Anar al contingut

Admirabile signum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Admirabile signum

Admirabile signum (en espanyol Admirable signe) és una carta apostólica del papa Francisco, de l'1 de decembre de 2019, sobre el significat i el valor del belén.

Francisco en 2019.

La costum del belén en Nadal

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Belenismo.

La costum de representar en Nadal l'escena del naiximent de Jesús en Belén té el seu orige, tal com recorda el papa en esta carta, en la celebració de la Nochebuena de 1223 per part de Sant Francisco d'Assís en Greccio, una chicoteta població en la vall Reatino. A partir de el XIV, fonamentalment a través dels flares franciscanos es va estendre la costum de preparar en Nadal l'escena del naiximent, primer en les iglésies, en seguida en les cases, i actualment també en les places i edificis públics d'algunes ciutats.

L'escena se centra en el pesebre en unes figures que representen a la Sagrada Família, el Chiquet reclinado en el pesebre i al costat María i José, també és habitual les imàgens d'un bou i una mula, que seguix una tradició cristiana recollida en els evangelios apócrifos. Pero els belenes solen ampliar l'escena en una representació de vàries cases i hòmens i dònes desenrollant les més diverses llabors; apareixen també els Reis Macs, i en ocasions algi alluntat el palau de Herodes.

El conjunt, que pot ocupar una dimensió major o menor segons el lloc en que es dispon, rep distints noms, especialment el de belén o naiximent. En la seua preparació dins de les famílies intervenen especialment els més menuts, que esperen en ilusió eixe moment. A totes estes circumstàncies es referix el papa en la seua carta.

Contingut de la carta

[editar | editar còdic]
Admirabile signum praesaepis, tam aestimatum a christiano populo, affert semper stuporem et admirationem. Repraesentare eventum Iesu nativitatis idem est ac mysterium Incarnationis Filii Dei in simplicitate et gaudio annuntiare. Nam praesaepe sicut vivum Evangelium est, quod oritur i paginis Sacrae Scripturae. El bell signe del pesebre, tan estimat pel poble cristià, causa sempre sorpresa i admiració. La representació de l'acontenyiment del naiximent de Jesús equival a anunciar el misteri de l'encarnació del Fill de Deu en senzillea i alegria. El belén, en efecte, és com un Evangelio viu, que sorgix de les pàgines de la Sagrada Escritura.
Inici de la carta apóstolica

El belén ajuda a contemplar l'escena de la Nadal; el papa a lo llarc d'esta carta comenta els distints elements que componen el belén que es prepara en tantes famílies i que adornen en Nadal les places de moltes ciutats. La carta és una invitació a cuidar i valorar esta costum.

Pero abans d'iniciar eixa contemplació del belén es referix al seu orige en la celebració de la Nadal per Sant Francisco d'Assís en Greccio l'any 1223. Acodix per a això al relat que Tomás de Celano inclou en la seua primera vida del sant.[1] De tornada de Roma, es va detindre en Greccio, allí va demanar a un veí que preparara l'escena del pesebre i, posant junt a eixe pesebre buit un bou un asno, allí va celebrar el Nadal junt en flares que havia acodit de distints llocs, i hòmens i dònes de les granges de la comarca. El relat destaca la gran alegria que varen experimentar tots els que allí es varen reunir.

Des de llavors, escriu el papa, el pesebre és una invitació a sentir i tocar la pobrea que va elegir el Fill de Deu per a la seua encarnació. Els elements que componen el belén, tant els que tenen la seua base en els relats evangèlics com els que l'imaginació ha afegit, tenen un significat per a nosatres.


El cel estrelat recorda l'obscuritat que a voltes envol les nostres vides, nos fa preguntar-nos pel sentit del sofriment, i la resposta que dona Deu fent-se hòmens per a allumenar-nos. Les ruïnes de les cases que solen rodejar l'escena del pesebre són signe de la humanitat caiguda, que Deu ve a redimir. Els àngels i els pastors, la cridada a acostar-nos al Chiquet Deu, puix

Els pobres i els senzills en el Naiximent recorden que Deu es fa home per a aquells que més senten la necessitat del seu amor i el seu ceranía. Jesús manso i humil de cor (Mt 11, 29), va nàixer pobre, va dur una vida senzilla per a ensenyar-nos a comprendre lo essencial i a viure d'això.

Centrats en el pesebre, es contempla a María, que en la seua obediència plena i total fa possible l'escena. Junt a María, José, el custodie que mai es cansa de protegir a la seua família; i en aquell pesebre, en Nadal, es coloca l'image del Chiquet Jesús. Deu es presenta com un chiquet per a ser rebut en els nostres braços; revela al temps la grandea del seu amor i la seua disponibilitat per a ajudar-nos.

El modo d'actuar de Deu casi atordix, perque sembla impossible que Ell renuncie a la seua glòria per a fer-se home com nosatres. Quina sorpresa vore Deu que assumix els nostres propis comportaments: dorm, pren la llet de la seua mare, plora i juga com tots els chiquets. Com sempre, Deu desconcerta, és impredictible, contínuament va més allà dels nostres esquemes.

Quan s'acosta la festa de l'Epifania, es coloquen les figures dels Reis Macs; i contemplem el seu seguiment de l'estrela, la seua vinguda de terres lluntanes, el seu regals d'or, incens i mirra. Tot açò invita a reflexionar sobre la responsabilitat que cada cristià té para es evangelizador, per a transmetre la Bona Notícia de que Deu està entre nosatres.

El belén nos fa recordar quan érem chiquets, l'impaciència en que esperàvem el moment de montar el belén en la nostra casa: i nos fa valorar el dò de la fe rebuda puix

El belén forma part del dolç i exigent procés de transmissió de la fe. Començant des de l'infància i després en cada etapa de la vida, nos educa a contemplar a Jesús, a sentir l'amor de Deu per nosatres, a sentir i a creure que Deu està en nosatres i que nosatres estem en Ell, tots fills i germans gràcies a aquell Chiquet Fill de Deu i de la Verge María. I a sentir que en açò està la felicitat.

El papa data la carta en Greccio, en el Santuari del Pesebre, l'1 de decembre de 2019.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tomás de Celano, Primera vida de Sant Francisco d'Assís, nn. 84-86.