Anar al contingut

Pedro Pablo Kuczynski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pedro Pablo Kuczynski

Pedro Pablo Kuczynski Godard (pronunciat /kuchínski/ en fonètica espanyola; Llima, 3 d'octubre de 1938), també conegut pels seus inicials PPK, és un economiste, empresari, banquer i expolític peruà que va ser president de la República del Perú des del 28 de juliol de 2016 fins a la seua renúncia el 23 de març de 2018.[1][2] Anteriorment va ser president del president del Consell de Ministres i ministre d'Economia i Finances durant la presidència d'Alejandro Toledo. Durant la seua vida política s'ha eixercitat com ministre d'Energia i Mines en el segon govern no consecutiu de Fernando Belaúnde Terry, aixina com ministre d'Economia i Finances i president del Consell de Ministres durant el governe d'Alejandro Toledo. Va ser president del partit polític Peruans Pel Kambio entre 2010 i 2016 i candidat a la presidència del Perú en les eleccions de 2011, quedant en el tercer lloc en el primer regrés, per baix d'Ollanta Humala i Keiko Fujimori. Com a candidat únic en les eleccions dins del partit polític Peruans Pel Kambio, en abril de 2015 Pedro Pablo Kuczynski va anunciar la seua candidatura oficial per a la presidència de la república en les eleccions de 2016, conseguint passar al segon regrés despuix dels comicis del 10 d'abril de 2016, i va véncer despuix a Keiko Fujimori en el 50,1 % dels vots,[1] el partit del qual, Força Popular, va obtindre majoria en el Congrés i va efectuar una oposició radical al seu mandat que va desencadenar una crisis política.[3]

Durant el seu govern es va crear l'Autoritat per a la Reconstrucció en Canvis despuix dels efectes del Chiquet coster, el Registre Integral de Formalisació Minera (REINFO)[4][5] i la Ret Nacional de Persones Adultes Majors,[6] es va impulsar la creació de l'Autoritat de Transport Urbà per a Lima i Callao (ATU),[7] es va promoure la migració veneçolana al Perú per la crisis vixcuda en dit país,[8][9] es va reestructurar la policia nacional,[10] es va portar a terme l'APEC 2016, el cens nacional del 2017 i la visita del Papa Francisco, ademés de promoure's i destrabarse diverses obres.[11] En contrapart, també varen ocórrer diverses protestes, entre elles, la folga magisterial, liderada per Pedro Castell; les marches del colectiu En els meus fills no et fiques (CMHNTM) contra la reforma del currículum educatiu; i el desocupació agrària. No obstant, l'escàndal del cas Odebrecht, que va esclatar en decembre de 2016,[12] va marcar la seua gestió pel seu presunt involucramiento en l'esquema de corrupció de l'empresa brasilera, situació que va dur a presentar-se dos mocions de vacancia en contra seua (la primera, en decembre de 2017,[13] i la segona en març de 2018),[14] que no varen prosperar. Despuix de l'últim intent de vacancia, es va revelar els cridats "mamanivideos", en a on es vea persones aplegades al president oferir proyectes a congressistes a canvi de votar en contra de la vacancia.[15] L'escàndal generat va motivar la renuncia de Kuczynski el 23 de març de 2018.[16]

Despuix d'iniciar-se una investigació per llavat d'actius en agreujant de suposta pertinença a organisació relacionat en el cas Odebrecht, el 19 d'abril de 2019 la justícia peruana va ordenar 36 mesos de presó preventiva, motiu pel qual va complir arrest domiciliari en la seua residència en Sant Isidro.[17] El 10 d'abril de 2022, la Cort Superior Nacional (CSN) de Perú va decretar la llibertat baix compareixença (condicional) de Kuczynski, en prohibició d'eixir de Llima Metropolitana i d'establir comunicació “en els òrguens de prova personal testics i pèrits en totes les investigacions que porta a terme el representant del Ministeri Públic”, entre atres mides. Despuix de més de 5 anys des de que deixara la presidència, Kuczynski encara no ha segut acusat formalment per la Fiscalia i el que s'haja plantejat que en la seua secretària i chofer varen conformar una “organisació criminal” fa creure a molts analistes que les presuntes acusacions tenen un trasfondo polític.[18][19][20]

Primers anys

El seu pare va ser Maxime Kuczynski, un mege alemà d'ascendència judeua asquenazí i polaca qui va combatre en la Primera Guerra Mundial i va ser pioner en el tractament de malties tropicals. Per les seues habilitats mèdiques, es va instalar junt a la seua família en l'amazonía peruana des de mediats de la década de 1930. Allí, es va eixercitar com a director deleprosario de Sant Pablo, raó per la qual Pedro Pablo va viure part de la seua infància en Iquitos i Puno. Posteriorment, el seu pare va ser catedràtic de medicina tropical en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos de Llima, aixina com cap de Salut Pública del Ministeri de Salut del govern peruà. La seua mare va ser Madeleine Godard, una mestra i artista franc-suïssa[21] qui ho va introduir en les arts i la música. El seu germà menor, Michael Kuczynski Godard, va anar un destacat acadèmic en l'Universitat de Cambridge, Regne Unit, fins al seu decés en 2025.[22] Per costat matern, Pedro Pablo Kuczynski és primer de Jean-Luc Godard, cineaste franc-suís creador de la nouvelle vague.[23]

l'Exeter College de l'Universitat d'Oxford a on va estudiar Kuczynski.

Va estudiar en el reconegut Markham College de Llima i posteriorment va complementar la seua educació en el Rossall School d'Anglaterra. En finalisar la seua educació escolar, va ingressar al conservatori de Suïssa i en Anglaterra va estudiar composició, piano i flauta en el Royal College of Music de Londres.[24] Despuix de guanyar una beca, va estudiar política, filosofia i economia en l'Exeter College de l'Universitat d'Oxford en el Regne Unit, llicenciant-se en 1959. Despuix, va realisar una mestrage en polítiques públiques en l'Escola Woodrow Wilson d'Assunts Públics i Internacionals de l'Universitat de Princeton, en els Estats Units

En 1962 va contraure matrimoni en Jane Dudley Casey, filla de Joseph Edward Casey qui va ser membre de la Cambra de Representants dels Estats Units per Massachusetts. Va tindre tres fills: Carolina Madeleine, la periodista Alexandra Louise i John-Michael Kuczynski. Pedro Pablo i la seua esposa es varen separar en 1992 i es varen divorciar en 1995. En 1997 es va casar en segones nupcias en la politòloga nortamericana Nancy Ann Lange. Tenen una filla peruana, Suzanne Kuczynski Lange, qui és graduada en biologia.[25]

Carrera professional i política

Va iniciar la seua carrera professional en el Banc Mundial com a economiste regional per a América Central. Va retornar al Perú en 1966 per a recolzar al governe de Fernando Belaúnde Terry com a assessor econòmic. Va ser posteriorment nomenat gerent del Banc Central de Reserva del Perú en Fernando Schwalb López-Aldana com a president del banc.[26]

Despuix del colp d'Estat al president Fernando Belaúnde el 3 d'octubre de 1968 perpetrat pel general Juan Velasco Alvarado, els gerents del Banc Central Carlos Rodríguez Pastor, Richard Webb Duarte i Pedro Pablo Kuczynski varen ser acusats pel Govern Revolucionari per supostament otorgar certificats de divises a l'International Petroleum Company,[27] permetent que esta companyia puga remesar 115 millons de dólars actuals d'utilitats a la Standard Oil, la seua matriu en els Estats Units. Per açò, Pedro Pablo Kuczynski va tornar als Estats Units a on reingresó al Banc Mundial com a cap economiste per a Amèrica Llatina i despuix com a Cap de Planejament de Polítiques. Despuix d'un procés judicial que va durar huit anys, la Talle Suprema de Justícia del Perú ho va absoldre. Des de 1973 fins a 1975 va treballar en el banc d'inversió Kuhn, Loeb & Co. en Nova York. En 1975 va ser nomenat Cap Economiste de la Corporació Financera Internacional, institució pertanyent al Banc Mundial dedicada a promoure el desenroll econòmic a través del sector privat. Va ser president del consorci miner Halco Mining, en operacions en Àfrica Occidental i sèu en Pennsilvània, Estats Units.

Ministre d'Energia i Mines (1980-1982)

En 1980 va tornar al Perú i va colaborar en la campanya electoral de l'expresident Fernando Belaúnde, qui en assumir el seu segon i últim mandat no consecutiu, ho va nomenar a Kuczynski Ministre d'Energia i Mines. Com a ministre va impulsar la Llei N.º 23231 la qual fomentava l'explotació energètica i petrolera. No obstant, la denominada Llei Kuczynski no va estar exenta de polèmica per les exoneraciones tributàries que concedia a les empreses petroleres estrangeres i en decembre de 1985 dita llei va ser derogada.[28]

En 1983 va ser nomenat codirector del banc d'inversió First Boston. Com a tal, va participar en la reunió del Grup Bilderberg que es va realisar en Àustria en 1988.[29] Entre 1992 i 2004 també va ser membre del directori de diverses empreses com Companyia d'Acer del Pacífic, Magma Copper, Edelnor S. A., Toyota Motor Corporation, Siderúrgica Argentina, R. O. C. Taiwan Fund, CS First Boston, Tenaris, Southern Peru Copper Corporation, entre unes atres. En 2007 es va vincular a Ternium Inc.

Ministre d'Economia (2001-2002 2004-2005)

Durant la campanya presidencial d'Alejandro Toledo va treballar com a cap de pla de govern, el 28 de juliol del 2001 va ser designat ministre d'Economia i Finances despuix del triumfo. Com a tal, va realisar numerosos acorts en el Fondo Monetari Internacional per a ajudar a complir les fiques en les polítiques econòmiques neolliberals traçades pel Estat del Perú durant el govern d'Alberto Fujimori.[30] No obstant, va ser arduamente criticat en diverses ocasions per l'expresident Alan García, principal líder d'oposició al govern.[31] Despuix de l'aument de protestes socials en Arequipa per la privatisació d'empreses elèctriques, va renunciar al seu càrrec l'11 de juliol de 2002.[32]

El 16 de febrer del 2004, va retornar a dit càrrec i va renunciar el 16 de febrer del 2005 despuix de ser nomenat Premier.

President del Consell de Ministres (2005-2006)

El 16 d'agost del 2005 va ser nomenat President del Consell de Ministres davant la renúncia de Carlos Ferrero, permaneixent com fins al 28 de juliol del 2006. Durant este periodo, Kuczynski va nomenar a Óscar Maúrtua com Ministre de Relacions Exteriors i a Fernando Zavala com Ministre d'Economia. En l'àmbit personal, és aficionat a la música i a les arts, colaborant constantment en el Patronat del Museu d'Art de Lima ya que conta en una destacada colecció privada d'obres pertanyents a l'escola cusqueña.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Oficina Nacional de Processos Electorals (ed.): «Segona Elecció Presidencial 2016: Resultats Presidencials». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2016. Consultat el 13 de juny de 2016.
  2. ↑ «Privilegie i meritocracia: la ficció de l'esforç en l'igualtat d'oportunitats». Ull Públic. Consultat el 2024-11-20.
  3. ↑ Ull Públic (ed.): «Fujimorisme fracassa en el seu intent de vacar a Kuczynski».
  4. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. PERUDAR. Consultat el 2026-02-09.
  5. ↑ «Formalisació de la mineria artesanal: una història de mai acabar - CooperAcció» (en és). Consultat el 2026-02-09.
  6. ↑ «PPK: 10 Obres més destacades en el seu any i 7 mesos de govern» (en és). Correu. Consultat el 2026-02-09.
  7. ↑ «Estos són els 5 proyectes de llei que PPK va presentar allegislatiu» (en és). Amèrica TV. Consultat el 2026-02-09.
  8. ↑ «Veneçuelans en Perú postularan a president Kuczynski a Nobel de la Pau» (en és-és). www. lapatilla. com. Archivat des d'el original, el 2017-04-18. Consultat el 2025-08-04.
  9. ↑ «PPK i el seu anunci a veneçolans en Perú durant el seu Mensage a la Nació» (en és). rpp. pe. Consultat el 2025-08-04.
  10. ↑ «Medida forma part del pla de modernisació de la PNP» (en és). elperuano. pe. Consultat el 2025-08-04.
  11. ↑ «PPK: 10 Obres més destacades en el seu any i 7 mesos de govern» (en és). Correu. Consultat el 2025-08-04.
  12. ↑ «Quinqueni Llava Jato: anàlisis del cas a cinc anys de la crisis política | Revista Memòria» (en és). Consultat el 2025-08-04.
  13. ↑ «[1]». Consultat el 2025-08-04 (en és).
  14. ↑ «Congrés peruà aprova debatre la destitució de Kuczynski – DW – 15/03/2018» (en és). dw. com. Consultat el 2025-08-04.
  15. ↑ «Case ‘Mamanivideos’: l'escàndal polític que deixa a Kenji Fujimori a un pas de presó» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-08-04.
  16. ↑ Gestió (ed.): «Ya és un fet que PPK va renunciar a la presidència del Perú». Consultat el 21 de març de 2018.
  17. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Infobae. com - AFP. Consultat el 20 d'abril de 2019.
  18. ↑ (2022).«Pronunciament d'expresidents sobre Pedro Pablo Kuczynski».La República.
  19. ↑ El Comerç (ed.): «El cas i les cases de PPK».
  20. ↑ La República (ed.): «El treball del Ministeri Públic ha segut un mamarracho».
  21. ↑ ppk. pe (ed.): «Mits i veritats sobre PPK». Archivat des d'el original, el 21 de març de 2012. Consultat el 16 de març de 2011.
  22. ↑ Perú.21 (ed.): «Miguel Kuczynski, germà de l'expresident Pedro Pablo Kuczynski, va fallir este matí en Lima». Consultat el 10 d'octubre de 2025.
  23. ↑ Ràdio Programes del Perú (ed.): «PPK: Jean - Luc Godard es va interessar en el cine quan va conéixer el Perú». Consultat el 13 de març de 2011.
  24. ↑ Perú.21 (ed.): «Pedro Pablo Kuczynski, el nou president electe del Perú [Perfil]». Consultat el 8 de juliol de 2016.
  25. ↑ «Princeton University 273rd Commencement Program» (en en). Issuu. Consultat el 2021-07-15.
  26. ↑ ppk. pe (ed.): «Biografia». Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2016. Consultat el 9 d'octubre de 2015.
  27. ↑ En El nostre Perú (ed.): «PPK diu que lluitarà contra la corrupció pero va mantindre anys de silenci còmpliç davant faenones». Consultat el 9 d'octubre de 2015.
  28. ↑ El País (ed.): «Bona acolliment als proyectes d'Alan García per a reintegrar el deute peruà». Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2014. Consultat el 14 de març de 2011.
  29. ↑ publicintelligence. net (ed.): «1988 Bilderberg Meeting Participant List» (en anglés). Consultat el 13 d'abril de 2016.
  30. ↑ La Prensa (ed.): «Carta d'intenció de Perú en FMI no tindrà canvis». Consultat el 26 de juliol de 2012.
  31. ↑ El Nou Herald (ed.): «Alan García demana el cap del Ministre d'Economia». Consultat el 26 de juliol de 2012.
  32. ↑ DiarioC (ed.): «Renuncien el Cap de Gabinet i el Ministre d'Economia de Perú». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 26 de juliol de 2012.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedro_Pablo_Kuczynski&oldid=1547482»