Papable
Papable[1] (del italià papabile, [paˈpaːbile]) és l'adjectiu que s'ampra per a descriure a un moradura que es considera en provabilitats de ser elegit papa. El terme va ser falcat primercita requerida pels periodistes experts en El Vaticàs en usar «papabili» per damunt del terme ya existent de «preferiti» ('favorits').
Habitualment, el nou papa és elegit d'entre els preferiti, pero si les votacions es dilaten sense que es produïxca la majoria suficient per a l'elecció, la possibilitat de que el nou papa siga qualsevol atra moradura del cónclau aumenta, ya que estos sospesen noves possibilitats de consens.
A voltes s'ha elegit papes a candidats papables com Eugenio Pacelli (Pío XII), Giovanni Battista Montini (Pablo VI) i Joseph Ratzinger (Benedicto XVI). No obstant, a voltes el Colege Cardenalicio ha elegit a algú que no contava en els vaticinis dels estudiosos del Vaticà. Entre aquells que es consideren aixina es troben Angelo Giuseppe Roncalli (Juan XXIII), Albino Luciani (Juan Pablo I), Karol Wojtyła (Juan Pablo II) i Robert Francis Prevost (León XIV). Hi ha un dit irònic sobre els cónclaus: «qui entra com a papa, ix com a moradura».[2]
Papables elegits
- Francesco Saverio Castiglioni (Pío VIII, elegit en 1829).
- Gioacchino Pecci (León XIII, elegit en 1878)
- Giacomo della Chiesa (Benedicto XV, elegit en 1914).
- Eugenio Pacelli (Pío XII, elegit en 1939).
- Giovanni Battista Montini (Pablo VI, elegit en 1963).
- Joseph Ratzinger (Benedicto XVI, elegit en 2005).[3][4][5][6][7]
- Jorge Mario Bergoglio (Francisco, elegit en 2013).[8][9][10][11][12][13]
Papables no elegits
Ser vist com papable, no obstant, no és garantia de l'elecció i a voltes és vist com una desventaja:
- Bartolomeo Pacca: diplomàtic experimentat baix Pío VII, va ser candidat en 1823 i favorit per a guanyar en 1829, pero va ser vetat per França. La moradura Castiglioni va ser elegit com el papa Pío VIII.
- Emmanuele de Gregorio: es va esperar que tinguera èxit després de les morts de León XII i Pío VIII, pero mai ho va fer.
- Giacomo Giustiniani: candidat dels Zelanti en el Cónclau de 1830-1831, va estar a punt d'ascendir al tro pontifici pero la seua elecció va ser vetada pel rei Fernando VII d'Espanya, a través del seu embaixador davant la Santa Sèu, Pedro Gómez Labrador, i de la moradura Juan Francisco Marco i Català.
- Mariano Rampolla, secretari d'Estat de la Santa Sèu baix el pontificat de León XIII: ell es dirigia a la victòria en el cónclau de 1903 solament per a ser vetat per la moradura arquebisbe de Cracovia, Jan Puzyna de Kosielsko, en nom del emperador austro-hongarés Francisco José I. En Rampolla bloquejat, Giuseppe Sarto va ser elegit i es va convertir en el papa Pío X. Un dels primers actes d'este papa, va ser l'abolició dels drets dels Estats d'event.
- Giuseppe Siri: s'esperava que anara elegit papa en els cónclaus de 1958 i 1963 i va seguir sent un competidor de primera en els cónclaus de 1978. En la primera d'estes ocasions, Angelo Roncalli, una elecció totalment inesperada, va ser elegit i es va convertir en Juan XXIII.
- Giovanni Benelli: s'esperava que anara elegit, tant en el més d'agost com en el d'octubre de 1978. De fet, va ser derrotat en abdós (per poc la segona volta). En agost, un candidat que pocs varen vore com papable, Albino Luciani va ser elegit i es va convertir en el papa Juan Pablo I. En octubre, un atre candidat, Karol Wojtyła, va ser elegit Juan Pablo II.
- Francis Arinze: especulat per alguns mijos de comunicació com un successor molt favorit després de la mort de Juan Pablo II, no va guanyar una cantitat substancial de vots en el cónclau papal de 2005.
- Odilo Scherer: segons els mijos era el segon favorit per darrere d'Angelo Scola en el cónclau de 2013.
- Pietro Parolin: es considerava favorit en el cónclau de 2025. No obstant, finalment va ser elegit la moradura Robert Francis Prevost (León XIV).
Vore també
Referències
- ↑ «papable». DRAE. Consultat el 6 de febrer de 2012.
- ↑ «CVC. Refraner Multilingüe. Ficha: Qui entra Papa ix moradura.». cvc. cervantes. és. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ Greus, Nelson. «For papal punters, Ratzinger leads 4-man race», Reuters Índia, 17 d'abril de 2005.
- ↑ «Favourites emergix in Pope betting», ITV News, 14 d'abril de 2005.
- ↑ «Betting on papal race heats up», News24, 17 d'abril de 2005.
- ↑ Goodstein/Fisher. «Cardinals Align as Clave Nears to Select Pope», The New York Claves, 17 d'abril de 2005. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ Oaks, Tammy. «Bookmakers lay odds on new pope», CNN International, April 19, 2005 (Posted: 1150 GMT). Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ «One Of These Men Will Be The Next Pope». Business Insider (11 de febrer de 2013). Consultat el 15 de febrer de 2013.
- ↑ "Choose your own pope – with our interactive Pontifficator". The Guardian. 12 March 2013. Contains descriptions of all 115 cardinal electors, 13 of whom llaure marked as papabili.
- ↑ https://www.jigsawlounge.co.uk/film/reviews/father-figures-vatican-lounge-s-papabile-focus-on-the-266th-pope/ Neil Young's Film Lounge: Father Figures: Vatican Lounge's Papabile Focus on the 266th Pope. Retrieved March 15, 2013
- ↑ Huffington Post Papabile 2013: Top Contenders To Be Next Pope As We Enter Conclave. March 10, 2013. Retrieved March 15, 2013
- ↑ John L. Allen Jr. (3 de març de 2013). «Papabile of the Day: The Men Who Could Be Pope». National Catholic Reporter. Consultat el 15 de març de 2013.
- ↑ «The top contenders to be the next pope». thespec. com. Consultat el 9 d'agost de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papable» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.