Ángel
.jpg){kind=link}
Un àngel és un ser sobrenatural present en vàries religióés i mitologias, la funció principal de la qual és servir a una deidad suprema. Les seues funcions i especificacions varien segons cada cultura. La branca de la teologia que s'especialisa en els àngels es denomina angelologia.
Les religions monoteistes moltes voltes representen als àngels com a sers celestials benevolentes que actuen com a intermediaris entre Deu i l'humanitat.
En el catolicisme es parla del àngel de la guarda o del custodie, que seria aquell que Deu té senyalat a cada persona per a protegir-la. Per contraposició, també es té la figura del àngel caigut, aquell que ha segut expulsat del cel per desobedir o rebelar-se contra Deu. Els àngels més coneguts en les tradicions judeocristianes són: San Miguel, San Gabriel i San Rafael.
Etimologia i usos
[editar | editar còdic]La paraula "àngel" en espanyol procedix del llatí angĕlus, que a la seua volta deriva del grec ἄγγελος ángelos, 'mensager'.[1] Este nom ya era usat en l'antiga Grècia, segons el panteón grec la demon Angelia (Ἀγγελία) era la mensager dels deus,[2] filla del deu mensager Hermes.[3]
Ángel és nom de pila comuna de gènero masculí i funciona de complement en femení com en Mariángel. La seua variant femení es forma colocant el sufix -a (Ángela) que el seu diminutivo és Angelina.
En el cristianisme
[editar | editar còdic]
En el Catecisme de l'Iglésia Catòlica en particular s'afirma que: "Des de la creació (cf Jb 38, 7, a on els àngels són cridats "fills de Deu") i a lo llarc de tota el història de la salvació, els trobem, anunciant de llunt o de prop, eixa salvació i servint al designi diví de la seua realisació: tanquen el paraís terrenal (cf Gn 3, 24), protegixen a Lot (cf Gn 19), salven a Agar i al seu fill (cf Gn 21, 17), detenen la mà de Abraham (cf Gn 22, 11), la llei és comunicada pel seu ministeri (cf Hch 7,53), conduïxen el poble de Deu (cf Ex 23, 20-23), anuncien naiximent (cf Jc 13) i vocacions (cf Jc 6, 11-24; Is 6, 6), assistixen als profetes (cf 1 R 19, 5), per no citar més que alguns eixemples. Finalment, l'àngel Gabriel anuncia el naiximent del Precursor i el del mateix Jesús (cf Lc 1, 11.26)"."De l'Encarnació a l'Ascensió, la vida del Verp encarnat està rodejada de l'adoració i del servici dels àngels. Quan Deu introduïx «al seu Primogènit en el món, diu: "adoren-li tots els àngels de Deu"» (Hb 1, 6). El seu càntic de alabanza en el naiximent de Crist no ha cessat de resonar en l'alabanza de l'Iglésia: "Gloria a Deu..." (Lc 2, 14). Protegixen l'infància de Jesús (cf Mt 1, 20; 2, 13.19), li servixen en el desert (cf Mc 1, 12; Mt 4, 11), ho reconfortan en l'agonia (cf Lc 22, 43), quan Ell hauria pogut ser salvat per ells de la mà dels seus enemics (cf Mt 26, 53) com en un atre temps Israel (cf 2 M 10, 29-30; 11,8). Són també els àngels els qui "evangelizan" (Lc 2, 10) anunciant la Bona Nova de l'Encarnació (cf Lc 2, 8-14), i de la Resurrecció (cf Mc 16, 5-7) de Crist. En ocasió de la segona vinguda de Crist, anunciada pels àngels (cf Hb 1, 10-11), estos estaran presents al servici del juí del Senyor (cf Mt 13, 41; 25, 31 ; Lc 12, 8-9)"; i ademés: "D'ací que tota la vida de l'Iglésia es beneficie de l'ajuda misteriosa i poderosa dels àngels (cf Hch 5, 18-20; 8, 26-29; 10, 3-8; 12, 6-11; 27, 23-25)". "En la seua llitúrgia, l'Iglésia s'unix als àngels per a adorar al Deu tres voltes sant (cf Missal Romà, "Sanctus")"; "Des del seu començ (cf Mt 18, 10) fins a la mort (cf Lc 16, 22), la vida humana està rodejada de la seua custòdia dels àngels "Ningú podrà negar que cada fidel té al seu costat un àngel com a protector i pastor per a conduir la seua vida" (Sant Basilio Magne, Adversus Eunomium, 3, 1: PG 29, 656B). Des d'esta terra, la vida cristiana participa, per la fe, en la societat bienaventurada dels àngels i dels hòmens, units en Deu".[4]
Bíblia cristiana
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Els àngels són representats a lo llarc de la Bíblia cristiana com a sers espirituals intermediaris entre Deu i els hòmens: "No obstant, els ha fet [als humans] una miqueta més baixos que Deu, i els ha coronat de glòria i honor". (Salms 8:4-5). Els cristians creuen que els àngels són sers creats, basant-se en (Salms 148:2-5); (Colosenses 1:16). Les traduccions gregues de la Bíblia hebrea es referixen a sers intermediaris, com a àngels, en lloc de daimons', donant aixina lloc a una distinció entre dimonis i àngels. En l'Antic Testament es mencionen tant àngels benévolos com a feroços, pero mai se'ls crida dimoni. La simetria està entre els àngels enviats per Deu, i els esperits intermediaris de deidades estrangeres, no en les accions bones i males.[5]
En el Nou Testament, l'existència dels àngels, de la mateixa manera que la dels dimonis, es dona per assentada.[6] Poden intervindre i intercedir en favor dels humans. Els àngels protegixen als justs (Mateo 4:6, Lucas 4:10). Habiten en els cels (Mateo 28:2, Juan 1:51), actuen com a guerrers de Deu (Mateo 26:53) i adoren a Deu (Lucas 2:13).[7] En la paràbola del Ric i Lázaro, els àngels es comporten com psicopompos. En la Resurrecció de Jesús apareixen àngels que li diuen a la dòna que Jesús ya no està en el sepulcro, sino que ha resucitat d'entre els morts.[8]
Interacció en els humans
[editar | editar còdic]
No vos oblideu de l'hospitalitat, perque per ella alguns, sense saber-ho, varen hostajar àngels.- Hebreus 13:2 RVR1960
En la bíblia un angel va matar a 185 mil assiris en el seu campament en un sol dia obligant al rei Senaquerib a retirar-se.[9]
Tres casos distints d'interacció angelical tenen que vore en els naiximent de Juan el Batiste i Jesús. En Lucas 1:11, un àngel se li apareix a Zacarías per a informar-li de que tindrà un fill a pesar de la seua alvançada edat, proclamant aixina el naiximent de Juan el Batiste. En Lucas 1:26 Gabriel visita a María en l'Anunciación per a predir el naiximent de Jesús. Els àngels proclamen el naiximent de Jesús en l'Adoració dels pastors en Lucas 2:10.[10]
Segons Mateo 4:11, en acabant de que Jesús va passar 40 dies en el desert, "...el Diable ho va deixar i, he ací, varen vindre àngels i li varen servir". En Lucas 22:43 un àngel consola a Jesús durant l'Agonia en el Hort.[11] En Mateo 28:5 un àngel parla en la tomba buida, despuix de la Resurrecció de Jesús i de que els àngels facen rodar la pedra.[12]
En 1851 el Papa Pío IX va aprovar la Coronilla de Sant Miguel basada en la revelació privada de 1751 del arcàngel Miguel a la monja Carmelita Antonia d'Astonac.[13] En una biografia de Gemma Galgani escrita per Germanus Ruoppolo, Galgani va afirmar que havia parlat en la seua àngel de la guarda.
En vàries oportunitats el papa Francisco va dedicar algunes reflexions a l'importància dels Àngels de la Guarda, també cridats Àngels Custodios, la festa dels quals se celebra el 2 d'octubre.
En l'any 2014, el papa Francisco va expressar durant el homilia de la Missa en la Casa de Santa Marta que l'Àngel Guardià sí existix, no és una fantasia sino un companyer que Deu ha posat a cada u en el camí de la vida: "Esta no és una doctrina sobre els àngels una miqueta fantasiosa: no, és realitat. Lo que Jesús, lo que Deu ha dit: ‘Yo envie un àngel davant tu per a custodiar-te, per a acompanyar-te en el camí, per a que no t'equivoques’".[14]
Testics de Jehová
El concepte dels àngels és similar a qualsevol branca del cristianisme, són sers intermediaris entre Deu i l'humanitat, estos a la seua volta tenen el seu equivalent opost, els dimonis.[15] No obstant, per als Testics de Jehová hi ha un àngel suprem i únic, Jesucristo que consideren com l'Arcàngel Miguel.[16] i la guia per a aplegar a Jehová.[17]
En el judaisme
[editar | editar còdic]Els àngels (en hebreu: מלאך mal’āḵ "mensager/treballe") gogen d'una llarga tradició en la cultura judeua. Es descriuen com a sers sobrenaturalés sense forma física ni consciència, actuant solament quàn i cóm Yahveh els indique,[18] la falta de lliure albir els posiciona per baix de l'humanitat.[19]
No obstant, este concepte comença a aplicar-se pels rabinos de el II, provablement per a evitar que els judeus adoraren i veneraren àngels. Els rabinos varen degradar als àngels al nivell de l'humanitat, emfatisant aixina l'omnipotencia, l'omnipresencia i l'adoració a Yahveh.
Inicialment els àngels eren sers antropomórficos en capacitats similars als humans. Els àngels s'omplin de celosies perque Yahveh sent afecte pels humans que seguixen la Torá (llei judeua) en oració, resistint els instints malignes, i per la Teshuvá.
El Llibre de Enoc parla d'uns àngels rebels que varen actuar per voluntat pròpia, i que després varen ser expulsats del cel, cridats àngels caiguts. El Génesis relata cóm els Fills de Deu que varen agradar de dònes, cridades Filles del Home, es varen multiplicar entre ells. Yahveh arrepenedit de lo que havia provocat va enviar el Diluvi universal.[20]
El rabino de el II Shimon bar Yojai va maldir a tots els que havien explicat el terme Fill de Deu com a àngel. Segons ell, els Fills de Deu eren en realitat fills de juges o fills de nobles. El mal ya no s'atribuïa a les forces celestials, sino a una "inclinament al mal" dins dels humans.[21]
En l'islam
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Àngels en l'islam.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
En el zoroastrisme
[editar | editar còdic]En el zoroastrisme hi ha diferents figures en forma d'àngel. Per eixemple, cada persona té un àngel guardià, cridat Fravashi. Ajuden als sers humans i atres criatures, i també manifesten l'energia de Deu. Els Amesha Spentas a sovint han segut considerats àngels, encara que no hi ha una referència directa a ells transmetent mensages, sino que són més be emanació de Ahura Mazda ("Senyor Sapient", Deu); inicialment varen aparéixer d'una manera abstracta i després es varen tornar personalisades, associades en diversos aspectes de la creació divina.
En l'antiga China
[editar | editar còdic]El sistema de fe ortodox sostingut per la majoria de les dinasties de China des d'a lo manco la dinastia Shang (1766 a. C.) fins al periodo modern centrat en l'adoració de Shangdi (上帝 "Deu") o el cel com una força omnipotent. En gran mida Shangdi era un deu pertanyent al panteón chinenc, no obstant, variants posteriors com el moísmo (470 a. C. - 391 a. C.) varen ensenyar que Shangdi era el deu suprem i que la funció dels deus menors i els esperits ancestrals era simplement dur la voluntat de Shangdi.
En l'antiga Grècia
[editar | editar còdic]En els comentaris de Proclo (IV) sobre el Timeo de Platón, Proclo usa la terminologia de "angelical" (aggelikos) i "àngel" (aggelos) en relació en els sers metafísics. Segons Aristóteles, aixina com hi ha un motor primari, també deu haver motors secundaris espirituals.
En el sijisme
[editar | editar còdic]La poesia de les sagrades escritures dels Sij, el Sri Gurú Granth Sahib Ji, menciona figuradament a un mensager o àngel de la mort, a voltes com Iama (ਜਮ) i a voltes com Azrael (ਅਜਰਾਈਲੁ), de la mateixa manera que uns atres en funcions diferents com a Chitar i Gupat.
En Àfrica
[editar | editar còdic]El poble Himba de Namíbia practica una forma de panenteísmo monoteista i adora al deu Mukuru (creador Suprem). Els antepassats fallits dels Himba estan subordinats a ell, actuant com a intermediaris entre Deu i l'humanitat.[22]
En el Llevant politeiste
[editar | editar còdic]En tot el Llevant mediterràneu "El" «pare de tots els deus», era el deu suprem, pare de la raça humana i de totes les criatures. El, era adorat com a únic deu (monoteisme), deidad suprema (monolatrisme), o un deu important d'un conjunt de deus (politeiste).
Ell vivia en la deesa Asherah en una carpa en la part alta d'una montanya (l'equivalent al mont olimpo), la base del qual s'originava tota l'aigua dolça del món, esta parella formava el cim del panteón. El segon escaló estava conformat pels seus fills, els "setanta fills de Athirat", una variant del nom Asherah (els quals tenen atributs similars als deus Zeus, Poseidón, Hades o Tánatos, entre uns atres). Baal era un deu prominent en este grup, que tenia la seua sèu en el Mont Zaphon, Baal es va tornar principal en el cult, per lo que L'es va transformar en el poder eixecutiu i Baal el poder militar de la creació. Baix dels setanta deus secundaris hi havia un escaló comparativament menor de deidades de l'indústria i el comerç, i un quart escalafó especial per als àngels. L'i els seus fills componien l'Assamblea dels deus, i cada membre tenia una nació humana baixe la seua custòdia, El va dividir a les nacions entre els seus fills.
Jerarquia d'àngels
[editar | editar còdic]
Jerarquia d'àngels en el cristianisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Angelología.
Els àngels solen estar dividits en rancs, que seguixen certes jerarquia de les que extrauen característiques peculiars. En el cannon bíblic de 66 llibres no es descriu, de manera directa, cap jerarquia.
La classificació més comuna es remonta al De coelesti hierarchia del Pseudo-Dionisio, que els dividix en tres jerarquia, cada una de les quals conté a la seua volta tres órdens o cors, per a un total de nou tipos d'àngels:[23]
- Serafinés, Querubinés i Tros;
- Dominació, Virtuts i Potestats;
- Principats, Arcàngels i Àngels.
Jerarquia d'àngels en el judaisme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Jerarquia angélica judeua.
| Dignitat | Ángel | Notes |
| 1 | Hayot Ha Kodesh | |
| 2 | Ophanim | |
| 3 | Erelim | Vore Isaías 33:7 |
| 4 | Hashmallim | Vore Ezequiel 1:4 |
| 5 | Serafines | Vore Isaías 6 |
| 6 | Malakhim | Mensagers |
| 7 | Elohim | «Sers divins» |
| 8 | Bene Elohim | «Fills dels sers divins» |
| 9 | Querubines | Vore Talmud Hagigah 13b |
| 10 | Ishim | «Sers similars els humans», vore Daniel 10:5 |
En l'art
[editar | editar còdic]
_%C3%A1ngel_doliente_en_la_tumba_de_la_familia_Peydr%C3%B3.png){kind=link}
Tradicionalment, sobretot en pintura, els àngels han segut representats com a sers alados, encara que poden ser esperits invisibles o inclús simplement rajos de llum que tot ho observen, que poden aparéixer en la Terra com a sers humans.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Píndaro, Olympian Ode 8. 81 ff
- ↑ «Angelia».
- ↑ Plantilla:Catecisme
- ↑ “¿Quàn es varen convertir els àngels en dimonis?” (2010). Journal of Biblical Literature 129 (4): 657-677. doi:. ISSN 0021-9231.
- ↑ (2016) Enoch and the Synoptic Gospels: Reminiscència, alusions, intertextualidad, SBL Press, p. 119. ISBN 978-0-884-14118-1.
- ↑ (2016) Enoch and the Synoptic Gospels: Reminiscència, alusions, intertextualidad, SBL Press, pp. 112-113. ISBN 978-0-884-14118-1.
- ↑ (2016) Enoch and the Synoptic Gospels: Reminiscència, alusions, intertextualidad, SBL Press, p. 123. ISBN 978-0-884-14118-1.
- ↑ «Bible Gateway passage: 2 Reis 19:35 - Reina-Valera 1960» (en en). Bible Gateway. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Enciclopèdia Catòlica: Àngels».
- ↑ «BibleGateway, Lucas 22:43». Biblegateway.com.
- ↑ Plantilla:Cita Bíblia
- ↑ Ann Ball, 2003 Enciclopèdia de Devoció i Pràctiques Catòliques ISBN 0-87973-910-X pàgina 123
- ↑ https://www.aciprensa.com/noticias/4-ensenanzas-del-papa-francisco-sobre-el nostre-angel-de-la-guarda-62760
- ↑ ¿Qué és un àngel?
- ↑ ¿És Jesús l'arcàngel Miguel?
- ↑ Jehová i Jesús
- ↑ Hermann Röttger: Mal'ak jhwh, Pot von Gott. Die Vorstellung von Gottesboten im hebräischen Alten Testament. Peter Lang Verlag, Frankfurt am Main 1978, ISBN 3-261-02633-2 (zugl. Dissertation, Universität Regensburg 1977). Johann Michl: Engel (jüd.). In: RAC, Band 5. Hiersemann Verlag, Stuttgart 1962, p. 60–97. (German)
- ↑ Joseph Hertz: Kommentar zoom Pentateuch, hier zu Gen 19,17 EU. Morascha Verlag Zürich, 1984. Band I, p. 164. (German)
- ↑ Genesis 6 Reina-Valera.
- ↑ https://www.hs.ias.edu/files/crone_book_of_watchers.pdf [1] archivat en Wayback Machine.: Patricia Crone. The Book of Watchers in the Qurān, p. 6 (from The Qurʾānic Pagans and Related Matters: Collected Studies in Three Volumes, Band 1)
- ↑ *
- ↑ Dionigi l'Areopagita, La gerarchia celest, la seua Gianfranco Bertagni (a retor vaig donar), gianfrancobertagni.it.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ángel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.