President d'Ucrània

El president d'Ucrània (en ucranià: Президент України; translit: Prezydent Ukrayiny) és el cap d'Estat d'Ucrània i una dels dos caps del Poder Eixecutiu del país. El president representa a la nació ucraniana en les relacions internacionals, porta a terme les negociacions i conclou tractats internacionals. El president és elegit directament pels ciutadans d'Ucrània per a un mandat de cinc anys (encara que l'elecció pot ser alvançada per la Rada Suprema) en possibilitat d'una reelecció consecutiva.

La residència per a propòsits de cerimònies oficials del President és el Palau Mariyinsky. També s'usen per a visites oficials dels ministres d'assunts exteriors la casa en Quimeres i la casa de la viuda llorona. L'Administració Presidencial d'Ucrània, extraoficialment coneguda com "Bánkova", en referència al carrer en la que es troba, servix com l'edifici administratiu del President ucranià, a on s'assessora al president en els assunts nacionals, estrangers i llegals.

Des de l'establiment del càrrec el 5 de juliol de 1991, hi ha hagut cinc presidents d'Ucrània. El primer va ser Leonid Kravchuk (que ya ocupava la jefatura d'estat interina des de 1990), electe en 1991, fins a la seua eixida del poder en unes eleccions alvançades en 1994. El seu successor, Leonid Kuchma és fins ara l'únic president en haver conseguit la reelecció, en 1999. Víktor Yúshchenko va completar un sol mandat i va entregar el poder al seu successor, Víktor Yanukóvich, que es va convertir en el primer president d'Ucrània en ser derrocat, despuix de la revolució coneguda com Euromaidán, en 2014, sent reemplaçat pel president de la Rada Suprema Oleksandr Turchínov interinamente. Turchínov és fins ara l'únic president en funcions de l'història moderna d'Ucrània. Al contrari que en els règims presidencialistes com els Estats Units, a on el vicepresident rep immediatament tots els poders de la presidència despuix de l'assunció de l'oficina presidencial, en Ucrània els poders d'un president en funcions són molt llimitades. El 18 de juny de 2015, Yanukóvich va ser privat oficialment del títul d'expresident d'Ucrània. L'actual president, Volodímir Zelenski, va assumir el càrrec el 20 de maig de 2019.

El sistema de govern ucranià és semipresidencial, per lo que mentres que el president d'Ucrània és el cap d'Estat i goja de majors poders que en una república parlamentària, el cap de govern és el primer ministre, designat per la Rada Suprema. L'actual Primer ministre és Denís Shmihal, des de març de 2020.

Informació general

En Ucrània, el president és també Comandant en Cap de les Forces Armades d'Ucrània i encapçala el Consell Nacional de Defensa i Seguritat, que assessora al President, i coordina i controla l'activitat dels òrguens del poder eixecutiu en l'àmbit de la seguritat i defensa nacional. D'acort en la Constitució d'Ucrània, el president és el garant de la sobirania estatal, la indivisibilidad territorial, l'observança de la Constitució i els drets humans i llibertats dels ciutadans.

De la mateixa manera que en la separació de poders, el president té el control sobre l'autoritat del parlament i el sistema judicial. Per eixemple, qualsevol llei aprovada pel parlament pot ser vetada pel president; No obstant, el Parlament pot anular el seu vet en un vot de més de dos terços. El president té llimitada autoritat per a dissoldre la Rada Suprema (Parlament), i propon candidats per al Ministeri d'Assunts Exteriors i el Ministeri de Defensa en el Consell de Ministres d'Ucrània. Sis de díhuit juges de la Cort Constitucional són nomenats pel president. Les decisions del president estan subjectes a revisió pels tribunals d'Ucrània en el Tribunal Constitucional tenint l'única autoritat i el poder per a declarar inconstitucional un decret presidencial. Mentres estiga en el càrrec, el president goja d'immunitat política.

Els Presidents d'Ucrània són freqüentment contactats pels ciutadans individuals en busca d'ajuda en la solució dels seus problemes personals (a voltes en èxit); en 2012, el llavors president Yanukóvich va rebre al voltant de 10.000 a 12.000 cartes de persones cada més. Esta és una activitat política molt antiga en Ucrània.

Història

Formació primerenca

Myjailo Hrushevsky, president de la Rada Central Ucraniana entre 1917 i 1918, és considerat el primer cap d'Estat ucranià.

Abans de la formació del càrrec modern de "President d'Ucrània", Andriy Livytskyi va establir el càrrec en l'exili, durant el règim de l'Unió Soviètica sobre Ucrània. Al principi, el líder de facto de la nació era el president de la Rada central en els primers anys de la República Popular Ucraniana, mentres que el màxim orgue de govern va ser la Secretaria General encapçalada pel seu president. Encara que el primer líder republicà d'Ucrània va ser Myjailo Hrushevsky, este mai va ostentar el càrrec formal de "President de la República". La República Popular Ucraniana mai va poder celebrar eleccions ni designar un president per l'invasió del país per part de la Rússia soviètica entre 1918 i 1919. Entre 1919 i 1926, el govern en l'exili d'Ucrània va ser presidit per Simon Petliura, en calitat de President del Directori Ucranià, fins al seu assessinat el 25 de maig de 1926.

Presidents en l'exili

Despuix de l'assessinat de Petliura, el control sobre els assunts del govern en l'exili es va transferir a l'ex primer ministre Andriy Livytskyi, que en 1948 va establir formalment el càrrec de President d'Ucrània, reclamant ser el llegítim cap de l'estat ucranià. Livytskyi va servir com el primer president (en l'exili) fins a giner de 1954. Stepán Vytvytskyi va eixercir el càrrec despuix de Livytskyi des de giner de 1954 fins a la seua mort el 9 d'octubre de 1965. Despuix de la mort de Vytvytskyi, Iván Bahrianyi va eixercir l'autoritat presidencial fins que el tercer president en l'exili Mykola Livytskyi (fill del primer president en l'exili) va assumir el càrrec. Livytski va eixercir la Presidència en l'exili fins que va fallir en decembre de 1989, tan sol uns mesos abans de la Declaració de Sobirania Estatal d'Ucrània, i poc més d'un any ans que Ucrània es convertira en una nació independent.

Mykola Plaviuk va ser el quarto i últim President en l'exili, eixercint el càrrec a partir de decembre de 1989 fins al 22 d'agost de 1992, quan el govern en l'exili formalment va reconéixer al nou govern de l'Ucrània independent i Plaviuk va entregar la jefatura d'estat llegal al recentment electe President d'Ucrània, Leonid Kravchuk, en una cerimònia d'investidura formal. Plaviuk va declarar la continuïtat de la República Popular Ucraniana i la creació d'un nou estat sobirà en entregar el poder a Kravchuk.

Víktor Yanukóvich afirma en l'actualitat ser el llegítim President d'Ucrània trobant-se en situació d'exili forçós despuix de la revolució del Euromaidán, alegant que el seu procés de destitució no es va fer correctament. No obstant, el 3 d'octubre de 2014 varis membres varen confirmar que Yanukóvich va acceptar la ciutadania russa, lo que automàticament ho inhabilita per a eixercir la presidència, puix la Constitució d'Ucrània prohibix al cap d'Estat tindre doble nacionalitat. Per lo tant, l'acceptació de la nova ciutadania està vista com un reconeiximent de Yanukóvich a la seua situació d'abandó del càrrec presidencial.

Presidències modernes

Leonid Kravchuk, condecorat Héroe d'Ucrània en 1992, va anar el primer President d'Ucrània entre 1991 i 1994.

El càrrec de President de la República Socialista Soviètica d'Ucrània (en ucranià: Президент Української РСР) va ser establit el 5 de juliol de 1991, per la Rada Suprema. El càrrec va ser modificat a "President d'Ucrània" en declarar-se l'independència del país de l'Unió Soviètica, el 24 d'agost. Va ser elegit president interí el president de la Rada Suprema, Leonid Kravchuk.

Fins al moment, s'han celebrat cinc eleccions presidencials en Ucrània. La primera es va realisar l'1 de decembre de 1991, junt en el Referèndum d'independència. Kravchuk va rebre prop de 19 millons de vots, sifra que no ha tornat a ser igualada. El President Kravchuk es va mantindre en el càrrec fins que va renunciar com a part d'un compromís polític. Una elecció anticipada es va portar a terme en 1994, que va ser guanyada per l'ex primer ministre de Leonid Kuchma. Kuchma va ser reelegit per a un segon mandat en 1999.

Les eleccions presidencials d'Ucrània de 2004 varen estar empañades per acusacions de frau electoral en favor del candidat prorruso Víktor Yanukóvich. Despuix d'una série de protestes en massa, conegudes com Revolució Taronja, liderades per Víktor Yúshchenko, es va portar a terme una repetició de les eleccions el 26 de decembre de 2004, en la qual Yúshchenko va ser declarat guanyador en el 52% dels vots i, posteriorment, va ser juramentado en el càrrec el 23 de giner de 2005. Eixe mateix any, es varen reduir varis dels poders presidencials (que Kuchma havia ampliat en 1996), pero els canvis serien declarats inconstitucionals en 2010.

En 2010, Yúshchenko no va conseguir la reelecció i es va impondre Yanukóvich en segon regrés contra Yulia Timoshenko.

En acabant de que Víktor Yanúkovich fora remogut del poder a principis de 2014 com a resultat del Euromaidán, Oleksandr Turchínov va ser designat per al paper de president en funcions per la Rada Suprema de conformitat en l'artícul 112 de la Constitució d'Ucrània. Turchínov va servir com a president en funcions des del 22 de febrer fins al 7 de juny de 2014, sent el primer President en funcions en l'història d'Ucrània. El president en funcions d'Ucrània carix de molts dels poders eixecutius d'un president i solament està destinat a servir per un curt temps ans que una nova elecció puga tindre lloc. Durant el seu mandat Turchínov va ser cridat "president en funcions" per atres figures polítiques i pels mijos de comunicació.

l'elecció presidencial de 2014 es va portar a terme el 25 de maig i va significar una marejant victòria per a Petró Poroshenko (la primera majoria absoluta des de l'elecció de Kravchuk en 1991), que va obtindre el 54% dels vots en el primer regrés. Yulia Timoshenko, la segona força, solament va obtindre el 13%. Poroshenko va jurar com a president el 7 de juny de 2014.

Les eleccions presidencials de 2019 varen tindre lloc el 31 de març, en un segon regrés el 21 d'abril. Com a resultat d'esta elecció, Volodímir Zelenski, un advocat i actor, productor i director de cine i televisió sense experiència política prèvia, s'ha convertit en el sext president d'Ucrània, anotant un récort del 73,22% del vot popular en la segon regrés contra el titular Petró Poroshenko.