Greccio

Greccio és una municipi d'Itàlia de la província de Rieti, regió de Làciu, en 1549 habitants.

La localitat és sobretot famosa per ser el lloc a on, el Plantilla:Fecha, san Francisco va idear el primer belén viviente^[1] per a dissuadir als possibles peregrins d'anar a Belén, llavors baix control dels musulmans despuix de les victòries de Saladino.

Forma part de el Cammino di Francesco (Camí de Sant Francisco) i, des de 2016, forma part del club de I borghi più belli d'Italia (Pobles més bells d'Itàlia).^[2]^[3]

Geografia

Greccio es troba en la part occidental de la província de Rieti, en 705 m sobre el nivell de la mar, a l'esquerra del riu Velino, en vistes als amplis i exuberantes planures de Rieti. Es pot aplegar a través de la carretera principal des de Terni o des de Rieti. Greccio es troba a 15 km de Rieti, a 25 km de Terni a 90 km de Roma i a 70 km de L'Aquila. És un centre de salut, lloc d'estiueig freqüentat que conta en una font d'aigua saludable "Font Lupetta."

Història

Greccio va ser fundada, segons la tradició, per una família de la colónia o grec, que varen fugir o exiliat de la seua pàtria com a conseqüència de les guerres i la destrucció que es va enamorar de la comoditats i servicis de defensa natural de la zona que varen oferir que nos instalem. D'ahí el nom de Grècia, Grece, Grecce i finalment Greccio. Els registres més antics es remonten al X - XI. El monge benedictino Gregorio dona Catino (1062-1133) es referix a la ciutat de Greccio (curte de Greccia) en la seua obra "Resum Farfense". A partir dels restants dels edificis antics es pot vore que Greccio es va convertir en un castell medieval fortificado rodejat de muralles i vigilada per sis torres fortilizie.

Va tindre que soportar exposicions lluita en els països veïns, i que va ser destruïda per les tropes de Federico II en 1242 En el XIV es menciona vàries voltes en l'estatut municipal de Rieti i en els periòdics de la catedral, com la sèu de l'alcaldia. Va sofrir vàries vicissituts fins a 1799 quan va ser destruïda i saquejada per l'eixèrcit napoleònic.

El poble està rodejat de bells boscs de roures i carrasques que oferixen al visitant l'oportunitat d'assegurar llargues passejades per senderes i evocadora, al cim del Mont Lacerone a 1204 m. sobre el nivell de l'mar. Ací Sant Francisco d'Assís, es retiraria en l'oració i la meditació en una barraca custodiada per dos carpes. És ad ell al que se li atribuïx la representació del primer Naiximent en una cova feya l'any 1223.^[4] En este mateix lloc, en 1792, a petició del públic, es va construir una capella memorial dedicat ad ell, "La Cappelletta".

L'antiga vila medieval que goja d'una gran vista, conserva part del paviment de l'antic castell (XI) i tres de les sis torres que es varen convertir en els més grans del XVII en la Torre de la Campana. L'iglésia parroquial de Sant Miguel Arcàngel està situada junt a la torre del campanar en el cim d'una escala imponent i de data del XIV. L'iglésia té una sola navada, que abans era una part d'un castell, va ser destruïda i reconstruïda vàries voltes, conté valioses obres del XV i XVI sigle. Interessants les dos capelles laterals dedicades a Sant Antonio de Pàdua i de María Inmaculada en pintures i fresca del XV del XVI.

En la plaça, es troba l'Iglésia de S. Maria del Giglio 1400 també té una nau; té un altar central i dos altars laterals, en estuc en influències de l'escola romana de Carlo Fontana. L'altar major conserva una càrrega, una fresca dels quatre primers, que representa a la Verge en el Chiquet i àngels.

Atres llocs d'interés, ademés de l'iglésia en ruïnes de Santa María, ara restaurades i destinats al Museu Internacional de la Natividad, els restants de les antigues torres, una de les portes d'entrada, la capella dedicada a Sant Francisco, en la pedra en la que s'utilisa per a anar a predicar, i el lloc a on, segons la tradició, va ser llançat tea que va fer públic el lloc designat per a la construcció del Santuari.

La ciutat de Greccio ara ha creuat els estrets llímits del seu territori, a on era conegut com un centre menut i amagat. Esta ciutat ha assumit importància mundial, despuix d'haver tingut l'honor d'acollir, per la primera volta, la representació del Nacimiento feta per mà de San Francisco de Asís el 24 de decembre de 1223.^[5] Tomás de Celano, en el seu Primera vida de Sant Francisco d'Assís, narra eixos fets,^[6] que han segut difosos per la carta apostólica del papa Francisco, Admirabile signun, de l'1 de decembre de 2019. Junt al lloc a on es va celebrar aquell Nadal s'alça el Santuario de Greccio, erigit per Sant Francisco d'Assís.