Diferència entre les revisions de "Estació del Nort (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 48 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|<center>Construcció en [[1915]].</center>]]
+
{{Valéncia}}
−
[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]
+
[[File:Antigua estación del Norte (Valencia).jpg|thumb|right|300px|<center>Estació del Nort en l'any [[1906]].</center>]]
−
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]
+
[[File:Fachada de la estación del Norte (Valencia).jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de l'estació del Nort</center>]]
 +
[[File:Estación del Norte, Valencia, España, 2014-06-30, DD 122.JPG|thumb|right|300px|<center>Frontera de l'estació del Nort, actualment.</center>]]
 +
[[File:Estación del Norte - mariyaprokopyuk.jpg|thumb|right|300px|<center>Interior de l'estació del Nort, actualment.</center>]]
 +
[[File:Interior de la Estación del Norte (Valencia) 11.JPG|thumb|right|300px|<center>Interior de l'estació del Nort, actualment.</center>]]
 +
 
 +
 
 
L''''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]
 
L''''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construïda entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del [[sigle XIX]] per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.
+
Situada en ple centre de la capital, junt a la [[Plaça de bous de Valéncia|Plaça de bous]] i a apenes 200 m. de l'[[Ajuntament de Valéncia|ajuntament]], fon construïda entre els anys [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del [[sigle XIX]] per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.
  
−
L'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme [[valencià]]. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.
+
== Descripció ==
  
−
La seua frontera, en motius vegetals, [[taronges]] i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.
+
L'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en l'estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del [[Modernisme valencià|modernisme valencià]]. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com l'estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.
  
−
Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de [[fusta|fustes]], [[cristal]] i [[marbre]] fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.
+
La seua frontera, en motius vegetals, [[Taronja|taronges]] i [[Flor del taronger|flors de taronger]], s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo d'or de l'escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.
 +
 
 +
Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de [[Josep Mongrell|José Mongrell]]. En el seu vestíbul, una combinació de [[fusta|fustes]], [[cristal]] i [[marbre]] fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.
  
 
Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.
 
Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.
Llínea 28: Llínea 35:
 
=== Plans ===
 
=== Plans ===
 
<gallery>
 
<gallery>
−
Image: Estacion del norte.fachada.Jpg|Frontera.
+
Archiu:Estacion del norte.seccion.jpg|250px|<center>Secció transversal</center>
−
Image: Estacion del norte.seccion.Jpg|Secció transversal.
+
Archiu:Estacion del norte.fachada.jpg|250px|<center>Frontera</center>
−
 
 
 
</gallery>
 
</gallery>
  
 
== Situació ==
 
== Situació ==
−
L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.
+
L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si be té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.
  
 
Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.
 
Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.
  
−
Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.
+
Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade poc a poc a la nova estació de Valéncia-Parc Central com ya passa en el tren de Alta Velocitat en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.
  
 
== Servicis ferroviaris ==
 
== Servicis ferroviaris ==
Llínea 49: Llínea 55:
 
! Via !! Trens i destins
 
! Via !! Trens i destins
 
|-
 
|-
−
| 1 ||  [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] '''MD-L7''' [[Tortosa]]
+
| 1 ||  [[Image:LogoC6valencia.png|25px]] [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] '''MD-L7''' [[Tortosa]]
 
|-
 
|-
 
| 2-3 || '''Llarga distancia'''
 
| 2-3 || '''Llarga distancia'''
 
|-
 
|-
−
| 4-5-6 ||[[Image: Madrid-CercaniasC1.png|24px]] [[Estació de Gandia|Gandia]] / [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]], '''MD-L1''' [[Rodalies Alacant/Múrcia]], '''MD-L3''' [[Albacete]]
+
| 4-5-6 ||[[Image:Madrid-CercaniasC1.png|24px]] [[Estació de Gandia|Gandia]] / [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]], '''MD-L1''' [[Rodalies Alacant/Múrcia]], '''MD-L3''' [[Albacete]]
 
|-
 
|-
−
| 7-8-9 ||  [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]
+
| 7-8-9 ||  [[Image:LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]
 
|-
 
|-
−
| 21-22 ||  [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]]
+
| 21-22 ||  [[Image:LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]]
 
|}
 
|}
  
Llínea 109: Llínea 115:
 
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil
 
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil
 
|- align=center
 
|- align=center
−
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: Madrid-CercaniasC1.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Sueca|Sueca]]<ref>Sueca és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)|llínea C-1]].</ref> || [[Estació de Gandia|Gandia]], [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Civia]]
+
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image:Madrid-CercaniasC1.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Sueca|Sueca]]<ref>Sueca és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)|llínea C-1]].</ref> || [[Estació de Gandia|Gandia]], [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Civia]]
 
|- align=center
 
|- align=center
−
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Benifayó-Almussafes|Benifayó-Almussafes]]<ref>Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)|llínea C-2]].</ref> || [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]], [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]], [[Estació de Moixent|Moixent]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]
+
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image:LogoC2valencia.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Benifayó-Almussafes|Benifayó-Almussafes]]<ref>Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)|llínea C-2]].</ref> || [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]], [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]], [[Estació de Moixent|Moixent]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]
 
|- align=center
 
|- align=center
−
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] || [[Estació de Caudiel|Caudiel]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]
+
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image:LogoC5valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] || [[Estació de Caudiel|Caudiel]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]
 
|- align=center
 
|- align=center
−
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Font de Sant Lluís|Valéncia-Font de Sant Lluís]], [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]]<ref>Cabanyal és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)|llínea C-6]].</ref> || [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || [[Serie 447 de Renfe|447]]
+
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image:LogoC6valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Font de Sant Lluís|Valéncia-Font de Sant Lluís]], [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]]<ref>Cabanyal és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)|llínea C-6]].</ref> || [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || [[Serie 447 de Renfe|447]]
 
|}
 
|}
  
Llínea 184: Llínea 190:
 
* [[Renfe Operadora]]
 
* [[Renfe Operadora]]
 
* [[Valéncia]], [[Província de Valéncia]], {{flagicon|Valencia}}, {{flagicon|Spain}}
 
* [[Valéncia]], [[Província de Valéncia]], {{flagicon|Valencia}}, {{flagicon|Spain}}
 +
   
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 +
* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/bics Estación del Norte. Dirección General de Patrimonio Cultura. Generalitat Valenciana]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Aguilar Civera, Inmaculada (1998). «150 años del ferrocarril. El patrimonio ferroviario». En: José Manuel Iglesias Gil (ed.). Cursos sobre el patrimonio histórico 3. Actas de los IX Cursos Monográficos sobre el Patrimonio Histórico (Reinosa, julio-agosto 1998) (Santander: Universidad de Cantabria): 259-280
 +
* Aragó, Lucila; Azkárraga, José M.ª; Salazar, Juan (2010). Guía Urbana. Valencia 1931-1939: La ciudad en la II República. Publicaciones de la Universidad de Valencia
 +
* Gonzalo, E. (Marzo de 1980). «El ferrocarril de Valencia y Aragón». Vía Libre (Fundación de los Ferrocarriles Españoles) (223): 8-10. ISSN 1134-1416
 +
* Martínez Roda, Federico (1998). Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fund. universitaria San Pablo
 +
* Torreño Calatayud, Mariano (2005). Arquitectura y urbanismo en Valencia. Valéncia: Carena Editors
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.miestacion.es/estacion/1260/Valencia_-_Estacio_del_Nord.html Ficha en miestacion.es]
+
{{Commonscat|Estació del Nord de València}}
−
*[http://www.adif.es/estaciones/index.html Informació sobre l'estació en adif.es]
 
−
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/index.html Informació sobre horaris, mapa i tarifes de Rodalies Valéncia]
 
−
*[http://www.renfe.es Pàgina Oficial de Renfe Operadora]
 
  
−
== Referències ==
+
* [http://www.miestacion.es/estacion/1260/Valencia_-_Estacio_del_Nord.html Ficha en miestacion.es]
−
{{listaref}}
+
* [http://www.adif.es/estaciones/index.html Informació sobre l'estació en adif.es]
−
{{Traduït de|es|Estación_del_Norte_(Valencia)}}
+
* [http://www.renfe.es/cercanias/valencia/index.html Informació sobre horaris, mapa i tarifes de Rodalies Valéncia]
 +
* [http://www.renfe.es Pàgina Oficial de Renfe Operadora]
  
 
{{Monuments de Valéncia}}
 
{{Monuments de Valéncia}}

Última revisió del 11:40 6 oct 2024

Escut Valencia Ciutat.png
Places
Museus
Monuments
Plages
Carrers
Passejos
Avingudes
Ponts
Parcs i jardins
Districtes
Estació del Nort en l'any 1906.
Frontera de l'estació del Nort
Frontera de l'estació del Nort, actualment.
Interior de l'estació del Nort, actualment.
Interior de l'estació del Nort, actualment.


L'Estació del Nort o Valéncia-Nort és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de Valéncia

Història[editar | editar còdic]

Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m. de l'ajuntament, fon construïda entre els anys 1906 i 1917 aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del sigle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

Descripció[editar | editar còdic]

L'obra, dissenyada per l'arquitecte Demetrio Ribes s'emmarca en l'estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la Sezession, caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme valencià. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com l'estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo d'or de l'escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

L'edifici[editar | editar còdic]

L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la Llonja de Valéncia, en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.

Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en Otto Wagner, que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el racionalisme.

Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

Plans[editar | editar còdic]

  • Secció transversal
  • Frontera

Situació[editar | editar còdic]

L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si be té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.

Està ben comunicada en la ret de MetroValéncia, en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade poc a poc a la nova estació de Valéncia-Parc Central com ya passa en el tren de Alta Velocitat en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

Servicis ferroviaris[editar | editar còdic]

Distribució de les vies[editar | editar còdic]

Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea La Encina-Valéncia (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea Valéncia-Tarragona (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries Valéncia-Conca-Madrit i Valéncia-Chirivella-l'Alter, pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'AVE a la ciutat.

L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.

Via Trens i destins
1 LogoC6valencia.png Castelló de la Plana MD-L7 Tortosa
2-3 Llarga distancia
4-5-6 Madrid-CercaniasC1.png Gandia / Plaja i Grau de Gandia, MD-L1 Rodalies Alacant/Múrcia, MD-L3 Albacete
7-8-9 LogoC2valencia.png Xàtiva / L'Alcúdia de Crespins / Moixent, MD-L4 Alcoy
21-22 LogoC5valencia.png Caudiel, MD-L6 Terol / Saragossa-Delicias

Llarga Distancia[editar | editar còdic]

tipo de tren << destí destí >> observacions
Alaris terminal Madrit Chamartín
Castelló de la Plana Madrit Chamartín 1 tren diari en cada sentit
Gandia Madrit Chamartín 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit
Oropesa Madrit Chamartín circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
terminal Barcelona Sants 1 tren diari en cada sentit
Alacant-Terminal Barcelona Sants 1 tren diari en cada sentit
Euromed Alacant-Terminal Barcelona Sants
Arco , García Lorca, (4 rames) Sevilla-Santa Justa, Badajoz, Màlaga-Maria Zambrano, Almeria, Granada Barcelona Sants les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana
Talgo , Mare Nostrum Cartagena Montpellier
Talgo Llorca-Sutullena Barcelona Sants
Múrcia del Carmen Barcelona Sants
Trenhotel , Gibralfaro Màlaga-María Zambrano, Granada Barcelona Sants

Mija Distancia Renfe[editar | editar còdic]

Llínea Destí Material Mòvil
L-1 Alacant-Terminal, Múrcia del Carmen, Cartagena 592 / 440R
L-3 Albacete, Alcázar de San Juan, Ciutat Real 440R / 470
L-4 Alcoy 592
L-6 Terol, Saragossa-Delicias, Osca 592 / 594 (TRD)
L-7 L'Aldea-Amposta-Tortosa, Barcelona-Estació de França 440R / 470 / 447[1]

Rodalies Valéncia[editar | editar còdic]

Llínees de Rodalies Valéncia que presten servici en l'estació
orige/destí < estació llínea estació > orige/destí material mòvil
terminal Madrid-CercaniasC1.png Alfafar-Benetússer, Sueca[2] Gandia, Plaja i Grau de Gandia 447 / Civia
terminal LogoC2valencia.png Alfafar-Benetússer, Benifayó-Almussafes[3] Xàtiva, L'Alcúdia de Crespins, Moixent 447 / 440R
terminal LogoC5valencia.png Valéncia-Cabanyal Caudiel 592
terminal LogoC6valencia.png Valéncia-Font de Sant Lluís, Valéncia-Cabanyal[4] Castelló de la Plana 447

Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants[editar | editar còdic]

MetroValencia[editar | editar còdic]

Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.

Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Xàtiva
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Rafelbunyol Colón Llínea 3 Àngel Guimerà Aeroport
Marítim-Serrería Llínea 5
Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Bailén
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Marítim-Serrería Colón Llínea 5 Jesús Torrent Avinguda
Llínees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Plaça Espanya
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Llíria Àngel Guimerà Llínea 1 Jesús Torrent Avinguda
Bétera Vilanova de Castelló

Autobusos EMT[editar | editar còdic]

Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.

  • 5 Circular interior.
  • 6 Torrefiel – Malilla.
  • 7 Mislata – Fonteta de Sant Lluís.
  • 8 Estació d'Autobusos – Malilla.
  • 10 Benimaclet - Sant Marcelí.
  • 14 Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.
  • 17 Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.
  • 15 Pinedo - Marqués de Sotelo.
  • 19 La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.
  • 32 Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.
  • 35 Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.
  • 40 Universitats - Estació del Nort.
  • 63 Noves Facultats – Xàtiva.
  • N1 Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.
  • N7 Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.

Metrobús (FGV) i atres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Les unitats de la Serie 447 de Renfe en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats Valéncia-Oropesa que circulen en periodo estival
  2. ↑ Sueca és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-1.
  3. ↑ Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-2.
  4. ↑ Cabanyal és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-6.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Aguilar Civera, Inmaculada (1998). «150 años del ferrocarril. El patrimonio ferroviario». En: José Manuel Iglesias Gil (ed.). Cursos sobre el patrimonio histórico 3. Actas de los IX Cursos Monográficos sobre el Patrimonio Histórico (Reinosa, julio-agosto 1998) (Santander: Universidad de Cantabria): 259-280
  • Aragó, Lucila; Azkárraga, José M.ª; Salazar, Juan (2010). Guía Urbana. Valencia 1931-1939: La ciudad en la II República. Publicaciones de la Universidad de Valencia
  • Gonzalo, E. (Marzo de 1980). «El ferrocarril de Valencia y Aragón». Vía Libre (Fundación de los Ferrocarriles Españoles) (223): 8-10. ISSN 1134-1416
  • Martínez Roda, Federico (1998). Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fund. universitaria San Pablo
  • Torreño Calatayud, Mariano (2005). Arquitectura y urbanismo en Valencia. Valéncia: Carena Editors

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estació_del_Nort_(Valéncia)&oldid=356323»