Campobasso

Campobasso és una comuna italiana i també la capital de la regió de Molise i de la provincia homónima. Posseïx 47 827 habitants. Es troba a 700 metros sobre el nivell de l'mar.

Geografia

Ubicación

La comuna es troba en la part central de la provincia homónima, en la regió de Molise. Es troba a 184 km (per carretera) a l'est de Roma, i a 87 km (per carretera) al nort de Nápoles.^[1]

Noroest: Castropignano i Oratino	Nort: Ripalimosani	Noreste: San Giovanni in Galdo i Matrice
Oest: Casalciprano		Est: Campodipietra
Suroest: Vinchiaturo	Sur: Ferrazzano i Mirabello Sannitico	Surest: Ferrazzano

Clima

El clima de la ciutat és continental de tipo apenínico. En hivern són freqüents les nevades causades pel stau adriático que ve dels Apenins i favorix a una acumulació notable de neu. L'estació més plujosa és l'autumne en una mija de 72 mm en el més de novembre. La ciutat de Campobasso és una de les capitals més fredes en comparació a L'Aquila, Aosta i Potenza.

D'acort a les senyes de la taula a continuació i als criteris de la classificació climàtica de Köppen modificada^[2] l'estació meteorològica del servici meteorològic en Campobasso (que es troba a una altitut de 807 m s. n. m.) presenta un clima templat de tipo Cfb («templat sense estació seca»).

Història

Els orígens de Campobasso com a centre habitat són incerts. Sobre l'altura que domina l'actual ciutat estava present un assentament de control dels Samnitas, del com encara hui es conserven els rastres. Existixen restants de murs osco-samnitas i inscripcions en idioma osco. Tal assentament gravitaba provablement entorn a un centre més important que alguns historiadors identifiquen en Aquilonia. A pocs quilómetros de Campobasso despuix, en la localitat de Sepino, hi ha un atre important lloc arqueològic que testimonia l'importància que este territori ha tingut en época samnita primer i romana despuix. Es tracta dels antics vestigis de la Saipins samnita i de la successiva Saepinum romana, de la qual es conserven molt ben els amplis carrers, els murs, els arcs, les portes, les termes, el fòrum i el sugestiu teatre. L'història del territori de Campobasso està indisolublemente lligada a la de l'antic Samnio i a Roma.

Les fonts històriques daten l'acta de naiximent de Campobasso en l'época de la dominació Longobarda en Itàlia. Resale en l'any 878 un document escrit per un monge de la abadía benedictina de Santa Sofia en Benevento, en el qual es fa menció de Campobasso (Campibassi) Este document està redactat al temps en que Adelchis de Benevento era príncip.

En el periodo longobardo i successivament durant l'hegemonia normanda, Campobasso assumix una importància econòmica sempre creixent. El florir del comerç i l'aumentada importància administrativa comporten l'ampliació de l'antic burgo que s'expandix sobretot entorn a les iglésies de San Bartolomé i de San Mercurio. Diverses són les connotacions que el burc assumix en el temps: «civitas, castrum et vniversitas hominvm».

Despuix dels documents històrics del periodo comprés entre l'any 1000 i el 1300 es produïx la «Pancarta campobassana» del 1277, en la qual treinta y dos campobassani varen denunciar a Carlos I de Anjou els abusos del feudatario Roberto de Molise. La Pancarta testimonia la notable combativitat i la tenacitat dels habitants de Campobasso.

El XV és per a Campobasso una edat d'or gràcies als Monforte, devinguts els feudatarios del burc. Campobasso i els Monforte constituïxen un binomi irrescindible en l'història de la ciutat. El personage sobreixent dels Monforte va ser el Comte Coa. Ell es distinguix per les seues virtuts militars durant la lluita de successió al Reino de Nápoles entre la Casa de Anjou i la Casa de Aragón. Coa va falcar moneda i va ampliar el castell dotant a la ciutat de forts murs perimetrals, a lo llarc dels quals va edificar les portes de Sant Leonardo i de Santa Cristina.

Al final del XV, en la derrota de la Casa de Anjou, a la qual els Monforte havien recolzat, Campobasso passa als Aragoneses i despuix als De Capoa. Fernando I de Nápoles concedix als campobassani la possibilitat de construir les habitacions adossant-les als murs perimetrals.

Als inicis del XVI els De Capoa són feudatarios en Campobasso. La ciutat, gràcies a la feliç posició geogràfica, viu d'un florido comerç.

En 1530 devenen senyors de Campobasso els Gonzaga, que aumenten el prestigi. Ad ells es deu la reorganisació urbana de la ciutat. Senyors de la ciutat, despuix dels Gonzaga, són els Vitagliano en 1638 i successivament els Carafa. En el curs del XVII Campobasso té un ulterior desenroll gràcies al veïnat de les rutes que favorixen les comunicacions en atres centres i l'arribe de comerciants forasters.

El XVIII està travessat per idees noves i l'estructura feudal de la societat és vista com una trava a les iniciatives de la nova classe emergent: la burguesía. Esta ona de novetats aplega també a Campobasso. Es tracta d'hòmens que, com Francesco de Attelis, Anselmo Chiarizia i Giovan Matteo Japoce, es prodigan en la causa contra els feudatarios. Molts intelectuals com Giuseppe Zurlo, Giuseppe Maria Galanti, Francesco Longano, Paolo Nicola Giampaolo, varen sostindre la necessitat de superar l'immovilisme econòmic-social provocat pel feudalismo.

Campobasso devé el cor pulsante de la cultura molisana, en el qual troben refugi molts intelectuals de l'época com Gabriele Pepe i Vincenzo Cuoco. A la mort del duc Carafa, Campobasso tracta de rescatar el feu. En el periodo que va de 1728 a 1735, membres de la burguesia encapçalen el tumult. Produïxen numerosos i cruents tumults per a arrebatar la ciutat als feudatarios pero solament en 1742 els campobassani, al preu d'ingents sacrificis, rescaten el feu. Este acte és crucial en l'història de la ciutat perque representa el fi de la servitut feudal i el fi d'un llarc «medioevo».

En 1755, el rei Carlos VII de Nápoles concedix a Campobasso el ranc de ciutat modele. Als inicis del XIX, en plena edat napoleònica, ve instituïda la Província de Molise i Campobasso, com a capital, devé sèu de numerosos edificis administratius. La població, no obstant les greus pèrdues humanes i materials provocades pel terremot de 1805, es multiplica i en conseqüència la ciutat s'expandix. Es torna necessari realisar un pla urbanístic per a satisfer noves i múltiples exigències.

Campobasso devia ser «monumental, funcional, unitària i moderna, destinada a una burguesia disposta a abandonar la ciutat feudal, considerada poc representativa socialment per un Estat que, a través dels palaus públics, vol crear l'image física de l'autoritat, com abans ho era el castell sobre els monts» Les places arboladas, que recorden els parcs londinencs, els camins, etc. fan guanyar a Campobasso l'apelatiu de «ciutat jardí».

En Itàlia els primers decenis del XX varen ser caracterisats per una situació política precària deguda a múltiples factors: l'assessinat del rei Humberto I de Saboya, l'inici de la campanya colonial, la Primera Guerra Mundial i el advenimiento de la Dictadura fascista.

En 1910, va entrar en les cases l'energia elèctrica i, a partir dels anys vint-trenta, vénen realisades importants construccions. En 1927 la sèu del bisbat, ve transferida de Bojano a Campobasso.

La tragèdia de la Segunda Guerra Mundial va sumir a Campobasso en les destrucció provocades pels bombardejos aliats. En els primers anys de la segona posguerra, la ciutat coneix una discreta i armoniosa expansió pero és en l'institució de la Regió Molise en 1963 que Campobasso viu una verdadera i pròpia revolució. Devinguda capital de regió, en efecte coneix un notable increment demogràfic i un conseqüent desenroll edilicio, sent sèu d'importants edificis regionals i de numeroses filials i agències de bancs i de aseguración. Com va ser als inicis del XIX, la ciutat renaix gràcies a la seua importància administrativa.

Com a personages rellevants de la ciutat cal destacar la figura del Mestre Stefano vaig donar Gregorio, naixcut un 18 d'abril a finals de la década dels 80, prodigiós arquitecte actualment heretat i en ofici en la ciutat de Lisboa (Portugal).

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001	2011
Població	12 802	14 311	14 845	14 724	16 791	16 413	19 955	22 525	28 678	34 011	41 782	48 291	50 941	50 762	49 320

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Campobasenses reconocidos

Vore també

La Molisana, fabricant de pasta

Referències

↑ Distància de Campobasso a atres ciutats d'Itàlia.
↑ University of Idaho (ed.): «Criteria for classification of major climatic types in modified Köppen system» (en anglés). General Climatology. Prentice Hall. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2009. Consultat el 29 de novembre de 2012.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Campobasso.
Campobasso en OpenStreetMap.
Comune de Campobasso (en italià)
Associació Centre Històric de Campobasso (en italià)
Província de Campobasso
Archivat el 16 de maig de 2017 archivat en Wayback Machine. (en italià)

[1] Distància de Campobasso a atres ciutats d'Itàlia.

[2] University of Idaho (ed.): «Criteria for classification of major climatic types in modified Köppen system» (en anglés). General Climatology. Prentice Hall. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2009. Consultat el 29 de novembre de 2012.

[1]

[2]