Porta Santa

Interior de la Porta Santa de la basílica de Sant Pedro del Vaticà.

Una Porta Santa és un accés singular a un espai també singular. En general, creuar-la supon alcançar un dò o posar-se a resguart d'un perill o persecució. És l'entrada a un lloc sant, regularment entren en el propòsit d'ajuda espiritual.

Usos

Una porta santa és un artefacte simbòlic, no un objecte material. Com totes les portes, separa dos espais, un d'interior i un atre exterior. Permet accions com 'entrar', 'eixir', 'creuar', 'obrir la porta' o 'tancar la porta'. Pero com a artefacte simbòlic permet tindre associats significats més amplis, i les religions, com a estructures productores de sentit, poden fer diversos usos d'ell.

El professor R. Vahamond ha identificat algunes traces comunes en els usos d'una porta santa:

• Delimitar un espai sagrat i un espai profà. L'espai sagrat pren la funció de santuari en el seu doble significat de 'lloc segur' i 'residència de la divinitat'
• 'Tancar la porta santa', normalment en una cerimònia específica despuix d'un cicle concret, exclou la possibilitat oberta per a comunicar-se de forma efectiva en la divinitat o alcançar els seus dons
• 'Creuar' constituïx el mecanisme principal d'actuació de l'artefacte. Deu notar-se que hi ha dos variants ben diferenciades, depenent de si s'entra al recint sagrat o s'ix d'ell, en efectes molt diferents:
  • 'Entrar' està associat a un sentit d'acceptació, en un doble alvertent: acceptació per part de la comunitat del nouvingut, i acceptació del viager de la naturalea especial de l'espai sagrat com alguna cosa diferent. En la llegenda medieval de Don Gaiferos, el creent ha prolongat miraculosament la seua vida en el camí, i fallix despuix d'accedir a la tomba de l'Apòstol i sentir missa.
  • 'Eixir' utilisant la porta santa permet incorporar-se de nou al món al fidel una volta renovat. És freqüentment la part final del ritual complet, com succeïx en el pelegrinage a Santiago de Compostela. El creent ix al sol naixent i pot mamprendre la tornada.
• 'Cridar' a la porta significa haver accedit al llindar. Baixe la llei comuna anglesa medieval, qui tocara el llamador d'una porta santa conseguia el dret d'asil.

Catolicisme

En la religió catòlica, distints papes han declarat Porta Santa distintes portes físiques. El fenomen en este cas va ser prou tardà, ben entrada l'Edat Mija, i s'ha relacionat en el fenomen de les bulas. Cada una de les quatre basíliques papals de Roma té una Porta Santa (Porta Santa en italià i Porta Sancta en llatí). Les portes estan normalment sagellades des de l'interior de modo que no es poden obrir. S'òbrin durant els anys del Jubileu, quan els peregrins entren per les portes per a guanyar l'indulgència plenària relacionada en el Jubileu.

En Roma, les quatre basíliques majors estan dotades d'una porta santa són:

• Basílica de Sant Pedro en el Vaticà: la porta és obra de l'escultor Vico Consorti, realisada en la Fundició Artística Ferdinando Marinelli en Florencia.
• Basílica de Sant Pablo Extramuros: creada per l'escultor Antonio Maraini.
• Basílica de Sant Joan de Letrán: obra de l'escultor Floriano Bodini.
• Basílica de Santa María la Major: dissenyada per l'escultor boloñés Luigi Enzo Mattei.

Ademés de les basíliques romanes, vàries atres iglésies, tradicionalment destins de pelegrinage, tenen portes santes concedides pel Papa. A continuació s'enumeren algunes de les portes santes reconegudes oficialment de manera perpètua per la Santa Sèu:

• Basílica de Santa María de Collemaggio, L'Aquila: Itàlia, esta porta santa, la més antiga fora de Roma, està associada en la Perdonanza Celestiniana. Va ser instituïda en el XIV per voluntat del Papa Celestino V.
• Catedral d'Atri, Itàlia: documentada des de 1295, esta porta santa s'obri anualment del 14 al 22 d'agost. No està clar si el privilegi va ser concedit pel Papa Celestino V o pel Papa Bonifacio VIII.

• Catedral de Santiago de Compostela, Espanya: concedida pel Papa Alejandro III el 25 de juliol de 1178 en la bula papal Regis Æterni, en ocasió de la festa de Santiago, patró d'Espanya.
• Santuari de Sant Joan Vianney, Ars-sur-Formans, França: el privilegi va ser concedit pel Papa Benedicto XVI en juliol de 2007, en ocasió del 150º aniversari de la mort de Sant Joan Vianney.
• Catedral de Guardialfiera, Molise, Itàlia: la porta s'obri anualment l'1 i 2 de juny. El privilegi va ser aprovat pel Papa Benedicto XVI el 13 de decembre de 2007.
• Capella de l'Universitat Pontifícia de Sant Tomás, Manila, Filipines: el Papa Benedicto XVI va autorisar esta porta santa el 21 de decembre de 2010, per a commemorar el 400 aniversari d'eixa universitat en 2011.
• Catedral de Notre-Dona'm de Quebec, Ciutat de Quebec, Canadà: el Papa Francisco va concedir l'obertura d'una porta santa el 8 de decembre de 2013, en motiu del 350º aniversari de la fundació de la primera parròquia catòlica d'Amèrica del Nort al nort de Mèxic.

Jubileu extraordinari de la misericòrdia

En ocasió del Jubileu extraordinari de la misericòrdia (2015-2016), el Papa Francisco va concedir l'obertura de portes santes en totes les catedrals del món, deixant en mans dels bisbes locals la possibilitat de designar atres en llocs significatius.

Llista de les Portes Santes món:

La Porta de l'Infern

La porta de l'infern d'Auguste Rodin.

L'opost a la Porta Santa és la Porta de l'Infern. Ací els elements es troben al revés:

• Es creua per a entrar i no, com la Porta Santa, per a eixir.
• Es pot creuar una sola volta
• Supon la condenaació eterna

En la Divina Comèdia, Dante afirma que sobre la porta resa esta advertència: "Lasciate ogne speranza, voi ch'intrate." ("Oh vosatres els que entreu, abandoneu tota esperança").

Virgilio, en l'Eneida (Vora VI), senyala de forma sorprenent que hi ha dos portes d'eixida de l'Infern: la porta de Banya i la de Marfil, per la que fa eixir a Eneas.

L'escultor Rodin va realisar en bronze una sobrecogedora obra d'art sobre el tema: La porta de l'Infern.

Bibliografia

• Ibn Battûta. A través de l'Islam. Madrit: Aliança Editorial, 1987.
• Cox, J. C. The Sanctuaries and Sanctuary Seekers of Yorkshire. The Archaeological Journal 68: 299.
• Dante Alighieri. Divina Comèdia. Madrit: Ed. Aliança
• Hani, Jean. El simbolisme del temple cristià. Ed. Olañeta.
• Naveiro, Àngels. Santiago's tomb and Plat's cave. New York: Oxford University Press
• Vahamond, R. Pilgrims, sanctuaries and board games. Harvard: Cambridge Institute
• Virgilio. Eneida. Madrit: Espasa Calpe.