Archibasílica de Sant Joan de Letrán

Archiu:San Giovanni in Laterano 2021.jpg

Archibasílica de Sant Joan de Letrán

La Catedral Archibasílica Papal del Santíssim Salvador del Món i dels Sants Juan Bautista i Juan Evangeliste en Letrán, Mare i Cap de totes les Iglésies de la Ciutat i el Món, més coneguda com Archibasílica de Sant Joan de Letrán, és la catedral de Roma, a on troba la sèu episcopal el seu bisbe, el papa. Està dedicada a Crist Salvador, no obstant és més coneguda en el nom de Sant Joan, per estar també dedicada als dos sants principals que duen este nom.

Junt al palau anexe i alguns atres edificis propencs, goja de l'estatus d'extraterritorialidad dins de l'Estat italià, per lo que és propietat de la Santa Sèu. La basílica és una de les iglésies que es deuen visitar en el pelegrinage de les sèt iglésies de Roma per a alcançar l'indulgència plenària en Any Sant.

En 1980 va ser inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat en Europa per l'Unesco, en el número d'identificació 91-002. Des del mateix any, ademés, es pot accedir a través de l'estació del metro de Roma Sant Giovanni.

Descripció

Archiu:Roma380te.jpg

Claustre

El nom oficial és Archibasilica Sanctissimi Salvatoris, és la més antiga i la de ranc més alt entre les quatre basíliques majors o papals de Roma, i té el títul honorífic de «Omnium urbis et orbis ecclesiarum mater et caput» (mare i cap de totes les iglésies de la ciutat de Roma i de tota la terra), per ser la sèu episcopal del primat de tots els bisbes, el papa. Va ser consagrada pel papa sant Selvada en l'any 324.

Les atres tres basíliques majors, totes caracterisades per tindre una porta santa i un altar papal, són:

• La Basílica de Sant Pedro del Vaticà
• La Basílica de Sant Pablo Extramuros
• La Basílica de Santa María la Major

La Archibasílica sorgix en el III en terres dels Lateranos, noble família romana caiguda en desgràcia baix Nerón, la propietat de la qual va passar per tant al domini imperial. El palau va passar a mans de Constantino I quan es va casar en la seua segona dòna, Fausta, germana de Majencio, i era conegut en el nom de Domus Faustae. Per tant, Constantino era el seu propietari quan va guanyar la batalla del Pont Milvio (contra Majencio), en el 312.

La tradició cristiana indica que els terrenys i la residència dels Lateranos varen ser donados al bisbe de Roma (la data de la donació no és segura pero deuria ser durant el pontificat del papa Melquíades), en senyal de gratitut de l'emperador a Crist, que apareixent-se-li durant el somi, li havia fet véncer en la batalla del Pont Milvio.

El batisteri d'esta basílica és un edifici independent de planta octogonal, i té la forma típica dels batisteris dels primers sigles, quan el batisme es feya per immersió. Per tant, conta en una piscina en la qual el neófito se sumergia per a eixir pel costat opost.

Anex a la archibasílica hi ha un claustre en jardins i arquerías, i un palau (el Palau de Letrán), propietat del papa. Antigament, tot este complex lateranense va ser la sèu del govern eclesiàstic, fins al temps en que la cort pontifícia es va mudar a Aviñón (França), periodo conegut com Captiveri de Aviñón. En retornar els papes a Roma, es varen establir en el tossal vaticà, a on actualment està la Santa Sèu.

Prop d'esta basílica està l'edifici que alberga l'Escala Santa, els escalons de la qual, duts de Terra Santa, són segons la tradició els mateixos que va pujar Crist en el palau de Poncio Pilato. No es permet pujar-los de peu. Els devots els pugen de genolls.

L'actual basílica és d'estil barroc, frut d'una radical transformació de Francesco Borromini en el XVII; d'época anterior es conserven els magnífics mosaics de l'àbsit, el ciborio gòtic i el paviment d'estil cosmatesco. En la part alta de la frontera es troben estàtues de Crist, els sants Juanes (l'Evangeliste i el Batiste) i els Apòstols. La frontera va ser reformada en el XVIII, seguint l'estil de la de Sant Pedro, per l'arquitecte Alessandro Galilei.

Possiblement l'element moble més singular del temple és la milenària porta de bronze, de dos fulls o batientes, que tanca l'accés principal: és dels temps del Imperi romà, i procedix de la Cúria Julia, sèu del Senat d'aquella época, d'a on es va dur en 1660. Ya en l'interior, destaquen les monumentals estàtues dels dotze apòstols de la nau central. Baixe l'altar major està enterrat el papa Martín V, baix el pontificat del qual es va obrir per primera volta la Porta Santa en esta basílica. El llaura d'este altar és una llosa que, segons la tradició, és la mateixa que usaven sant Pedro i els primers papes en celebrar la missa. Sobre l'altar hi ha un baldaquino en un relicario en el que es conserven els caps de sant Pedro i sant Pablo. En el fondo del àbsit està la càtedra, el tro episcopal del bisbe de Roma, fet de marbre i mosaics.

El papa sol celebrar certes cerimònies llitúrgiques en este lloc (per eixemple, la missa del Sopar del Dijous Sant, i la missa de la festa del Corpus Christi; esta última té lloc en l'atri, a partir del com partix la processó eucarística).

El canonge d'honor de la Archibasílica de Sant Joan de Letrán és el president de la República Francesa, segons una tradició que es remonta a el XVII, quan el cap de l'Estat era un rei. El president Emmanuel Macron va prendre possessió del càrrec en una cerimònia el dimarts 26 de juny de 2018, a les 14:30 hores.

En el calendari catòlic, el dia 9 de novembre se celebra la festa de la dedicació d'esta basílica major.

L'actual mestre de capella és monsenyor Marque Frisina.

Vore també

• Basílica major
• Batisteri de Letrán
• Pelegrinage de les sèt iglésies de Roma

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Archibasílica de Sant Joan de Letrán.
• Arcibasilica Papale vaig donar Sant Giovanni In Laterano (italià)
• Visita virtual a la archibasílica de Sant Joan de Letrán (en anglés i italià)
• Mapa interactiu