Autoritat per a la Reconstrucció en Canvis
La Autoritat per a la Reconstrucció en Canvis (ARCC) va ser una institució estatal peruana fundada en l'any 2017 en l'objectiu de reconstruir l'infraestructura danyada despuix del Chiquet Coster del 2017 i previndre i reduir el risc de desastres naturals.[1][2] Va culminar la seua vigència el 31 de decembre de 2023.
Història
El 25 d'abril de 2017 es va emetre la Llei N.º 30556 per mig de la qual es va crear l'Autoritat per a la Reconstrucció en Canvis (ARCC).[3] A través de dita llei es va aprovar el Pla Integral de Reconstrucció en Canvis (PIRCC), a càrrec de la ARCC, en l'objectiu de rehabilitar l'infraestructura danyada pels efectes del Chiquet Coster d'aquell any. El PIRCC es va constituir com un pla d'alcanç nacional contemplant, al mateix temps, mides d'alcanç regional. Ademés, el PIRCC va contemplar una série d'iniciatives orientades a la prevenció de futurs desastres abordant un enfocament integral de gestió del risc de desastres.[4] Dies despuix es varen establir modificacions de la llei, en que els reportes els realisaria el Congrés de la República.[5]
En 2020 es va acordar el desenroll de govern a govern, en ajuda de Regne Unit, per a facilitar la reconstrucció d'infraestructura.[6]
Característiques
L'autoritat va ser formada temporalment per un determini inicial de 3 anys. En dependència del Presidència del Consell de Ministres, conta en un director per a la gestió financera i administrativa.[7] Va contar en un presupost de més de 25 mil millons de sols.[8]
Està encarregada de liderar i implementar el Pla Integral de Reconstrucció en Canvis (PIRCC). S'encarrega de liderar les intervencions en infraestructures de reconstrucció i prevenció. Impulsa l'eixecució de les solucions integrals per al control d'inundacions de 19 rius de la costa del país (Tombes, Zarumilla, Piura, La Llet, Chancay-Lambayeque, Olmos, Motupe, Zaña, Chicama, Virú, Casma, Huarmey, Lacramarca, Huaura, Cañete, Rímac, Mala, Matagente i Ica), 5 quebrades (Sant Idelfonso, El León, Sant Carlos, Huaycoloro i Canses) i drenages pluvials en 7 ciutats de la costa (Tombes, Paita, Sullana, Talara, Piura, Chiclayo, Trujillo).[9]
Referències
- ↑ «ARCC - ¿Quí som?» (en és). Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «Oficialisen norma que crea Autoritat per a la Reconstrucció». El Comerç Peru. Archivat des d'el original, el 2017-04-29. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «ARCC - Qué és la RCC» (en és). Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «Decrete Suprem Nº 091-2017-PCM». www.fao.org. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «Coneix les modificacions al Pla de Reconstrucció en Canvis» (en és). RPP. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «¿Qué són els Acorts de Govern a Govern i per qué són una alternativa per a l'eixecució d'obres en el país?» (en és). RPP. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «¿Quin característiques tindrà Autoritat per a la Reconstrucció?». El Comerç Peru. Archivat des d'el original, el 2017-04-29. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «De la Flor: Presupost per a reconstrucció serà de més de S/25 mil millons». canaln.pe. Consultat el 2023-03-23.
- ↑ «https://www.rcc.gob.pe/2020/main-home/pla-integral/alcanç-general/» (en és). rcc.gob.pe. Consultat el 4 de giner de 2024.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autoridad para la Reconstrucción con Cambios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.