Museu d'Història de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Entrada principal del museu

El Museu d'Història de Valéncia, conegut també com a MhV, està situat en el Cami Vell de Chirivella nº 1 (prolongació del Passeig de la Pechina, en front del Parc de Capçalera, a l’entrada de Mislata. Fon inaugurat el 7 de maig de l'any 2003, és un museu dedicat al desenroll de l'història de la ciutat de Valéncia (Espanya). L'objectiu de la seua exposició permanent és presentar els processos històrics de forma accessible i didàctica, partint dels conceptes generals per a expressar-ho a través de senyes quotidianes, i ensenyant a interpretar els fets quotidians del passat per a entendre els processos generals. Fa us per a això dels fondos arqueològics, artístics i culturals municipals.

Història[editar | editar còdic]

Antecedents[editar | editar còdic]

L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el Penó de la Conquista, l'espasa de Jaume I o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan sigle XIX. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.

L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per Vicente Blasco Ibáñez en 1921. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que per ad ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el Palau de l'Exposició i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.

Poc a poc, gràcies a l'espenta de Maximilià Thous i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels anys vint, concretament en l'any 1927, es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.

No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any 1935 es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera nomenada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don Jaume I.

En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".

Pese a realisar-se una ampliació de l'espai disponible en les pròpies dependències de l'Ajuntament, l'espai no era suficient, problema que es va acréixer en l'inici de la guerra civil (1936-1939), ya que en eixe moment s'escomencen a rebre més fondos ya que es realisen aportes patrimonials procedents de les iglésies que havien segut assaltades a raïl dels enfrontaments bèlics i que, posteriorment no serien reclamats. Entre tant, la concepció del museu que Vicente Blasco Ibáñez s'havia propost va quedar paralisada i despuix de la victòria franquista va ser definitivament abortada. Ademés, l'adquisició de la colecció Almenar en l'any 1949 i de la Martí Esteve en 1951 unides a l'inici de les excavacions arqueològiques pel recent creat SIAM, varen contribuir a nutrir en gran manera tant els fondos del museu com el seu caos organisatiu.

Proyecte[editar | editar còdic]

Construcció del depòsit d'aigües potables en l'any 1932, en l'edifici que actualment alberga el museu

La situació no va manifestar cap canvi important fins als anys setanta i el seu desenroll va començar a ser més notori en la transició democràtica. En l'any 1973 la Delegació d'Archius, Biblioteques i Museus, propon l'adquisició del recentment declarat monument històric-artístic d'interés local, palau de Berbedel; compra que es va materialisar un any despuix, passant a portar-se a terme unes reparacions d'urgència i obres de remodelació per a adaptar l'edifici per al seu us com a pinacoteca municipal.

D'esta manera el Museu de la Ciutat vea possible la seua ubicació en el palau de Berbedel, que es va inaugurar com a Museu de la Ciutat el 3 de novembre de 1989, presentant una exposició sobre els orígens de la ciutat i la "Valentia romana d'época republicana", en materials arqueològics procedents d'excavacions i atres fondos del Museu.

Es va continuar, en els anys següents, realisant successives exposicions monogràfiques sobre la Valentia tarde-romana i visigótica, época islàmica i Reconquista fins al sigle XIV. Exposicions que posaven de manifest la riquea patrimonial que disponia el Consistori i que no estava degudament exposta per falta d'una ubicació adequada per al Museu d'Història de la Ciutat.

En el seu orige, el montage expositiu va estar marcat per una orientació arqueològica en un estil i un llenguage depurat. Les sales dedicades a l'Edat Mija, inaugurades en 1993, varen manifestar el seu agotament expositiu per l'escassea de peces arqueològiques en les que recolzar el discurs del museu. El concepte que Catalá volia integrar en estes sales vinculades al periodo històric, comprenia des d'obres d'art, documents, llibres, etc., no va aplegar a materialisar-se.

D'esta manera nos trobem en dos entitats distintes, per un costat el Museu Històric Municipal, situat en la Casa Consistorial de la Plaça de l'Ajuntament, que correspon a l'antiga Casa d'Ensenyança, fundada per l'Arquebisbe Mayoral en el sigle XVIII, i a la part a on es trobava l'Iglésia de Santa Rosa de Lima. Este museu seguix conservant els fondos inicials, orige del desig i necessitat de creació d'un Museu que arreplegara l'història de la ciutat de Valéncia. I per un atre el Museu de la Ciutat, en un contingut variat que conta en seccions de: pintura, escultura, forja, ceràmica, objectes d'art religiós, numismàtica i de peses i mides.

En l'any 1990 l'Ajuntament de Valéncia firma un Conveni en la Direcció general de Belles arts i Archius del Ministeri de Cultura, que incorporava tant el Museu de la Ciutat, com els restants museus municipals, al Sistema Municipal de museus que quedava regulat pel Real Decret 620/87.25

També a nivell autonòmic el Museu de la Ciutat és reconegut com a Museu estable de la Comunitat Valenciana als efectes de l'Orde del 6 de febrer de 1991 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, motiu pel qual apareix també registrat en la Guia de Museus de la Comunitat Valenciana.

A principis del sigle XXI, en l'any 2001, l'Ajuntament de Valéncia crea el "Museu d'Història de Valéncia" (MhV), en l'objectiu de difondre l'història de la ciutat. Dos anys despuix, el 7 de maig de 2003, es va inaugurar el Museu en l'edifici del primer depòsit d'aigües potables de la ciutat (construït en 1850 per Ildefons Cerdá i Leodegario Marchessaux, a partir d'un proyecte dissenyat per Calixto Santa Creu). Constituïx un eixemple d'arquitectura industrial dins el periodo decimonònic. L'idea de rehabilitació va contar en el respal de l'Ajuntament de Valéncia i es va procedir a portar-les a terme respectant la morfologia inicial de l'edifici que varen permetre recuperar la gran bellea que alberga, a dia de hui el museu. En l'any 2003 va ser guardonat per la Diputació de Valéncia com a millor proyecte cultural. La nova sèu tornava obrir l'oportunitat de plantejar una nova idea de museu i de discurs de les exposicions

Edifici[editar | editar còdic]

Vestibul d'entrada

L'edifici que acull el museu va ser en orige un depòsit d'aigües, el primer depòsit d'aigües de Valéncia. Ho varen construir Ildefons Cerdà i Leodegario Marchessaux a partir d'un disseny original de Calixto Santa Cruz, dins del proyecte general d'abastiment hidràulic a la ciutat.

El proyecte contemplava la captació d'aigües del riu Turia en el veí municipi de Manises, el seu decantament i conducció fins al depòsit i finalment la distribució per la ciutat en huit fonts públiques, la primera de les quals era la de la plaça del Negrito, la qual deu el seu nom a l'escultura infantil que presidix la font, ennegrida pel pas del temps. El servici es va inaugurar en l’any 1850, un dels primers d'Europa.

El depòsit, en una superfície de 2600 m2, estava en orige excavat en el sol, i es cobria en onze voltes de rajola recolzades sobre 250 pilastres. A plena capacitat, permetia estajar més de 9000 m3 d'aigua. La seua ubicació, en l'extrem del terme municipal de Valéncia, es justifica per la necessitat de conseguir pressió per al suministrament.

En el temps, la demanda es va incrementar i va ser necessari construir nous depòsits, com el del Collado en l’any 1932, passant este depòsit a un segon pla dins del sistema d'abastiment, fins que en la segona mitat del sigle XX va quedar fòra de servici i casi abandonat. La rehabilitació es va portar a terme entre els anys 1998 i 2001 i va ser molt respectuosa en l'edifici original. El MhV es va crear per acort municipal de Giner de l’any 2001 en el mandat d'estudiar i difondre l'història de la ciutat. La moció manifestava la voluntat de crear un museu d'història integral, que comprenguera des de la fundació de la ciutat a l'actualitat, i fera us de recursos expositius de vanguarda, inclosa la tecnologia audiovisual. Es va inaugurar com a Museu d’Història de Valéncia el 7 de Maig de 2003. L'emplaçament està una un poc allunyat del centre històric, pero la seua connexió en el Parc de Capçalera, del qual el separen solament 100 metros, li retorna tota la seua centralitat. En el complex del Parc de Capçalera, ademés del MhV, s'ubica el Bioparc, un dels parcs zoològics de concepció més avançada del món, a on poden vore els animals en aparent llibertat. L'entorn es configura aixina com un espai dedicat a l'oci en oferta cultural i mediambiental, un pol d'atracció per l'habitant de Valéncia o el turista.

Exposicions[editar | editar còdic]

L'exposició permanent que alberga el Museu d'Història de Valéncia es dividix en huit periodos històrics que inicien el recorregut des de la seua fundació en época romana fins a l'actualitat.

Vitrines dedicades a Balansiya
  • Valentia Edetanorum (Valentia) (138 a. C.-711)
  • Balansiya (711-1238)
  • Valéncia en l'Edat Mija (1238-1519)
  • De les Germanies a la Nova Planta (1519-1707)
  • Municipi Borbònic (1707-1833)
  • La ciutat de Vapor (1899-1917)
  • La Modernitat truncada (1917-1975)
  • La Valéncia vixcuda (1975-2003)

L'exposició de cada u d'ells es realisa a través de restants arqueològics, documents, obres d'art més representatives, documents d'archiu, llibres, gravats, mapes, cartells, màquines, vehículs o joguets —per al periodo contemporàneu— de cada estadi cronològic. Tot això entorn a un gran aparat audiovisual que permet la substitució de gran part de l'informació textual sense deixar d'introduir conceptes històrics, lo que ajuda en la comunicació en el visitant. L'objectiu que es perseguix és presentar l'Història analisant i presentant menudes històries, que a chicoteta escala són les que conformen l'Història a gran escala, i que en el museu de presenten el devindre històric de la ciutat

Exposició permanent[editar | editar còdic]

La màquina del temps

L'exposició permanent del museu s'inicia en la presentació de la Valéncia vixcuda, una mostra, a través de proyeccions del passat recent de la ciutat, que servix de preàmbul de la que es coneix com a Màquina del Temps.

La Màquina del temps és una ferramenta que permet conéixer l'aspecte de la ciutat a lo llarc de la seua història. És com un gran volant que permet conéixer els espais urbans més rellevants en cada una d'eixos huit periodos històrics i, permet conéixer les circumstàncies de cada u d'ells. També aborda atres aspectes de l'història com poden ser l'urbanisme, l'economia o la societat, a lo llarc de les successives etapes històriques.

L'exposició permanent comença en época romana (Valentia), i continuarà, mostrant tant a través d'escenografies com a través de vitrines, les huit etapes històriques mencionades inicialment. Les escenografies proyecten escenes dramatisades en les que es recreen moments quotidians del passat. La trama argumental de cada una d'elles està explicada en una consola correguda que, ademés d'explicar els personages, permet triar les diferents escenes. Per la seua banda les vitrines exhibixen una àmplia colecció d'objectes, obres d'art i documents representatius de cada una de les époques.

Peces destacables[editar | editar còdic]

Vestit de la Moma

Entre les peces que formen part de l'exposició permanent del museu podem destacar:

  • Tesor de Chest. Trobat casualment en l'Horta de la Safa, Chest, Valéncia en l'any 1865
  • Mosaic de la medusa. Trobat casualment en la calle Rellonge Vell de Valéncia en 1949
  • Tesor de l'Avinguda Constitució. Trobat en l'any 2009 en Valéncia
  • Ménsula en escena de Filis cavalcant a Aristóteles. Estil gòtic, mediats sigle XIV
  • Vestit de la Moma, pertanyent a la colecció de Victoria Liceas
  • Got del "cicle de la vida", got ceràmic ibèric d'época sertoriana
  • El Juí Final de Vrancke van der Stockt, pintura adquirida pels jurats de la ciutat de Valéncia en 1494
  • Fragment de pintura mural de la coneguda com Domus de Terpsícore, de la segona mitat del sigle II

Exposicions temporals[editar | editar còdic]

El Museu d'història de Valéncia realisa exposicions temporals sobre temes que comprenen des de temes directament relacionats en l'història de la ciutat com en temes travessers que formen part de l'història de la humanitat. Com a eixemple, cal destacar:

  • La veu de la ciutat , exposició dedicada als bandos realisats per diversos alcaldes de la ciutat de Valéncia des de l'inici d'este tipo de comunicació oficial.

Atres espais[editar | editar còdic]

El museu conta també en una sala temporal en la que es realisen diverses exposicions temporals relacionades en l'història de la ciutat de Valéncia. Un atre dels seus espais és la sala multiusos que conta en en ella es poden realisar events (Jornades d'Arqueologia organisades pel Colege de Llicenciats i Doctors en l'any 2012) relacionats en el patrimoni, la cultura i l'història de la ciutat. Per últim, el museu conta en un espai diàfan denominat com mediateca, a on es dispon d'una biblioteca en obres destacades de l'història de la ciutat, audiovisuals, fotografies, etc., ordenadors i taules i cadires per a la consulta d'estos materials.

Transport[editar | editar còdic]

És possible aplegar al museu per mig de:

  • La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.
  • En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Blasco Ibáñez, V. (1922): El Museo de Etnografía y Folklore de Valencia, Valencia Atracción, 64, Valencia.
  • Catalá Gorgues, M. A. (1988): “El museo de la ciudad de Valencia. Sus orígenes, desarrollo y proyección de futuro”, I Congrés d'Història de la ciutat de Valéncia (s. XIX-XX), Valéncia, t. II.
  • Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976
  • Museo Etnográfico de Valencia. Comité organizador (1922): Museo de etnografía y folklore de Valencia. Informe del secretario del Comité organizador Maximiliano Thous Orts. La correspondencia de Valencia, Valencia.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Museus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Archiu del Regne de Valéncia · Archiu Municipal de Valéncia · Banys de l'Almirant · Casa de les Roques · Casa de Sant Vicent Ferrer · Casa museu Benlliure · Casa museu Blasco Ibáñez · Casa museu Concha Piquer · Casa Museu Semana Santa Marinera · Centre Cultural La Beneficència · Centre d'Art Contemporàneu · Centre d'Art Hortensia Herrero · Ciutat de les Arts i de les Ciències · Colege de l'Art Major de la Seda · Galeria del Tossal · Institut Valencià d'Art Modern · Jardí Botànic de Valéncia · L'Àgora · L'Almodí · L'Almoina · Museu d'Història de la Medicina · Museu d'Història de Valéncia · Museu Històric Municipal de Valéncia · Museu d'Informatica · Museu de Belles Arts de Valéncia · Museu de Ciències Naturals · Museu de l'arròs · Museu de la Policia Local de Valéncia · Museu de les Ciències Príncip Felipe · Museu de Prehistòria de Valéncia · Museu del Carme · Museu del Gremi d'Artistes Fallers · Museu del Patriarca · Museu dels Soldadets de Plom · Museu Faller · Museu Militar de Valéncia · Museu Municipal del Trenet · Museu Taurí de Valéncia · Museu Valencià d'Etnologia · MuVIM · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau del Marqués de Campo · Palau Marqués de Dosaigües · Reals Drassanes del Grau de Valéncia ·