Bioparc
Bioparc Valéncia o simplement Bioparc és un parc zoològic espanyol situat en la costa mediterrànea, en la ciutat de Valéncia, en l'extremitat oest del Jardí del Túria. Va substituir al Zoo de Vivers de Valéncia fundat en l'any 1965 i tancat en l'any 2007, i es va inaugurar el 27 de febrer de 2008. És propietat de l'ajuntament de Valéncia pero està gestionat per una societat privada, Rain Forest Valéncia.
Especialisat en la fauna africana, està dividit en quatre zones representant quatre biomas : sabana seca, sabana humida, boscs de l'Àfrica equatorial i Madagascar.
El seu disseny oculta les barreres entre públic i animals (gàbies, reixats, etc.) donant la sensació de que el visitant està dins de l'hàbitat de l'animal.
En la seua primera fase conta en 100.000 metros quadrats de superfície i alberga a més de 800 animals de 116 espècies del continent africà en grans espais que reproduïxen l'hàbitat de cada animal.
Conservació[editar | editar còdic]
Colabora en l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) en varis proyectes de conservació (EEP i ESB). El 14 de giner de 2013 naixquè el primer porc formiguer d'Espanya.
Espècies i instalacions[editar | editar còdic]
Les instalacions dissimulen les barreres visibles, contenint als animals per mig de fossos amagats a la vista, rieres o cristals.
Es recreen diferents ambients africans (Sabana, boscs de Madagascar i Àfrica equatorial).
Les instalacions conten en vegetació original de cada àrea, vegetació local i reproduccions o rèpliques tals com grans roques, coves o baobabs jagants.
En l'amfiteatre a l'aire lliure situat en el centre del parc, en capacitat per a 1000 persones, es realisen espectàculs en aus i mamífers.
Les ries[editar | editar còdic]
Per tot el parc, hi ha una gran cantitat de ries en les que naden centenars de peixos.
- Carpa koi (Cyprinus carpio)
- Carpa de l'herba (Ctenopharyngodon idella)
- Leucisco dorat (Leuciscus idus)
- Esturió europeu (Acipenser sturio)
Madagascar[editar | editar còdic]
L'illa de Madagascar està formada per tres recints i una sala d'exposicions sobre la biodiversitat de Madagascar.
La zona de Madagascar obri a les dèu, mija hora despuix de l'obertura del parc
Un mateix recint alberga sis espècies de lémurs.
- Lémur de coa anellada (Lemur catta)
- Lémur pardo de front roja (Eulemur rufus)
- Lémur de pancha roja (Eulemur rubriventer)
- Lémur mangosta (Eulemur mongoz)
- Lémur vari blanquinegre de collar (Varecia variegata variegata)
- Lémur vari rufo (Varecia rubra)
- Pintada monyuda (Guttera pucherani pucherani)
En un atre recint hi ha una grup d'aus.
- Pintada monyuda (Guttera pucherani pucherani
- Flamenc rosa comú (Phoenicopterus roseus)
- Tàntal africà (Mycteria ibis)
- Ánade de Meller (Anas melleri)
- Cerceta hotentote (Anas *hottentota)
A l'eixida, un tercer recint mostra una parella de fosses, un depredador natural dels lémurs.
- Fossa (Cryptoprocta ferox)
Boscs d'Àfrica equatorial[editar | editar còdic]
Tronc buit[editar | editar còdic]
La zona de les selves comença des de la representació d'un tronc de sosten que ha caigut. En el seu interior, hi ha una gran cantitat de terraris en vàries espècies de reptils i invertebrats.
- Cocodril nano del Congo (Osteolaemus tetraspis)
- Tortuga lleopart (Geochelone pardalis)
- Gecko de coa grossa africà (Hemitheconyx caudicinctus)
- Gecko diürn malgache jagant (Phelsuma madagascariensis grandis]])
- Pitó real (Python regius)
- Pitó de les roques de Seba (Python sebae)
- Boa de Dumeril (Acantrophis dumerilii)
Delta del riu Níger[editar | editar còdic]
En eixir del tronc, un bosc de ribera mostra el delta del riu Níger.
Hi ha dos zones, una de llúdries i una atra de sitatungues, hipopótams pigmeos, mones i aus aquàtiques.
- Hipopótam pigmeo (Hexaprotodon liberiensis)
- Sitatunga occidental (Tragelaphus spekii gratus)
- Dril (Mandrillus leucophaeus)
- Cercopiteco mono comuna (Cercopithecus mono)
- Cercopitecco de Brazza (Cercopithecus neglectus)
- Talapoin meridional (Miopithecus talapoin)
- Llúdria de coll tacat (Hydrictis maculicollis)
- Ánade negre africà (Anas sparsa)
- Oca egipcíaca (Alopochen aegyptiacus)
Bosc de montanya[editar | editar còdic]
Tres recints representen un bosc de montanya d'Etiopia. En el primer recint s'exhibixen bongos i dos espècies de duiker. Un tronc buit ho separa dels atres dos recints, un en lleoparts i un atre en chimpansés.
Els lleoparts són tres, un eixemplar negre nomenat Mamba, i dos lleoparts de Sri Lanka, del programa EEP per a la cría d'espècies en perill. Els chimpansés són de dos grups, de l'antic zoo de Vivers, i del Bioparc Fuengirola.
- Bongo (Tragelaphus eurycerus)
- Duiker de flancs rufos (Cephalophus rufilatus)
- Duiker oriental de Natal (Cephalophus natalensis)
- Grulla coronada *cuellinegra occidental (Balearica pavonina pavonina)
- Lleopart de Sri Lanka (Panthera pardus kotiya)
- Chimpansé comú d'Àfrica central (Pa troglodytes troglodytes)
Bais del Congo[editar | editar còdic]
Els bais són zones d'Àfrica a les que els grans animals de la selva acodixen en busca de sals imprescindibles per a realisar el seu metabolisme. L'instalació està formada per tres recints separats i una zona no visible per al públic en la que es poden desplaçar els goriles.
En un punt d'informació es presenta la campanya de EAZA 2011 pels grans simis.
Hi ha dos grups de goriles, un de machos fadrins, i un atre reproductor, cada u en una zona distinta. El grup de fadrins compartix instalació en cercopitecos brazza, i el reproductor en cercopitecos, talapoines, mangabeyes i aus.
Per damunt d'un tronc els goriles es poden desplaçar per damunt del públic per a poder vore el tercer bai, a on s'exhibixen potamoqueros, búfalos de selva i pelícans, separats per un riu dels goriles.
- Gorila de planura occidental (Gorilla gorilla gorilla)
- Cercopiteco de Brazza (Cercopithecus neglectus)
- Cercopiteco de Hamlyn (Cercopithecus hamlyni)
- Talapoin norteny (Miopithecus ogouensis)
- Mangabey gris de coronilla blanca (Cercocebus atys lunulatus)
- Sitatunga occidental (Tragelaphus spekii gratus)
- Brúfol nano de selva (Syncerus caffer nanus)
- Potamoquero roig de riu (Potamochoerus porcus pictus)
- Tarro canelo de la Veta (Tadorna cana)
- Pelicà blanc (Pelecanus onocrotalus)
- Calao terrestre norteny (Bucorvus abyssinicus)
Chapulls[editar | editar còdic]
Una recreació de la cova Kitum, representa els chapulls africans.
En l'entrada a la cova, hi ha un recint en tortugues, en el que es recreen les marques dels elefants que acodixen a estos ecosistemes buscant sal.
En l'interior de la cova hi ha aquaris en peixos africans i tortugues de closca blana i finestres en vistes al recint d'elefants, al "llac Kyoga" de Uganda (hipopótams i cocodrils), i als primats del bai, que poden accedir a una plaja de modo que semblen conviure en els cocodrils.
Els hipopótams provenen de l'antic zoo de Vivers. L'instalació permet la visió subaquàtica de l'instalació. En tots els llacs, hi ha peixos que s'alimenten dels excrements dels hipopótams.
- Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
- Hipopótam del Nil (Hippopotamus amphibius)
- Cocodril del Nil (Crocodylus niloticus)
- Tortuga de closca blana africana (Trionyx triunguis)
- Tortuga d'espueles africana (Geochelone sulcata)
- Tilapia zebra (Tilapia buttikoferi)
- Tilapia de Moçambic (Oreochromis mossambicus)
- Tilapia del Llac Malaui (Oreochromis squamipinnis)
- Cíclido del Llac Malaui pavo real emperador (Aulonocara nyassae)
- Cíclido del Llac Malaui pavo real comú (Aulonocara baenschi)
- Cíclido del Llac Malaui venoso (Nimbochromis venustus)
Llac dels elefants[editar | editar còdic]
En una atra zona de chapulls, els elefants conten en un llac per a banyar-se, en el que també hi ha vàries aus.
- Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
- Espátula africana (Platalea alba)
- Pelícan gris (Pelecanus rufescens)
La sabana[editar | editar còdic]
L'última zona del parc és la de la sabana, una zona d'una hectàrea de sabana africana plena d'animals, i en representacions dels principals parcs d'Àfrica oriental.
Sabana humida[editar | editar còdic]
El palmeral[editar | editar còdic]
La primera sabana és la dels boscs d'acacies del palmeral en Kènia. Esta zona conta en moltes espècies de grans mamífers, i en les ries, hi ha moltes aus aquàtiques. Des del restaurant, es pot tindre una bona vista de la zona de sabana, aixina com de la ria en la que està situat. Molts dels animals d'esta zona provenen de l'antic zoo de Vivers, com algunes girafes, els cobos d'aigua o les grulles coronades. Algunes de les seues girafes provenen de les naixcudes en el zoo botànic de Jerez, i unes atres vénen des d'Holanda.
- Girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi)
- Cobo d'aigua comuna (Kobus ellipsiprymnus)
- Kudú major (Tragelaphus strepsiceros)
- Impala (Aepyceros melampus)
- Damalisco pigargo (Damaliscus pygargus)
- Gasela de Thompson (Eudorcas thomsonii)
- Pintada comuna (Numida meleagris)
- Jabirú africà (Ephippiorhynchus senegalensis)
- Ibis sagrat comú (Threskiornis aethiopicus)
- Grulla coronada cuelligris oriental (Balearica regulorum gibbericeps)
- Calao terrestre sureny (Bucorvus leadbeateri)
- Ánade de pico groc (Anas undulata)
- Ànet colorat (Netta rufina)
- Ànet crestudo (Sarkidiornis melanotos)
- Tarro canelo comú (Tadorna ferruginea)
- Oca aliazul d'Etiopia (Cyanochen cyanoptera)
- Suirirí de cara blanca (Dendrocygna viduata)
- Suirirí bicolor (Dendrocygna bicolor)
Les xares[editar | editar còdic]
En les xares, s'oculten els suricators que vigilen el cel en busca de rapaces, i els temerosos diks-diks de Kirk.
- Dik-dik de Kirk (Madoqua kirkii)
- Suricato (Suricata suricatta)
Bosc de baobabs[editar | editar còdic]
En el bosc de baobabs viu un grup de dèu elefants africans de sabana, el segon en importància d'Espanya, despuix del Parc de la Naturalea de Cabárceno, ya que el recint càntabro conta en 20 eixemplars, la majoria naixcuts allí i conformen la major reserva d'elefants del món fòra d'Àfrica. El grup està format per Greta i Betty, dos elefantes que varen ser portades al zoo de Moscou per un carguero cubà des de Suràfrica, pero que varen ser enviades a Bioparc al no estar en bones condicions, Bully, una elefanta en problemes per vindre d'un circ, un jove mascle, i sis elefantes enviades des d'un rancho de Namíbia. Ademés dels elefants, en una atra instalació hi ha un grup de dromedaris.
- Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
- Dromedari (Camelus dromedarius)
Kopje[editar | editar còdic]
En la sabana s'alcen formacions rocoses, en les que els animals s'adapten per a viure allí. En un aviari, viuen moltes aus en mamífers adaptats a les roques i des d'una cristaleda, es pot vore el grup de lleons d'Angola provinents del zoo de Lisboa. Fòra de l'aviari, hi ha un grup de mangostes rayades.
- Lleó d'Angola (Panthera leo bleyenbergui)
- Mangosta rayada africana (Mungos mungo)
- Damán de les roques de la Veta (Procavia capensis)
- Saltarrocas etíope (Oreotragus oreotragus saltatrixoides)
- Pintada crestada comuna de Kènia (Guttera pucherani pucherani)
- Cigonya d'Abdim (Ciconia abdimii)
- Ibis hadada (Bostrychia hagedash)
- Avemartell (Scopus umbretta)
- Alcaraván de la Veta (Burhinus capensis)
- Coloma de Guinea (Columba guinea)
- Turaco d'orelles blanques etíop comú (Tauraco leucotis leucotis)
- Calao toque coronat (Tockus alboterminatus)
- Calao de Von der Decken (Tockus deckeni)
- Estornino metàlic púrpura (Lamprotornis purpureus)
- Estornino metàlic esplèndit (Lamprotornis splendidus)
- Estornino metàlic tricolor comú (Spreo superbus)
- Estornino de pit dorat comú (Cosmopsarus regius)
- Tejedor roig sureny (Euplectes oryx)
Sabana seca[editar | editar còdic]
Samburu[editar | editar còdic]
Les torrenteres del parc de Samburu permeten crear un grup reproductor de rinoceronts blancs surenys, acompanyats de zebres, elands i esturços. En la part alta d'una torrentera, una parella de marabús han fet el seu niu. Separat del restant de rinoceronts, viu Romulo, el vell rinoceront macho de Vivers, que presenta greus problemes d'esterotipia pel reduït recint en el que vivia. Hui poc a poc se li va curant.
- Rinoceront blanc sureny (Ceratotherium simum simum)
- Zebra de Grant (Equus burchelli antiquorum)
- Esturç surafricà (Struthio camelus australis)
- Marabú africà (Leptoptilos crumeniferus)
El subsol de la sabana[editar | editar còdic]
Els enormes termiters de les Macrotermes natalensis permeten a una gran comunitat d'animals establir la seua llar. Els termiters de Bioparc Valéncia alberguen una gran cantitat d'animals que o viuen en l'interior de la terra, o be els usen de cau o com a font d'aliment. Aixina, les hienes oteen des d'ells als seus assuts, els puercoespins, rabosots orejuts i oricteropos dormen en ells durant el dia mentres els facoqueros busquen aliment, i per la vesprada es canvien, i una gran cantitat de rosegadors han establit les seues colónies en l'interior. De tots ells, destaquen les rates talps nuetes, que tenen una societat pareguda al de les termites.
- Hiena tacada (Crocuta crocuta)
- Rabosot orejudo surafricà (Otocyon megalotis megalotis)
- Mangosta nana comuna undulada (Helogale parvula undulatus)
- Oricteropo (Orycteropus afer)
- Facóquero comú (Phacochoerus africanus)
- Puercoespín crestado surafricà (Hystrix africaeaustralis)
- Rata jaganta gambiana (Cricetomys gambianus)
- Rata espinosa egipcíaca (Acomys cahirinus)
- Rata tope nueta (Heterocephalus glaber)
- Varano del Nil (Varanus niloticus)
Servicis[editar | editar còdic]
El Bioparc, dispon de restaurant, dos tendes de regals, una sala de cine a on s'informa qué oferix i a qué es dedica el Bioparc.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bioparc.
- Pàgina Web oficial del Bioparc
- https://www.youtube.com/user/BioparcValencia