Any de la vida consagrada

Any de la vida consagrada

L'any de la Vida Consagrada és un periodo convocat per un papa per a dedicar-ho a la vida consagrada de religiosos, sacerdots i llaics consagrats.

Any de la vida consagrada

Per al dia 30 de novembre de 2014, primer dumenge d'Adviento, el Papa Francisco va convocar a tots els consagrats a l'inauguració de l'Any de la vida consagrada per mig d'una Exhortación que va cridar: ¡Desperten al món!.

Papa Francisco, Qui convoca l'Any de la Vida Consagrada

El Pontífex va anunciar eixe any especial en ocasió del 50° aniversari de la Constitució dogmàtica Lumen Gentium, que tracta dels religiosos en un dels seus capítuls. El Papa els va enviar als consagrats i consagrades una carta en a on enumera els objectius, les expectatives i els horisons de l'Any de la Vida Consagrada, que es va concloure el 2 de febrer de 2016 i s'inspira en les indicacions contingudes en la Exhortación Vita consecrata de sant Juan Pablo II.

Objectius per a l'Any de la Vida Consagrada

1. El primer objectiu és mirar al passat en gratitut.
2. El segon és que enguany nos crida també a viure el present en passió.
3. El tercer és abraçar el futur en esperança.

Expectatives per a l'Any de la Vida Consagrada

1. Cridat d'Experimentar alegria i Amor per part de Deu per a en els Germans
2. Despertar al Món, ser profetes en la Terra.
3. Ser experts en la comunió, dur més allà a Jesus.
4. Anar al Món sancer, Eixir a les perifèria.
5. Plantejar-se que és lo que Deu i la Humanitat demanen.

Horisons de l'Any de la Vida Consagrada

1. Que s'unixquen els religiosos i Llaics Consagrats.
2. Estendre l'Any de la Vida Consagrada als Llaics.
3. Invitar a colaborar en les demés Iglésies
4. Comunicació de l'Iglésia en la vida monástica i d'atres tradicions religioses
5. A tots els Bisbes que es fonen junt en el Papa en el Ministeri.

El Logo de l'any de la Vida Consagrada

El Logo per a l'any de la vida consagrada, expressa per mig de símbols els valors fonamentals de la vida consagrada. En ella es reconeix la «obra incessant de l'Esperit Sant, que a lo llarc dels signes difon les riquees de la pràctica dels consells evangèlics per mig de múltiples carisma, i que també per esta via fa present de modo perenne en l'Iglésia i en el món, en el temps i en l'espai, el misteri de Crist». El signe gràfic que dibuixa el perfil de la coloma correspon en àrap a la paraula Pau: una cridada a la vocació de la vida consagrada per a que siga eixemple de reconciliació universal en Crist.

Els Símbols en el Logo

La coloma sobre les aigües

La coloma pertany a la simbologia clàssica per a indicar l'acció de l'Esperit Sant font de vida i inspirador de creativitat. És una referència als començos de l'història: en el principi, l'Esperit de Deu aleteaba sobre les aigües (cfr. Gen 1,1). La coloma, que planeja sobre una mar unflada de vida sense expressar, recorda la fecunditat pacient i confiada, mentres que els signes que la rodegen revelen l'acció creadora i renovadora de l'Esperit. La coloma evoca ademés la consagració de la humanitat de Crist en el batisme.

Les tres estreles

Recorden l'identitat de la vida consagrada en el món: com confessio Trinitatis, signum fraternitatis i servitium caritatis. Expressen la circularidad i la relació de l'amor trinitario que la vida consagrada tracta de viure cada dia en el món, en el signe de la fraternitat. Les estrelen indiquen també el triple sagell àureu en el que l'iconografia bizantina honra a María, la tota Santa, primera Discípula de Crist, model i patrona de tota vida consagrada.

El globo polièdric

El chicotet globo polièdric significa el món en la varietat de pobles i cultures, com afirma el Papa Francisco. El bufe de l'Esperit ho sosté i ho conduïx cap al futur. Invitació als consagrats i a les consagrades a que siguen "portadors de l'Esperit (pneumatophóroi), hòmens i dònes autènticament espirituals, capaces de fecundar secretament l'història".

El Lema

Vita consecrata in Ecclesia hodie. Evangelium, Prophetia, Spes

El lema dona un ulterior relleu a identitat i horisons, experiència i ideals, gràcia i camí que la vida consagrada ha vixcut i seguix vivint en l'Iglésia com a poble de Deu, en el peregrinar de les gents i de les cultures, cap al futur.

Evangelium: indica la norma fonamental de la vida consagrada que és la «sequela Christi tal i com la propon el Evangeli" (PC 2a). Primer com a «memòria vivent del modo d'actuar i d'existir de Jesús" (VC 22), despuix com a saber de vida en la llum dels múltiples consells que el Mestre propon als discípuls (cfr LG 42). El Evangeli dona saber orientadora i goig (EG1).

Profetia: indica el caràcter profètic de la vida consagrada que es configura "com una forma d'especial participació en la funció profètica de Crist, comunicada per l'Esperit Sant a tot el Poble de Deu"

Spes: recorda el compliment últim del misteri cristià. Vivim en temps d'esteses incertituts i d'escassea de proyectes d'ampli horisó: l'esperança mostra la seua fragilitat cultural i social, l'horisó és obscur perque "sembla haver-se perdut el rastre de Deu"