Amatrice
Amatrice (L'Amatrìci en dialecte sabino[1]) és una localitat d'Itàlia de 2650 habitants, pertanyent a la Província de Rieti, en la regió del Làciu. Fins a 1927, va formar part de la província de L'Aquila, en Abruzzo. Entre 1265 i 1861, durant casi 600 anys, va quedar integrat dins del Giustizierato de Abruzzo i de la província Abruzzo Ultra II, en el districte de Cittaducale, en capital en L'Aquila.[2]
La localitat està considerada un dels parages més bells d'Itàlia gràcies al seu ric patrimoni tant històric i arquitectònic com també natural, en estar inclós dins del parque nacional del Gran Sasso y Montes de la Laga.[3]
El 24 d'agost de 2016 la localitat va ser sacsada per un terremoto de magnitut 6,2 en la escala de Richter, que va assotar el centre d'Itàlia, sent Amatrice una de les ciutats més afectades. En un saldo de més de 200 víctimes mortals i danys molt greus, la ciutat va ser pràcticament borrada del mapa.[4]
Història
En l'àrea de Amatrice s'han trobat restants arqueològics prehistòrics, aixina com restants d'edificis romans i tombes. Despuix de la caiguda del Imperio romano de Occidente, la zona va passar a formar part del Ducado de Spoleto, pertanyent a la ciutat de Ascoli Piceno. El poble de Matrice es menciona per primera volta en 1012 en els papers de la Abadía de Farfa, en la confluència dels rius Tronto i Castellà.
Edad Media y principios de la Edad Moderna
.jpg)
En 1265, durant el regnat de Manfredo de Sicilia pansa a formar part del Reino de Nápoles. Despuix de la captura de l'últim dels angevinos, Amatrice es va rebelar i va ser somesa per Carlos I de Anjou en 1274, encara que va mantindre una espècie d'autonomia com universitas. Durant els sigles XIV i XV va estar a sovint en conflicte en les ciutats veïnes de Norcia, Arquata i L’Aquila, i les seues tropes varen prendre part en el lloc d'esta última baix el mando de Braccio da Montone. En el curs del conflicte entre els angevinos i els aragoneses per la possessió del reíno de Nàpols, Amatrice va elegir este últim bando. En 1529 va ser presa per les tropes de Filiberto de Chalôns, general al servici de l'emperador Carlos V, que la va entregar al seu general Alessandro Vitelli.
Més vesprada, Amatrice va ser presa pels Orsini i els Medici de Florencia, que es varen quedar fins a 1737. La ciutat va ser severament danyada per un terremot en 1639, en trobar-se en una zona en cert historial sísmic, que es va reproduir dramàticament en 2016.
Edad Moderna
Despuix de l'unificació de Italia, va quedar com a part dels Abruzos i va ser anexionada al Làciu en 1927.
Edad Contemporánea
El 24 de agost
- Archivat el 27 de febrer de 2024 archivat en Wayback Machine. de 2016, un terremot de magnitut 6,2 va assotar Amatrice, devastant la ciutat i acabant en la vida d'a lo manco 295 persones. Sergio Pirozzi, l'alcalde de Amatrice, va dir que la ciutat "ya no existix". Més alvance, Pirozzi va anunciar que "tres quartos de la ciutat havien segut destruïts.". Prop de Amatrice, les localitats de Accumoli i Peixcara del Tronto també varen sofrir els efectes del terremot.
Territorio
Amatrice està situada en el centre d'una verda conca, encajonada en un àrea en la que s'unixen quatre regions: Làciu, Úmbria, Marques i Abruzos, en una zona estratègica entre l'alvertent Adriática i la del Tirreno, en la conca hidrogràfica del río Tronto, que aboca en el mar Adriático.
El territori s'articula en un altiplano en una altitut compresa entre 900 i 1000 m, a on es troba el lago de Scandarello, un embassament artificial pel represamiento del riu Scandarello en 1924, rodejat de relleus que en el seu costat oriental superen els 2400 m, en correspondència en la dorsal principal dels montes de la Laga, una serra arenisca dels Apeninos centrales. En esta serra i en el municipi de Ametrice està inclosa el cim del monte Gorzano, de 2458 m d'altitut, la més alta del Làciu.
A diferència del restant dels Apeninos centrales, format per calcàrees, esta zona està composta per arenisca i margas, que no faciliten tant l'infiltració de l'aigua en el subsol i permeten l'existència de gran número de fonts i torrents que fan d'esta regió una zona molt més verda i rica en aigua durant tot l'any.
Les zones propenques al poble estan formades per cultius i boscs de roures (Quercus cerris), castaños i chopos, i en les zones montanyoses predominen les hayas, fins a uns 1800 m d'altitut, a on apareixen els prats d'altura. Els forts desnivells entre 1300 i 1600 m permeten l'existència de numeroses cascades que s'acreixen en el desgel, en primavera.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 8147 | 8226 | 8664 | 9574 | 10 347 | 10 043 | 7794 | 7419 | 6566 | 4918 | 3696 | 3336 | 3042 | 2807 | 2646 |
Edificios históricos
| Edifici | Completat | Estat | Notes |
|---|---|---|---|
| Torre cívica | XIII | Plantilla:Sí | |
| Iglesia de Sant'Agostino | 1428 | † | Inclou un portal de estilo gótico i algunes fresca, entre els que destaquen la Anunciación i La Madonna en el Chiquet i els Àngels.
Va sofrir danys severs despuix del terremot: Part del sostre i la mitat superior de la frontera incloent el rosetón es varen derrocar.[5]
|
| Iglésia de Sant'Emidio | XV | † | |
| Iglésia de Sant Francesco | XIV tardà | Inclou un portal gòtic de marbre i fresca del XV en l'àbsit. | |
| Iglésia de Santa Maria Porta Ferrata | † | ||
| Iglesia gótica | † | Localisada en la frazione (poble) de Sant Martino | |
| Santuari de Madonna delle Grazie | XV | † | Ubicat en el supost lloc a on estava la vila de Marcus Terentius Varro |
| Santuari de Icona Passatora | XV tardà | † | Localisat en la frazione (poble) de Ferrazza |
Personajes
- Elio Augusto Di Carlo (1918–1998), ornitólogo italià, historiador i físic.
- Sara Pichelli (naixcuda en 1983), artista.
Frazioni
Les Frazioni de Amatrice són: Aleggia, Bagnolo, Capricchia, Casale, Casale Bucci, Casale Celli, Casale Masacci, Casale Nadalucci, Casalene, Casale Nibbi, Casale Sanguigni, Casale Sautelli, Casale Zocchi, Casali della Meta, Cascello, Castel Trione, Collalto, Collecreta, Collegentilesco, Collemagrone, Collemoresco, Collepagliuca, Colletroio, Colli, Conche, Configno, Cornelle, Cornillo Nuovo, Cornillo Vecchio, Cossara, Cossito, Crognale, Domo, Faizzone, Ferrazza, Filetto, Fiumatello, Francucciano, Li Forme, Moletano, Musicchio, Nommisci, Osteria della Meta, Pasciano, Patàrico, Petrana, Pinaco Arafranca, Poggio Vitellino, Prato, Preta, Rio, Retrosi, Roccapassa, Rocchetta, Saletta, Sant Benedetto, Sant Capone, Sant Giorgio, Sant Lorenzo a Pinaco, Sant Sebastiano, Santa Giusta, Sant'Angelo, Sant Tommaso, Scai, Sommati, Torrita, Torritella, Varoni, Vila Sant Cipriano, Vila Sant Lorenzo i Flaviano, and Voceto.[6]
Gastronomía
La localitat de Amatrice és coneguda en el arte culinario per donar nom a la salsa amatriciana, usada per a condimentar pastas.[7][8]
Referències
- ↑ , UTET. ISBN 9788802057613.
- ↑ «Comuni reatini pronti a lasciare il Lazio - Cronaca - il Centro». Archivat des d'el original, el 28 de mayo de 2016. Consultat el 25 de agosto de 2016.
- ↑ «Amatrice, uno de los pueblos más bellos de Italia», 23 de agosto de 2016. Consultat el 24 de agosto de 2016.
- ↑ «Large Earthquake Strikes Central Italy», 23 de agosto de 2016. Consultat el 24 de agosto de 2016.
- ↑ «Amatrice, il crollo della chiesa di Sant'Agostino», askanews, 24 de agosto de 2016 (en italiano).
- ↑ webmaster@portaleabruzzo.com, Gianfranco Pulsoni. «comune di AMATRICE (RI), 49 frazioni, 2.630 abitanti (ISTAT 2013)». Archivat des d'el original, el 28 de agosto de 2016. Consultat el 23 de diciembre de 2016.
- ↑ «All'amatriciana, la salsa del amante». Archivat des d'el original, el 27 de agosto de 2016. Consultat el 26 de agosto de 2016.
- ↑ Brigit Binns. [1],, Simon and Schuster, p. 63. ISBN 9780743261876.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amatrice.- Sitie web oficial del Municipi (en italià)