celebrar una missa que va congregar entre sis i sèt millons de persones, convertint-se aixina en l'event més multitudinari alguna volta presidit per un Pontífex.[218] El 19 de giner, el papa va partir de Manila, concloent aixina el viage.
Febrer de 2015
El 14 de febrer el papa Francisco va crear 20 noves moradures (15 electors i 5 no electors) en un segon consistori.[219]
Març de 2015
El divendres 13 de març en la Basílica de Sant Pedro, el papa va anunciar la celebració d'un jubileu de la Misericòrdia, un any sant extraordinari.[220]
El 20 de març, el papa accepta la renúncia de la moradura Keith O'Brien als seus drets i privilegis del cardenalato.[221]
El papa va viajar a Pompeya i Nàpols el 21 de març.[222]
Abril de 2015
L'11 d'abril es publica la bula papal 'Misericordiae Vultus' per a la convocación de l'Any Jubilar Extraordinari de la Misericòrdia.[223]
Maig de 2015
El 24 de maig, el papa firma la seua segona carta encíclica Laudato si'.[224]
Juny de 2015
El 6 de juny, el papa va visitar Bòsnia i Hercegovina en el desig de fomentar el procés de pau en dit país. El sum Pontífex va senyalar en Sarajevo que va aplegar al país com "peregrí de la pau i el diàlec”.[225]
El 18 de juny la segona encíclica del Papa Laudato si' (en llatí; Alabat sigues, en espanyol) va ser presentada en el Vaticà. La encíclica havia segut firmada pel papa Francisco el 24 de maig de 2015.[226]
El papa va estar en Torí entre el 21 i 22 de juny[222] per a venerar la Llançol Sant, visitar el Temple Valdense i honrar el bicentenario del naiximent del sant piamontés per excelència, Juan Bosco. L'anunci del viage ho va fer el propi papa al final de l'audiència general del 5 de novembre de 2014.[227]
Juliol de 2015
Del 5 al 12 de juliol, el papa Francisco realisa la seua primera gira per Llatinoamèrica en visitar Equador, Bolívia i Paraguai despuix d'acceptar l'invitació dels presidents d'aquells països. En concret, el papa va visitar Guayaquil i Quito en Equador, La Pau i Santa Creu en Bolívia, i Asunción, Luque, Caacupé i Sant Lorenzo en Paraguai. La gira va estar marcada per un històric demanat de perdó pels crims de la conquista d'Amèrica contra els indígenes i forts discursos contra la desigualtat.[228]
Setembre de 2015
Entre el 19 i 27 de setembre, el papa va tornar a Amèrica per a visitar Cuba i Estats Units. En Cuba va estar des del 19 al 22 de setembre, com a Mensager de la Misericòrdia, i des del 23 al 27 va estar en Estats Units.
Va estar en La Habana, a on va recalcar entre atres aspectes el mejorament de les relacions entre Estats Units i Cuba. També va visitar a la ciutat d'Holguin; i en la ciutat de Santiago de Cuba, en el santuari nacional de la Verge de la Caritat del Coure, en motiu dels 100 anys de la consagració de Cuba a la Verge, va decretar el Jubileu de la Misericòrdia.[229] El dia 20 de setembre va visitar a Fidel Castro en una reunió que va durar quaranta minuts. En la ciutat de Washington D. C., el 23 de setembre de 2015, canonizó al fra Junípero Serra. El papa també va visitar Filadèlfia per a presidir el Trobada Mundial de les Famílies.
Durant la visita a Estats Units, el dimecres 23 de setembre, el papa es va reunir en el president Barack Obama en la Casa Blanca. Va ser la tercera visita d'un papa a la Casa Blanca, despuix de les reunions entre Jimmy Carter i Juan Pablo II en octubre de 1979 i George W. Bush i Benedicto XVI en abril de 2008.[230] El dijous 24 de setembre, el papa va pronunciar un discurs davant una sessió conjunta del Congrés dels Estats Units, el primer sum pontífex en fer-ho. El divendres 25 de setembre, el papa Francisco es va dirigir a l'Assamblea General de les Nacions Unides. Va ser el quint discurs d'un papa davant l'Assamblea General de la ONU, despuix de les aparicions del papa Pablo VI en octubre de 1965, el papa Juan Pablo II en octubre de 1979 i octubre de 1995, i el papa Benedicto XVI en abril de 2008.[231] Despuix del discurs davant la ONU, va participar en un servici ecuménico en el National September 11 Memorial & Museum, en l'antic lloc del World Trade Center. El dumenge 27 de setembre va sostindre una trobada en víctimes d'abusos sexuals en Filadèlfia.[195]
Octubre de 2015
Del 4 al 25 d'octubre es va celebrar la XIV Assamblea General Ordinària del sínodo de bisbes de l'Iglésia catòlica.[232]
Novembre de 2015
El papa va viajar a Prato i Florencia en Itàlia el 10 de novembre.[222]
Del 25 al 30 de novembre, el Sant Pare realisa un viage a Kènia, República Centroafricana i Uganda. En Kènia, va invitar a la gent a cuidar els seus recursos naturals i espirituals, tant els de la terra com els humans, resaltant els valors del saber dels pobles per a que fora just, inclusivo i sostenible. En Uganda, visibilizó els màrtirs cristians i va invitar a continuar en l'esperança per la construcció d'una moral basada en la caritat i la vida segons el evangeli. En la República Centroafricana va obrir en Bangui la primera Porta Santa (de la Catedral de La nostra Senyora el 29 de novembre, convertint-se en el primer papa en obrir una Porta Santa fora de Roma),[233] enviant el mensage de que Crist està en ells, guiant el camí i renovant el compromís de seguir-ho. En posterioritat a la visita, el papa es va referir al motiu de la seua visita com apostólica, puix va pretendre "dur la paraula d'esperança de Jesús resucitat". També va dir que li importava especialment visitar República Centroafricana pel sofriment que patix la població de dit país a causa de la guerra.[234]
Decembre de 2015
El 8 de decembre es dona inici al Jubileu de la Misericòrdia en l'obertura de la Porta Santa en la Basílica de Sant Pedro durant la Solemnitat de l'Inmaculada Concepció.
Al final de la missa que va celebrar el matí en la Plaça de Sant Pedro en motiu de la Solemnitat de l'Inmaculada Concepció, el papa Francisco va obrir la Porta Santa de la Basílica de Sant Pedro per a donar inici al Jubileu. Despuix de la comunió, els bisbes concelebrantes en la Santa Missa varen iniciar la processó cap a l'atri de la Basílica, a on es troba la Porta Santa. A un costat, esperava assentat el papa emèrit Benedicto XVI. El papa Francisco va ser l'últim en afegir-se a la processó, i una volta va aplegar a l'atri es va detindre per a saludar en afecte a Benedicto XVI, situant-se despuix davant de la Porta Santa, a on es va detindre i va donar inici al rito d'obertura.[235] En tot lo món es varen obrir portes santes en catedrals i basíliques.
El 18 de decembre, el Vaticà va anunciar la canonisació de la Beata Mare Teresa de Calcuta despuix de l'aprovació del milacre que li donaria llum verda a ser santa. En efecte, el 17 de decembre, durant una audiència privada, el papa Francisco va aprovar dit milacre: un home brasiler inexplicablement curat de abscesos cerebrals.[236]
2016
Febrer de 2016
Del 12 al 16 de febrer, el papa Francisco realisa una visita a Mèxic,[237] a on va sostindre diversos events públics en cinc entitats de la República Mexicana: Ciutat de Mèxic, Estat de Mèxic, Chiapas, Michoacán i Chihuahua. En estos actes es va reunir en diferents sectors de la societat mexicana com varen ser els polítics i governants, els chiquets, els jóvens, els indígenes, els treballadors, els sacerdots, religioses i bisbes, els adults majors, malalts i presos aixina com els migrants i habitants de les fronteres sur i nort de Mèxic.
Abril de 2016
El 16 d'abril, el papa va visitar l'illa de Lesbos en Grècia per a conéixer la situació dels refugiats de la guerra que habiten en el camp de refugiats de Moria. Despuix del viage el papa es va dur a Roma a tres parelles en dos fills cada una (les tres famílies d'orige siri i de religió musulmana). el Vaticà es va fer càrrec d'elles en l'ajuda de la Comunitat de Sant Egidio.[238]
Juny de 2016
Del 24 al 26 de juny, el papa realisa una visita apostólica a Armènia per a impulsar la reconciliació del país en Turquia i Azerbaiyan[239] (per motius que reclamen el territori de Nagorno Karabaj en conflicte armat). Aixina mateix, va ser per a millorar la relació del bisbe de Roma en els catòlics d'Armènia. En concret, el papa va ser a Ereván, Gyumri i Lusarat.[240] el president d'Armènia Serzh Sargsián havia invitat oficialment al papa al país en 2015.
Juliol de 2016
Del 27 al 31 de juliol, el papa realisa una visita apostólica a Cracovia (Polònia) en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut 2016 (la XXXI edició d'este event).[241] El papa va visitar el camp de concentració de Auschwitz i es va reunir en el Campus Misericordiae en més de 2 200 000 jóvens per a una vigília i celebració eucarística. En Auschwitz va passar un temps en oració silenciosa i va visitar la cela de sant Maximiliano Kolbe. Despuix, es va reunir en varis supervivents del Holocaust abans d'abandonar el camp.
Agost de 2016
El 4 d'agost, el papa Francisco va viajar a Assís a on va acodir a la Basílica de Santa María dels Àngels.[242] La visita es fa en motiu del VIII centenari del Perdó d'Assís,[243] indulgència plenària establida en 1216 pel papa Honorio III.
Setembre de 2016
El 4 de setembre, el papa va celebrar en la plaça de sant Pedro la canonisació de la Mare Teresa de Calcuta en una missa multitudinària que va reunir a 120 000 peregrins de tot lo món, especialment voluntaris en activitats d'ajuda als pobres, malalts i refugiats (entre ells, centenars de membres de la congregació de les Misionero de la Caritat, la congregació religiosa que va fundar la Mare Teresa). La celebració també va contar en la presència de varis caps d'Estat i de govern.[244][245]
El 20 de setembre, el papa va viajar una volta més a Assís per a la trobada interreligioso organisat en motiu de la Jornada Mundial d'Oració per la Pau.[242][246]
El 30 de setembre, el Sant Pare torna a viajar al Caucas per a visitar Geòrgia i Azerbaiyan. Este viage és la conclusió dels viages al Caucas per part del papa Francisco. Durant el viage, el papa es va reunir en el patriarca (Catholicós) de Geòrgia Elías II i es va acostar a l'Iglésia ortodoxa georgiana.[247]
Octubre de 2016
L'1 d'octubre, va celebrar una missa pràcticament buida en un estadi de Geòrgia per la resistència de líders ortodoxos a assistir, els qui també desalentaron que els fidels ortodoxos assistixquen. El papa, sense mencionar directament a l'homosexualitat, va criticar la "colonisació ideològica" per contribuir a un atac a l'institució del matrimoni, idees en sintonia en les de l'Iglésia ortodoxa georgiana. La jornada en Azerbaiyan, país al que va aplegar el 2 d'octubre, la va passar centrant-se en el diàlec interreligioso i la tolerància, evitant criticar la presidència cada volta més autoritària d'Ilham Aliyev, a qui li va dedicar un discurs a on li va mencionar l'importància de no "abusar dels drets d'uns atres que tenen idees i perspectives diferents" (en alusió als arrests d'activistes de drets humans i de membres de l'oposició política), encara que també ho va elogiar pels seus esforços per a promoure el creiximent cívic.[248][247] En general, el papa durant la visita al Caucas es va centrar en promoure la pau en els 3 països i en conéixer la situació dels catòlics en dits països. La visita va concloure el 4 d'octubre.
El 4 d'octubre, el papa va realisar una visita sorpresa a les localitats d'Amatrice, Accumoli, Arquata del Tronto i Nursia en Itàlia, recentment afectades per un terremot.
El 31 d'octubre, el papa va mamprendre un viage a Suècia en motiu de les celebracions pel 500.º aniversari de la reforma protestant iniciada per Martín Lutero. També va ser per a vore els catòlics del país. El papa es va reunir en el rei de Suècia Carlos XVI.[249]
Novembre de 2016
L'1 de novembre, el papa va celebrar missa en Malmö, acabada la qual va ser a l'aeroport d'eixa ciutat a on va tindre lloc la despedida oficial del viage a Suècia.
El 19 de novembre Francisco va crear 17 noves moradures, 13 dels quals són electors.[250]
El 20 de novembre va concloure el Jubileu de la Misericòrdia en la solemnitat de Crist Rei de l'Univers.[220] Prèviament, el dia 13 de novembre, es va tancar totes les Portes Santes llevat la de Sant Pedro. Junt en açò el papa presenta la carta apostólica Misericòrdia et misera, firmada el dia 20 de novembre.[251]
2017
Giner de 2017
El 24 de giner, el papa va solicitar la dimissió del 79.º príncip gran maestre de la Sobirana Orde Militar de Malta Matthew Festing despuix d'un més de disputa en el Vaticà. Festing va accedir a la solicitut el 25 de giner.[252][253]
Març de 2017
El 25 de març, el papa va realisar una visita pastoral dins d'Itàlia visitant Milà,[254] ademés de Monza.[255]
Abril de 2017
El 2 d'abril, va acodir a Carpi i Mirandola en Itàlia.[254]
Entre el 28 i 29 d'abril, el papa visita Egipte[256] despuix d'haver acceptat anteriorment l'invitació del president egipcíac Abdel Fattah el-Sisi i el papa copto Teodoro II.[257] En la visita a Egipte, el papa va mostrar solidaritat despuix d'una série d'atentats contra iglésies cristianes coptas ocorreguts el 9 d'abril (els quals hi havia condenat). Francisco es va reunir en el màxim cap del islam suní per a reforçar la relació en el cristianisme. També es va reunir en el papa copto Teodoro II per a millorar la relació de l'Iglésia catòlica en els cristians coptos.
Maig de 2017
_2.png)
Entre el 12 i 13 de maig, el papa visita Fátima en Portugal en commemoració dels 100 anys de les aparicions marianas de Fátima.[258] El 13 de maig realisa la canonisació de Jacinta i Francisco Marto, dos dels vidents de Fátima.[259] Eixe mateix dia el papa Francisco va declarar que el Vaticà tenia una acumulació de 2000 casos d'abús sexual per a investigar.[260]
El 27 de maig, el papa va visitar Gènova.[254]
Juny de 2017
El 20 de juny, el papa va realisar una visita pastoral a Bozzolo i Barbiana en Itàlia.[254]
Eixe dia també es va transmetre l'anunci d'un viage apostòlic a Sudamérica a on el papa visitarà Chile i Perú, a realisar-se del 15 al 21 de giner de 2018.[261]
El 28 de juny, Francisco va crear, segons lo anunciat el dia 21 de maig, cinc noves moradures.[262]
Juliol de 2017
L'1 de juliol de 2017, el papa Francisco va nomenar al secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe Luis Ladaria Ferrer com prefecte de la mateixa institució, a la parell que president de la Pontifícia Comissió “Ecclesia Dei”, de la Comissió Teològica Internacional i de la Pontifícia Comissió Bíblica en substitució de la moradura alemà Gerhard Müller crític a algunes de les reformes mampreses pel papa, entre elles en la metodologia amprada en el Sínodo de la Família convocat pel pontífex.[263]
Setembre de 2017
Del 6 al 10 de setembre, el papa viaja a Colòmbia[264] a on va visitar les ciutats de Bogotà, Villavicencio, Medellín i Cartagena d'Índies, va realisar quatre misses campals; el motiu de la seua visita va ser la reconciliació del poble colombià despuix de la firma dels acorts de pau en les FARC en 2016 i la beatificació dels màrtirs colombians Jesús Emilio Jaramillo Monsalve i Pedro María Ramírez Ramos, la qual va tindre lloc el 8 de setembre.[265] Va ser la tercera visita papal a Colòmbia.
Octubre de 2017
L'1 d'octubre, el papa va realisar una visita pastoral a Cesena i Bolonya en Itàlia.[254]
Novembre de 2017
El 2 de novembre, en motiu de la Commemoració dels Difunts, el papa va visitar Nettuno per a visitar el Cementeri americà, a on va celebrar la santa missa per tots els caiguts de les guerres.
El 26 de novembre, el papa inicia el seu viage a Myanmar i Bangladés. Del 27 al 30 de novembre, el papa visita Myanmar (el primer pontífex en l'història en fer-ho)[266] a on va demanar al liderage budiste del país que rebujara l'odi. També es va reunir en el president de Myanmar Htin Kyaw, la primera ministra Aung San Suu Kyi i el general encarregat de la neteja ètnica Rohingya de nom Min Aung Hlaing. També va celebrar una missa en més de 150 000 catòlics agraint la seua llabor en el país. Llamentablement no varen poder assistir ningú de l'estat de Kachin (estat en major cantitat de catòlics) per motius d'estar en plena guerra civil interna. Per a terminar la seua visita de 4 dies va realisar una missa en la catedral de la arquidiócesis de Yangon dedicada a Santa María en més de 1500 jóvens provinents de Myanmar, Camboya, Indonèsia, Vietnam i Taiwan vestits en trages típics. El 30 de novembre, el papa va partir a Bangladés aplegant a Daca. Allí es va reunir en jóvens i en el president Abdul Hamid.[267]
Decembre de 2017
L'1 de decembre, el papa va celebrar una missa junt en una ordenació de sacerdots. Més tart va ser a una trobada interreligioso i ecuménico per la pau. El 2 de decembre va concloure la visita i el papa va partir a Roma.[267] Durant el viage es va discutir sobre la situació de l'ètnia Rohingya.[268]
2018
Giner de 2018
El 8 de giner, el papa va tindre una trobada en el cos diplomàtic de la Santa Sèu.[269]
El 9 de giner va enviar per telegrama un mensage a chilens i peruans abans del seu viage apostòlic a Chile i Perú.[270]
El 15 de giner, el papa va iniciar la seua visita a Chile i Perú.[271] En Chile, despuix d'arribar a l'aeroport internacional de Santiago de Chile el 15 de giner i ser rebut per les autoritats de la Nació, es va dirigir a la parròquia Sant Luis Beltrán, en Pudahuel, a on va visitar la tomba de Mons. Enrique Alvear, Bisbe auxiliar de Santiago, més conegut com "El Bisbe dels Pobres". El 16 de giner, segon dia de visita, es va reunir en la presidenta de Chile Michelle Bachelet i autoritats polítiques, en la que va dirigir un discurs invitant a un progrés solidari per a Chile, i va manifestar "vergonya" pels abusos sexuals i de consciència per part de sacerdots a chiquets i adolescents.[272] Després va celebrar una missa solemne per la pau, a la que varen assistir prop de 400 000 persones en el Parc O'Higgins, que varen matinar en el lloc. En la seua homilia, el Papa va recordar que la pau és tasca de tots, i de cada u sent quí és i a on ha segut cridat.[273] Despuix va tindre una reunió reservada en víctimes d'abusos sexuals[274] i va visitar el Centre Penitenciari Femení de Sant Joaquín. Despuix, es va dirigir a la Catedral metropolitana de Santiago, a on va sostindre dos trobades. El primer en el món consagrat (sacerdots, religiosos, religioses, diáconos, seminaristes, llaics consagrats), i en la sacristia es va reunir en el ple dels bisbes de Chile. Va finalisar el dia visitant el Santuari del Pare Hurtado,[275] junt a la sèu central del Llar de Crist (a on va compartir en acollits i voluntaris del lloc).[276] El 17 de giner, tercer dia de la visita, va viajar a Temuco per a celebrar una Missa pel progrés dels pobles en l'Aeròdrom Maquehue, en al voltant de 250 000 persones.[277] Finalisada la Missa, va recórrer Temuco fins a una casa de religioses, a on va almorzar en habitants de la Regió de la Araucanía. Més tart, va retornar a Santiago, a on va participar en una trobada en els jóvens en el Temple Votivo de Maipú. Va finalisar la jornada en el
trobada del món acadèmic en la Casa Central de la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile. Després d'este acte, va retornar en papamóvil a la Nunciatura Apostólica. En el quart dia de la visita, 18 de giner, Francisco es va dirigir a Iquique. En ple vol des de Santiago a Iquique, el papa Francisco va realisar el matrimoni religiós de Paula Podest i Carlos Ciuffardi, dos membres de la tripulació de LATAM, sent esta la primera cerimònia religiosa d'eixe tipo que es realisa a bordo d'un avió.[278] Va viajar a Iquique a on es va realisar l'última missa de Nostra Senyora del Carmen en Campus de Plaja Lobito, a on va coronar l'image de la Verge del Carmen de La Tirana i varen participar les confraries de balls religiosos. No obstant, l'assistència de fidels es va estimar en 80 000, molt manco de lo esperat. Va almorzar en la comitiva papal en la Casa de retirs del Santuari de La nostra Senyora de Lourdes. El Papa Francisco va aplegar al Aeroport Internacional Diego Aracena i va pujar a l'avió en destí a Llima, Perú, finalisant la seua visita oficial en Chile.[271]
La visita del papa a Chile va quedar marcada per la controvèrsia per les acusacions de pedofilia contra el sacerdot Fernando Karadima. El papa va defendre al bisbe de Osorno Juan Fancs, acusat d'encobrir els casos d'abús sexual comesos per Karadima. El papa va dir a una periodista el 18 de giner: "El dia que em duguen una prova contra el bisbe Fancs, ahí vaig a parlar (...) No hi ha una sola prova en contra, tot és calúmnia".[279] Estes paraules varen causar molèstia per a les víctimes de Karadima.[280][281] Contínues protestes, poca calor en els carrers i escassa participació de fidels en les misses i cerimònies que va presidir, varen marcar la visita en Chile.[282] Posteriorment a la visita, el papa es va disculpar pels seus dits i va acceptar la renúncia de Fancs i atres bisbes chilens acusats d'encobrir abusos.
En Perú, despuix d'haver arribat a Lima el 18 de giner, Francisco va fer un recorregut per diverses avingudes de Lima en el papamóvil, fent una parada a on va rebre les claus de la ciutat de part de l'alcalde Luis Castañeda. Va visitar la ciutat de Port Maldonado el 19 de giner a on va tindre una trobada en els pobles originaris amazónicos, va visitar la llar Principito, l'Institut Jorge Basadre i va tindre una trobada en la població en general. A la seua tornada a Lima, es va reunir en el president Pedro Pablo Kuczynski en Palau de Govern.[283][271] Posteriorment, el 20 de giner, va viajar a la ciutat de Trujillo a on va celebrar una missa multitudinària en la plaja d'Huanchaco. De tornada a Llima, en una atra multitudinària missa celebrada en la Base aérea Las Palmas el 21 de giner, a on es va calcular una assistència de poc més d'un milló de persones, Francisco va culminar en les seues activitats en el Perú. Conclosa la missa, es va dirigir a l'Aeroport Jorge Chávez a on va ser despedit pel president Kuczynski. Francisco va aplegar a Roma el 22 de giner.[271]
El 23 de giner es va presentar el mensage del papa al president eixecutiu del Fòrum Econòmic Mundial en ocasió de la reunió anual en Davos. El mensage es va realisar el 12 de giner.[284]
Març de 2018
El 7 de març es va informar que el papa havia promulgat el decret que autorisava la canonisació de Pablo VI despuix de l'aprovació d'un segon milacre atribuït al seu intercesión.[285]
El 17 de març, el papa va realisar una visita pastoral a Pietrelcina i Sant Giovanni Rotondo.[286] El papa Francisco va visitar Pietrelcina en motiu del 50° aniversari de la mort de sant Pío de Pietrelcina i del centenari de l'aparició dels estigmes.[287] Va ser rebut per les autoritats i la població.
Abril de 2018
El 20 d'abril, el papa va visitar Alessano i Molfetta en Itàlia.[286]
Maig de 2018
El papa va visitar Nomadelfia i Loppiano en Itàlia el 10 de maig.[286]
Juny de 2018
El 20 de juny, la Santa Sèu (baix l'orde del papa Francisco) va retirar a la moradura Theodore McCarrick, exarzobispo de Washington, del ministeri públic per acusacions creibles de conducta sexual inapropiada.[288]
El 21 de juny, el papa visita Suïssa durant solament unes hores en Ginebra per a commemorar els 70 anys del Consell Mundial d'Iglésies.[289]
El 28 de juny, Francisco va crear, segons lo anunciat el dia 20 de maig, 14 noves moradures (11 electors i 3 no electors).[290]
Juliol de 2018
El 7 de juliol, el papa va viajar a Bari.[286]
El 28 de juliol, el papa accepta la renúncia de Theodore McCarrick com a membre del Colege de Moradures en mig d'una investigació per abusos sexuals.[291][292] McCarrick es convertix en la primera persona en renunciar al cardenalato en el XXI i el primer purpurado en fer-ho en 90 anys.[293] També és la primera moradura en renunciar despuix d'acusacions d'abús sexual.
Agost de 2018
Del 25 al 26 d'agost de 2018, el papa visita Irlanda en motiu del Trobada Mundial de les Famílies. Entre atres activitats, el papa es va reunir en les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic en el Castell de Dublín, va visitar la Procatedral de Santa María, va ser l'amfitrió de la Trobada Mundial de les Famílies en el Croke Park, va visitar la capella del Santuari de Knock, va oficiar una Missa en Phoenix Park i es va reunir en els bisbes en el Convent de les Monges Dominicas.[294]
La visita a Irlanda va quedar marcada pels casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Iglésia catòlica del país. El 25 d'agost, el papa va reconéixer i va llamentar la llarga història d'abús sexual per part del clero catòlic en Irlanda,[295] encara que els seus comentaris no varen deixar del tot satisfet als crítics. Eixe mateix dia va mantindre una reunió d'una hora en sobreviviente d'abús sexual despuix d'afirmar que els jóvens tenien dret a estar indignats per la resposta de les figures principals de l'Iglésia catòlica als "crims repulsivos".[296] En general, la visita va obtindre un panorama mixt: mentres mils de persones varen participar en les activitats del papa (com la Trobada de les Famílies) i varen donar testimoni davant ell,[297] unes atres en canvi varen decidir protestar contra la visita pels casos d'abusos per part del clero, l'oposició de l'Iglésia catòlica al matrimoni entre persones del mateix sexe, l'abort i l'anticoncepción. Aixina mateix, es va vore una protesta pels casos d'adopcions illegals, desaparició i mort de bebés la responsabilitat dels quals era del "Llar per a mares i bebés Bon Secours" dirigit per les Germanes Bon Secours, una orde religiosa de monges catòliques.[298]
Durant la visita papal a Irlanda, pero sense conexió en ella, el 25 d'agost, l'arquebisbe italià Carlo Maria Viganò, exnuncio apostòlic en Estats Units i un dels principals crítics conservadors del papa Francisco, va publicar una carta en la que acusava al pontífex de no prendre mides a pesar de tindre coneiximent de les acusacions d'abús sexual contra Theodore McCarrick des de 2013 i en la que demanava la seua dimissió.[299] Dita carta va causar controvèrsia, pero va ser en gran mida criticada pels mijos.[300] El papa Francisco va reaccionar davant la carta durant el vol de Dublín a Roma el 26 d'agost, responent: "Vaig llegir la declaració este matí i dec dir-li sincerament que dec dir-li açò a vosté [el reporter] i a tots aquells que estiguen interessats. Lligga atentament la declaració i formule el seu propi juí. No diré una sola paraula sobre açò. Crec que la declaració parla per sí sola. I tens capacitat periodística per a traure les teues pròpies conclusions. És un acte de fe. Quan passe un temps i hages tret les teues conclusions, podré parlar. Pero m'agradaria que la teua madurea professional fera el treball per tu. Serà bo para tu".[301] Dites paraules del pontífex varen ser controvertides. Segons el veterà periodiste vaticà John L. Allen Jr., la "sugerència clara" de Francisco va ser que "si ho feren, les acusacions es desmoronarían pel seu propi pes",[302] mentres que uns atres varen vore el silenci del Vaticà i la forta insistència de Viganò que els documents relacionats en el cas es feren públics com a indicació de que este últim provablement estava dient la veritat.[303] També es va criticar al papa per dir "una resposta no adequada".[304]
Setembre de 2018
El 15 de setembre, el papa va mamprendre un viage a Piazza Armerina i Palermo,[286] en el 25° aniversari del martiri de Don Pi Puglisi.[305]
Del 22 al 25 de setembre, el papa visita la costa bàltica: Estònia, Letònia i Lituània.[306] Es va reunir en les autoritats de dits països, va visitar les catedrals i va oficiar misses.
El 28 de setembre, el papa Francisco va emetre un comunicat anunciant la pèrdua de l'estat clerical de Fernando Karadima, notori sacerdot pederasta les acusacions del qual havien empañado la seua visita a Chile. El decret d'expulsió del sacerdoci de Karadima va ser firmat pel papa el 27 de setembre i va entrar en vigor automàticament des d'eixe mateix moment.[307]
Octubre de 2018
Del 6 al 27 d'octubre es va celebrar la XV Assamblea General Ordinària del sínodo de bisbes de l'Iglésia catòlica.[308]
El 14 d'octubre el papa va celebrar en la plaça de sant Pedro la canonisació de Pablo VI i Óscar Romero, arquebisbe de Sant Salvador. L'anunci de la canonisació va ser fet pel pontífex el 19 de maig de 2018.[309]
2019
Giner de 2019
Del 23 al 27 de giner, el papa va visitar Panamà en motiu de la XXXIV Jornada Mundial de la Joventut.[310] El papa va tindre una trobada en les autoritats, el cos diplomàtic i representants de la societat en el Palau Bolívar i una atra trobada en els bisbes centroamericàs en l'iglésia de Sant Francisco d'Assís. Ademés, entre atres activitats, va tindre un viacrucis en els jóvens en el Camp Santa María l'Antiga, va oficiar una Missa en la Catedral metropolitana de Panamà en els Sacerdots, els Consagrats i els Moviments Laicales i va presidir la Jornada Mundial de la Joventut.[310]
Febrer de 2019
Del 3 al 5 de febrer, el papa viaja a Abu Dabi en els Emirats Àraps Units a on principalment va tindre una trobada interreligioso.[311] És la primera volta que un papa viaja als Emirats Àraps Units i la primera volta que un pontífex visita un àrea en la península aràbiga. La missa que va oficiar el papa el 5 de febrer en Abu Dabi va ser la primera d'un pontífex en la península aràbiga i va contar en la presència de 100 000 persones.[312]
El 15 de febrer, el excardenal Theodore McCarrick és expulsat del sacerdoci pel papa Francisco despuix d'una investigació en l'Iglésia: va ser trobat culpable de solicitación i abusos sexuals a menors i adults, en l'agreujant d'abús de poder.[292] McCarrick es convertix en el funcionari eclesiàstic de major jerarquia en els temps moderns en ser secularizado i en la primera moradura expulsada del sacerdoci per mala conducta sexual.
Març de 2019
El 25 de març, el papa va visitar Loreto.[313]
Del 30 al 31 de març, el papa va fer una visita a Marroc a on es va reunir en el rei Mohamed VI i va celebrar una missa per als fidels catòlics de Marroc i atres 60 països.[314]
Maig de 2019
Del 5 al 7 de maig, el papa visita Bulgària i Macedònia del Nort. En Bulgària (va estar ahí del 5 al 7 de maig) va visitar les ciutats de Sofia i Rakovski. En Sofia, el papa va visitar la Catedral Ortodoxa d'Alejandro Nevski per a reunir-se en el patriarca de l'Iglésia ortodoxa búlgara Neófito. En la plaça Alejandro I, Francisco va animar a Bulgària a acceptar més immigrants. En Macedònia del Nort (va estar ahí el 7 de maig), Francisco va visitar Skopie i va visitar la casa memorial de la Mare Teresa de Calcuta.[315] Francisco va ser el primer papa en visitar Macedònia del Nort.[316]
El 31 de maig, el papa torna a Europa Oriental per a visitar Romania. Va aplegar a Bucarest, a on va fer un cridat per a que la comunió conjunta entre catòlics i ortodoxos fora restablida. Va visitar al Patriarca.[317]
Juny de 2019
L'1 de juny, el papa va partir a Bacăo, dirigint-se despuix a Șumuleu Ciuc i Iași, tornant despuix a Bucarest. El 2 de juny, el papa va ser a Sibiu a on beatificó a 7 màrtirs de l'Iglésia greco-catòlica rumana víctimes del comunisme. Despuix va partir a Roma, concloent el viage a Romania.[317]
El 16 de juny, el papa va visitar Camerino i les zones afectades pel terremot de 2016 en Itàlia de la seua diòcesis.[313]
El 21 de juny, el papa va viajar a Nàpols per a participar en una trobada de Teologia. En la visita es va promoure el diàlec en judeus i musulmans.[318]
Setembre de 2019
Del 4 al 10 de setembre, el papa realisa una gira a Àfrica Oriental visitant Moçambic, Madagascar i Maurici. Francisco va visitar les ciutats de Maputo (Moçambic), Antananarivo (Madagascar) i Port Louis (Maurici).[319]
El 21 de setembre, el papa va visitar Albano Laziale i va celebrar una missa junt en el bisbe i els fidels de la diòcesis.
Octubre de 2019
El 5 d'octubre es va celebrar el sext consistori del pontificat en el qual el papa va crear 10 moradures electores i 3 moradures no electores.[320]
Novembre de 2019
Del 19 al 26 de novembre, el papa va viajar a Tailàndia i Japó.[321] Va estar en Bangkok entre el 19 i 23 de novembre, a on va fer un cridat a la protecció per a dònes i chiquets davant l'explotació, els abusos i l'esclavitut.[322] També va tindre una trobada en el Patriarca Suprem dels Budistes en el Temple de Wat Ratchabophit Sathit Maha Simaram, a on es va reafirmar el compromís de les religions en la promoció de la pau i la fraternitat. El viage es va realisar en el marc de la commemoració dels 350 anys de la fundació del Vicariato Apostólico de Siam.[323] Despuix, el 24 de novembre, el papa va aplegar a Nagasaki, visitant despuix Hiroshima i aplegant despuix a Tòquio.[321] L'eslògan de la visita va ser "protegir tota vida". El papa es va reunir en els supervivents de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki i el terremot, tsunami i accident nuclear de Fukushima de 2011. Allí el papa va exhortar als líders mundials a abandonar les armes nuclears.[323][324]
Decembre de 2019
El 1° de decembre, el papa va visitar Greccio. En eixe lloc va firmar 'Admirabile signum', una Carta apostólica sobre el significat de la tradició del pesebre. En eixe lloc és a on, en el XIII, Sant Francisco va iniciar la tradició del pesebre.[325]
2020
Febrer de 2020
El 22 de febrer, el papa va rebre a Ilham Aliyev, president d'Azerbaiyan, en el Vaticà. Durant la trobada es va abordar la qüestió de la colaboració bilateral “en l'àmbit cultural” i les activitats de l'Iglésia catòlica en el país.[326]
El 23 de febrer, el papa va ser per segona volta a Bari per a participar en la trobada "Mediterràneu, frontera de pau", celebrant despuix la santa missa.
Març de 2020
El 5 de març es va presentar el mensage del papa per a la XXXV Jornada Mundial de la Joventut.[327]
Pandèmia de COVID-19
Este més queda marcat per l'inici del confinament en Itàlia per la pandèmia de COVID-19.[328] Baix el context de la pandèmia, Francisco suspén les seues usuals audiències generals en la plaça de Sant Pedro, per a evitar que les multituts es reuniren i previndre la propagació del virus que va afectar sériament a Itàlia. Ademés, el papa va oferir oracions per les víctimes del virus en China.[329]
El 20 de març, el papa va demanar al Dicasterio per al Servici del Desenroll Humà Integral (DPIHD) que creara la Comissió vaticana COVID-19 per a expressar la preocupació de l'Iglésia per la crisis generada per la pandèmia de COVID-19, i propondre respostes als possibles desafius socioeconòmics que es deriven d'ella.[330]
El 27 de març es dona l'oració del papa en la plaça de sant Pedro per a detindre la pandèmia de coronavirus.[331] Francisco va donar, a modo extraordinari, una bendició urbi et orbi (dirigida a la ciutat de Roma i al món sancer). En el seu homilia sobre el passage del Evangeli de Marcos en el que Jesús travessa una tormenta junt als seus discípuls, el Sant Pare va descriure l'escenari: "Denses tenebres han cobert les nostres places, carrers i ciutats; es varen ser apropiant de les nostres vides omplint tot d'un silenci que ensordece i un buit desolador que paralisa tot al seu pas: es palpita en l'aire, se sent en els gests... (...) Front al sofriment, a on es medix el verdader desenroll dels nostres pobles, descobrim i experimentem l'oració sacerdotal de Jesús: «Que tots siguen un» (Jn 17,21)."[332]
Setembre de 2020
El 24 de setembre, el papa accepta la renúncia de la moradura Giovanni Angelo Becciu al càrrec de Prefecto de la Congregació per a les Causes dels Sants i dels drets relacionats en el cardenalato per acusacions de corrupció en contra seua.[333]
El 25 de setembre, el papa rep en audiència al president de Polònia Andrzej Dubte i la seua esposa en el Vaticà.[334]
Octubre de 2020
El 3 d'octubre, el papa va viajar a Assís en visita privada i va celebrar una missa en la Basílica de Sant Francisco, al final de la qual va firmar la seua tercera carta encíclica Fratelli tutti (en llatí; Germans tots, en espanyol).[335]
El 24 d'octubre, el papa va rebre en audiència al president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez.[336]
Novembre de 2020
El 28 de novembre el papa va crear 13 moradures, dels quals 9 són electors i 4 no són electors. L'anunci d'este consistori es va donar el 25 d'octubre de 2020.[337]
2021
Març de 2021
El 5 de març, Francisco va viajar a Iraq, convertint-se en el primer pontífex de l'història de l'Iglésia catòlica que visita dit país. El viage es produïx quan en Iraq prima una ona de violència, a on el cristianisme està "perillosament prop de l'extinció".[338][339] El papa Francisco va ser rebut en el seu aterrisage en Bagdad per una comitiva del govern d'Iraq junt al primer ministre del país, Mustafa Al-Kadhimi.[340] El 6 de març va mantindre una conversació de 45 minuts en el líder musulmà chií, Ali al-Sistani.[341] El 7 de març en la comunitat cristiana de Qaraqosh, en la Catedral de l'Inmaculada Concepció al final del seu viage Francisco va donar un discurs en contra de l'odi i a favor del perdó.[342] El viage va concloure el 8 de març. Els viages de Francisco fins ara demostren tindre un foc en els països a on el cristianisme és minoritari i no majoritari, a diferència dels pontífexos anteriors.[338] El 17 de decembre de 2024, en una bestreta de l'autobiografia del papa que es publicarà en giner de 2025, es va revelar que durant este viage Francisco va ser objecte de per lo manco 2 intents d'assessinat.[343][344]
Setembre de 2021
Entre el 12 i 16 de setembre, el papa va viajar a Hongria i Eslovàquia. En Hongria, el papa va realisar una breu visita a Budapest. En Eslovàquia, el papa va visitar Bratislava, Prešov, Košisse i Šaštín. El viage de Francisco a Eslovàquia va ser la primera visita papal a dit país en 18 anys. L'analiste Imrich Gazda va comentar que "Este viage és... molt satisfactori per a nosatres els eslovacos".[345]
Octubre de 2021
El 13 d'octubre, el papa autorisa a la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar un decret pel qual es reconeix un milacre atribuït a la intercesión de Juan Pablo I, donant el passe lliure al seu beatificació.[346]
El divendres 29 d'octubre, el papa va rebre al president dels Estats Units Joe Biden en el Vaticà. En la trobada, de 75 minuts de duració (el més llarc fins a la data entre un papa i un president nortamericà), el mandatari va agrair al papa pel seu respal als pobres i als que sofrixen a causa de la fam, la guerra i la persecució en tot lo món i va elogiar el liderage del papa en la seua lluita contra la crisis climàtica, aixina com el seu compromís de garantisar el fi de la pandèmia per a tots, per mig de vacunes compartides i una recuperació econòmica mundial ecuánime.[347] El papa li va dir a Biden, que és catòlic i està a favor del aborte llegal (només com a funcionari, no personalment), que era un bon catòlic i li autorisava a combregar.[348][349] Biden va rebre la comunió en una missa en l'Iglésia de Sant Patricio de Roma al sendemà, el 30 d'octubre.
Novembre de 2021
El 12 de novembre, el papa, en preparació a la V Jornada Mundial dels Pobres, va viajar a Assís a on va ser a la Basílica de Santa María dels Àngels per a trobar-se en un grup de 500 pobres de diferents parts d'Europa i passar un moment d'escolta en ells i oració.
Decembre de 2021
Del 2 al 6 de decembre es va desenrollar la visita del papa a Grècia i Chipre, tal com com ho va anunciar la Santa Sèu el 5 de novembre de 2021. Esta seria la primera visita del papa a Chipre i la segona a Grècia, a on ya havia viajat anteriorment a l'illa de Lesbos. El viage inclouria visites a Nicòsia, Atenes i de nou l'illa de Lesbos, la qual va ser una important parada del viage pel camp de refugiats de Moria.[350]
2022
Giner de 2022
L'1 de giner, durant la primera missa de l'any, solemnitat de la Mare de Deu, el papa va demanar acabar en la violència contra les dònes dient "¡Basta! Ferir a una dòna és ultrajar a Deu".[351]
Febrer de 2022
Invasió russa d'Ucrània
Despuix de l'invasió russa d'Ucrània, el papa va visitar l'embaixada de Rússia en el Vaticà el 25 de febrer per a mostrar-li la seua “preocupació per la guerra” en lo que es va descriure com un gest sense precedents i al sendemà va cridar al president ucranià Volodímir Zelenski, manifestant el seu "dolor" mentres el Vaticà treballava per a trobar una via de mediació per al conflicte.[352]
Abril de 2022
Entre el 2 i 3 d'abril, el papa visita La Valeta en Malta com a motiu de "solidaritat en els migrants que tracten d'alcançar Europa en una perillosa travessia pel Mediterràneu".[353][354]
Juny de 2022
El 5 de juny va entrar en vigor la constitució apostólica Praedicate evangelium promulgada pel papa el 19 de març, text que apareix com a resultat de varis anys de preparació per a la reforma de la cúria romana que va escomençar a inicis del seu pontificat.[355][356] Esta constitució és ara el text llegislatiu que reforma la composició i competències dels distints departaments (coneguts en la terminologia canònica com dicasterios) i organismes que conformen la Cúria romana. Deroga la constitució Pastor Bonus promulgada pel papa Juan Pablo II en 1988.[357]
Juliol de 2022
El papa Francisco va visitar Canadà del 24 al 29 de juliol, en escales en les províncies d'Alberta i Quebec i el territori de Nunavut[358] (en concret, el papa va visitar Edmonton, Maskwacis, Lac Ste. Anne, Quebec i Iqaluit). Quan Francisco va visitar Iqaluit es va convertir en el primer papa que visita un punt pertanyent al Àrtic. El viage es va centrar principalment en disculpar-se pel paper de l'Iglésia catòlica en el sistema d'escoles residencials indígenes canadencs i la reconciliació en els pobles indígenes del país.[359] Va ser la primera visita papal al país des de 2002.[360] Francisco va oferir una disculpa papal en Maskwacis el 25 de juliol. Durant la visita, el primer ministre Justin Trudeau va agrair al papa el seu compromís en els pobles indígenes i va demanar que la Santa Sèu prenguera mides concretes a favor de la reconciliació,[359] encara que els seus disculpes varen ser rebudes de forma mixta per sobreviviente d'escoles residencials, polítics i líders indígenes. Alguns varen agrair les paraules del pontífex, que para ells significaven un "mensage d'esperança", mentres que uns atres ho varen criticar per no parlar concretament sobre qüestions com la relació de l'Iglésia en la doctrina del descobriment, que va influir molt en els abusos que varen sofrir els indígenes en incorporar-se en varis sistemes llegals.[361][362][363]
Durant la seua visita, el papa es va reunir en la població indígena i va visitar dos santuaris del país.
Agost de 2022
El 18 d'agost, el Vaticà va abandonar una investigació sobre la moradura canadenca Marc Ouellet per presunta agressió sexual a una dòna despuix de que el papa determinara que no hi havia proves suficients per a iniciar una investigació canònica.[364]
El 27 d'agost es va celebrar l'octau consistori del pontificat en el qual el papa va crear 16 moradures electores i 5 moradures no electores. L'anunci de dit consistori es va realisar el 29 de maig de 2022.[365]
El 28 d'agost, el papa va viajar a L'Aquila en motiu de les celebracions per el "Perdó Celestiniano".[366] De matí, despuix de visitar les obres de la Catedral i saludar a les famílies de les víctimes del terremot del 6 d'abril de 2009, a les autoritats presents i als ciutadans, el papa es va dirigir a la plaça de la Basílica de Santa María de Collemaggio per a la celebració de la Santa Missa i obertura de la Porta Santa, detenint-se uns minuts en oració davant el cos del papa Celestino V. Després, Francisco va retornar a Roma a primera hora de la vesprada.
Setembre de 2022
El 4 de setembre, el papa beatificó al seu predecessor Juan Pablo I. Va ser el 13 d'octubre de 2021 quan el papa Francisco va autorisar a la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar un decret pel qual es reconeix un milacre atribuït a la intercesión de Juan Pablo I.[346]
El 24 de setembre, el papa Francisco va ser per sexta volta a Assís en motiu de la trobada “Economy of Francesco”.[367]
El 25 de setembre, el papa va ser a Matera en motiu de la clausura del 27° Congrés Eucarístico Nacional.[368]
Novembre de 2022
El papa va visitar Awali (Baréin) en motiu del "Fòrum de Baréin per al Diàlec: Oriente i Occident per la Convivència Humana". Este viage es va realisar entre el 3 i 6 de novembre.[369] Va ser el primer papa en visitar Baréin.[370]
Decembre de 2022
El 28 de decembre, el papa va demanar «una oració especial» pel seu predecessor Benedicto XVI per la deterioració de la seua salut.[371]
El 31 de decembre, el papa va llamentar el decés de Benedicto XVI, assegurant que “solament Deu coneix els sacrificis que va realisar per l'Iglésia catòlica”. Va calificar a Benedicto com una persona "tan noble, tan gentil".[372]
2023
Giner de 2023
El dijous 5 de giner, el papa va presidir el funeral de Benedicto XVI, resant breument davant l'ataüt del seu predecessor en la plaça de Sant Pedro.[373] Es va descriure que el funeral va donar lloc a alguna cosa sense precedents en l'història de l'Iglésia en els temps moderns. L'última volta en l'història que un papa va presidir el funeral del seu predecessor (que va viure a la mateixa volta que el) va ser en 1802, quan Pío VII va celebrar el funeral de Pío VI.[374]
El 31 de giner, el papa mamprén el seu 40.º viage apostòlic a República Democràtica del Congo i Sudan del Sur.[375] La visita es fa en motiu de "promoure la pau en estos dos països ensanguinats per molt temps per guerres civils". El papa va aplegar a Kinshasa (República Democràtica del Congo) eixe mateix dia.
Febrer de 2023
El 3 de febrer, el papa partix de Kinshasa cap a Yuba (Sudan del Sur). Es va convertir en el primer pontífex que visita Sudan del Sur. El 5 de febrer conclou la visita i el papa torna a Roma.[375]
Març de 2023
El 29 de març, el papa Francisco va ser hospitalisat en l'Hospital Universitari Gemelli de Roma per una infecció respiratòria despuix de patir dolors en el pit despuix d'haver realisat les seues activitats diàries com la clàssica audiència semanal. Açò va significar que les seues activitats semanals anaren cancelades i la seua presidència en els actes de Semana Santa de 2023 estiguera compromesa.[376] Eixe mateix dia li va assignar a la moradura papable Péter Erdő el títul cardenalicio de Santa María la Nova en substitució del de Santa Balbina, l'iglésia de la qual havia segut tancada per la deterioració estructural.[377]
Abril de 2023
L'1 d'abril el papa va deixar l'Hospital Gemelli de Roma despuix de ser donat d'alta.[378][379]
Entre el 28 i 30 d'abril, el papa Francisco va viajar a Hongria per segona volta visitant Budapest, a on es va reunir en les autoritats hongareses, els catòlics del país, sacerdots i consagrats, pobres i la comunitat greco-llatina.[380]
Juny de 2023
El dimecres 7 de juny, despuix d'haver realisat la clàssica audiència semanal, el papa es va dirigir cap al Hospital Gemelli per a ser somés, baix anestèsia general, a una laparotomia i cirugia plàstica de la paret abdominal en pròtesis. Es va informar que l'operació va durar "tres hores" i es va desenrollar "sense complicacions".[381] Va rebre l'alta el 16 de juny següent. Totes les seues audiències havien quedat suspeses fins al 18 de juny.[382]
Juliol de 2023
L'1 de juliol de 2023, el papa Francisco va nomenar al arquebisbe de l'Argent Víctor Manuel «Tucho» Fernández com prefecte del Dicasterio per a la Doctrina de la Fe, president de la Comissió Pontifícia Bíblica i de la Comissió Teològica Internacional. Fernández va assumir el càrrec en setembre del mateix any.[383]
Agost de 2023
El papa va visitar Portugal entre el 2 i 6 d'agost en motiu de la XXXVIII Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa, que va aplegar a congregar a 1,5 millons d'assistents.[384] El papa va visitar Lisboa i Fátima, participant en numeroses trobades en jóvens aplegats de tot lo món.[384]
El 31 d'agost, el papa va partir rumbo a Mongòlia.[385]
Setembre de 2023
L'1 de setembre, el papa va aplegar Ulán Bator despuix d'un vol de dèu hores, convertint-se en el primer pontífex de l'història de l'Iglésia catòlica que visita Mongòlia,[386] En dita ciutat es va reunir en les autoritats i religiosos del país i la chicoteta comunitat catòlica mongola (1.500 fidels aproximadament). En la Catedral de Sant Pedro i Sant Pablo va beneir l'image de La nostra Senyora Santa María del Cel. El 4 de setembre va finalisar el viage del papa a Mongòlia.[385]
Entre el 22 i 23 de setembre, el papa realisa la seua segona visita apostólica a França (en Marsella) per la trobada dels bisbes del Mediterràneu. Va fer també un pelegrinage fins a la Basílica de Notre-Dona'm de la Garde, es va reunir en el president Emmanuel Macron i va donar missa en el Stade Vélodrome.[387] Durant el seu viage va cridar a més solidaritat i humanitat en els migrants que tracten d'alcançar Europa.
El 30 de setembre es va celebrar el nové consistori del pontificat en el qual el papa va crear 18 moradures electores i 3 moradures no electores.[388] Ací es crea moradura al recentment nomenat prefecte del Dicasterio per a la Doctrina de la Fe, el controvertit Víctor Manuel Fernández.
Octubre de 2023
Del 4 al 29 d'octubre es va celebrar la primera sessió de la XVI Assamblea General Ordinària del Sínodo dels Bisbes de l'Iglésia catòlica,[389] l'inici de la fase universal del Sínodo de la Sinodalidad, descrit com l'event més important de l'Iglésia catòlica des del Concili Vaticà II. El papa Francisco va presidir la eucaristía d'obertura i clausura.
Novembre de 2023
el president electe d'Argentina, l'ascendent polític Javier Milei, es va comunicar telefònicament en el papa Francisco, qui li va enviar un rosari beneït per a ell i Victoria Villarruel, vicepresidenta electa, que els aplegaria el dissabte 25 de novembre. Açò seria vist com el començ d'una nova relació entre abdós despuix de declaracions ofensives del libertario quan era candidat.[390]
Decembre de 2023
El 18 de decembre, el papa Francisco va aprovar per mig de la declaració Fiducia supplicans del Dicasterio per a la Doctrina de la Fe la bendició a les parelles del mateix sexe i a les parelles en situacions «irregulars», encara que sense equiparar-les al matrimoni, a on el papa encara demostra la seua total oposició.[391][392] Esta declaració és catalogada per varis mijos de comunicació com "històrica". El document Fiducia supplicans seria un molt controvertit del pontificat de Francisco, aclamat en llocs com Alemània[393] (a on anteriorment el Vaticà havia tingut contactes en el clero que vea a favor la bendició de parelles homosexuals)[394] i criticat per atres catòlics. El papa deixa en clar que "es beneïx a les persones, no a l'unió en sí" i sempre que les bendicions no es donen en un context llitúrgic.[395]
2024
Giner de 2024
L'1 de giner, el papa va celebrar la santa missa en la Solemnitat de Santa María Mare de Deu i, a la seua volta, la LVII Jornada Mundial de la Pau.[396] En concret, es va presentar el mensage del papa per a la LVII Jornada Mundial de la Pau realisat el 8 de decembre de 2023.[397]
Febrer de 2024
El 8 de febrer, el papa ordena investigar a la moradura canadenca Gérald Cyprien Lacroix, recentment acusat d'abús sexual.[398]
L'11 de febrer, el papa canoniza en el Vaticà a María Antonia de Pau i Figueroa, convertint-se ella en la primera santa argentina.[399]
El 12 de febrer, el papa es va reunir en el Vaticà en el president argentí Javier Milei, a on varen estar reunits una hora i dèu minuts en el Palau Apostólico. La reunió en Milei és vista com una manera d'estretir la relació entre dos líders oposts ideològicament,[400] lloc que anteriorment Milei havia segut notori per opondre's al papa Francisco, cridant-ho "imbècil" i "merda comuniste", ademés de definir-ho com «el representant del Maligne en la terra ocupant el tro de la casa de Deu».[401] Els seus comentaris despectius varen provocar controvèrsia entre els catòlics.[402] Milei va visitar el Vaticà l'11 de febrer de 2024, el dia en que Francisco canonizó a María Antonia de Pau i Figueroa, la primera santa argentina.[399]
Març de 2024
El 20 de març es comunica que el papa ha destituït de l'estat clerical (secularizado) a Roger Vangheluwe, exbisbe de Bruixes (Bèlgica),[403] per haver comés actes de pedofilia durant les décades de 1970 i 1980. El cas de Roger Vangheluwe és un dels més sonats en Bèlgica referents al abús sexual de menors comesos en el sí de l'Iglésia catòlica en dit país. El clerc s'havia retirat de la vida pública despuix de confessar públicament les seues accions en 2010. No va ser processat per les mateixes pel determini de prescripció en Bèlgica,[404] per lo que els bisbes belgues varen solicitar durant anys la seua secularisació i la Congregació per a la Doctrina de la Fe i la Santa Sèu varen revisar el cas.[403]
Abril de 2024
El 10 d'abril es va informar que el papa Francisco havia repres/représ el milenari títul de «Patriarca d'Occident» per al Papa de l'Iglésia catòlica, aquell que havia segut eliminat pel seu predecessor Benedicto XVI en 2006. El fet és vist com un gest cap a a l'Iglésia ortodoxa.[405][406]
El 28 d'abril, el papa va viajar a Venècia per a visitar tant el pabelló de la Santa Sèu en la 60ª Exposició Internacional d'Art de la Bienal com la presó de dònes de Giudecca i per a trobar-se en la comunitat eclesial del Patriarcat.[407] El viage va concloure en la celebració d'una missa presidida pel Sant Pare en la plaça de Sant Marcos. És la primera volta que un pontífex va estar en la Bienal de Venècia.[408]
Maig de 2024
El 9 de maig, el papa va publicar la bula Spes senar confundit, per a la convocación del Jubileu Ordinari de 2025.[409] En ella invita a buscar els signes d'esperança.
El 18 de maig, el papa va visitar Verona per a participar en una manifestació per la pau, segons lo anunciat el 25 de novembre de 2023.[410][411]
El 21 de maig es publica el resultat de l'investigació que el papa va encarregar per a investigar les acusacions d'abús sexual contra la moradura Lacroix. L'investigació “no va permetre identificar cap acte de mala conducta o abús per part de la moradura Gérald Cyprien Lacroix”.[412]
El 27 de maig es va desnugar una polèmica en donar-se a conéixer pels mijos locals italians una presunta frase del papa Francisco en una terminologia molt contundent sobre la seua posició en contra d'admetre seminaristes en tendències homosexuals. En una trobada de porta tancada en els bisbes italians el 20 de maig, el papa hauria dit una frase similar a «hi ha massa ambient marica en certs seminaris».[413][414] Esta frase ha segut catalogada com "homofóbica".[415] El Vaticà encara no ha confirmat la presunta frase del papa Francisco. Poc despuix, el 28 de maig, el papa es va disculpar i va declarar que no havia tingut intenció alguna d'ofendre ni de ser "homófobo" i que hi ha lloc per a tots en l'Iglésia.[415]
Juny de 2024
El dimarts 11 de juny, Francisco es va reunir en sacerdots en l'Universitat Salesiana de Roma i es va referir al tema sobre la possible entrada dels homosexuals en els seminaris. Segons va informar el Vaticà, en esta trobada el Pontífex va cridar a l'Iglésia a acollir als homosexuals, pero va demanar "prudència" sobre el seu eventual ingrés en els seminaris i es va referir al "perill de les ideologies en l'Iglésia".[416]
El divendres 14 de juny, el papa es va dirigir a Borgo Egnazia, en Fasano, regió de Apulia, Itàlia, en motiu de la 50.ª cim del G7 presidida per Giorgia Meloni (la primera volta que un papa va assistir a un cim del G7), a on va participar en la sessió dedicada a l'inteligència artificial i va donar un discurs;[417][418][419] en l'ocasió es va reunir en els caps d'Estat i de Govern del G7 i varis atres líders internacionals, entre ells el primer ministre indi, Narendra Modi, el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, el president nortamericà, Joe Biden,[420] i el president argentí, Javier Milei.[421][422][419]
Eixe mateix dia, el papa va tindre una audiència en més d'un centenar d'humoristes i actors de comèdia de tot lo món.[423][424] En el seu discurs dirigit a ells, els va elogiar i els va expressar que "l'humor no ofén, no humilia, no clava a les persones en els seus defectes. Mentres que hui en dia la comunicació genera a sovint oposicions, vostés saben reunir realitats diferents i a voltes inclús opostes. ¡Quànt tenim que deprendre de vostés!". Va considerar el talent dels artistes com "un dò preciós".[424]
Durant la marcha de l'orgull gai en Roma del 15 de juny es poden vore cartells en relació en la frase del papa Francisco del més de maig, com per eixemple “Hui Roma és un riu de mariconería, no solament en els seus seminaris” o “Beneïxc a esta mijachica”. El propi lema de la marcha va ser “Hi ha massa mariconería en este orgull”.[425]
El 20 de juny es va conéixer que al arquebisbe Carlo Maria Viganò, conegut per ser un dels principals crítics del pontificat del papa Francisco, ho havia citat a declarar el Dicasterio per a la Doctrina de la Fe pel presunt delicte de negar al papa (delicte de cisma). L'anunci ho va fer el propi arquebisbe, qui no va negar les acusacions.[426]
Juliol de 2024
El 5 de juliol, el Dicasterio per a la Doctrina de la Fe al mando de la moradura Tucho Fernández li conmina a Viganò l'excomunió latae sententiae ex ca. 1364 § 1 CIC sent declarat culpable del delicte de cisma.[427] Viganò es convertix en el quart bisbe de l'Iglésia catòlica excomulgado per cisma des del Concili Vaticà II, despuix de Ngô Đình Thục (en 1976 i despuix novament en 1983, reconciliat en l'Iglésia abans de morir), Marcel Lefebvre (1988) i Emmanuel Milingo (2006).[428]
El 7 de juliol, el papa va visitar Trieste.[429]
El 28 de juliol, el papa va enviar durant l'oració del Ángelus un mensage en motiu de la IV Jornada Mundial dels Yayos i dels Majors a on va parlar de l'abandó que sofrixen les persones majors: “L'abandó dels vells és, en efecte, una trista realitat a la que no devem acostumar-nos”.[430]
El 29 de juliol, el papa es va reunir en el Vaticà en el president de l'Assamblea General de les Nacions Unides Dennis Francis.[431][432]
El 30 de juliol, el papa es va reunir en la plaça de sant Pedro en 50.000 monaguillos vinguts de tota Europa, principalment d'Alemània.[433][434]
Agost de 2024
El 3 d'agost, la Santa Sèu va expressar la seua tristor i pesar en un comunicat relatiu a la polèmica cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de París del passat 26 de juliol en "un prestigiós acontenyiment en el que el món sancer s'unix entorn a valors comuns" i en el que "no deu haver alusions que ridiculisen les creències religioses de moltes persones".[435][436]
El 4 d'agost, durant l'oració del Ángelus, el papa va expressar la seua preocupació per Veneçuela despuix d'unes molt polèmiques eleccions presidencials del 28 de juliol a on va eixir reelecto Nicolás Madur, a on casi tots els analistes i mijos de comunicació han acusat frau electoral. El papa va cridar a “buscar la veritat” i “evitar la violència”[437][438] i va demanar pel poble veneçolà. El papa Francisco ha segut criticat durant el seu pontificat per no condenar específicament les accions del règim de Nicolás Madur i de ser massa simplista en els seus discursos sobre Veneçuela,[439] i el Vaticà durant uns dies havia segut acusat de no pronunciar-se sobre les eleccions del 28 de juliol. En un comunicat firmat el 30 de juliol de la Conferència Episcopal Veneçuelana,[440] els bisbes veneçolans varen demanar que es verificaren les actes[441][442] i la Santa Sèu es va unir al cridat l'1 d'agost.[443]
El 14 d'agost, despuix d'una investigació per abusos sexuals, el Vaticà va expulsar del Sodalicio de Vida Cristiana (grup catòlic fundat en Perú) al seu fundador Luis Fernando Figari.[444]
El 19 d'agost, el papa va rebre al president de Malaui, Lazarus McCarthy Chakwera, en audiència en el Vaticà. Dit mandatari, abans d'aplegar a la presidència en 2020, havia segut professor en una escola de Teologia. Durant la reunió, abdós líders varen intercanviar regals i varen discutir temes d'interés comú.[445][446]
Eixe mateix dia es va reunir en el Vaticà en les autoritats polítiques i eclesiàstiques d'Aragó (en concret, es va reunir en el president d'Aragó Jorge Azcón, l'alcaldesa de Saragossa Natalia Chueca i l'arquebisbe de Saragossa Carlos Escribano).[447] El papa va ser invitat a visitar la regió pel 40 aniversari del viage que va realisar Juan Pablo II a Saragossa en 1984.[448]
El 25 d'agost, en l'oració del Ángelus, el papa va criticar una nova llei aprovada en Ucrània que prohibix les activitats de l'Iglésia ortodoxa russa en el país. Va expressar la seua preocupació dient que «Les Iglésies no es toquen».[449][450]
Setembre de 2024
El 2 de setembre, el papa Francisco, de 87 anys, va iniciar el viage més llarc del seu pontificat: una gira cap al Surest Asiàtic i Oceania per a visitar Indonèsia, Papúa Nueva Guinea, Timor Oriental i Singapur. És el pontífex de major edat en mamprendre un viage d'est calibre i la seua salut no és un problema en este moment a pesar de que en 85 anys va escomençar a disminuir el ritme dels seus viages i en novembre de 2023 va aplegar a cancelar un viage a Dubái.[451][452] El viage, d'11 dies de duració, consta de 32.000 quilómetros, 44 hores de vol en 7 vols, diferència horària de fins a huit hores, més de 33 trobades, 16 discursos oficials.[451][452] Només el vol d'anada de Roma a Jakarta va durar 13 hores.
Havent eixit de Roma la vesprada del 2 de setembre, el papa va aplegar a Jakarta, primera parada del seu llarc viage, a les 11:30 (hora d'Indonèsia) del 3 de setembre. El 4 de setembre, el papa va realisar una jornada de trobades en el president d'Indonèsia i demés autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic del país. Despuix, el papa es va reunir en privat en membres de la Companyia de Jesús en la nunciatura apostólica i posteriorment va mantindre una trobada en bisbes, sacerdots, diáconos, consagrats, seminaristes i catequistas en la Catedral de La nostra Senyora de l'Asunción. En el seu discurs en la catedral, el papa va dir que demanar caritat no era sinònim de ser comuniste.[453][454] El 5 de setembre, el Sant Pare va participar en una trobada interreligioso en la mesquita "Is'qlal" de Jakarta i posteriorment va visitar als clients d'organisacions caritatives en la sèu de la Conferència Episcopal d'Indonèsia. Per la vesprada va celebrar una missa en l'Estadi Gelora Bung Karno a la que varen assistir 87.000 persones.[455] El 6 de setembre, despuix de la cerimònia de despedida en l'aeroport internacional de Jakarta, el Pontífex va partir en avió cap a Port Moresby, capital d'Papúa Nueva Guinea, a on al sendemà, 7 de setembre, es va trobar en el governador general en la "Casa de Govern" i va celebrar una reunió en les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic en la "Apec Haus". Per la vesprada va visitar als chiquets de la "Pastoral de carrer" i dels "Servicis Callen" en la "Escola secundària tècnica Càrites" i es va reunir en els bisbes d'Papúa Nueva Guinea i de les Illes Salomón en el Santuari de María Auxiliadora. El 8 de setembre, el papa es va reunir en el primer ministre d'Papúa Nueva Guinea en la nunciatura apostólica i va celebrar una missa en l'estadi "Sir John Guise" en més de 35.000 assistents. En la seua homilia, els va assegurar als presents que, a pesar de sentir-se alluntats de Deu, estan "en el centre del seu cor".[456] Per la vesprada es va traslladar a Vanimo, a on es va dirigir a més de 20.000 catòlics, instant-los a deixar de costat les rivalitats i detindre comportaments amoladors com la violència, l'infidelitat i l'abús de substàncies.[457] Posteriorment es va reunir en un grup d'misionero. El papa Francisco va dur ajuda humanitària, incloent medicines, roba i joguets, a àrees remotes i es va comprometre a recolzar la construcció d'una nova escola secundària, reforçant el compromís de l'Iglésia en l'educació i el desenroll.[457] En general, la visita del papa Francisco a Papúa Nueva Guinea es va centrar en enfortir la comunitat catòlica, recolzar els esforços misionero i abordar els principals problemes socials, deixant un impacte durador en els mils de persones que varen assistir a este event històric. El 9 de setembre, despuix de retornar breument
a Port Moresby per a una trobada en els jóvens en l'estadi "Sir John Guise", el papa Francisco es va traslladar a Dili, capital d'Timor Oriental, a on va aplegar per la vesprada per a la cerimònia de benvinguda en l'exterior del Palau Presidencial. El 10 de setembre va visitar una escola per a chiquets en discapacitat i es va reunir en bisbes i sacerdots en la Catedral de l'Inmaculada Concepció; posteriorment va celebrar una missa en l'esplanada de Taci Tol a la que varen assistir més de 600.000 persones.[458] L'11 de setembre el Sant Pare es va reunir en els jóvens en el "Centre de Convençõés" abans de partir cap a Singapur, última parada del llarc viage, a on, per la vesprada, es va reunir en membres de la Companyia de Jesús. La cerimònia de benvinguda en Singapur va tindre lloc al sendemà, 12 de setembre, en la "Casa del Parlament". Ací el Pontífex va mantindre una série de reunions en el president del país, el primer ministre i les autoritats locals. La jornada va finalisar en una missa en l'Estadi Nacional. El 13 de setembre, últim dia del viage, el papa es va reunir en privat en el bisbe, els sacerdots i consagrats de Singapur, despuix va visitar a un grup de vells i malalts en la Casa "Santa Teresa" i va participar en una trobada interreligioso en jóvens en el "Catholic Junior College".[459][460] Per la vesprada, despuix de la cerimònia de despedida en l'aeroport internacional Changi de Singapur, el Pontífex va partir cap a Roma, concloent aixina el viage.
Durant el vol de Singapur a Roma, aclarint les consultes dels periodistes, el sum pontífex va parlar sobre vàries coses:[461]
- Possibles futurs viages: el papa va deixar clar que no anava a viajar a París en decembre de 2024 per la reobertura de la Catedral de Notre-Dona'm despuix de la seua reparació pels danys que va sofrir en l'incendie de 2019. En canvi, el papa va senyalar que té posada la mirada en Canàries (Espanya) per la crisis migratòria del lloc, ademés d'interessar-se en China i Argentina, encara que a este últim país encara no pot ser perque queden "assunts que resoldre".[461]
- Les eleccions presidencials d'Estats Units de 2024: el papa va respondre una pregunta molt clara que li varen fer: quin consell deuria donar a un votant catòlic per a decidir entre un candidat a favor del abort (Kamala Harris) i un que vol deportar als migrants (Donald Trump). El papa va dir que abdós candidats, és dir, Donald Trump i Kamala Harris (no els va mencionar directament), estan en contra de la vida i va encorajar a les persones de consciència a elegir el menor dels dos mals.[461][462][463]
- La situació en Veneçuela: el papa es va pronunciar sobre Veneçuela sense ser en rodeos a l'hora de parlar sobre les dictadures. Va demanar als governants que dialoguen i busquen la pau i va dir que les dictadures no servixen de res i acaben mal, vesprada o primerenc.[461][464]
També va concedir una entrevista en un periodiste de Le Monde sobre l'escàndal dels abusos sexuals del conegut sacerdot francés Abat Pierre que sacsava a l'Iglésia francesa des de juliol de 2024. El papa va declarar que el Vaticà havia segut notificat sobre les acusacions d'abús sexual contra l'Abat Pierre en algun moment despuix de la seua mort en 2007, pero no havia encomanat cap investigació.[465]
Despuix del viage es pot apreciar que el Sant Pare ha repres/représ la seua agenda sense mostrar indicis d'una salut preocupant. Al sendemà, el 14 de setembre, es va reunir en els teatinos pel quint centenari de la seua fundació,[466][467] i el dilluns 16 de setembre va tindre nou trobades.[466]
Sobre alguns acontenyiments recents del papa Francisco cal mencionar:
- Intent d'assessinat en Indonèsia: Entre el 2 i el 3 de setembre, la policia d'Indonèsia va arrestar a un grup de sèt persones que presuntament planejaven un atac contra el papa durant la seua visita al país. Les autoritats varen confiscar arcs i fleches, un dron i material propagandístic del Estat Islàmic, lo que reforça les sospites sobre els vínculs del grup en el terrorisme.[468]
- Abusos a menors durant la visita a Timor Oriental: El papa no va eludir la qüestió dels abusos en Timor Oriental.[469] Va denunciar "tot tipo d'abús" contra els chiquets durant la seua visita.[470] El Vaticà ha pres mides preventives contra un dels majors exponents de l'Iglésia local, Monsenyor Carlos Felipe Ximenes Belo, qui ademés gojava d'una gran popularitat, va ser Nobel de la Pau i és considerat com un héroe pels seus esforços en apoyo de l'independència del país. No obstant varen escomençar a aplegar acusacions de presunts abusos a menors comesos per ell.[469]
- Trobada interreligioso en Singapur: el papa Francisco va generar controvèrsia entre els catòlics pel seu discurs donat en la trobada interreligioso en jóvens en el "Catholic Junior College" en Singapur en dir que les religions són "distints llenguages" per a aplegar a Deu i que "Deu és Deu i és Deu para tots". El papa va senyalar que "Totes les religions són un camí per a aplegar a Deu".[460] Alguns varen tachar eixa frase de "desafortunada" i "herética" al no ser concorde a la doctrina catòlica, mentres que uns atres no varen afirmar això ya que el papa mai va mencionar que fòra de l'Iglésia catòlica hi ha Salvació.
- Comentaris sobre les eleccions presidencials d'Estats Units de 2024: en una entrevista en octubre de 2024, el candidat republicà Donald Trump, quan li varen preguntar lo que pensava per lo dit pel papa sobre que els catòlics devien elegir el menor dels dos mals, ell mateixa es va considerar com l'opció menys mala afirmant que “Ell [el papa] vullgues que voten per mi. Yo defenc tot lo que defén l'Iglésia. I Kamala Harris, no. (...) Estic totalment a favor de la religió, i també m'agrada molt l'Iglésia catòlica”.[471]
El divendres 20 de setembre, el papa va tindre un acte en commemoració del dècim aniversari de la primera trobada mundial del papa Francisco en els Moviments Populars (ocorregut el 28 d'octubre de 2014) en l'objectiu de defendre el valor de la “justícia social”.[472][473] A dit acte va acodir el polític argentí Juan Grabois, membre del Dicasterio per al Servici del Desenroll Humà Integral del Vaticà, qui va senyalar “la necessitat de crear un espai que nos permeta articular la lluita per ‘terra, sostre i treball’ en tot lo món”.[472]
El papa va generar controvèrsia en Argentina degut a que durant l'acte va realisar un cuestionament cap al govern de Javier Milei per usar gas pebre per a reprimir una movilisació que reclamava contra el vet del president Javier Milei a la llei de movilitat jubilatoria. El papa, despuix d'afirmar que “El silenci front a l'injustícia obri pas a la divisió social, i la divisió social obri pas a la violència verbal, i la violència verbal a la violència física, i la violència física a la guerra de tots contra tots. Ahí està la coa del diable”, va senyalar: “Em varen fer vore un filmat d'una repressió de fa una semana, menys potser. Obrers, gent que demanava pels seus drets en el carrer i la Policia la rebujava en una cosa que és lo més car que hi ha, eixe gas pebre de primera calitat. No tenien dret a reclamar lo seu perque eren revoltosos, comunistes... i el Govern es va posar ferm: en lloc de pagar justícia social, va pagar el gas pebre. Els convenia. Tinguen-ho en conte”.[473] També va contar una història sobre un cas de corrupció en un ministeri d'Argentina, encara que no va donar detalls.[474][475] Ademés, també va fer una crítica a l'esclavitut que varen sofrir els indígenes en temps del colonialisme espanyol (encara que va defendre a la regna Isabel I de Castella)[476][477] i a la conquista del Desert de la mà en el president Juliol Argentí Roca. Les reaccions no varen tardar en aplegar: varis polítics argentins li varen fer dures crítiques per haver fet eixos cuestionamientos,[478][479] encara que dites crítiques varen ser també criticades. Els analistes varen sostindre que no estava ben el cuestionament sobre la repressió en el gas pebre ya que el papa seguia sense fer una crítica directa a les accions del règim de Nicolás Madur en Veneçuela. Es va criticar al papa Francisco pel seu “simplismo”, per “haver-se excedit” i per semblar més be en haver caigut en un “partidisme polític” que d'advocar per la justícia social com a líder espiritual dels catòlics.[474] el vocero de la [[Presidència de la Nació
Argentina]], Manuel Adorni, es va negar a escalar el conflicte i va terminar declarant que eixe cuestionament "és l'opinió del papa Francisco, la qual nosatres respectem, escoltem i fins a reflexionem sobre lo que diu el papa, pero no tenim per qué compartir la visió que té sobre algunes qüestions. Pero el respecte és total i absolut".[480]
El dimecres 25 de setembre, el papa va aprovar l'expulsió de 10 membres del Sodalicio de Vida Cristiana en acabant de que una investigació del Vaticà descobrira abusos perpetrats en el sí de dit grup religiós. Els afectats varen ser un bisbe, sacerdots i llaics.[481]
Eixe mateix dia va condenar l'escalada en el Líban, a on Israel havia mamprés incursions contra el grup Hezbolá, calificant-la de "inacceptable".[482][483]
El 26 de setembre va iniciar el viage del papa a Bèlgica i Luxemburc, que va concloure el 29 de setembre.[484] En efecte, el papa Francisco va realisar un atre viage a penes 13 dies despuix de concloure l'anterior (el més llarc del seu pontificat) a pesar de la seua salut i alvançada edat. El 26 de setembre, el papa Francisco va aplegar a Luxemburc, a on es va quedar solament durant eixe dia. Es va trobar en el gran duc Enrique, la gran duquesa María Teresa i el primer ministre Luc Frieden.[485] El papa va ser a la trobada en la gent i va celebrar missa en la Catedral de La nostra Senyora.[486] Despuix d'açò, el papa va escomençar el seu viage a Bèlgica en ser a Brusseles.
Es preveu que la visita a Bèlgica no siga res fàcil des del punt de vista pastoral, ya que l'Iglésia catòlica en Bèlgica enfronta varis desafius: la secularisació, ya que la majoria dels catòlics belgues no vares agarrar a missa, els abusos sexuals,[487][488] a on membres de l'Iglésia han segut acusats d'encobrir abusos, la revelació sobre les nomenades “adopcions forçades”, pràctiques a on l'Iglésia belga obligava a mares fadrines a oferir als seus recent naixcuts per a que foren adoptats, i la controvèrsia relacionada en el paper de la dòna i la “inclusió” de la comunitat LGBTQ+ dins de l'Iglésia.[489] El motiu principal de la visita del papa a Bèlgica va ser el 600 aniversari de la de l'Universitat Catòlica de Lovaina, encara que esta va quedar més marcada per la situació dels abusos sexuals en el sí de l'Iglésia belga.[488] Ya en el país, el 27 de setembre, el papa va escomençar la jornada visitant a Felipe, rei dels belgues, en el castell de Laeken. A les 9:45 hores va seguir la reunió en el primer ministre Alexander De Croo i, a les 10:00 hores, la reunió en les autoritats i la societat civil. Abans de l'almorzar, sorprenentment, el Sant Pare es va dirigir al "Home Saint-Joseph", una casa de caritat de la capital belga que acull a persones majors greument malaltes i en poques possibilitats econòmiques, i va passar un breu temps en els presents.[490] Per la vesprada, a les 16:30, el papa Francisco va aplegar a Lovaina per a reunir-se en els professors universitaris de la Katholieke Universiteit Leuven en el "Promotiezaal" de la mateixa universitat, que en 2025 celebrarà la seua 600 aniversari de fundació. En el matí del dissabte 28 de setembre, el Pontífex es va reunir en bisbes, sacerdots, diáconos, consagrats, seminaristes i agents pastorals en la Basílica del Sagrat Cor de Koekelberg. Per la vesprada, el papa, aplegat a Lovaina la Nova, va pronunciar un discurs als estudiants universitaris de l'Universitat Catòlica de Lovaina en l'Aula Magna de la mateixa universitat.[491] Al final del dia, com és costum en tots els seus viages apostòlics, va rebre en privat als membres de la Companyia de Jesús en el Colege "Saint Michel". En la nit, sorprenentment, el papa va fer una visita a l'event jovenil «Hope Happening» a on va animar als jóvens en la seua fe.[492] El dumenge 29 de setembre, últim dia del viage, el Sant Pare va retornar a Brusseles
a on, de matí, va celebrar la missa en l'Estadi Rei Balduino; durant la celebració eucarística beatificó a Ana de Jesús, monja professa de l'orde dels Carmelitas Descalzos, discípula de Santa Teresa de Jesús, que a la seua mort va continuar la seua obra.[493][494] Immediatament despuix de resar el Ángelus, el papa Francisco es va traslladar a la base aérea de Melsbroek per a la cerimònia de despedida; d'ací va partir cap a Roma.[495][496]
Durant la visita, el 27 de setembre, el papa es va reunir durant dos hores en 17 víctimes d'abús sexual per part del clero en Bèlgica per a escoltar els seus testimonis. El papa va declarar que "els abusos a menors són la vergonya i la humiliació de l'Iglésia".[497][498] Va demanar disculpes pels abusos i va reiterar la seua condena, insistint que l'Iglésia estava prenent cartes en l'assunt. També va demanar als bisbes no encobrir els casos i denunciar-los.[499][488] Per un atre costat, el papa va mostrar la seua fervent oposició a l'abort per mig d'un gest: va elogiar al rei Balduino de Bèlgica per haver dimitit durant unes hores en 1990 per a evitar donar l'aprovació a una llei aprovada pel Parlament per a llegalisar l'abort[488] i va anunciar la seua intenció de beatificarlo.[500] En retornar a Roma en el seu vol, va declarar en contundents paraules que els meges que practiquen l'abort són sicarios.[501]
El papa va generar polèmica en Bèlgica, a on els seus comentaris varen tindre reaccions mixtes.[501] Parlant sobre el paper de la dòna en l'Iglésia, el papa va mencionar que “Lo que és característic de la dòna, és dir, lo que és femení, no està establit pel consens ni per les ideologies”. Aixina mateix, va explicar que “la vocació i missió de l'home i de la dòna i la seua ser recíproc per a l'atre, en la comunió. No l'un contra l'atre, en reivindicacions opostes, – el feminisme i el masclisme- sino l'un per a l'atre”. “Per això és lleig quan la dòna vol fer d'home, la dòna és dòna”. Varis estudiants varen rebre en aplaudiments les seues declaracions en l'Universitat Catòlica de Lovaina, mentres que uns atres varen reaccionar negativament, i la mateixa institució va emetre un comunicat en el que califiquen de "deplorable" la seua declaració.[501][491] Es va acusar al papa de transmetre un mensage "reduccionista", i que l'Iglésia "opacaba a la dòna".[491] Segons el rector de l'universitat, Luc Sels, l'Iglésia tornaria a recuperar credibilitat i rellevància despuix dels escàndals d'abusos sexuals si es reformara concorde al progressisme i li va propondre al papa que les dònes entraren al sacerdoci i l'acceptació de la comunitat LGBTQ+.[489] Per un atre costat, el papa va rebre un contundent mensage per part de les autoritats belgues i de les víctimes d'abusos sobre el maneig de l'Iglésia sobre els casos d'abusos sexuals. Tant el rei Felipe com el primer ministre Alexander De Croo varen demanar mides concretes per part de l'Iglésia per a abordar els casos.[489] Francisco, durant el vol de tornada a Roma, va respondre al comunicat fet per l'universitat: "Este comunicat es va fer en el moment en que yo parlava. Estava fet de bestreta i açò no és moral. Veig que hi ha una ment obtusa que no vol sentir parlar d'açò. La dòna és igual a l'home, és més, en la vida de l'Iglésia la dòna és superior. La mística de la dòna és superior al ministeri.[501] Sobre l'abort, l'anunci del procés de beatificació del rei Balduino es va sumar a la polèmica feta pel papa despuix de tildar de "assessina" a la llei de l'abort en Bèlgica.[491] L'anunci de la beatificació va ser vist per alguns com una ingerència política en la vida democràtica de Bèlgica. Francisco va respondre: "El rei va ser valent perque davant una llei de mort no va firmar i va dimitir. Això requerix valor, ¿no? Fa falta un polític 'en pantalons' per a fer això. Es mata a un ser humà. I els meges que es presten a açò són – permeten-me la paraula- sicarios. Són sicarios. I això no es pot discutir. Es mata una vida humana".[501]
El primer ministre Alexander De Croo va considerar les paraules del papa sobre l'abort “inacceptables” i va convocar al nuncio apostòlic en Bèlgica per a discutir sobre l'assunt.[502] En Itàlia es varen vore crítiques de meges per les paraules del papa.[503] Despuix de la visita, més de 500 catòlics belgues disconformes en la visita i en els comentaris del papa varen demanar apostatar.[504]
Octubre de 2024
Del 2 al 27 d'octubre se celebra la segona sessió de la XVI Assamblea General Ordinària del Sínodo dels Bisbes de l'Iglésia catòlica.[505]
El 7 d'octubre el papa va cridar a tots els fidels que vixqueren una jornada d'oració i dejuni per a implorar la pau en el món, en commemoració del primer any de l'atac d'Hamás a Israel que va desencadenar la guerra Israel-Gaza.[506] A dit cridat es varen unir vàries diòcesis al voltant del món.
El divendres 11 d'octubre, el papa es va reunir en el Vaticà en el president del Govern d'Espanya Pedro Sánchez en una trobada que va durar 35 minuts i a on varen parlar del conflicte d'Orient Pròxim i la crisis migratòria en Canàries, este últim tema de gran preocupació per al papa.[507] Immediatament despuix de la reunió en Sánchez, el papa va rebre en el Vaticà al president d'Ucrània Volodímir Zelenski sent esta la segona audiència privada del mandatari en el papa. Esta trobada, que també va durar 35 minuts, forma part d'una gira de Zelenski en varis països d'Europa Occidental de la que espera conseguir més respal contra Rússia. Per això, Zelenski no tracta de buscar la pau sino de presentar als seus aliats el seu "pla per a la victòria".[508][509]
El dilluns 14 d'octubre, el papa Francisco es va reunir en el Vaticà en la vicepresident d'Argentina Victoria Villarruel en una trobada a agenda oberta en la Biblioteca del Palau Apostólico que va durar al voltant d'una hora a on, entre atres coses, varen parlar sobre temes que li concernien d'Argentina: la situació dels chiquets i els vells, el flagelle de les drogues, el treball de Villarruel en el Senat i inclús de les Illes Malvines. Abdós varen apuntar a la necessitat d'unió dels argentins. Villarruel va quedar molt conforme i també commoguda en la reunió.[510][511]
El 16 d'octubre, el papa fa història en revelar-se que seria el primer papa en eixercici en publicar una autobiografia, titulada Esperanza, en giner de 2025, que originalment anava a publicar-se despuix de la seua mort.[512][513]
El dilluns 21 d'octubre, el papa va expulsar a atres dos membres del Sodalicio de Vida Cristiana en mig del descobriment d'abusos perpetrats en el sí de dit grup per part de l'investigació del Vaticà.[514]
El 22 d'octubre es renova l'acort del Vaticà en China sobre el nomenament de bisbes catòlics en el territori chinenc per quatre anys.[515][516][517]
El 23 d'octubre, el papa va decidir retallar el sòu de les moradures en un 10% despuix d'una revisió de despeses en el Vaticà. Esta mida es dona en mig d'una tensió econòmica en el Vaticà. Segons es va informar, el papa va demanar a les moradures "fer sacrificis".[518][519] Este ajust escomençarà a aplicar-se a partir de l'1 de novembre.[518]
El 24 d'octubre es publica la quarta encíclica del papa Dilexit nos (en llatí; Nos va amar, en espanyol), que tracta sobre la devoció al Sagrat Cor de Jesús.[520]
El 29 d'octubre el Vaticà publica el seu primer informe sobre la protecció de menors d'agressions sexuals en l'Iglésia com a part de les mides del papa Francisco per a lluitar contra la pedofilia en el sí de l'Iglésia.[521]
El 31 d'octubre, el papa va demanar per a novembre, més en el que tradicionalment l'Iglésia recorda als fidels difunts, resar en ell per tots els pares que han perdut un fill.[522]
Novembre de 2024
En mig del cridat a resar pels pares que han perdut un fill, el 2 de novembre, el papa va ser al cementeri Laurentino de Roma per a realisar una oració davant de les tombes dels chiquets que varen fallir o no varen aplegar a nàixer en la secció del cementeri coneguda com el “Jardí dels Àngels”.[523] El papa Francisco ya havia visitat este cementeri en 2018.[524] Aixina mateix, el 4 de novembre, el papa va resar per totes les moradures i bisbes fallits durant 2024. Esta llista agrupa a més de 120 bisbes i un total de 7 moradures.[525] El papa va dir que cada u havia amat l'Iglésia d'una forma distinta.[526]
El dimarts 5 de novembre, el papa va visitar per sorpresa a la política italiana Emma Bonino, recentment donada d'alta de l'hospital.[527]
El 7 de novembre es va donar a conéixer que el papa ha concedit un Any Jubilar per a 2025 a la localitat toledana de Villatobas en motiu del centenari del milacre realisat pel seu patró, El nostre Pare Jesús Nazareno, el 17 de maig de 1925.[528][529] Eixe mateix dia es va conéixer que el papa pensava en viajar a l'illa francesa de Còrsega en decembre.[530]
El 10 de novembre, durant l'oració del Ángelus, el papa va demanar que el cim mundial per la crisis climàtica, la COP29 en Bakú (Azerbaiyan), aplegue a "una contribució efectiva a la protecció" del planeta. Ademés, va tornar a expressar la seua rodalia a Valéncia i a atres parts d'Espanya, afectades per les inundacions.[531]
Durant el matí del 14 de novembre, el papa va rebre en audiència en el Palau Apostólico a un grup de 16 rehens israelites lliberats que varen ser capturats per Hamás durant la guerra Israel-Gaza, iniciada el 7 d'octubre de 2023,[532] i també, en una reunió diferent, a la primera ministra de Barbados, Mia Amor Mottley, en qui va tindre un diàlec de 20 minuts.[533]
El 17 de novembre, el papa va presidir la VIII Jornada Mundial dels Pobres, a on va donar missa i posteriorment va almorzar en 1.300 persones pobres.[534] Eixe mateix dia va enviar un mensage als líders del G20 reunits en Riu de Janeiro, Brasil, demanant que prenguen "mides immediates" contra el fam i la pobrea. El mensage va ser llegit per la moradura Pietro Parolin, secretari d'Estat de la Santa Sèu, qui va ser a Brasil en motiu de la reunió.[535][536][537]
També en eixe dia, es va donar a conéixer per mig del periòdic italià La Stampa que el papa en el seu nou llibre L'esperança no defrauda mai (que anava a eixir a la venda el 19 de novembre) havia fet una sugerència d'investigar si les accions d'Israel en Gaza podien considerar-se com un genocidi: "Segons alguns experts, lo que està succeint en Gaza té les característiques d'un genocidi. Deuria ser investigat cuidadosadament per a determinar si encaixa en la definició tècnica formulada per juristes i organismes internacionals".[538][539] Dita sugerència va provocar crítiques per part de diverses comunitats judeues. el govern israelita va respondre dient: “el 7 d'octubre de 2023 va haver una massacre genocida de ciutadans israelites i des de llavors Israel ha eixercitat el propi dret a l'autodefensa contra els intents provinents de sèt diversos fronts de matar als seus conciutadans. Qualsevol tentativa de clamar esta autodefensa en qualsevol atre nom significa aïllar a l'Estat hebreu”.[539][540]
El 19 de novembre, el papa va llamentar la situació en Ucrània despuix de mil dies de guerra.[541][542] Francisco no ha deixat un sol dia en totes les seues audiències o oracions del Ángelus de demanar la pau i resar per Ucrània. Ademés, en el seu nou llibre L'esperança no defrauda mai, el papa es va manifestar respecte a la ludopatía en fortes crítiques a la proliferació de les apostes en llínea, principalment entre els jóvens.[543]
El 20 de novembre, durant l'audiència general, el papa va anunciar la canonisació de Carlo Acutis i Pier Giorgio Frassati, considerats grans eixemples de la santitat per a la joventut actual, per al 27 d'abril de 2025 durant el Jubileu dels adolescents.[544][545] Despuix de l'audiència, va tindre una trobada en Olena Zelenska, primera dama d'Ucrània en ser l'esposa del president Volodímir Zelenski, qui està portant a terme una gira per Europa per a recaptar fondos que ajuden a la reconstrucció del país.[546]
Eixe mateix dia el papa Francisco va simplificar els ritos funeraris dels pontífexos en l'idea de realçar la figura del papa com a pastor i no com un “governant” o “home poderós d'este món”. Ara, el cos del difunt pontífex s'expondrà al públic dins d'un ataüt i no fòra en un catafalco. Ademés, el fèretre serà senzill i no triple, com era fins ara. Un atre dels canvis serà que la constatació de la mort del pontífex es farà directament en una capella i no en l'habitació del difunt. També se simplificaran els títuls papals que s'utilisen en el funeral.[547]
El 21 de novembre, el papa va denunciar que el sistema de pensions del Vaticà està en perill, per lo que caldrà prendre mides.[548]
El 23 de novembre la Santa Sèu va confirmar el viage apostòlic del papa Francisco a Còrsega, França, a on visitarà Ajaccio, la capital de l'illa, el 15 de decembre de 2024.[549]
Al final del més, Francisco es va reunir en el secretari d'Estat nortamericà Antony Blinken per a discutir sobre alguns temes com els conflictes d'Ucrània i Oriente Pròxim,[550] aixina com en Miguel Steuermann, embaixador de pau del Consell Universal de Pau (UPC), a qui li va transmetre la seua preocupació pels conflictes actuals, especialment en Israel i Gaza.[551]
Decembre de 2024
El 4 de decembre, el papa Francisco es va reunir en el primer ministre hongarés Viktor Orbán en el marc de la gira de trobades bilaterals que este últim està realisant des de que ostenta la presidència de tanda de l'Unió Europea, mandat que conclourà a finals d'any. Durant la reunió, que va durar 35 minuts, varen parlar d'Ucrània, del “paper central de la família” i “la protecció de les noves generacions”.[552]
El 5 de decembre, el papa va rebre a la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, en el Palau Apostólico de la Ciutat del Vaticà.[553][554]
Eixe mateix dia se li va entregar al papa un nou papamóvil 100% elèctric, el primer d'este estil, fabricat per Mercedes-Benz, que escomençarà a utilisar des d'eixe moment.[555][556]
El 7 de decembre es va celebrar el dècim consistori del pontificat en el qual el papa va crear 21 moradures (20 electors i 1 no elector).[557]
El 12 de decembre, el papa es va reunir en el president palestí Mahmud Abás durant 40 minuts en una audiència privada.[558] La trobada es dona per a tractar la crisis humanitària en Gaza i les possibles vies de solució.[559] Entre els temes tractats estan la condena del terrorisme, la cessació del fòc i la lliberació de tots els rehens.[560][561]
El 15 de decembre el papa va viajar a Còrsega per a la clausura d'una conferència sobre "religiositat popular en el Mediterràneu" organisada per la moradura François-Xavier Bustillo i a la que varen assistir moltes moradures i bisbes del Mediterràneu. Este viage va despertar controvèrsia dins de l'Iglésia de França perque el papa va declinar una invitació per a ser a París per a la reobertura de la catedral de Notre Dona'm.[562] Francisco es va convertir en el primer papa en visitar Còrsega. Dit viage va consistir en visitar la capital de l'illa, Ajaccio. A la seua arribada a l'aeroport local, el papa va ser rebut per chiquets en paraments tradicionals i va ser contínuament amenisat per bandes, cors i grups de vora que són fonamentals per a la cultura corsa. També visitaria el centre de convencions local i la catedral de Notre Dona'm de l'Asunción, a on se li va unir en l'estrado el bisbe d'Ajaccio, la moradura Francois-Xavier Bustillo, qui va organisar la conferència que va reunir a uns 400 participants d'Espanya, Sicília, Cerdenya i el sur de França. Durant la seua estància en Ajaccio, també es va reunir en el president francés Emmanuel Macron.[563]
Durant el més de decembre va continuar la polèmica sobre els gests del papa durant la guerra Israel-Gaza. El papa va rebre com a regal de la ciutat de Belén un pesebre a on el breçol de Jesús està decorada en una "kufiya", el mocador palestí, que és un dels símbols més reconeixibles de la causa palestina. El sentit que li va donar el Vaticà va ser de recordatori a els qui viuen el Nadal en guerra.[564] El pesebre va generar polèmica i va causar molèstia sobre molts judeus. A açò va seguir una declaració del papa del 21 de decembre durant el seu discurs de Nadal a on va condenar la "crueltat" d'un atac aéreu israelita en la Franja de Gaza en el que varen morir sèt chiquets d'una mateixa família palestina. "Ahir varen bombardejar a chiquets. Açò és crueltat, açò no és guerra, vullc dir-ho perque toca el cor", va dir Francisco.[565] Les autoritats d'Israel varen considerar que el sum pontífex "està ignorant la crueltat d'Hamás".[566]
Inici del Jubileu Ordinari de 2025
El 24 de decembre es dona inici al Jubileu Ordinari de 2025 en el rito de l'obertura de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pedro en el Vaticà. Este event és el primer d'una série de celebracions que invitaran als fidels de tot lo món a viure el Jubileu. Més de 6.000 fidels varen seguir la cerimònia des de l'interior de la Basílica i més de 20.000 en l'exterior, per mig de les pantalles jagantes instalades en la Plaça de Sant Pedro.[567]
En el marc de l'inici del Jubileu, va continuar el rito d'obertura de les Portes Santes restants segons la disposició del papa. El 26 de decembre, com a desig que ell mateixa va manifestar, va obrir personalment la Porta Santa en la presó de Rebibbia de Roma, per a oferir als presos un signe concret de rodalia. El 29 de decembre següent es va obrir la Porta Santa de la Basílica de Sant Joan de Letrán.[567]
2025
Giner de 2025
L'1 de giner es va celebrar la santa missa en la Solemnitat de María Santíssima Mare de Deu i la LVIII Jornada Mundial de la Pau.[568] En el seu mensage d'any nou, el papa va apelar “a protegir la vida” i “cuidar de tota criatura naixcuda d'una dòna” des de la seua concepció fins a la mort natural, com a “base fonamental per a construir una civilisació de pau”.[569] Es reforça d'esta manera la seua postura contra l'abort.
Eixe mateix dia es va obrir la Porta Santa de la Basílica de Santa María la Major, en el marc de l'inici del Jubileu, seguint el 5 de giner en l'obertura de la Porta Santa de Sant Pablo Extramuros, l'última restant.[567]
.jpg)
El 6 de giner, el papa va nomenar a la primera dòna de l'història al front d'un departament del Vaticà, continuant una tendència d'este pontificat de colocar a més dònes en llocs de liderage en l'Iglésia catòlica. En concret, va nomenar a la monja Simona Brambilla, de les Misionero de la Consolata, prefecta del Dicasterio per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostólica.[570]
Abril de 2025
Va fallir el Dilluns de Pasqua, 21 d'abril del 2025, als 88 anys en la Ciutat del Vaticà .[571]
Referències
- ↑ «[1]», RTVE. Consultat el 22 de març de 2013.
- ↑ «Biografia del Papa Francisco, Jorge Mario Bergoglio | Francisco». w2.vatican.va. Consultat el 27 de juny de 2017.
- ↑ «[2]», L'Universal. Consultat el 22 de març de 2013.
- ↑ «[3]», El món. Consultat el 22 de març de 2013.
- ↑ «[4]», La Veu de Galícia. Consultat el 22 de març de 2013.
- ↑ «[5]», Terra. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ «[6]», Terra. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ «[7]», Mashable. Consultat el 15 de març de 2013 (en anglés).
- ↑ «[8]», Twitter. Consultat el 15 de març de 2013 (en anglés).
- ↑ «[9]», RTVE. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ «[10]», Diari Panorama. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ Audiència als representants dels mijos de comunicació social, 16 de març de 2013.
- ↑ «Francisco va parlar en espanyol per primera volta com a papa». Consultat el 16 de març de 2013.
- ↑ «Cúria Restoration» (en anglés). Consultat el 16-3-203.
- ↑ «[11]», News.va. Consultat el 16 de març de 2013.
- ↑ Multitudinari Ángelus del Papa: "La misericòrdia canvia el món" El Món 17/03/2013
- ↑ Irene Hernández Velasco. «[12]», El Món. Consultat el 17 de març de 2013.
- ↑ «[13]», ABC. Consultat el 13 d'abril de 2013.
- ↑ «[14]», RCNRàdio.com. Consultat el 17 de març de 2013.
- ↑ Kirchner demana al Papa Francisco que intermedie en el conflicte de les Malvines ABC Dia 18/03/2013
- ↑ «[15]», Diari de Navarra. Consultat el 19 de març de 2013.
- ↑ «[16]», Religió En Llibertat. Consultat el 17 de març de 2013.
- ↑ El Papa Francisco obri el seu Pontificat en un bany de multituts El Món
- ↑ «[17]», Públic. Consultat el 18 de març de 2013.
- ↑ 25,0 25,1 «[18]», El País. Consultat el 19 de març de 2013.
- ↑ «[19]», News.va. Consultat el 19 de març de 2013.
- ↑ «[20]», Reuters. Consultat el 19 de març de 2013.
- ↑ «[21]», ZENIT. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ «[22]», El Món. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ «[23]», La Nació. Consultat el 16 de març de 2013.
- ↑ «[24]», La Raó. Consultat el 19 de març de 2013.
- ↑ «[25]», News.va. Consultat el 23 de març de 2013.
- ↑ [26] ELMUNDO 24/03/2013
- ↑ El Papa Francisco aprova la beatificació de 58 màrtirs espanyols ABC 28/03/2013
- ↑ El papa Francisco oficia el Dijous Sant en un reformatori RTVE 28/03/2013
- ↑ El Papa Francisco resa en silenci en els oficis de Divendres Sant 29/03/2013 ABC
- ↑ [27] 29/03/2013 EL MUNDO
- ↑ El Papa demana la pau en Síria, Oriente Pròxim i en les dos Coreges El Món 31/3/13
- ↑ El Papa resa davant la tomba de Juan Pablo II en l'aniversari de la seua mort Rome Reports 4 d'abril de 2013
- ↑ El Papa elegix per al seu primer nomenament a un flare espanyol ELMUNDO 06/04/2013
- ↑ «[28]», NEWS.VA. Consultat el 13 d'abril de 2013.
- ↑ Ban Ki-moon, en la seua trobada en el Papa: «Vosté és el líder espiritual del món» ABC 10/04/13
- ↑ «El papa Francisco i Rajoy varen parlar a soles durant 24 minuts». Consultat el 15 d'abril de 2013.
- ↑ «Audiència del Sant Pare al President de la República d'Equador».
- ↑ «Audiència del Sant Pare al President de l'Estat d'Israel».
- ↑ El Papa acull "en alegria" l'invitació de Peres per a visitar Jerusalem Europapress
- ↑ El Papa Francisco dona la benvinguda a Benedicto XVI 'en gran cordialitat' El Món
- ↑ «Històric i insòlit: dos papes en el Vaticà».
- ↑ Papa Francisco rep a president libanés Aeronoticias
- ↑ Francisco i el papa copto, cap a l'unitat La Raó
- ↑ Francisco i el Papa copto Teodoro II resen per la 'unitat plena' de les iglésies El Món
- ↑ Récort del Papa: va convertir en sants a 815 catòlics Clarín. 12 de maig de 2013
- ↑ Papa Francisco rep a president colombià PrensaLatina
- ↑ Papa Francisco aborda en Merkel la situació soci-política i econòmica d'Europa EFE - 18/05/2013
- ↑ [29] Francisco invita a l'Iglésia a «no tancar-se en estructures caduques» ABC 19/05/2013
- ↑ Francisco visita als vagabunts en la casa refugie de les Misionero de la Caritat ABC 21/05/13
- ↑ President del Salvador regala al Papa relicario de monsenyor Romero RomeReports
- ↑ Francisco invita als bisbes italians a reduir el desmesurat número de diòcesis ABC 23/05/2013
- ↑ El Papa demana a organismes internacionals que tutelen la dignitat dels emigrants RomeReports
- ↑ El Papa arremet contra la màfia per convertir als hòmens en 'esclaus' El Món
- ↑ Francisco dona la comunió a 44 chiquets: "El Papa és el que està en el Vaticà. Hui està ací el bisbe de Roma" Europapress
- ↑ Papa Francisco comença cicle de catequesis sobre l'Iglésia i el Concili Vaticà II Romereports
- ↑ Papa fa a peu junt als peregrins la processó de Corpus Romereports
- ↑ «Papa Francisco: "Els corruptes fan molt dany a l'Iglésia i els sants molt ben"».
- ↑ Complicitat, bromes i simpatia durant la trobada del Papa i el president d'Uruguai Romereports
- ↑ El Papa Francisco critica l'hipocresia que és "la llengua dels corruptes" Romereports
- ↑ El Papa recorda el 50 aniversari de la mort de Juan XXIII Romereports
- ↑ «El Papa analisa en el president de Veta Verda el possible concordato entre abdós estats».
- ↑ «Audiència general del papa contra el desperdici».
- ↑ 70,0 70,1 Lobby gai torna a remecer els fonaments del Vaticà Univisión 13 de juny de 2013
- ↑ 71,0 71,1 El Papa reconeix un "lobby gay" i corrupció en el Vaticà Reuters 12 de juny de 2013
- ↑ 72,0 72,1 El Vaticà nega que el Papa afirmara que existix un “lobby gai” telesur
- ↑ El Papa Francisco demana a l'arquebisbe de Canterbury colaborar en la defensa del matrimoni i de la vida humana Europapress. ROMA, 14 Jun
- ↑ Papa en la Missa "Evangelium Vitae": La vida és un regal. Digau sí a la vida i no a la mort RomeReports
- ↑ In Meeting With Pope Francis, Madur Calls For Canonization of Venezuelan Doctor FoxNews
- ↑ El Papa i Nicolás Madur aborden els problemes de la pobrea, la criminalitat i el narcotràfic ABC
- ↑ Audiència General: Papa apela a l'unitat dels cristians RomeReports
- ↑ El Papa afig una menció fixa de Sant Josep en totes les misses ABC
- ↑ 79,0 79,1 79,2 «[30]», El Món. Consultat el 20 de juny de 2013.
- ↑ «[31]», Terra. Consultat el 20 de juny de 2013.
- ↑ «[32]», L'Universal. Consultat el 20 de juny de 2013.
- ↑ «[33]», Aleteia. Consultat el 20 de juny de 2013.
- ↑ El Papa ataca un dels focs de corrupció del Vaticà Clarín
- ↑ 84,0 84,1 Franciscus. «Carta encíclica 'Lumen fidei' del sum pontífex Francisco als bisbes, als presbíteros i als diáconos, a les persones consagrades i a tots els fidels llaics, sobre la fe». Libr. Editrice Vaticana. Consultat el 5 de juliol de 2013.
- ↑ 85,0 85,1 «[34]», ABC. Consultat el 6 de juliol de 2013.
- ↑ «[35]», NEWS.VA. Consultat el 6 de juliol de 2013.
- ↑ «Juan Pablo II serà sant junt a Juan XXIII».
- ↑ La trobada de Benedicto XVI i el Papa Francisco en els Jardins Vaticans Rome Reports
- ↑ Papa Francisco va consagrar el Vaticà a Sant Josep i a Sant Miguel Arcàngel ZENIT.org
- ↑ El Papa denuncia en Lampedusa la «indiferència global» davant la mort de mils d'immigrants africans ABC - 09/07/2013 -
- ↑ "Motu proprio" del Papa Francisco sobre les lleis de l'Estat de la Ciutat del Vaticà COPE
- ↑ 92,0 92,1 92,2 Rubin, Sergio. «Francisco aplega a Brasil: un pas històric del Papa, la seua primera gira internacional». Diari Clarín. Consultat el 22 de juliol de 2013.
- ↑ Diari La Capital. «El papa Francisco ya va iniciar el seu històric viage a Brasil i va mostrar la seua alegria per Twitter». Consultat el 22 de juliol de 2013.
- ↑ Diari Àmbit Financer. «Històric viage del Papa a Brasil: "A mi la seguritat no em va a fer un sege en la gent"». Consultat el 22 de juliol de 2013.
- ↑ Clave Magazine. «The People's Pope» (en anglés). Consultat el 22 de juliol de 2013.. L'edició en paper es va programar per al dia 29 de juliol: «The People's Pope».Clave Magazine.182(5)
- ↑ Chua-Eoan, Howard. «A Pope for the Poor» (en anglés). Clave Magazine. Consultat el 22 de juliol de 2013.
- ↑ Diari La Nació. «Francisco, una atra volta en la tapa de la revista Clave». Consultat el 22 de juliol de 2013.
- ↑ ACI Prensa (ed.): «Vigília i Missa final de JMJ Riu 2013 seran en plaja de Copacabana per pluges». Consultat el 26 de juliol de 2013.
- ↑ Algañaraz, Juliol. «El Papa desafia els riscs en Brasil i demana menys seguritat». Clarín. Consultat el 24 de juliol de 2013.
- ↑ Telam (ed.): «Francisco seguix trencant el protocol i sorprén als seus custodios». Archivat des d'el original, el 2019-02-06. Consultat el 25 de juliol de 2013.
- ↑ Francisco. «Motu Proprio sobre la prevenció i el contrast de les activitats de blanqueig, la finançació del terrorisme i la proliferació d'armes de destrucció massiva» (en italià). Consultat el 11 de juliol de 2013.
- ↑ El Papa a Abdalá II i Rania de Jordània: El dialogue és la via per a alcançar la pau en Síria RomeReports
- ↑ El Papa demana als agustinos que mantinguen l'inquietut de Sant Agustín per a ajudar als demés RomeReports
- ↑ «Pietro Parolin, el nou "home fort" del Vaticà que aplega des de Veneçuela». Consultat el 20 d'abril de 2017.
- ↑ Una reforma vital per a coordinar la cúpula vaticana La Raó
- ↑ El Papa rep al Catholicos de l'Iglésia Ortodoxa siro-malankar L'Observador en Llínea
- ↑ «El Papa Francisco encapçala matí en el Vaticà una jornada de dejuni i oració per la pau en Síria».
- ↑ El papa Francisco vol convertir els convents buits en asils de refugiats El País
- ↑ «Papa Francisco recolza llabor de Opaq en Síria».
- ↑ El Papa rep al Patriarca de l'Iglésia Ortodoxa Síria, germà del bisbe seqüestrat en Síria RomeReports
- ↑ [36] El Papa Francisco a l'Orde Ecuestre del Sant Sepulcro: “Caminar, construir, confessar”
- ↑ «http://www.latercera.com/noticia/mundo/2013/09/678-541329-9-evo-morals-es-reune-en-el-papa-francisco-i-regala-llibre-en-proyecte-de.shtml».
- ↑ «http://www.news.va/es/news/audiencia-del-papa-a-la-primera-ministra-de-tailan».
- ↑ «http://www.revistaecclesia.com/el-papa-rep-al-primer-ministre-de-lituania-algirdas-butkevicius/».
- ↑ «http://www.romereports.com/palio/el-papa-i-el-president-hungaro-parlen-del-accés-al-aigua-potable-per a-tot-el-món-spanish-11063.html#.Uk__zhAusSc».
- ↑ «http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2013/09/30/honduras-el seu-president-rebut-per-el-p».
- ↑ a-honrar-bons-aires-i-parlar-de-pobrea-i-desocupació,83eda160fcf31410VgnCLD2000000dc6eb0aRCRD.html Papa visita Cerdenya per a honrar Buenos Aires i parlar de pobrea i desocupació Terra - 22 de setembre de 2013
- ↑ «El Papa assegura que «quan falta el treball, falta la dignitat»».
- ↑ 119,0 119,1 "ROMEREPORTS" (ed.): «El Papa Francisco anuncia en llatí la data de canonisació de Juan Pablo II i Juan XXIII». Consultat el 30 de setembre de 2013.
- ↑ «El Papa institucionalisa el «Consell de Moradures»».
- ↑ El Papa Francisco convoca un Sínodo extraordinari sobre la família El Món - 8 d'octubre de 2013
- ↑ «El papa Francisco demana en Assís que les monges somriguen de veres, "no com a assafates" EFE. 04.10.2013».
- ↑ VISITA PASTORAL A ASÍS Pàgina web de la Santa Sèu
- ↑ «Papa Francisco: «Deixem plorar el nostre cor» per les víctimes de Lampedusa ABC- 07/10/2013 - 12.02h».
- ↑ «Papa Francisco, davant el naufragi de Lampedusa: «Només em ve la paraula vergonya, és una vergonya» EFE- 03/10/2013 - 13.36h».
- ↑ El Papa somet al banc vaticà a una llei de control i transparència El País - 9 OCT 2013 - 19:30 CET
- ↑ El Papa regala una ploma a Mahmoud Abbas i li anima a firmar la pau en Israel ABC-17 d'octubre de 2013
- ↑ El Papa destituïx al bisbe alemà que va gastar 31 millons en una casa Públic - 23 d'octubre de 2013
- ↑ «http://www.youtube.com/watch?v=DMYpzrT5q6M».
- ↑ «http://www.youtube.com/watch?v=vkLmCLiFtjw».
- ↑ «http://www.youtube.com/watch?v=wnFY113-okM».
- ↑ «http://www.youtube.com/watch?v=RfUtGsd0qzk».
- ↑ «http://www.youtube.com/watch?v=nfi01oU_Fx0».
- ↑ «http://www.youtube.com/watch?v=4QR7Qo7WrDs».
- ↑ «http://www.youtube.com/watch?v=64NybsrpaRs».
- ↑ Activitats del Sant Pare en novembre de 2013 Pàgina web de la Santa Sèu
- ↑ El Papa envia 150.000 dólars a Filipines i les agències catòliques entreguen els seus fondos d'urgència 11 novembre 2013
- ↑ L'Any de la Fe finalisa en l'exposició relíquies de Sant Pedro en el Vaticà EFE-24/11/2013
- ↑ «Classificació dels Documents Pontificis».
- ↑ «XIII Assamblea en la web de la Santa Sèu».
- ↑ «Costa Rica es bolcarà en la canonisació de Juan Pablo II. La seua presidenta es reunix en Francisco».
- ↑ «Primer ministre de Bahames visita al Papa».
- ↑ «El Papa Francisco es reunix en el primer ministre de Bòsnia-Hercegovina».
- ↑ El Papa i Putin advoquen per una eixida "negociada" al conflicte en Síria EFE- 25/11/13
- ↑ Papa Francisco estudia en el G8 del Vaticà una reforma profunda de la Cúria Romana AFP 3-12-13
- ↑ Netanyahu regala al Papa Francisco un llibre del seu pare sobre l'Inquisició espanyola ABC 3-12-13
- ↑ El Vaticà confirma la visita del Papa a Terra Santa La Raó - 7 de març de 2014.
- ↑ El Papa crea una comissió internacional per a previndre abusos sexuals de menors ABC - 05/12/13
- ↑ Missa del Papa Francisco en el patriarca d'Aleixandria dels Coptos, Ibrahim Isaac Sidrak Revista Ecclesia
- ↑ EL PAPA RECIBE AL PRESIDENTE DEL CONGO: ATENCIÓN ESPECIAL A LOS PRÓFUGOS I REFUGIADOS I A LA SEGURIDAD EN LA REGIÓN Offical Vatican Network
- ↑ El Papa parla en el primer ministre de Sant Vicente i Granadines sobre defensa de la vida, família i educació ROMA, 19 Dic. (EUROPA PRESS) -
- ↑ El papa invita a desdejunar a quatre menics pel seu 77º natalici RTVE 17.12.2013
- ↑ Francisco bufa les veles de la seua coca en els chiquets del Dispensari de Santa Marta Rome Reports 17.12.2013
- ↑ Francisco visita a chiquets malalts: Jesús té un víncul especial en vosatres Rome Reports 23.12.2013
- ↑ El Papa Francisco visita a Benedicto XVI per a felicitar-li el Nadal Rome Reports 24.12.2013
- ↑ El papa Francisco diu en la missa del Gall: "Jesús és la llum que dissipa les tenebres" RTVE.és / EFE 25.12.2013
- ↑ Francisco va demanar per la pau mundial en la bendició 'Urbi et orbi' de Nadal 25/12/13
- ↑ Papa Francisco: Hui molts cristians són martirisats com a Sant Esteban Aciprensa 26-12-13
- ↑ El papa Francisco celebra la Solemnitat de Santa María Mare de Deu en el primer dia de l'any 2014 Infocatolica - 1/01/14
- ↑ Francisco, en els jesuïtes: El Evangeli no s'anuncia en "bastonazos inquisitorials" Romereports - 3/01/14
- ↑ Reis Macs ensenyen a superar la mediocritat: papa Francisco Notimex i EFE - 06/01/2014
- ↑ El papa Francisco bateja a la filla d'una parella casada per lo civil El País - 12/04/14
- ↑ Cridanera fredor en la visita d'Hollande al Papa Francisco ABC - 24/01/14
- ↑ El Papa, a Hollande: 'Deu perdona sempre, els hòmens a voltes' El Món - 24/01/14
- ↑ (01/02/14)El papa Francisco recomana a neocatecumenales que garantisen l'unitat dels catòlics EFE
- ↑ (14 de febrer de 2014)seua-boda-siga-sòbria-i-no-mundana-notícia_669828.html Papa Francisco a nóvios: Que la seua boda siga sòbria i no mundana RPP
- ↑ EL PAPA NOMBRA 19 NUEVOS CARDENALES Offical Vatican Network
- ↑ (23 de febrer de 2014)Estos són els 19 noves moradures nomenades pel Papa Francisco T'interessa
- ↑ (5 de març de 2014)Papa Francisco oficia el seu primer Dimecres de Cendra Noticieros Televisa
- ↑ (6 de març de 2014)Aixina és la residència a on el Papa es reclourà en la Cúria vaticana per a realisar els Eixercicis Espirituals ABC I. Daniele
- ↑ (19 de març de 2014)[37] ABC Juan Vicente Boo
- ↑ (21 de març de 2014)El papa Francisco als mafiosos: “Vos ho demane de genolls, convertiu-vos” El País. Ordaz, Pablo
- ↑ (27 de març de 2014)al papa: "La seua santitat és potser l'únic que deu sofrir un protocol pijor que el meu" 20 minuts
- ↑ «Regna Isabel II es va reunir en el papa Francisco» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ 175,0 175,1 «Isabel II torna a Roma despuix de 14 anys i es reunix en el papa Francisco» (en és). heralt.és. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Papa Francisco va rebre en el Vaticà a la reina Isabel d'Anglaterra» (en espanyol). Emol. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «El Governador es va reunir en el Papa Francisco en el Vaticà : Prensa Governe de Mendoza». www.mendoza.gov.ar. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Una década del «dia dels quatre Papes»» (en és). Revista Ecclesia. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Juan Pablo II serà canonizado el 27 d'abril de 2014» (en és). CNN. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ 180,0 180,1 «Watykan: 19 października beatyfikacja Pawła VI» (en pl). DEON.pl. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Pablo VI serà beatificado despuix de ser-li reconegut un milacre» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Pelegrinage a Terra Santa del Sant Pare Francisco (24-26 de maig de 2014) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Pope Francis to visit the Holy Land» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Locals prepare for Pope Francis' historical visit to Holy Land» (en en). The Sydney Morning Herald. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «El papa Francisco planeja reunir-se en víctimes d'abús sexual en juny» (en és). Expansió. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Papa Francisco rep a president de Mèxic» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El Papa reunix a president israelita i a líder palestí per a orar» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Papa Francisco resa per la pau en president israelita i líder palestí» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ 189,0 189,1 189,2 189,3 «Viages Apostólicos en Itàlia - 2014 | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Il Papa in Calàbria davanti a 250mila fedeli: "I mafiosi sono scomunicati"» (en it-it). Il Fatto Quotidiano. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «L'omelia vaig donar Francesco alla Messa nella Piana vaig donar Sibari». www.archivioradiovaticana.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Inicie - Activitats i Agenda - Audiència en La seua Santitat el Papa Francisco». www.casareal.es. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El Papa es reunirà en víctimes d'abús sexual» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Francisco i les trobades en les víctimes d'abusos - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ 195,0 195,1 «Francisco i les trobades en les víctimes d'abusos - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Visita del Sant Pare Francisco a Caserta (26 de juliol de 2014) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Videomensaje del Papa Francisco als coreans abans de mamprendre el seu viage (11 d'agost de 2014)» (en és). Vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El Papa Francisco anirà a Corea del Sur en agost d'enguany» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ 199,0 199,1 «Viage apostòlic a la República de Corea del Sant Pare Francisco - Programa, (13-18 d'agost de 2014) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Corea. La visita del Papa fa dèu anys: Un gran impuls a la missió - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «El papa beatifica a 124 màrtirs front a una multitut en el centre de Seül» (en és). RTVE.és. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Angelus, 15 giugno 2014 | Francesco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Viaggio Apostolico in Albània (25 aprile 1993) | Giovanni Paolo II». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Incontro en li Autorità nel Salone dei ricevimenti del Palazzo Presidenziale (Tirana, 21 settembre 2014) | Francesco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Santa Messa in Piazza Mare Teresa a Tirana (21 settembre 2014) | Francesco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Pope in Albània – DW – 09/21/2014» (en en). dw.com. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Francisco beatificó Pablo VI» (en és). Tot Notícies. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «Roma: Trobada Mundial de Moviments Populars - Via Llauradora» (en és). Via Llauradora Espanyol. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Als participants en la Trobada mundial de Moviments Populars (28 d'octubre de 2014) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Visita al Parlament Europeu (Estrasburc, 25 de novembre de 2014) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «[38]». Consultat el 2024-10-29 (en en-GB).
- ↑ «Viage Apostólico del Sant Pare Francisco a Turquia (28-30 de novembre de 2014) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ 213,0 213,1 «Apostolic Journey of His Holiness Pope Francis to Sri Lanka and the Philippines (12-19 January 2015) | Francis». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Pope emphasises post-war healing in Sri Lanka with rare Buddhist visit» (en en-sg). Yahoo News. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «El Papa en Sri Lanka: "La violència naix de l'incapacitat per a reconciliar"» (en és). Clarín. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Moments inoblidables de Papa Francisco en Sri Lanka» (en és). Aleteia.org | Espanyol - valors en ànima per a viure feliç. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Papa Francisco: Vaig a Filipines pels pobres i els que varen sofrir el tifó» (en és). Aleteia.org | Espanyol - valors en ànima per a viure feliç. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «¡Papa Francisco i Filipines fan història! Entre 6 i 7 millons de persones en Missa final» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «El Papa nomena 20 noves moradures i un és argentí» (en és). Clarín. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 220,0 220,1 «Papa Francisco convoca històric Jubileu extraordinari: Any Sant de la Misericòrdia» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «[39]». Consultat el 2024-10-28 (en és).
- ↑ 222,0 222,1 222,2 «Viages Apostólicos en Itàlia - 2015 | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Misericordiae Vultus - Bula de convocación del Jubileu de la Misericòrdia (11 d'abril de 2015) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Laudato si' (24 maggio 2015) | Francesco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Papa Francisco en Sarajevo: “Vinc com a peregrí de la pau i el diàlec”» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Laudato si' (24 de maig de 2015) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Il 21 giugno il Papa a Torino per l'Ostensione della Sindone». web.archive.org. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Papa advoca en Sudamérica contra desigualtat, ideologies i capitalisme salvage» (en és-mx). Grup Mileni. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «El Vaticà va confirmar que el papa Francisco visitarà Cuba en setembre» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «50 Years Of Pope Visits To The United States» (en en). HuffPost. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «XIV Assamblea General Ordinària del Sínodo dels Bisbes [4-25 d'octubre de 2015]» (en és). Vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «VIDEO: Papa Francisco, el primer Pontífex en obrir una Porta Santa fora de Roma» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Francisco recorda el seu viage a Àfrica en l'audiència general - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «VIDEO: El Papa Francisco obri la Porta Santa i dona inici al Jubileu de la Misericòrdia» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Vaticà va fer anunci oficial: La Mare Teresa de Calcuta serà declarada santa» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Mèxic (12-18 de febrer de 2016) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El Papa es du a Roma a tres famílies de refugiats - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-10-31.
- ↑ «Papa prepara difícil viage a Armènia, per a impulsar reconciliació en Turquia i Azerbaiyan - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Agenda del Papa: El Papa viaja a Armènia - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Viaggio Apostolico del Sant Pare in Polònia, XXXI Giornata Mondiale della Gioventù (27-31 luglio 2016) | Francesco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ 242,0 242,1 «Viages 2016 Viages apostòlics en italia | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Francesco ad Assisi il 4 agost in visita alla Porziuncola». www.archivioradiovaticana.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El Papa Francisco: Santa Teresa de Calcuta «defenia la vida humana, tant la no naixcuda com l'abandonada i la descartada»» (en és). Diari ABC. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «[40]». Consultat el 2025-01-09 (en en-GB).
- ↑ «Visita del Sant Pare Francesco ad Assisi per la Giornata mondiale vaig donar preghiera per la Pastura “Sete vaig donar Pastura. Religioni i Culture in dialogue”» (en it). Vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ 247,0 247,1 «Pastoral visit of Pope Francis to Azerbaijan – 2016 – Catholic Church in Azerbaijan» (en en-us). Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Apostolic Journey to Geòrgia and Azerbaijan: Holy Mass at the church of the Immaculate in the Salesian Centre (Baku, 2 October 2016) | Francis». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «[41]». Consultat el 2024-11-06 (en sv).
- ↑ «L'arquebisbe de Madrit, Carlos Osoro, entre els 17 noves moradures creades pel Papa Francisco» (en és). https://www.religionenlibertad.com. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Carta Apostólica Misericòrdia et misera (20 de novembre de 2016) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Va renunciar el gran mestre de l'Orde de Malta a petició del papa Francisco» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El gran mestre de l'Orde de Malta dimitirà a petició del Papa». web.archive.org. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ 254,0 254,1 254,2 254,3 254,4 «Viages Apostólicos en Itàlia - 2017 | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Visita pastoral del Sant Pare a l'Archidiòcesis de Milà (25 de març de 2017) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Pope's timely Egypt visit comforts grief-stricken Christians» (en en). NBC News. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «President Sisi invites Vatican Pope Francis to Egypt - Politics - Egypt - Ahram Online». web.archive.org. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «Pope Francis Plans to Visit Fatima in 2017» (en és). ZENIT - English. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «VIDEO i FOTOS: Papa va declarar sants a pastorcitos Francisco i Jacinta, vidents de Fátima» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «Pope acknowledges 2,000-case backlog in sex abuse cases - SFGate». web.archive.org. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Papież w Chile i Peru». www.archivioradiovaticana.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Papa nomenarà moradura a l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella» (en és). L'Espanyol. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El jesuïta espanyol Luis Ladaria substituïx a la moradura Müller al front de la Congregació per a la Doctrina de la Fe» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Colòmbia comença a preparar-se per a la visita del papa Francisco» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El minut a minut del tercer dia de visita del papa en el país» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «[42]». Consultat el 2024-11-09 (en en-GB).
- ↑ 267,0 267,1 «Vatican releases pope's schedule for visit to Myanmar, Bangladesh». web.archive.org. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Myanmar i Bangladés (26 de novembre - 2 de decembre de 2017) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Ai Membri del Corpo Diplomatico accreditato presso la Santa Sèu per la presentazione degli auguri per il nuovo anno (8 gennaio 2018) | Francis». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Videomessaggio del Sant Pare in occasione dell'imminente Viaggio Apostolico in Cile i Perù [15 - 22 gennaio 2018 (9 gennaio 2018) | Francesco]». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 271,0 271,1 271,2 271,3 «Viage apostòlic del Sant Pare a Chile i Perú (15-22 de giner de 2018) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Papa en La Moneda: Manifest "dolor i vergonya" per abusos a chiquets» (en espanyol). Cooperativa.cl. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Les frases que varen marcar l'homilia del Papa Francisco en el Parc O' Higgins» (en és-cl). www.24horas.cl. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Vaticà va confirmar reunió de Francisco en víctimes d'abusos». La Tercera. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Coneix el detall dels recorreguts que realisarà Francisco en el "papamóvil"» (en espanyol). Cooperativa.cl. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «Ells són els acollits de la Llar de Crist que compartiran en el Papa en la Trobada en el Crist Pobra - Llar de Crist». www.hogardecristo.cl. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «[43]». Consultat el 2024-11-08 (en és-PE).
- ↑ «L'inesperat matrimoni a bordo de l'avió del Papa Francisco» (en és). https://www.facebook.com/teletrece. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Papa defén a Fancs: "El dia que em duguen una prova vaig a parlar, tot és calúmnia"» (en és). BioBioChile - La Ret de Prensa Més Gran de Chile. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Víctima de Karadima critica respal de Papa Francisco a Fancs». La Tercera. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Lluïxes i ombres en el viage del Papa a Chile i Perú – DW – 23/01/2018» (en és). dw.com. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Escàndal d'abusos sexuals empañó visita del Papa a Chile – DW – 18/01/2018» (en és). dw.com. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «PPK i papa Francisco varen sostindre reunió privada en Palau de Govern [VIDEO]» (en és). larepublica.pe. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Message of the Holy Father to the Executive Chairman of the “World Economic Forum” on the occasion of the annual gathering in Davos-Klosters (12 January 2018) | Francis». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El papa Pablo VI i l'arquebisbe Romero seran sants – DW – 07/03/2018» (en és). dw.com. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ 286,0 286,1 286,2 286,3 286,4 «Viages Apostólicos en Itàlia 2018 | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Dichiarazione del Direttore della Sala Stampa della Santa Sèu, Greg Burke». press.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Cardinal remogau from public ministry after sex abuse allegation | CNN Politics» (en en). CNN. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Pelegrinage ecuménica del Sant Pare a Ginebra (21 de juny de 2018) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El Papa nomenarà moradures als espanyols Luis Francisco Ladaria i Aquilino Bocos Merino» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Comunicat de l'Oficina de Prensa de la Santa Sèu». press.vatican.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ 292,0 292,1 «Santa Sèu: abusos, McCarrick dimitit de l'estat clerical - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «No question, Pope Francis made history Saturday on McCarrick». web.archive.org. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Irlanda en ocasió de la Trobada Mundial de les Famílies en Dublín (25-26 d'agost de 2018) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Taoiseach tells Pope Francis there must be zero tolerance for those who abuse» (en en). The Irish Claves. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Pope tells survivors those concealing abuse llaure 'filth'».Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Papal visit latest: 'You go into an orbit. This is dangerous' - Pope Francis warns of social mija threat» (en en). Irish Examiner. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Thousands attend Tuam vigil and Dublin rali».Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «[44]». Consultat el 2024-11-08 (en és).
- ↑ «Viganò’s accusations: What we know and what questions they raise» (en en). America Magazine. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Full text of Pope Francis' in-flight press conference from Dublin» (en en). Catholic News Agency. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Making sense of McCarrick cover-up charges against Pope Francis». web.archive.org. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Pope Francis and McCarrick: Where Does the Evidence Lead?» (en en-us). Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Statement from Bishop Thomas John Paprocki Regarding the Testimony of the Former Apostolic Nuncio - Diocese of Springfield in Illinois». web.archive.org. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ «Comunicato della Prefettura della Casa Pontifícia». press.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Pope Francis to visit Baltic states next year».Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Comunicat de l'Oficina de Prensa de la Santa Sèu». press.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «XV Assamblea general ordinària del sínodo dels bisbes» (en és). Legionaris de Crist. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Pablo VI i Óscar Romero seran proclamats sants el 14 d'octubre» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ 310,0 310,1 «Viage apostòlic del Sant Pare a Panamà per a la XXXIV Jornada Mundial de la Joventut (23-28 de giner de 2019) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare als Emirats Àraps Units (3-5 de febrer de 2019) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Pope Francis celebrates first papal mass in Arabian Peninsula» (en en). CNN. Consultat el 2024-11-08.
- ↑ 313,0 313,1 «Viages Apostólicos en Itàlia - 2019 | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Marroc (30-31 de març de 2019) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Bulgària i Macedònia del Nort (5-7 de maig de 2019) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Pope makes historic first visit to North Macedònia» (en en). AP News. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ 317,0 317,1 «Viage apostòlic del Sant Pare a Romania (31 de maig - 2 de juny de 2019) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El Papa Francisco demana teòlecs capaços de dialogar en judeus i musulmans» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Moçambic, Madagascar i Maurici (4-10 de setembre de 2019) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «5 d'octubre: Consistori per a la creació de 13 noves Moradures - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 321,0 321,1 «Viage apostòlic del Sant Pare a Tailàndia i Japó (19 -26 de novembre de 2019) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El papa demana protecció per a dònes i chiquets en Tailàndia» (en és). Veu d'Amèrica. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ 323,0 323,1 «El Viage del Papa a Tailàndia i Japó en un minut - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Papa Francisco retorna al Vaticà despuix de visitar Tailàndia i Japó» (en és). Veu d'Amèrica. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Francisco va visitar Greccio per a firmar Carta sobre la tradició del pesebre - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Pope Receives President Aliyev of Azerbaijan» (en és). ZENIT - English. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Messaggio del Sant Pare per la XXXV Giornata Mondiale della Gioventù [Domenica delle Palme, 5 aprile 2020]» (en it). Vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Coronavirus: el govern d'Itàlia estén les mides d'aïllament pel covid-19 a tot el seu territori» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Pope Francis Prays for Coronavirus Victims in China» (en en). NCR. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Turkson: Pensem en el post Covid-19 per a no estar desprevenidos - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Moment straordinario vaig donar preghiera in tempo vaig donar epidèmia» (en it). Vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Moment extraordinari d'oració presidit pel Sant Pare (27 de març de 2020) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «[45]». Consultat el 2024-11-04 (en és).
- ↑ «Per a prezydencka na audiencji o papieża Franciszka» (en pl). wydarzenia.interia.pl. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Celebrazione della Santa Messa i firma dell’Enciclica “Fratelli tutti” alla tomba vaig donar Sant Francesco» (en it). Vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Al President del Governo vaig donar Spagna, S.E. il Signor Pedro Sánchez Pérez-Castejón» (en it). Vatican.va. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Annuncio vaig donar Concistoro il 28 novembre per la creazione vaig donar nuovi Cardinali». press.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 338,0 338,1 «L'històrica trobada del papa Francisco i el líder chií en Iraq, a on el cristianisme està "perillosament prop de l'extinció"» (en és). BBC News Món. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El papa manté viage a Iraq pese a ona de violència – DW – 03/03/2021» (en és). dw.com. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Papa aplega a Iraq en la primera visita d'un pontífex al país» (en és). El País. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Papa visita en Iraq al gran ayatolá Al-Sistani, líder dels musulmans chiïtes» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Papa en Iraq: Discurs en Catedral de l'Inmaculada Concepció en Qaraqosh» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Papa Francisco revela que va evitar dos intents d'atentat durant el seu viage a Iraq en 2021» (en és). BioBioChile - La Ret de Prensa Més Gran de Chile. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El papa revela en la seua autobiografia un supost complot d'atentat durant la seua visita a Iraq en 2021» (en és). Independent Espanyol. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «[46]». Consultat el 2024-10-27 (en en-GB).
- ↑ 346,0 346,1 «Beato Juan Pablo I - Informacions sobre el Sant del dia - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Diàlec entre el Papa i Biden: Clima, migrants, Covid i llibertat de consciència - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «El Papa Francisco respala a Biden: "És un bon catòlic que deu seguir rebent la comunió"» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «Papa Francisco li va dir a Joe Biden que pot seguir rebent la comunió». La Prensa Austral. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «El Papa visitarà Chipre i Grècia del 2 al 6 de decembre - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Primera missa de l'Any: Francisco demana acabar en la violència contra les dònes - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «Pope Francis calls Ukraine's President Zelensky to express 'sorrow' amid war» (en en). www.ncronline.org. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Papa Francisco realisarà un Viage Apostólico a Malta el 2 i 3 d'abril - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Malta (2-3 d'abril de 2022) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «El Papa publica la nova Constitució Apostólica, que descentralisa la Cúria i se centra en la evangelización» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Papa despuix de la seua operació: “Ni se'm va passar pel cap renunciar” - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Praedicate Evangelium: Cada cristià és un discípul misionero - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Governor General to take part in the visit of His Holiness Pope Francis | The Governor General of Canada». web.archive.org. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 359,0 359,1 «Claus del viage del Papa a Canadà: del perdó a el “pelegrinage penitencial” pels abusos en els internats» (en és). El País. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Pope Francis has landed in Canada. Here’s his itinerary | The Star». web.archive.org. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Reaction from survivors mixed as Pope Francis apologizes» (en en-us). APTN News. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «'A message of hope': Reactions to the Pope's residential school apology» (en en). CTVNews. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Pope Francis, we don’t accept your hollow apology. Here’s why» (en en). Toronto Star. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Vatican shelves sexual assault probe into Cardinal Marc Ouellet» (en en). Montreal. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Li parole del Papa alla recita del “Regina Caeli”». press.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Visita Pastorale del Sant Pare Francesco a L’Aquila (domenica, 28 agost 2022) - Programma». press.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Visita del Sant Pare Francesco ad Assisi in occasione dell’event “Economy of Francesco” (Sabato 24 settembre 2022) – Programma». press.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Visita pastorale del Sant Pare Francesco a Matera per la conclusione del 27° Congresso Eucaristico Nazionale (Domenica 25 settembre 2022) - Programma». press.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Baréin (3-6 de novembre de 2022) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «Pope Francis arrives in Bahrain on first trip to the Gulf nation» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «El Papa demana “una oració especial” per Benedicto XVI que està “molt malalt”» (en és). El País. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Papa Francisco llamenta mort de Benedicto XVI: “Solament Deu coneix el valor i la força de la seua intercesión, dels seus sacrificis oferits pel be de l'Iglésia”». La Tercera. Consultat el 2024-10-29.
- ↑ «El cos de Benedicto XVI descansa ya en la que va ser tomba de Juan Pablo II - AICA.org». aica.org. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «The last clave a Pope celebrated the funeral of his predecessor was in 1802 - Vatican News» (en en). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ 375,0 375,1 «Viage apostòlic del Sant Pare a la República Democràtica del Congo i a Sudan del Sur (31 de giner - 5 de febrer de 2023) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «El papa Francisco, hospitalisat per una infecció respiratòria» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Ferenc pápa új címtemplomot jelölt ki Erdő Péter bíboros számára» (en hu). Esztergom-Budapesti Főegyházmegye. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «“Encara estic viu”: el papa Francisco deixa l'hospital despuix de ser ingressat per bronquitis». France 24. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El papa Francisco ix de l'hospital despuix de tres nits ingressat per una bronquitis: “Estic encara viu”» (en és). El País. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Hongria (28-30 d'abril de 2023) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «El Papa Francisco operat en l'hospital Gemelli sense complicacions - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El papa Francisco rep l'alta despuix de nou dies hospitalisat per cirugia» (en és). Veu d'Amèrica. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Rinunce i nomine». press.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 384,0 384,1 «Un milló i mig de persones arropa al papa en Lisboa en la primera JMJ despuix de la pandèmia» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 385,0 385,1 «Viage apostòlic del Sant Pare a Mongòlia (31 d'agost-4 de setembre de 2023) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «Pope Francis becomes first pontiff to visit Mongòlia, as neighboring Russia, China look on» (en en). www.ncronline.org. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Marsella per a la conclusió dels "Trobades del Mediterràneu" (22 - 23 de setembre de 2023) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Estos són els 21 noves moradures creades pel Papa - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-09.
- ↑ «XVI ASAMBLEA GENERAL ORDINARIA DEL SÍNODO DE LOS OBISPOS» (en és). www.synod.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El papa Francisco va enviar un rosari beneït a Milei i Villarruel» (en és). LA NACION. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Declaració Fiducia supplicans sobre el sentit pastoral de les bendicions (18 de decembre de 2023)». www.vatican.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Vaticà aprova beneir a les parelles homosexuals sense equiparar-les al matrimoni» (en és). El País. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «German Catholic Church welcomes Vatican decree to bless same-sex couples, though some wish it went further» (en en). America Magazine. Consultat el 2024-10-31.
- ↑ «Cures alemans beneïxen parelles homosexuals – DW – 10/05/2021» (en és). dw.com. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Fiducia supplicans, bendicions no llitúrgiques i la distinció de Ratzinger - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Solemnitat de Santa María, Mare de Deu (1 de giner de 2024) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «LVII Jornada Mundial de la Pau 2024: Inteligència artificial i pau | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «[47]». Consultat el 2024-10-27 (en fr-FR).
- ↑ 399,0 399,1 «Pope Francis and Argentina’s President Milei hit it off» (en en). America Magazine. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Canvie de to, abraços i alfajores: aixina va ser la reunió de Milei en el papa Francisco». France 24. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Iglésia respon a Milei despuix de calificar al papa Francisco de “representant del 'Maligne'”: "És greu"» (en és-ar). larepublica.pe. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «[48]». Consultat el 2024-10-27 (en en-GB).
- ↑ 403,0 403,1 «Belgio, dimesso dallo stato clericale il vescovo Vangheluwe per abusi - Vatican News» (en it). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «L'évêque a-t-il couvert un diacre ?» (en fr). La Lliure.be. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Francisco recupera el títul de “patriarca d'Occident” per al papa» (en és). Vida Nova - Revista i portal de notícies religioses i d'Iglésia. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Papa torna a ser Patriarca d'Occident, el títul que va eliminar Benedicto XVI» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «Francesco in visita a Venezia a fine aprile - Vatican News» (en it). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Al via la 60ª edizione della Biennale vaig donar Venezia 2024… aspettando Papa Francesco» (en it-it). Collezionare. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Spes senar confundit - Bula de convocación del Jubileu Ordinari de l'Any 2025 (9 de maig de 2024) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Papa Francesco a Verona il 18 maggio per manifestazione sulla pastura» (en it). tg24.sky.it. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Papa Francesco a Verona il 18 maggio 2024 - Ultima ora - Ansa.it» (en it). Agenzia ANSA. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «[49]». Consultat el 2024-10-27 (en fr).
- ↑ «El Papa Francisco: «Hi ha massa ambient marica en certs seminaris»» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «El Papa Francisco demana menys "mariconeo" en els seminaris» (en és). euronews. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ 415,0 415,1 «El papa Francisco s'excusa per haver dit que hi ha massa “mariconeo” en els seminaris» (en és). El País. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «El Papa Francisco va cridar a l'Iglésia a rebre als homosexuals, pero va demanar "prudència" en els seminaris» (en és). Perfil. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «El Papa Francisco vares agarrar per primera volta a un cim històric del G7» (en és). euronews. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «Inèdita presència del Papa en el G7: Francisco va parlar de IA – DW – 14/06/2024» (en és). dw.com. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ 419,0 419,1 «Participació del Sant Pare Francisco en el G7 en Borgo Egnazia». press.vatican.va. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «Joe Biden i el papa Francisco es varen reunir en el G7 i varen demanar un alto el fuego “immediat” en Gaza» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «Javier Milei va saludar al papa Francisco i a Joe Biden en l'inici de la seua agenda en el G7» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «El papa i Milei s'abracen en trobar-se en el cim del G7» (en és-es). EFE Notícies. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 424,0 424,1 «El papa Francisco es va reunir en destacats comediantes en el Vaticà» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-10-31.
- ↑ «El papa Francisco, protagoniste de l'Orgull en Roma: “També hi ha molt mariconeo ací”» (en és). Vida Nova - Revista i portal de notícies religioses i d'Iglésia. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Viganò announces on X he is being tried for schism - Vatican News» (en en). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Archbishop Viganò excommunicated» (en en). https://www.pillarcatholic.com/. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «Il cas. L'ex nunzio negli Usa, Viganò scomunicato per scisma» (en it). www.avvenire.it. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Ángelus, 28 de juliol de 2024 | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Papa en president d'Assamblea General de ONU - Vaticà - Ansa.it» (en it). Agenzia ANSA. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Olimpiades. Santa Sèu: Algunes escenes són una ofensa per als cristians - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «El papa Francisco va cridar a “buscar la veritat” i “evitar la violència” en Veneçuela despuix de les eleccions presidencials» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «El papa Francisco diu estar "preocupat" per Veneçuela i demana moderació i diàlec» (en és). CNN. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Latin American former leaders criticise Pope's Christmas message» (en en). Andes Claves. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «L'Iglésia veneçolana davant el frau electoral | Notícies» (en és-es). www.humanitas.cl. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Bisbes veneçolans unixen les seues veus al cridat d'una verificació electoral - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «La Santa Sèu: diàlec i participació per a superar la situació en Veneçuela - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «El Vaticà va expulsar al fundador del Sodalicio Luis Figari, acusat d'abús sexual infantil en Perú» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Francisco es reunix en el president de Malawi: un exprofesor de Teologia - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Audiència del Papa en el president de Malawi - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «El Papa rep al president d'Aragó i li afirma que es planteja visitar Espanya» (en és). El Debat. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «El Papa qüestiona la prohibició ucraniana de l'Iglésia ortodoxa russa: «Les Iglésies no es toquen»» (en és). El Debat. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 451,0 451,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 452,0 452,1 «El papa Francisco mamprén el seu viage més llarc, lluntà i difícil: 32.000 quilómetros en 12 dies i una intensa agenda» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «Viage apostòlic a Indonèsia: Trobada en bisbes, sacerdots, diáconos, persones consagrades, seminaristes i catequistas en la catedral de La nostra Senyora de l'Asunción (Jakarta, 4 de setembre de 2024) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Francisco: Demanar caritat no és ser comunista - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-11-14.
- ↑ «87,000 Catholics join Pope for grand mass in Jakarta» (en en). Antara News. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Day Three in PNG: 'A man of great heart' - Vatican News» (en en). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ 457,0 457,1 «Pope Francis visits Papua New Guinea with humanitarian aid and a focus on serving marginalized groups - CBS News» (en en-us). www.cbsnews.com. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 460,0 460,1 «Francisco als jóvens de Singapur: Siguen valents, les zones de confort engordixen - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ 461,0 461,1 461,2 461,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Pope Francis urges Catholics to pick 'lesser evil' between Trump and Harris» (en en-gb). www.bbc.com. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «[50]». Consultat el 2024-11-05 (en fr).
- ↑ 466,0 466,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Als participants en el pelegrinage promogut pels Clercs Regulars Teatinos, en el quint centenari de la seua fundació» (en és). Vatican.va. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «La Policia d'Indonèsia va arrestar a sèt persones que planejaven un atentat contra el papa Francisco» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ 469,0 469,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Pope Francis speaks out against ‘every kind of abuse’ of children in East Timor-Leste visit» (en en). France 24. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Trump: “El papa Francisco vol que els catòlics nortamericans voten per mi”» (en és). Vida Nova - Revista i portal de notícies religioses i d'Iglésia. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ 472,0 472,1 «Moviments Populars. Grabois: “Iniciar processos i no ocupar espais" - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ 473,0 473,1 «En un acte en Grabois, el Papa va criticar al Govern per l'us de gas pebre en una manifestació» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ 474,0 474,1 «¿Es va excedir el Papa Francisco en criticar el maneig de l'orde públic de Milei?» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «El papa Francisco va parlar de la corrupció en Argentina i va citar el cas d'un ministre que li va demanar una coima a un inversor: "¿Per a nosatres quànt?"» (en és). Clarín. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Papa critica “violació massiva de drets humans” per colon espanyols, pero defén a Isabel la Catòlica». La Tercera. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «El Papa condena la «violació massiva» dels colon espanyols pero elogia a Isabel la Catòlica com a defensora dels indígenes» (en és). El Debat. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «El Papa critica al govern de Milei i rep dures crítiques: "Absurda agenda indigenista" i "cipayo traïdor"» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «En exabruptos, José Luis Espert va creuar al papa Francisco per les seues crítiques al Govern» (en és). LA NACION. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Governe de Javier Milei "no compartix" les crítiques del papa – DW – 21/09/2024» (en és). dw.com. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Papa expulsa a 10 membres del Sodalicio de Perú per abusos – DW – 26/09/2024» (en és). dw.com. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Situació inacceptable en el Líban, que es detinga l'escalada - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «El papa Francisco condena la "terrible escalada" en Líban, a punt de partir en un nou viage» (en és). Clarín. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Viage apostòlic del Sant Pare a Luxemburc i Bèlgica (26-29 de setembre de 2024) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Pope Francis arrives in Luxembourg on 1st stop of 4-day trip» (en en). Aleteia — Catholic Spirituality, Lifestyle, World News, and Culture. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «In secular Luxembourg, Pope Francis calls on church to 'evolve' in order to evangelize» (en en). www.ncronline.org. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 488,0 488,1 488,2 488,3 «El papa tanca una complicada visita a Bèlgica demanant que es juge als abusadores» (en és). AP News. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ 489,0 489,1 489,2 «El papa Francisco rep reprimenda del rei de Bèlgica i de víctimes d'abusos pels escàndals» (en és-us). Los Angeles Claves en Espanyol. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Il Papa a sorpresa in una casa vaig donar carità a Bruxelles tra anziani malati i poveri - Vatican News» (en it). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ 491,0 491,1 491,2 491,3 «El papa encadena polèmiques en Bèlgica» (en és-es). EFE Notícies. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El Papa visita per sorpresa una trobada de jóvens belgues: Facen soroll i resen - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Messa del Papa en beatificazione il 29 settembre a Bruxelles - Notizie - Ansa.it» (en it). Agenzia ANSA. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Papa in Belgio: messa vaig donar chiusura viaggio domenica 29 settembre allo Stadio Re Baldovino vaig donar Bruxelles - AgenSIR» (en it). AgenSIR - Servizio Informazione Religiosa. Consultat el 2024-11-05.
- ↑ «Viaggio Apostolico vaig donar Sua Santità Papa Francesco in Lussemburgo i Belgio (26 - 29 Settembre 2024) - Programma». press.vatican.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Il Papa in Belgio i Lussemburgo, pubblicato il programma ufficiale - Vatican News» (en it). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El Papa es reunix durant dos hores en 17 víctimes d'abusos del clero en Bèlgica - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El papa en Bèlgica: "Els abusos a menors són la vergonya i la humiliació de l'Iglésia"» (en és). RTVE.és. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Balduino de Bèlgica serà beatificado pel papa Francisco 31 anys despuix de la seua inesperada mort en Espanya mentres resava en un terrat» (en és). Dòna Hui. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ 501,0 501,1 501,2 501,3 501,4 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Bèlgica va convocar al nuncio apostòlic després de que el Papa calificara de “llei assessina” la norma sobre l'abort» (en és). LA NACION. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «Itàlia: Meges critiquen que papa Francisco cridara “sicarios” a doctors que practiquen abort» (en en). CNN Chile. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Dates fixades per a la Segona Sessió» (en és). www.synod.va. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «El Papa crida el 7 d'octubre a una jornada d'oració i dejuni per a implorar la pau - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Els 35 minuts de Pedro Sánchez en el Papa Francisco en plena tormenta pel cas Koldo» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Zelenski va ser rebut pel papa Francisco en el Vaticà – DW – 11/10/2024» (en és). dw.com. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «El Papa es reunix en Zelenski i li regala una escultura en l'escrit 'la pau és una flor fràgil'» (en és). El Periódico. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «L'intimitat de la trobada entre Victoria Villarruel i el papa Francisco: “Un clima molt amable i de molt carinyo”» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Victoria Villarruel es va reunir en el papa Francisco | Trobada d'una hora en el Vaticà» (en és). PAGINA12. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Francisco serà el primer papa en publicar una autobiografia» (en espanyol). Cooperativa.cl. Consultat el 2024-10-31.
- ↑ «Pope Francis Makes History with New Autobiography Hope, Originally Meant to Be Published After His Death» (en en). People.com. Consultat el 2024-10-31.
- ↑ «Papa Francisco expulsa a atres dos membres del grup catòlic Sodalicio en Perú» (en és-us). Los Angeles Claves en Espanyol. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «China i el Vaticà renoven el seu acort sobre el nomenament de bisbes» (en és-es). SWI swissinfo.ch. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ «El Vaticà i China apleguen a un acort per quatre anys. L'Iglésia catòlica cedix poder en busca de potencials millons de fidels» (en és). Xataka. Consultat el 2024-10-28.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 518,0 518,1 «Papa Francisco va anunciar retallades al sòu de les moradures del Vaticà, ¿quànt guanyen?» (en és-es). El Colombià. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «El papa Francisco demana a les moradures fer sacrificis i els retalla el sòu» (en és). Clarín. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «Papa Francisco dona a conéixer nova encíclica» (en és). El Rancagüino. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ «El Vaticà publica el seu primer informe sobre la protecció de menors d'agressions sexuals» (en és). https://www.facebook.com/teletrece. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «El Papa Francisco demana oració pels pares que han perdut un fill - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ «Papa Francisco en el cementeri: davant tombes de chiquets abortats o naixcuts morts» (en és). ZENIT - Espanol. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «El Papa va resar per les moradures i bisbes fallits en l'últim any - AICA.org». aica.org. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «El Papa va visitar a Emma Bonino, donada d'alta de l'hospital - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-06.
- ↑ «El papa Francisco concedix a Villatobas un "honor històric" per lo que va ocórrer fa cent anys» (en és). L'Espanyol. Consultat el 2024-11-07.
- ↑ «El Papa Francisco concedix a Villatobas el Jubileu en 2025» (en espanyol). La Tribuna de Toledo. Consultat el 2024-11-07.
- ↑ «El Papa Desija Viajar A Illa Francesa De Còrsega, Tal volta En decembre» (en és-es). www.barrons.com. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «El Papa Francisco expressa la seua rodalia a Valéncia i a atres parts d'Espanya, afectades per Dana» (en és-ec). www.ecuavisa.com. Consultat el 2024-11-11.
- ↑ «El Papa es va reunir en un grup de rehens israelites lliberats en Gaza - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-14.
- ↑ «En audiència en el Papa la Primera Ministra de Barbados - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-14.
- ↑ «Jornada Mundial dels Pobres, el Papa almorzarà en 1.300 persones necessitades - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «El Papa demana a el G20 implementar accions concretes contra la fam - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «El Papa Francisco demana a el G20 prendre "mides immediates" contra la fam» (en és). COPE. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «El Papa Francisco, present en el G20: "Deuen prendre's mides immediates i decisives per a erradicar la tara de la fam i la pobrea"» (en és). ADN+. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «El Papa solicita investigar si lo que succeïx en Gaza és un genocidi - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ 539,0 539,1 «"Israel ha eixercitat el propi dret a l'autodefensa": el govern israelita respon al Papa Francisco per les seues declaracions sobre "genocidi en Gaza"» (en és). Clarín. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «El Papa i Israel duen les seues relacions al pijor nivell en anys» (en és). El Periódico d'Espanya. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «Carta del Papa Francisco en ocasió dels mil dies des de l'inici de l'invasió russa» (en és). ZENIT - Espanol. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «El Papa abraça a la “martirisada Ucrània” en complir-se 1.000 dies de guerra» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «Papa Francisco: “Els nostres governs no poden ser còmpliços d'instigació a la ludopatía”» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «Papa Francisco va anunciar que Carlo Acutis i Pier Giorgio Frassati seran canonizados en el Jubileu dels adolescents de 2025» (en és). VPITV. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «Carlo Acutis, “el sant d'internet”, serà canonizado en el Jubileu dels adolescents en abril de 2025» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «Olena Zelenska, la dòna de Zelensky es reunix en el papa Francisco - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «El papa Francisco simplifica els funerals dels pontífexos i no serà enterrat com un “poderós d'este món”, diu arquebisbe» (en és). CNN. Consultat el 2024-11-20.
- ↑ «El Papa denuncia que el sistema de pensions del Vaticà està en perill» (en és). La Raó. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «¿L'últim viage papal del 2024? El Vaticà anuncia una visita apostólica en decembre» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El papa Francisco va rebre al secretari d'Estat nortamericà, Anthony Blinken» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El papa Francisco va rebre a Miguel Steuermann, embaixador de pau del Consell Universal de Pau» (en és). Perfil. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Viktor Orban es reunix en Francisco i parlen d'Ucrània i del “paper central de la família” - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El papa Francisco rep a la presidenta balear Marga Prohens» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Prohens participa en una audiència en el papa Francisco en Roma» (en és). Canàries7. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Nou papamóvil per a Francisco: elèctric i en calefactores per a evitar la fredor a l'aire lliure - Rome Reports» (en és-es). Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Un nou papamóvil elèctric donado al Papa Francisco - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «¿Quí són els 21 noves moradures de l'Iglésia Catòlica?» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Mahmoud Abbas visita al Papa Francisco i li demana que seguixca solicitant que Israel ixca de Gaza» (en és). Diari ABC. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «El Papa Francisco i Abbas aborden la situació crítica en Gaza» (en en). The Jerusalem Post | JPost.com. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Comunicat de l'Oficina de Prensa de la Santa Sèu: Audiència al President de l'Estat de Palestina». press.vatican.va. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Li pape François es rendra en Corse en décembre: un évènement historique» (en fr). RMC. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «Pope Francis makes 1st papal visit to France's Corsica awash in expressions of popular piety» (en en). AP News. Consultat el 2024-12-20.
- ↑ «El papa Francisco i un polèmic pesebre de Jesús gitat sobre un mocador palestí». Un de Santa Fe. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Papa condena “crueltat” d'atac israelita que va matar a 7 chiquets – DW – 21/12/2024» (en és). dw.com. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Israel rebuja discurs del papa Francisco sobre Gaza – DW – 22/12/2024» (en és). dw.com. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ 567,0 567,1 567,2 «El Papa inaugura el Jubileu Ordinari de 2025 - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Celebració eucarística de la solemnitat de María Santíssima, Mare de Deu (1 de giner de 2025) | Francisco». www.vatican.va. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «En el seu mensage d'Any Nou, el papa Francisco va demanar protegir la vida des de la concepció a la mort natural» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «El papa Francisco designa a la primera dòna de l'història al front d'un 'ministeri' del Vaticà» (en és). www.ncronline.org. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «El Papa Francisco ha partit a la Casa del Pare - Vatican News» (en és). www.vaticannews.va. Consultat el 2025-04-21.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cronología del pontificado de Francisco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.