Casa de les Roques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Casa de les Roques
Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia
Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia
Roques en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia
La Tarasca en la plaça de la Mare de Deu de Valéncia

El Museu del Corpus o Casa museu de les roques, s'ubica en l'antiga casa de les roques i un edifici confrontant recentment restaurat per a arreplegar el museu.

Está situat en el carrer Roques nº 3 de Valéncia, en el típic Barri del Carme.

Història

La construcció de la Casa de les Roques data del sigle XV, situant-se entre el 8 de juny de 1435 i el 8 d'abril de 1447, data en que la ciutat dellibera i aprova la construcció d'una casa per a guardar les Roques o carrosses que desfilen en la processó del Corpus, que es realisa en Valéncia al menys des de l'any 1326, i des de l'any 1372 l'organisa el municipi.

Es troba junt en les Torres dels Serrans, entre mur i mur, és dir, entre la muralla més antiga i la moderna de l'any 1356, manada construir per Pere el Cerimoniós, a fi que servira d'alberc als carros i el restant d'útils que acompanyaven a la processó del Corpus.

En una de les últimes restauracions, es va remodelar també un edifici confrontant datat en el sigle XVIII, i en la frontera principal de l'edifici, hui convertit en museu, destaca la gran alçada de la porta, necessària per a l'entrada i eixida de les carrosses.

Contingut

És d'un alt valor artístic i històric component-se de les Roques,[1] les tres simbòliques àguiles, l'arca de l'aliança, els jagants, els nanos, els cavallets, la "Tarasca" de Santa Marta, la "Moma" i els "momos", el Dragó de Sant Jordi (dragó alat), diversos vestits usats pels participant en la processó del Corpus i la "Cuca Fera" que acompanya a Santa Margarita, i és el dragó monstruós duta per hòmens que van amagats baix d’ella i que obri la processó representant la victòria de la religió verdadera sobre l’idolatria pagana o l’heregia.

Les onze Roques són, en orde cronològic:

  • Roca de Plutó (1511), coneguda popularment com la Diablera a causa dels numerosos caps de Dimonis que se situen en la base. Provablement es va construir en l'any 1511, quan es nomenà inicialment de l'infern, posteriorment se li posa el nom de Plutó a causa de la figura principal.
  • Roca de Sant Miquel (1528), es va construir partint d'una Roca inicial nomenada Roca del Juí Final, la qual es construí en l'any 1528 o 1535. La figura principal representa a Sant Miquel en espasa i escut com a custodi del paraís. En la part davantera es troba l'image de Júpiter.
  • Roca de La Fe (1542), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any 1512 o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.
  • Roca de La Puríssima construïda en l'any 1542, originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de Santa Elena i en la posterior Judit, posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'Holofernes.
  • Roca de La Santíssima Trinitat, construïda en l'any 1674, en ella es representen Adan i Eva, al costat de l'arbre del be i del mal, en el moment en que són expulsats del paraís per l'àngel. En la part de dalt de la roca està la Santíssima Trinitat.
  • Roca de La Fama, fon realisada en l'any 1899 per a participar en una cavalcada durant la Fira de juliol. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de Valéncia i la seua gent.
  • Roca del Sant Càliç, de l'any 2001, va desfilar per primera volta durant la processó del Corpus de l'any 2001. Representa el càliç del Sant Sopar en la sagrada forma que es venera en la Seu de Valéncia. En el laterals hi ha 33 socarrats que representen escenes i personages de la processó.

Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del Corpus.

Referències

  1. Les roques són monumentals carros triumfals arrossegats per cavalleries, que versen sobre distints temes bíblics i estan esculpits en fusta

Vore també

Enllaços externs

Casa de les Roques
Museu del Corpus
Museus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Archiu del Regne de Valéncia · Archiu Municipal de Valéncia · Banys de l'Almirant · Casa de les Roques · Casa de Sant Vicent Ferrer · Casa museu Benlliure · Casa museu Blasco Ibáñez · Casa museu Concha Piquer · Casa Museu Semana Santa Marinera · Centre Cultural La Beneficència · Centre d'Art Contemporàneu · Ciutat de les Arts i de les Ciències · Colege de l'Art Major de la Seda · Galeria del Tossal · Institut Valencià d'Art Modern · L'Almodí · L'Almoina · Museu d'Història de la Medicina · Museu d'Informatica · Museu de Belles Arts · Museu de Ciències Naturals · Museu de l'arròs · Museu de la Policia Local de Valéncia · Museu de les Ciències Príncip Felipe · Museu de Prehistòria de Valéncia · Museu del Carme · Museu del Gremi d'Artistes Fallers · Museu del Patriarca · Museu dels Soldadets de Plom · Museu faller · Museu Militar de Valéncia · Museu Municipal del Trenet · Museu Taurí · Museu Valencià d'Etnologia · MuVIM · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau del Marqués de Campo · Palau Marqués de Dosaigües ·
Monuments, palaus i edificis de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari

· Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans