Anar al contingut

Dominació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dominació
Dominació en mosaic del Batisteri de Sant Joan (Florencia)

Les dominació (del llatí dominationes; a la seua volta traducció del grec κυριότητες, kyriotētes), també dominis. Són el quarto dels nou cors angelicales dins de la segona jerarquia d'àngels conforme a l'angelologia cristiana.

Orige bíblic del terme

El terme dominació és una traducció del llatí dominationes usat per la Vulgata llatina per a traduir del grec bíblic les paraules κυριότητες (kyriotētes) i κυριότητος (kyriotētós), plurals del sustantiu kyriotēs que significa "poder o posició com a senyor", la raïl del qual κυριός, significa "senyor".[1]Κyriotētes és amprat en dos ocasions en el Nou Testament, dins de les cartes paulinas, per a referir-se a la jerarquia angélica, la primera en Efesios 1, 21 i la segona en Colosenses 1, 16:

[...] segons la força de la seua poderosa virtut, que El va eixercir en Crist, resucitant-li d'entre els morts i assentant-li a la seua destra en els cels, per damunt de tot principat, potestat, poder i dominació i de tot quant té nom, no només en este sigle, sino també en el venidor. καὶ τί τὸ ὑπερβάλλον μέγεθος τῆς δυνάμεως αὐτοῦ εἰς ἡμᾶς τοὺς πιστεύοντας κατὰ τὴν ἐνέργειαν τοῦ κράτους τῆς ἰσχύος αὐτοῦ ἣν ἐνήργησεν ἐν τῶ χριστῶ ἐγείρας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν, καὶ καθίσας ἐν δεξιᾷ αὐτοῦ ἐν τοῖς ἐπουρανίοις ὑπεράνω πάσης ἀρχῆς καὶ ἐξουσίας καὶ δυνάμεως καὶ κυριότητος καὶ παντὸς ὀνόματος ὀνομαζομένου οὐ μόνον ἐν τῶ αἰῶνι τούτῳ ἀλλὰ καὶ ἐν τῶ μέλλοντι·
Efesios 1, 19 - 21 (Versió grega del Codex Vaticanus)[2]
"Perque en El varen ser creades totes les coses del cel i de la terra, les visibles i les invisibles; els trons, les dominació, els principats, les potestats; tot va ser creat per l'i per al." ὅτι ἐν αὐτῶ ἐκτίσθη τὰ πάντα ἐν τοῖς οὐρανοῖς καὶ ἐπὶ τῆς γῆς, τὰ ὁρατὰ καὶ τὰ ἀόρατα, εἴτε θρόνοι εἴτε κυριότητες εἴτε ἀρχαὶ εἴτε ἐξουσίαι· τὰ πάντα δι᾽ αὐτοῦ καὶ εἰς αὐτὸν ἔκτισται,
Colosenses 1, 16

En abdós casos, sant Pablo referix a este tipo d'àngels en el llistat de poders sobrenaturals somesos a Jesús per a emfatisar el seu poder i la seua posició com Senyor de tot lo creat,[3] amprant térmens comuns per a autoritats civils del seu temps, al punt de que s'ha aplegat a dubtar de si el terme referix verdaderament als àngels o les potestats humanes.[4]


Les dominació no apareixen en el llistat de jerarquia espirituals senyalat en la Carta als Romans 12, 2, que es llimita a enumerar als àngels, principats i potestats; mentres que en Efesios 3, 10, encara més breu solament nomena "dominaciones".[5]

Texts no canònics i extrabíblicos

Clemente d'Aleixandria en la seua obra Stromata (V, 11.77.2) cita un fragment d'un apócrifo seudoepígrafo judeu, l'Apocalipsis de Sofonías, datat cap al II,[6] a on es descriu que el profeta és arrebatat al quint cel a on habiten unes "àngels nomenades 'senyores' (κυρίους) que canten himnes a Deu.", que podria ser l'antecedent del dominationes paulino.[3]

Un atre seudoepígrafo, el Testament d'Adán, datat entre el II i V, posseïx un capítul denominat com a kyriotētes, el qual, no obstant, solament apareix en un manuscrit siríaco (Vatican Syriac MS 164) dels cinc en els que es conserven este escrit.[7] En este apócrifo es descriu a les dominació com el sext orde dels nou que descriu, posterior als poders i anterior als trons, querubines i serafines; se'ls senyala com els àngels que "dominios" i, fent referència a al passage bíblic de Zacarías 1, 8, els descriu com "dominationes".[7][8] Si es conseguira determinar un orige judeu d'este escrit, provaria l'existència de la creència en estos sers angélicos entre la comunitat judeua de l'época que antecediria a les mencions neotestamentarias.[3]

Les Constitucions Apostólicas (VII, 35, 3), també contenen una menció a les dominació, en una oració dedicada a la providència de Deu sobre les seues criatures: "i les atres multituts de les órdens, àngels, arcàngels, trons, dominis, principats, autoritats i poders clamen en veu alta i diuen: 'Beneïda siga la glòria del Senyor en el seu lloc'.".[9] No obstant podria tractar-se d'una mera cita de Colosenses 1, 16.[3]

Referències

  1. ↑ Abbott-Smith, George (1922). A manual Greek lexicon of the New Testament (en anglés), New York, Scribner, p. 261 - 262. Consultat el 27 de giner de 2018.
  2. ↑ «Pauli Epistola ad Colossenses. Recensio Codice Vaticà». Documenta Catholica Omnia. Consultat el 27 de giner de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Toorn, K. van; Becking, Bob; Horst, Pieter Willem van (1999). Dictionary of deities and demons in the Bible DDD, 2nd extensively rev. ed edició, Brill, pp. 262. OCLC 39765350. ISBN 9780802824912.
  4. ↑ Agamben, Giorgio; Mandarini, Matteo (2011). The kingdom and the glory: for a theological genealogy of economy and government (en anglés), Stanford University Press, p. 165. OCLC 753704042. ISBN 9780804781664.
  5. ↑ Jones, David Albert (2010). Angels: a history, Oxford University Press, p. 94. OCLC 610210452. ISBN 9780199582952.
  6. ↑ Díez Macho, Alejandro (coord.) (1984). Apócrifos de l'Antic Testament. Tom I. Introducció general als apócrifos de l'Antic Testament, Edicions Cristiandad, p. 301. OCLC 16705231. ISBN 8470573616.
  7. ↑ 7,0 7,1 James H., Charlesworth (1983-1985). The Old Testament pseudepigrapha. Volume 1 Apocalyptic Literature and Testaments, 1st ed edició, Doubleday, p. 989 i 995. OCLC 6815222. ISBN 0385096305.
  8. ↑ Guiley, Rosemary (2004). The Encyclopedia of Angels, 2a. edició, Nova York: Visionary Living, p. 104-105. ISBN 0816050236.
  9. ↑ Donaldson, James; Roberts, Alexander(1886).«Constitutions of the Holy Apostles».The Davant-Nicene Fathers. Vol. VII. Fathers of the Third and Fourth Centuries: Lactantius, Venantius, Asterius, Victorinus, Dionysius, Apostolic Teaching and Constitutions, Homily, and Liturgies..Wm. B. Eerdmans publishing company.Consultat el 10 de febrer de 2018.(en 1886)


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dominació&oldid=1442309»