Norcia
Nursia (Norcia en italià) és un municipio i localitat d'Itàlia de la Província de Perugia, en el surest de Úmbria. En una població de 4987 habitants, està a una distància de 96 km de la capital de la regió i a uns 600 m sobre el nivell de la mar i en el llímit septentrional del altiplano de Santa Escolástica, un replanell d'orige tectónico ubicada en el cor dels Apeninos de la zona Úmbria-Marques i inserta en el parque nacional de los Montes Sibilinos. La ciutat està associada popularment en la Valnerina (la vall d'eixe riu).
La zona és famosa pel seu aire i els seus paisages, i és un lloc per a practicar montañismo i senderismo. També és àmpliament conegut per la pràctica de la caza, especialment del jabalí, i per el seu salchichas i cuixot fets de javalí i porc, fins al punt de que Nursia ha donat el seu nom a tals productes en italià, norcineria (/norchinería/).
Història
Les traces d'assentaments humans en la comarca de Nursia es remonten a l'época del Neolítico.
L'història de la ciutat comença en l'assentament dels sabinos en el V. Es va convertir en aliada de la antigua Roma en l'any 205 a. C., durant la segunda guerra púnica, quan va ser coneguda en llatí com Nursia, pero les ruïnes romanes més antigues que perduren són d'al voltant del I.
En 122 a. C. va nàixer en Nursia Quinto Sertorio, destacat polític i militar romà de l'época final de la República romana, célebre pel moviment antisilano que va dirigir en Hispania. Posteriorment va ser mitificado com a héroe nacional d'Espanya.
San Benito, el fundador del sistema monástico benedictino, i la seua germana melliza Santa Escolástica, varen nàixer ací en l'any 480. En el sigle següent la ciutat va ser conquistada pels lombardos, convertint-se en part del Ducado de Spoleto. En el IX va sofrir atacs sarracenos, que varen donar començ a un periodo de gran decadència.
En el XI, va ser part del domini de san Enrique, emperador del Sacro Imperio Romano Germánico. En el XII, Nursia es va convertir en comuna independent dins dels Estados papales, en un creixent prestigi polític i econòmic. La colaboració en l'abadia benedictina de Preci va dur a la creació de la Schola Chirúrgica: els estudis d'esta última varen permetre als de Nursia millorar les capacitats de criar el seu cerdos. No obstant, la proximitat de la poderosa ciutat de Spoleto i el terremot de 1324 varen quebrar les ambicions de la ciutat, i en 1354 va retornar definitivament a l'autoritat papal.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 9204 | 10 015 | 9994 | 9584 | 9364 | 10 754 | 10 002 | 8225 | 7977 | 6476 | 5458 | 4767 | 4726 | 4872 |
Lugares de interés
El núcleu antic de Norcia és casi pla, lo que és relativament inusual entre les ciutats de Úmbria, i completament tancat per un circuit total de muralles que ha sobrevixcut intacte des del XIV, a pesar de molts terremots ―dels que varis (1312, 1324, 1763, 1859, 1979, 2016)― varen ser devastadors. Despuix del terremot del 22 d'agost de 1859, els Estados Papales, als que Norcia pertanyia llavors, varen impondre un férreu còdic de construcció prohibint estructures de més de tres pisos i requerint l'us de certs materials i tècniques constructives.
Molts atres vestigis romans s'observen a través de la ciutat, especialment en els murs de Sant Lorenzo, la seua iglésia més antiga.
En la Piazza Sant Benedetto està la basílica de Sant Benedetto. És la principal iglésia de la ciutat, dedicada a San Benito de Nursia, i està encara unida a un monasteri benedictino en actiu. Encara que l'edifici actual va ser construït en el XIII, permaneix sobre els restants d'un o més menuts edificis romans, que a voltes s'ha cregut que era una basílica romana, o alternativament l'actual casa en la que varen nàixer els dos germans sants. La frontera, en estil gòtic, està caracterisada per un rosetón central i un relleu representant als quatre evangelistes. Dins, la fresca de la Resurrecció de Lázaro (1560) pintat per Michelangelo Carducci. L'altar del costat esquerre del transepto alberga un Sant Benito i Totila (1621) per Filippo Napoletano.
Junt a l'iglésia està el Palazzo Comunale, edifici que es remonta al XIV, àmpliament reformat en el XIX a causa dels danys causats pels moviments sísmics precedents.
A l'atre costat de la plaça està el Pòrtic delle Misure, un mercat de cereals a cobert, en les mides de capacitat marcades en la pedra encara ben visibles.
En el centre de la plaça s'alça el monument a Sant Benito de Nursia, eixecutat per Francesco Prinzi en ocasió del XIV centenari del naiximent del sant.
L'iglésia renaixentista de Santa María Argéntea és la catedral o Duomo, i alberga algunes obres de mestres flamencs, un altar ricament decorat per François Duquesnoy, una Verge en sants de Pomarancio i un Sant Vicente Ferrer i el malalt (1756) de Giuseppe Paladini.
L'iglésia gòtica de Sant’ Agostino (XIV) té molts frescs votivos de san Roque i san Sebastián. L'iglésia de Sant Francesco és del mateix sigle: té un destacat pòrtic, sobrevolat per un rosetón gòtic, en decoració en pedra blanca i rosa.
Una fortalea, la Castellina, va ser construïda entre 1555 i 1563 com a residència dels governadors papals, segons disseny de Jacopo Vignola. Actualment alberga un menut museu en objectes romans i medievals, aixina com documents de l'Edat Mija i époques posteriors.
Entre les frazioni prop de la capital del municipi, estan:
- El pieve de Sant Salvatore, en Campi, en dos rosetones i dos pòrtics de diferents époques. També en Campi està l'iglésia parroquial de sant Andrés, en una original logia triangular.
- La frazione de Savelli alberga les ruïnes de Madonna della Neve, un elegant edifici octogonal dissenyat per Bramante i destruït pel terremot de l'any 1979.
- En Sant Pellegrino està el convent de Santa María vaig donar Montesanto (XIV), actualment en males condicions. Té un notable claustre, una iglésia en llenços del XVII i una talla del XIV representant a la Verge en Chiquet.
Frazioni
- Agriano
- Aliena
- Ancarano
- Biselli
- Campi
- Casali vaig donar Serravalle
- Case sparse
- Castelluccio
- Cortigno
- Forca Canapine
- Forsivo
- Frascaro
- Legogne
- Monte-Cappelletta
- Nottoria
- Ocricchio
- Ospedaletto
- Pescia
- Peu’ la Rocca
- Piediripa
- Popoli
- San Marque
- Sant Pellegrino
- Sant'Andrea
- Savelli
- Serravalle
- Valcaldara.
Serravalle (Serravalle vaig donar Norcia) queda a la vora del río Sordo a uns centenars de metros corrent dalt de la seua confluència en el Corno.
Vore també
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Norcia.- Pàgina web de la Comune vaig donar Norcia