Palau dels Mercader

Vista del pati del Palau dels Mercader, Valéncia

Situat en el carrer de Cavallers nº 26 de Valéncia, el Palau dels Mercader, és un gran palau gòtic que albergà, des de finals del sigle XIV i fins el primer terç del sigle XIX, als marquesos de Mercader.

Història[editar | editar còdic]

Fon construït entre finals del sigle XIII i principis del sigle XIV pels Mercader, una família de juristes catalans que acompanyà al rei Jaume I en la seua campanya de conquista del Regne de Valéncia. Els Mercader, que pels servicis prestats al rei obtingueren títuls nobiliaris, acompanyaren a Jaume I el 9 d'octubre de 1238 quan flanquejà les portes de Valéncia i conquistà la ciutat. Està documentat que el net del senyor Mercader que acompanyà al monarca en la conquista de la ciutat ya fallí en el Palau, per l'any 1328.

L'historia del Palau també deixa atres anècdotes i senyes curioses, com el fet de que pogué ser el lloc a on Lluís de Santangel firmà el préstam de 1.140.000 maravedies a la corona en el que se finançà part del viage de Colon que desembocà en el descobriment d'Amèrica. Aixina mateixa, durant la Guerra Civil, quan el Govern republicà se traslladà a Valéncia, el Palau dels Mercader acollí la seu del Ministeri de Justícia.

L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, "El Parlament", en casa de Berenguer Mercader, a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. L'alcalde general de Valéncia, Berenguer Mercader, reunia ya major en la seua casa una tertúlia lliterària, casi familiar, reflectida en el Parlament en casa de Berenguer Mercader de Joan Roís de Corella.

Escala en el pati del Palau dels Mercader

Descripció[editar | editar còdic]

En els sigles posteriors a la seua construcció, el Palau patí una série de reformes que alteraren el seu aspecte gòtic original, del que se conserven encara alguns arcs apuntats que se poden observar en claritat des del pati. Les successives modificacions, de caràcter renaixentiste foren tant de caràcter funcional com estructural i estètic. Són de gran interés les mostres de treginat que s'han conservat o algunes de les estàncies del Palau, com el saló principal.

Consta de planta baixa en semisoterràneu i entrebaix, principal i pis superior, i a totes elles s'accedix des de l'interior del pati central. Al primer pis o principal podem accedir per una escala d'estructura gòtica que s'eleva des del pati central i des del primer pis s'accedix al superior per una escala interna.

La frontera principal mostra l'aspecte adquirit posteriorment a les intervencions del sigle XVIII; portaló d'accés en escut nobiliari sobre el llindar, finestres enreixades, enormes portes allindades en balcons correguts, i finestres a modo de galeria.

Utilisat durant molts anys com centre educatiu i cultural, (Acadèmia Martí), en l'actualitat és la seu de l'Unió de Cooperatives Agrícoles de Valéncia.