Metro de Roma
El Metro de Roma (en italià: Metropolitana digues Roma) és un sistema de transport ràpit que opera en Roma, Itàlia. Va començar a funcionar en 1955, per lo que és el més antic del país.
El metro consta de tres llínees: A (taronja), B (blava) i C (verda), que recorren un trayecte de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i donen servici a 74 estacions.[1][2] Té un número de viagers diaris d'aproximadament 820.000 passagers, i un tràfic anual d'aproximadament 320 millons de passagers.[3]
Ademés del metro, el centre de Roma i la seua àrea urbana estan servits per 8 llínees FL (672 km (417,5 el meu) en 131 estacions) que rodegen Roma i la regió del Lazio,[4] 6 llínees de tramvia (36 km (22 el meu) ) en 192 estacions),[5] 3 llínees urbanes de rodalies (135 km (83. 8 el meu) en 57 estacions), aixina com el Leonardo Express que conecta Roma Termini, l'estació central de la ciutat de Roma, en l'Aeroport Leonardo dona Vinci de Fiumicino,[6] i el Civitavecchia Express que conecta la ciutat en el principal port de Roma, el Port de Civitavecchia.[6] Actualment s'estan construint ampliacions de la ret en la llínea C (Venezia). Existixen atres proyectes per a la Llínea A, la Llínea B, Roma-Giardinetti i el sistema ferroviari de rodalies.[7] Tot el sistema de transport de Roma utilisa el sistema tarifari integrat Metrebus (acrònim compost per les paraules «Metro», «Tren» i «Autobús»), que pot utilisar-se dins dels llímits de l'Ajuntament de Roma i dins dels llímits de la tarifa urbana.[8]
La Llínea B va ser la primera llínea de metro inaugurada en el sistema i el primer metro oficial en Itàlia, pero els noms 'A' i 'B' no es varen afegir fins que la segona llínea va obrir, 25 anys despuix de la primera. Inaugurada en l'Itàlia de posguerra en 1955 durant la reconstrucció i a la vora del milacre econòmic italià, va ser dissenyada i construïda per a l'exposició universal de 1942 (Esposizione Universale Roma, que ara és l'actual centre de negocis de Roma) desijada pel règim fasciste Itàlia fasciste, que mai va tindre lloc per l'esclat de la Segona Guerra Mundial.[9]
Història
[editar | editar còdic]El primer metro de Roma va ser proyectat i iniciat en els anys 1930 durant el govern fasciste, en l'objectiu d'oferir una conexió ràpida de l'estació de Termini, situada en el centre de la ciutat, en el nou districte denominat I42, a on devia haver-se celebrat l'Exposició Universal de 1942.[9] No obstant, este acontenyiment no va tindre lloc finalment per l'ingrés d'Itàlia en l'II guerra mundial en 1940. En el moment de l'interrupció dels treballs ya s'havien realisat alguns túnels (en el tram de Termini a Piramide) que es varen utilisar com a refugi antiaèreu.[10]
Les tasques de construcció es varen recomençar en 1948, al mateix temps que l'alvanç dels treballs en la zona a on anava a celebrar-se l'exposició, que va canviar parcialment la seua fisonomia, finalitat (convertint-se en un barri administratiu) i nom (EUR). La llínea es va inaugurar el 10 de febrer de 1955.[10]
Durant molt temps es va tractar de construir en Roma una ret metropolitana segons els models de Londres i París, pero per numerosos motius (burocràcia, discussions sobre traçats, contínues revisions de plans reguladors...) el seu desenroll es retardó notablement.[10]
Va ser en 1959 quan es va aprovar la construcció d'una segona llínea de metro, des de la zona d'Osteria del Curato (més coneguda com Anagnina) per a acabar en el barri de Prati, creuant el centre de Roma i tenint correspondència en la llínea preexistente en l'Estació de Termini.[10]
Els treballs es varen iniciar en 1964 en la zona de la Tuscolana, i es varen complicar per una série de retardos i imprevists, deguts principalment a una escassa organisació. Inicialment s'havia previst una tècnica d'excavació a cel obert, lo que va provocar grans problemes de tràfic en la zona del surest de Roma. Les tasques es varen interrompre i es varen recomençar 5 anys més vesprada per mig de l'us d'una tuneladora. Este método, encara que va resoldre parcialment el problema de tràfic, va provocar numerosos danys en edificis per les fortes vibracions ocasionades durant l'excavació.[11]
Els descobriments arqueològics varen ser molt freqüents durant els treballs, particularment en la zona de la plaça de la República, per lo que es va fer necessari proyectar una desviació.[11] Federico Fellini, en la seua película Roma, va donar mostra del treball de la tuneladora i dels "incidents arqueològics".
La llínea va entrar en servici en 1980, d'Anagnina a Ottaviano i va prendre el nom de "Llínea A", mentres que la llínea Termini-Laurentina es va denominar "Llínea B".[12]
A començ dels anys 1990 va entrar en servici la prolongació de la llínea B, de Termini a Rebibbia. Simultàneament, el tram preexistente de la llínea es va modernisar radicalment. Es desdobló la via des de l'estació "Eur Fermi" a la de Laurentina i es va inaugurar la nova estació de "Marconi" (canviant-se conseqüentment el nom de la parada "Eur Marconi" per "Eur Palasport"). Entre 1999 i 2000 va entrar en servici una prolongació de la llínea A d'Ottaviano a Battistini.[10]
Llínees urbanes
[editar | editar còdic]Esquema de la ret
[editar | editar còdic]Llínea A
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llínea A d'el Metro de Roma.
La llínea A, inaugurada en febrer de 1980 per l'alcalde del moment Luigi Petroselli, creua la ciutat oblicuamente de noroest a surest. Conta en 27 estacions i les seues capçaleres són Battistini (en Boccea) i Anagnina (en Osteria del Curato). Es representa en color taronja.
Les seues estacions són: Battistini, Cornelia, Balde degli Ubaldi, Valle Aurelia, Cipro, Ottaviano - Sant Pietro - Musei Vaticani, Lepanto, Flaminio - Piazza del Popolo, Spagna, Barberini - Fontana vaig donar Trevi, Repubblica - Teatre dell’Opera, Termini, Vittorio Emanuele, Manzoni - Museu della Liberazione, Sant Giovanni, Re vaig donar Roma, Posa't Lungo, Furio Camillo, Colli Albani - Parco Appia Antica, Arc vaig donar Travertino, Porta Furba/Quadraro, Numidio Quadrato, Lucio Sestio, Giulio Agricola, Subaugusta, Cinecittà i Anagnina.
Llínea B
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llínea B del Metro de Roma.
La llínea B creua la ciutat de noreste a sur, contant com a capçaleres en les estacions de Rebibbia (prop del recint penitenciari de mateix nom) i Laurentina (situada a l'est del districte d'EUR). Conta en un total de 22 estacions. Es representa en color blau.
Les seues estacions són: Rebibbia, Posa't Mammolo, Santa Maria del Soccorso, Pietralata, Monti Tiburtini, Quintiliani, Tiburtina, Bologna, Policlinico, Castre Pretori, Termini, Cavour, Colosseo, Circ Massimo, Piramide, Garbatella, Basílica Sant Paolo, Marconi, EUR Magliana, EUR Palasport, EUR Fermi i Laurentina.
Llínea B1
[editar | editar còdic]En 2012 es va inaugurar la llínea B1, un forcall de la llínea B, fins a l'estació Conca d'Ore; en 2015 es va inaugurar l'atra estació Jonio. La mitat dels trens procedents de Laurentina que apleguen a l'estació de Bologna, continuen des d'ací per la llínea B1 fins a Jonio, mentres que el restant de trens continuen pel més antic traçat, que finalisa en Rebibbia.
Despuix de Bologna, les parades són: Sant'Agnese/Annibaliano, Líbia, Conca d'Ore i Jonio.
Llínea C
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llínea C del Metro de Roma.
En novembre de 2014 es va inaugurar el primer tram de la llínea C. El final se situa en Pantà, dins del municipi de Mont Compatri; el traçat actual es termina en Colosseo, situant-se tot en els districtes perifèrics de l'est de la ciutat.
Les parades són: Colosseo/Fori Imperiali, Porta Metronia, Sant Giovanni, Lodi, Pigneto, Malatesta, Teano, Gardenie, Mirti, Parco vaig donar Centocelle, Alessandrino, Torre Spaccata, Torre Maura, Giardinetti, Torrenova, Torre Angela, Torre Gaia, Grotte Celoni, Due Leoni-Fontana Candida, Borghesiana, Bolognetta, Finocchio, Graniti i Mont Compatri-Pantà.
Els trens utilisen el sistema automàtic sense conductor d'AnsaldoBreda.
Es representa en el color vert.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Portale Trasparenza ATAC S. p. A. Azienda per la mobilità - Società trasparente» (en it). trasparenza. atac. roma. it. Consultat el 2025-02-08.
- ↑ «Rome metro Line C reaches Lodi» (en en-gb). International Railway Journal. Consultat el 2025-02-08.
- ↑ «Pendolaria 2019. La situazione i gli scenari del transporte ferroviari in Itàlia». Consultat el 08/02/2025.
- ↑ «Mapa de trens de Roma».
- ↑ «Trams In Rome: The Extensive Tourist Guide» (en en-us). www. rome. info. Consultat el 2025-02-08.
- ↑ 6,0 6,1 «Leonardo express - Trenitalia». www. trenitalia. com. Consultat el 2025-02-08.
- ↑ «Piano Urbà della Mobilità Sostenibile» (en it).
- ↑ «Tiquets and passes» (en en). Atac. Consultat el 2025-02-08.
- ↑ 9,0 9,1 «The Construction of Metro Stations & Shafts through Ancient Rome – Engineering Rome» (en en-us). Consultat el 2025-02-08.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «[https://vialibre-ffe.com/noticias.asp?not=9195 Inaugurada la l�nea B1 del metro de Roma en material de CAF]». vialibre-ffe. com. Consultat el 2025-02-08.
- ↑ 11,0 11,1 «Roma convertix la nova llínea de metro en un viage per l'història de la ciutat» (en és-és). Canal Patrimoni. Consultat el 2025-02-08.
- ↑ «octubre 27, 2012» (en és). treneando. Consultat el 2025-02-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metro de Roma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.