Estació del Nort (Valéncia)
.jpg)
.jpg)
_11.JPG)
L'Estació del Nort o Valéncia-Nort és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de Valéncia
Història[editar | editar còdic]
Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m. de l'ajuntament, fon construïda entre els anys 1906 i 1917 aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del sigle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.
Descripció[editar | editar còdic]
L'obra, dissenyada per l'arquitecte Demetrio Ribes s'emmarca en l'estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la Sezession, caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme valencià. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com l'estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.
La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo d'or de l'escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.
Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.
Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.
L'edifici[editar | editar còdic]
L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.
La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.
Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la Llonja de Valéncia, en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.
Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en Otto Wagner, que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el racionalisme.
Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.
Plans[editar | editar còdic]
Secció transversal 
Frontera
Situació[editar | editar còdic]
L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si be té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.
Està ben comunicada en la ret de MetroValéncia, en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.
Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade poc a poc a la nova estació de Valéncia-Parc Central com ya passa en el tren de Alta Velocitat en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.
Servicis ferroviaris[editar | editar còdic]
Distribució de les vies[editar | editar còdic]
Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea La Encina-Valéncia (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea Valéncia-Tarragona (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries Valéncia-Conca-Madrit i Valéncia-Chirivella-l'Alter, pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'AVE a la ciutat.
L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.
| Via | Trens i destins |
|---|---|
| 1 |  Castelló de la Plana MD-L7 Tortosa
|
| 2-3 | Llarga distancia |
| 4-5-6 |  Gandia / Plaja i Grau de Gandia, MD-L1 Rodalies Alacant/Múrcia, MD-L3 Albacete
|
| 7-8-9 |  Xàtiva / L'Alcúdia de Crespins / Moixent, MD-L4 Alcoy
|
| 21-22 |  Caudiel, MD-L6 Terol / Saragossa-Delicias
|
Llarga Distancia[editar | editar còdic]
| tipo de tren | << destí | destí >> | observacions |
|---|---|---|---|
| Alaris | terminal | Madrit Chamartín | |
| Castelló de la Plana | Madrit Chamartín | 1 tren diari en cada sentit | |
| Gandia | Madrit Chamartín | 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit | |
| Oropesa | Madrit Chamartín | circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit | |
| terminal | Barcelona Sants | 1 tren diari en cada sentit | |
| Alacant-Terminal | Barcelona Sants | 1 tren diari en cada sentit | |
| Euromed | Alacant-Terminal | Barcelona Sants | |
| Arco , García Lorca, (4 rames) | Sevilla-Santa Justa, Badajoz, Màlaga-Maria Zambrano, Almeria, Granada | Barcelona Sants | les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana |
| Talgo , Mare Nostrum | Cartagena | Montpellier | |
| Talgo | Llorca-Sutullena | Barcelona Sants | |
| Múrcia del Carmen | Barcelona Sants | ||
| Trenhotel , Gibralfaro | Màlaga-María Zambrano, Granada | Barcelona Sants |
Mija Distancia Renfe[editar | editar còdic]
| Llínea | Destí | Material Mòvil |
|---|---|---|
| L-1 | Alacant-Terminal, Múrcia del Carmen, Cartagena | 592 / 440R |
| L-3 | Albacete, Alcázar de San Juan, Ciutat Real | 440R / 470 |
| L-4 | Alcoy | 592 |
| L-6 | Terol, Saragossa-Delicias, Osca | 592 / 594 (TRD) |
| L-7 | L'Aldea-Amposta-Tortosa, Barcelona-Estació de França | 440R / 470 / 447[1] |
Rodalies Valéncia[editar | editar còdic]
| orige/destí | < estació | llínea | estació > | orige/destí | material mòvil |
|---|---|---|---|---|---|
| terminal | |
Alfafar-Benetússer, Sueca[2] | Gandia, Plaja i Grau de Gandia | 447 / Civia | |
| terminal | |
Alfafar-Benetússer, Benifayó-Almussafes[3] | Xàtiva, L'Alcúdia de Crespins, Moixent | 447 / 440R | |
| terminal | |
Valéncia-Cabanyal | Caudiel | 592 | |
| terminal | |
Valéncia-Font de Sant Lluís, Valéncia-Cabanyal[4] | Castelló de la Plana | 447 | |
Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants[editar | editar còdic]
MetroValencia[editar | editar còdic]
Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.
| << capçalera | < estació | Llínea | estació > | capçalera >> |
|---|---|---|---|---|
| Rafelbunyol | Colón |  |
Àngel Guimerà | Aeroport |
| Marítim-Serrería | 
|
| << capçalera | < estació | Llínea | estació > | capçalera >> |
|---|---|---|---|---|
| Marítim-Serrería | Colón | |
Jesús | Torrent Avinguda |
| << capçalera | < estació | Llínea | estació > | capçalera >> |
|---|---|---|---|---|
| Llíria | Àngel Guimerà |  |
Jesús | Torrent Avinguda |
| Bétera | Vilanova de Castelló |
Autobusos EMT[editar | editar còdic]
Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.
- 5 Circular interior.
- 6 Torrefiel – Malilla.
- 7 Mislata – Fonteta de Sant Lluís.
- 8 Estació d'Autobusos – Malilla.
- 10 Benimaclet - Sant Marcelí.
- 14 Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.
- 17 Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.
- 15 Pinedo - Marqués de Sotelo.
- 19 La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.
- 32 Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.
- 35 Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.
- 40 Universitats - Estació del Nort.
- 63 Noves Facultats – Xàtiva.
- N1 Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.
- N7 Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.
Metrobús (FGV) i atres[editar | editar còdic]
- Aerobús
- > El Perelló
- > Aldaya - Bonaire
- > Catarroja
Vore també[editar | editar còdic]
- Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)
- Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)
- Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)
- Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)
- Anex:Estacions de Rodalies Valéncia
- Mija Distancia Renfe
- Euromed
- Arco
- Talgo
- Alaris
- Renfe Operadora
- Valéncia, Província de Valéncia,
, 
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Les unitats de la Serie 447 de Renfe en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats Valéncia-Oropesa que circulen en periodo estival
- ↑ Sueca és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-1.
- ↑ Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-2.
- ↑ Cabanyal és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-6.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Aguilar Civera, Inmaculada (1998). «150 años del ferrocarril. El patrimonio ferroviario». En: José Manuel Iglesias Gil (ed.). Cursos sobre el patrimonio histórico 3. Actas de los IX Cursos Monográficos sobre el Patrimonio Histórico (Reinosa, julio-agosto 1998) (Santander: Universidad de Cantabria): 259-280
- Aragó, Lucila; Azkárraga, José M.ª; Salazar, Juan (2010). Guía Urbana. Valencia 1931-1939: La ciudad en la II República. Publicaciones de la Universidad de Valencia
- Gonzalo, E. (Marzo de 1980). «El ferrocarril de Valencia y Aragón». Vía Libre (Fundación de los Ferrocarriles Españoles) (223): 8-10. ISSN 1134-1416
- Martínez Roda, Federico (1998). Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fund. universitaria San Pablo
- Torreño Calatayud, Mariano (2005). Arquitectura y urbanismo en Valencia. Valéncia: Carena Editors
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estació del Nort (Valéncia).
- Ficha en miestacion.es
- Informació sobre l'estació en adif.es
- Informació sobre horaris, mapa i tarifes de Rodalies Valéncia
- Pàgina Oficial de Renfe Operadora