Palau de Letrán
El Palau de Letrán (Plantilla:Lang-it), construït destruint el Patriarchio Costantiniano,[1] és un palau de Roma l'història del qual es remonta a l'época imperial i que ha segut sèu papal i residència oficial del sum pontífex durant més de mil anys, fins al papa Benedicto XI (1303-1304).
Està situat al costat de la basílica de Sant Joan de Letrán, considerada la catedral de Roma degut a que conté la Cathedra Romana. El Palau de Letrán alberga actualment el Museu Històric de l'Estat Pontifici, les oficines del decanat de Roma i l'apartament del moradura vicari de Roma. El Palau de Letrán, junt en la basílica i atres edificis anexos, goja del dret d'extraterritorialidad, estant per tant baix la plena i exclusiva jurisdicció de la Santa Sèu.
Constituïx part d'un complex més ampli, del com també formen part la basílica, el batisteri i els restants del medieval palau papal en l'Escala Santa i la capella papal anomenada Sancta Sanctorum. Prop del palau, al costat de l'Escala Santa, es troba el Triclinium Leoninum, i en la plaça que hi ha davant d'ell està l'Obelisc de Letrán, el més gran de tots els obeliscs de Roma.
Ací pot vore's una planta de Giuseppe Vasi que data de mitan de el XVIII. Des de principis de el IV, va anar ininterrompudament durant uns mil anys la residència principal dels papes.
El complex fortificado de Letrán formava una ciutadella entorn al palau papal, que incloïa també la basílica i el batisteri. Escomençava en la Porta Asinaria i en les muralles aurelianas, i terminava en els Basílica dels Quatre Sants Coronats, a on es refugiaven els pontífexos en cas de perill.
Història
[editar | editar còdic]Història precristiana
[editar | editar còdic]
La zona va rebre el seu nom dels propietaris originals, la família romana dels Plauzi Laterani, que tenien ací un gran palau. Hi havia dos famílies romanes en el llinage de Laterani: els Sestii i els Plauzi. Lucio Sestio Laterano va ser el primer plebeyo que va alcançar el càrrec de cònsul.
Un tal Plauzio Laterano, cònsul, va ser acusat cap a l'any 66 d'haver participat en la conjura de Pisón contra Nerón. Com a conseqüència d'açò, les propietats dels Laterani, inclós el palau, que Juvenal va definir com egregias Lateranorum ædones, varen ser confiscades. En 161 Marco Aurelio va construir un nou palau en la zona. En 226 Septimio Sever va restituir una part de les possessions als Laterani. El nom de la família es va conservar de tots modos en el nom de la zona.
Desenroll baix Constantino I
[editar | editar còdic]A principis de el IV, junt a les muralles aurelianas es trobaven els quarters de les tropes elegides per Majencio, els equites singulars. Constantino, despuix d'haver derrotat a Majencio (312), va ordenar destruir estos quarters, segons la costum romana que demanava la damnatio memoriae cap als traïdors de la pàtria.
Degut a que la zona estava en l'interior de la ciutat —al contrari que el Vaticà—, Constantino va permetre que es construïra allí una monumental basílica cristiana i un batisteri: la basílica de Sant Joan de Letrán era l'única de les tres grans basíliques constantinianas situada dins de les muralles de la ciutat. L'edifici originari no estava llunt del palau imperial fet edificar per Aurelio (parts del com es poden identificar encara en l'iglésia de la Santa Creu de Jerusalem).
En esta zona (entre la Via dell'Amba Aradam i les muralles aurelianas) es trobava també la vila de Fausta, segona esposa de Constantino i germana de Majencio. En 313 Fausta va concedir la Domus Faustae al bisbe de Roma, Melquíades, per a que celebrara allí un concilie episcopal, convocat en l'objectiu de lluitar contra el donatismo. Durant el concilie el donatismo va ser condenat com herejía.[2]
Fins al dia de hui, l'investigació no ha conseguit descobrir l'any en el que es va traslladar a Letrán la residència del bisbe de Roma. L'única data certa és la relativa a la consagració oficial del palau i la basílica, que es va produir en 324 per obra del papa Selvada I, que va declarar a abdós Domus Dei (casa de Deu). Com a conseqüència de la seua condició d'iglésia mare de totes les iglésies, sobre la frontera de l'edifici estan inscrites les paraules: Sacrosancta Lateranensis ecclesia omnium urbis et orbis ecclesiarum mater et caput («Santíssima iglésia de Letrán, mare i cap de totes les iglésies en l'Urbs i el Món»).
Edat Mija i principis de l'Edat Moderna
[editar | editar còdic]
El Liber Pontificalis atesta que el papa Zacarías, cap a mediats de el VIII, va construir un triclinium en el Palau de Letrán, decorant-ho en marbre, vidre, metals preciosos, mosaics i fresca;[3] unes décades més tarde León III va construir un atre triclinium, del com el Liber Pontificalis afirma que era d'una «amplitut impressionant» i tenia «un ábsibe decorat en mosaics i atres dèu àbsits a la dreta i a l'esquerra, pintats en vàries representacions dels apòstols». La font afig per últim que el papa León III va fer colocar en el triclinio varis accubita (sofans sobre els quals s'estenia per a menjar) i instalar una gran font «de pórfido roig en forma de closca» en el centre d'esta sala, pavimentada en marbres preciosos.[4] La mateixa font menciona atres remodelacions produïdes en el curs de l'Alta Edat Mija.
Ya danyats en el V per atacs i invasions, en 896 els edificis de Letrán varen ser danyats encara més per un terremot, i posteriorment reparats. En 897 va tindre lloc ací el cridat Concilie Cadavérico, durant el qual el papa Esteban VI va fer jujar el cadàver del seu predecessor Formoso, que va ser condenat i llançat al Tíber.
El palau i la basílica varen ser dedicats atres dos voltes. El papa Sergio III els va dedicar a sant Juan Bautista en el X en honor al nou batisteri. En el XII el papa Lucio II va dedicar el Palau de Letrán i la basílica també a sant Juan Evangeliste. L'iglésia es va convertir en el santuari més important dedicat a abdós sants, rarament venerats conjuntament.[5] A continuació es va crear en el palau un monasteri benedictino per a servir a la basílica.
En el X el papa Sergio III va restaurar el palau despuix d'un desastrós incendi; posteriorment va ser embellit pel papa Inocencio III. En esta época el palau es caracterisava per una gran magnificencia, i inclús Dante va escriure que era superior a tots els èxits humans. En eixa época el centre de la plaça que hi ha davant de l'actual palau, a on actualment es troba l'obelisc, estava ocupat pel palau i la torreta dels Annibaldeschi. Entre este palau i la basílica de Sant Joan de Letrán estava l'estàtua ecuestre de Marco Aurelio (que llavors es creïa de Constantino), que està actualment en la Tossal Capitolina. Tota la frontera del palau estava ocupada pel Aula Concilii, un magnífic passadiç en onze àbsits, en el que es varen celebrar els varis concilios de Letrán convocats durant l'Edat Mija. Les habitacions privades dels papes estaven situades entre el triclinium i les muralles de la ciutat.
Entre el clero del Vaticà i el de Letrán es va desenrollar un conflicte: abdós afirmaven posseir les mateixes relíquies i asseguraven que tenien des de l'antiguetat la prioritat sobre l'atre. El clero del Vaticà no va dubtar en cridar al clero de Letrán en l'epítet de giudei infedeli («judeus infels»). No obstant, el lloc principal de devoció era sempre el Vaticà, per la presència de la tomba de sant Pedro; Letrán, com a conseqüència, va adquirir un increible número de relíquies de l'Antic i del Nou Testament com l'Arca de l'Aliança, les taules de la llei, la sanc de Crist i un altar de sant Pedro.
Tots els papes a partir de Melquíades varen ocupar el palau i ho varen usar com a residència, pero en 1309 el papa francés Clemente V va decidir traslladar la sèu oficial del papat a Aviñón, una propietat que constituïa un enclavament en l'interior de França. Mentres els papes desijaven presentar-se principalment com a bisbes de Roma, el complex de Letrán, construït sobre un terreny imperial, els servia com a punt de control de la ciutat, i també, en menor mida, com a sèu per a la seua consagració i coronació. No obstant, en l'universalisació del papat, varen escomençar a donar major importància al Vaticà, encara que la rivalitat entre els dos llocs no es va resoldre fins al jubileu de 1300, gradualment a favor del Vaticà.
Entre les conseqüències del papat de Aviñón va estar la pèrdua d'importància del palau i de la basílica, que varen escomençar a decaure. Dos incendis devastadors, en 1307 i 1361, varen causar danys irreparables i encara que Aviñón va enviar grans sumes al bisbe per a la seua reconstrucció, el palau mai va tornar a alcançar el seu esplendor previ. Quan els papes varen tornar a Roma, el palau i la basílica es varen considerar inadequats a causa de les pèssimes condicions en les que es trobaven. Com a conseqüència, el papa va establir la seua residència en primer lloc en la basílica de Santa María en Trastevere, i posteriorment en la basílica de Santa María la Major. Finalment es va construir un nou palau a l'atre costat del Tíber i els papes varen fixar la seua residència en el Vaticà en 1377. Açò es va considerar necessari no solament per les males condicions estructurals del Palau de Letrán, sino també pel desig dels papes d'emfatisar més clarament la seua pretensió universal en la rodalia a la tomba de sant Pedro.
En la plaça que hi ha davant del palau es trobava en l'Edat Mija l'estàtua ecuestre de Marco Aurelio, encara que llavors es creïa que era un monument de Constantino o Teodorico. El cridat caballus Constantini era al mateix temps un monument del poder i també el lloc de les eixecucions. L'estàtua era solament una del ric patrimoni, del com forma part també la lloba capitolina, que els seus originals es troben actualment en els Museus Capitolinos. L'estàtua de Marco Aurelio va ser traslladada per órdens de Paulo III a la Piazza del Campidoglio.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]Més vesprada Sixto V va fer destruir lo que s'havia conservat de l'antic Palau de Letrán i va fer construir en el seu lloc l'edifici actual, molt més menut, proyectat per Domenico Fontana, que es va inspirar en l'arquitectura del Palau Farnesio. Des de 1586 el Palau de Letrán, reconstruït, va ser usat de nou com a residència estiuenca papal. Fins a el XIX els papes eren coronats en la basílica de Letrán.
En l'actualitat
[editar | editar còdic]
._Giovanni_in_Laterano.jpg){kind=link}
La plaça que hi ha davant del palau alberga un obelisc de granit roig de més de trenta metros d'altura, potser el més gran que existix. El obselisco va ser realisat en l'época dels faraons Tutmosis III i Tutmosis IV (XV) i prové del temple d'Amón situat en Tebas (Karnak), Egipte. Va ser dut a Roma per l'emperador Constancio II en 357 i colocat en la spina del Circ Màxim, a on ya es trobava l'obelisc Flaminio. Va ser trobat trencat en tres peces en 1587, junt en l'obelisc Flaminio, i va ser erigit en 1588 per l'arquitecte Domenico Fontana en la Piazza Sant Giovanni per voluntat del papa Sixto V.
Un àbsit decorat en mosaics i obert a l'aire lliure, situat junt a Sant Salvatore della Scala Santa, conserva encara el recort d'una de les sales més grans de l'antic palau, el triclinium del papa León III, que era la sala en la que se celebraven els convits d'estat. L'estructura actual no és antiga, pero és possible que s'hagen conservat algunes parts dels mosaics originals: en el centre Crist confia als apòstolés la seua missió, a l'esquerra entrega les claus a sant Selvat i el confalón de l'Iglésia a Constantino, mentres que a la dreta sant Pedro dona l'estola a León III i les insígnies a Carlomagno.
En 1929 els pactes de Letrán, firmats en la sala dels papes del mateix palau, varen assegurar la sobirania a la Ciutat del Vaticà i, entre atres coses, la condició extraterritorial a Letrán, a vàries basíliques i a Castel Gandolfo que, com a pertinences de la Santa Sèu, estan someses a la seua jurisdicció. En la citada zona de Letrán —en un règim especial— es troba també la Pontifícia Universitat Lateranense (PUL).
El 28 de juliol de 1993 l'entrada lateral, les logias que hi ha per damunt d'ella i part de la frontera del palau varen ser danyades greument per un atentat en coche bomba.[6] Encara que es va danyar l'estàtica de la frontera, els danys es varen poder reparar ràpidament.
El Palau de Letrán, en la versió de l'época del papa Sixto V, és normalment visitable (en horaris fixos) en molts matins de la semana. Es poden admirar aixina numerosos salons decorats en fresca, en general dels últims anys de el XVI, i molts tapissos, a sovint de la manufactura de Gobelins. Els apartaments són la residència oficial del pontífex, que ostenta el títul històric de bisbe de Roma. Despuix d'algunes modificacions aportades durant el pontificat de Pablo VI, algunes sales estan reservades al Museu Històric Vaticà, que també té atres exposicions en l'interior dels Museus Vaticans.El títul de Comte del Palau Sagrat de Letrán va ser otorgat colectivament als capítuls espanyols de l'Orde del Sant Sepulcro per la Santa Sèu, els seus membres gogen del dret a utilisar el títul de Comte abans dels seus noms.
Els atres edificis
[editar | editar còdic]- Basílica de Sant Joan de Letrán
- Obelisc de Letrán
- Sant Salvatore della Scala Santa
- Batisteri de Letrán
- Basílica dels Quatre Sants Coronats
Concilios de Letrán
[editar | editar còdic]De les moltes reunions realisades en Letrán en el curs de l'Edat Mija, cinc han segut considerats concilios ecuménicos per l'Iglésia catòlica:
- Primer Concilie de Letrán (1123)
- Segon Concilie de Letrán (1139)
- Tercer Concilie de Letrán (1179)
- Quart Concilie de Letrán (1215)
- Quint Concilie de Letrán (1512-1517)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Complesso Lateranense» (en it). Roma per il Giubileo. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2018. Consultat el 7 de decembre de 2018.
- ↑ No obstant, no és cert que esta vivenda privada formara part posteriorment del futur palau pontifici.
- ↑ Liber Pontificalis 93, XVIII.
- ↑ Liber Pontificalis 98, XXXIX.
- ↑ Una excepció la constituïx la Capella Peruzzi, en la Basílica de la Santa Creu de Florencia.
- ↑ Este atentat va ser considerat una advertència al papa, que poc abans, en Sicília, havia parlat durament contra la màfia; per a una explicació diferent, vore Rita Vaig donar Giovacchino, Stragi: Quello che Stato i màfia senar possono confessare - 2015 – LIT EDIZIONI.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1892) Li Liber Pontificalis. Texte, introduction et commentaire (en fr).
- Diego, Angeli (1903). Li chiese digues Roma (en it).
- Benedetto, Blasi (1923). Stradario Romà (en it).
- (1996) Sancta Sanctorum (en it).
- (1989) La Scala Santa (en it).
- Pietrangeli, Carlo (1992). Il palazzo apostolico Lateranense (en it).
- Ravaglioli, Armant (1980). Vedere i capire Roma (en it).
- (1911) Li palais de Latran (en fr), Étude historique et archaéologique.
- Rohault de Fleury, G. (1877). Li Latran au moyen-age (en fr).
- Kessler, Herbert (2000). Rome 1300. On the path of the pilgrim (en en).
- (1873) Pilger-Führer oder Wegweiser nach Rom und durch die Heiligthümer der heiligen Stadt (en de).
- (1967-74) Handbuch der Kirchen Roms (en de).
- Burkert, Bettina (1989). Der Lateran Sixtus V. und sein Architekt Domenico Fontana (en de).
- Fischer, Heinz-Joachim (2001). Rom. Zweieinhalb Jahrtausende Geschichte, Kunst und Kultur der Ewigen Stadt (en de), DuMont Buchverlag.
- Grisar, Hartmann (1908). Die römische Kapelle Sancta Sanctorum und ihr Schatz. Meine Entdeckungen und Studien in der Palastkapelle der mittelalterlichen Päpste (en de).
- (1994) Kunstführer Rom (en de), Philipp Reclam GmbH.
- Ernesto, Buonaiuti (2003). Storia del Cristianesimo, 2.ª edició (en it).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau de Letrán.- «Roma Segreta: Piazza San Giovanni» (en it). Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2012. Consultat el 14 de decembre de 2018.
- «Palazzo del Laterano i museu storico del Vaticà» (en it). Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2013. Consultat el 14 de decembre de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Letrán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.