Bioparc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Erro al crear miniatura:
Bioparc de Valéncia

Bioparc Valéncia o simplement Bioparc és un parc zoològic espanyol situat en la costa mediterrànea, en la ciutat de Valéncia, en l'extremitat oest del Jardí del Túria. Va substituir al Zoo de Vivers de Valéncia fundat en l'any 1965 i tancat en l'any 2007, i es va inaugurar el 27 de febrer de 2008. És propietat de l'ajuntament de Valéncia pero està gestionat per una societat privada, Rain Forest Valéncia.

Especialisat en la fauna africana, està dividit en quatre zones representant quatre biomas : sabana seca, sabana humida, boscs de l'Àfrica equatorial i Madagascar.

El seu disseny oculta les barreres entre públic i animals (gàbies, reixats, etc.) donant la sensació de que el visitant està dins de l'hàbitat de l'animal.

En la seua primera fase conta en 100.000 metros quadrats de superfície i alberga a més de 800 animals de 116 espècies del continent africà en grans espais que reproduïxen l'hàbitat de cada animal.

Conservació[editar | editar còdic]

Colabora en l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) en varis proyectes de conservació (EEP i ESB).​ El 14 de giner de 2013 naixquè el primer porc formiguer d'Espanya.​

Espècies i instalacions[editar | editar còdic]

Les instalacions dissimulen les barreres visibles, contenint als animals per mig de fossos amagats a la vista, rieres o cristals.​

Es recreen diferents ambients africans (Sabana, boscs de Madagascar i Àfrica equatorial).​

Les instalacions conten en vegetació original de cada àrea, vegetació local i reproduccions o rèpliques tals com grans roques, coves o baobabs jagants.​

En l'amfiteatre a l'aire lliure situat en el centre del parc, en capacitat per a 1000 persones, es realisen espectàculs en aus i mamífers.​

Les ries[editar | editar còdic]

Per tot el parc, hi ha una gran cantitat de ries en les que naden centenars de peixos.

Madagascar[editar | editar còdic]

L'illa de Madagascar està formada per tres recints i una sala d'exposicions sobre la biodiversitat de Madagascar.

Lémurs de coa anellada
Flamencs

La zona de Madagascar obri a les dèu, mija hora despuix de l'obertura del parc

Un mateix recint alberga sis espècies de lémurs.

En un atre recint hi ha una grup d'aus.

A l'eixida, un tercer recint mostra una parella de fosses, un depredador natural dels lémurs.

Boscs d'Àfrica equatorial[editar | editar còdic]

Tronc buit[editar | editar còdic]

La zona de les selves comença des de la representació d'un tronc de sosten que ha caigut. En el seu interior, hi ha una gran cantitat de terraris en vàries espècies de reptils i invertebrats.

Delta del riu Níger[editar | editar còdic]

En eixir del tronc, un bosc de ribera mostra el delta del riu Níger.

Hi ha dos zones, una de llúdries i una atra de sitatungues, hipopótams pigmeos, mones i aus aquàtiques.

Hipopótam baix l'aigua en el Bioparc de Valéncia

Bosc de montanya[editar | editar còdic]

Tres recints representen un bosc de montanya d'Etiopia. En el primer recint s'exhibixen bongos i dos espècies de duiker. Un tronc buit ho separa dels atres dos recints, un en lleoparts i un atre en chimpansés.

Els lleoparts són tres, un eixemplar negre nomenat Mamba, i dos lleoparts de Sri Lanka, del programa EEP per a la cría d'espècies en perill. Els chimpansés són de dos grups, de l'antic zoo de Vivers, i del Bioparc Fuengirola.

Bais del Congo[editar | editar còdic]

Els bais són zones d'Àfrica a les que els grans animals de la selva acodixen en busca de sals imprescindibles per a realisar el seu metabolisme. L'instalació està formada per tres recints separats i una zona no visible per al públic en la que es poden desplaçar els goriles.

En un punt d'informació es presenta la campanya de EAZA 2011 pels grans simis.

Hi ha dos grups de goriles, un de machos fadrins, i un atre reproductor, cada u en una zona distinta. El grup de fadrins compartix instalació en cercopitecos brazza, i el reproductor en cercopitecos, talapoines, mangabeyes i aus.

Per damunt d'un tronc els goriles es poden desplaçar per damunt del públic per a poder vore el tercer bai, a on s'exhibixen potamoqueros, búfalos de selva i pelícans, separats per un riu dels goriles.

Gorila en el Bioparc de Valéncia

Chapulls[editar | editar còdic]

Una recreació de la cova Kitum, representa els chapulls africans.

En l'entrada a la cova, hi ha un recint en tortugues, en el que es recreen les marques dels elefants que acodixen a estos ecosistemes buscant sal.

En l'interior de la cova hi ha aquaris en peixos africans i tortugues de closca blana i finestres en vistes al recint d'elefants, al "llac Kyoga" de Uganda (hipopótams i cocodrils), i als primats del bai, que poden accedir a una plaja de modo que semblen conviure en els cocodrils.

Els hipopótams provenen de l'antic zoo de Vivers. L'instalació permet la visió subaquàtica de l'instalació. En tots els llacs, hi ha peixos que s'alimenten dels excrements dels hipopótams.

Elefants en el Bioparc de Valéncia

Llac dels elefants[editar | editar còdic]

Pelícan

En una atra zona de chapulls, els elefants conten en un llac per a banyar-se, en el que també hi ha vàries aus.

La sabana[editar | editar còdic]

L'última zona del parc és la de la sabana, una zona d'una hectàrea de sabana africana plena d'animals, i en representacions dels principals parcs d'Àfrica oriental.

Sabana humida[editar | editar còdic]

El palmeral[editar | editar còdic]

La primera sabana és la dels boscs d'acacies del palmeral en Kènia. Esta zona conta en moltes espècies de grans mamífers, i en les ries, hi ha moltes aus aquàtiques. Des del restaurant, es pot tindre una bona vista de la zona de sabana, aixina com de la ria en la que està situat. Molts dels animals d'esta zona provenen de l'antic zoo de Vivers, com algunes girafes, els cobos d'aigua o les grulles coronades. Algunes de les seues girafes provenen de les naixcudes en el zoo botànic de Jerez, i unes atres vénen des d'Holanda.

Girafa
Les xares[editar | editar còdic]
Parella de Dik-dik

En les xares, s'oculten els suricators que vigilen el cel en busca de rapaces, i els temerosos diks-diks de Kirk.

Bosc de baobabs[editar | editar còdic]

En el bosc de baobabs viu un grup de dèu elefants africans de sabana, el segon en importància d'Espanya, despuix del Parc de la Naturalea de Cabárceno, ya que el recint càntabro conta en 20 eixemplars, la majoria naixcuts allí i conformen la major reserva d'elefants del món fòra d'Àfrica. El grup està format per Greta i Betty, dos elefantes que varen ser portades al zoo de Moscou per un carguero cubà des de Suràfrica, pero que varen ser enviades a Bioparc al no estar en bones condicions, Bully, una elefanta en problemes per vindre d'un circ, un jove mascle, i sis elefantes enviades des d'un rancho de Namíbia. Ademés dels elefants, en una atra instalació hi ha un grup de dromedaris.

Kopje[editar | editar còdic]

En la sabana s'alcen formacions rocoses, en les que els animals s'adapten per a viure allí. En un aviari, viuen moltes aus en mamífers adaptats a les roques i des d'una cristaleda, es pot vore el grup de lleons d'Angola provinents del zoo de Lisboa. Fòra de l'aviari, hi ha un grup de mangostes rayades.

Ave Martell
Lleó

Sabana seca[editar | editar còdic]

Samburu[editar | editar còdic]
Rinoceront blanc

Les torrenteres del parc de Samburu permeten crear un grup reproductor de rinoceronts blancs surenys, acompanyats de zebres, elands i esturços. En la part alta d'una torrentera, una parella de marabús han fet el seu niu. Separat del restant de rinoceronts, viu Romulo, el vell rinoceront macho de Vivers, que presenta greus problemes d'esterotipia pel reduït recint en el que vivia. Hui poc a poc se li va curant.

El subsol de la sabana[editar | editar còdic]
Facóquero
Oricteropodo

Els enormes termiters de les Macrotermes natalensis permeten a una gran comunitat d'animals establir la seua llar. Els termiters de Bioparc Valéncia alberguen una gran cantitat d'animals que o viuen en l'interior de la terra, o be els usen de cau o com a font d'aliment. Aixina, les hienes oteen des d'ells als seus assuts, els puercoespins, rabosots orejuts i oricteropos dormen en ells durant el dia mentres els facoqueros busquen aliment, i per la vesprada es canvien, i una gran cantitat de rosegadors han establit les seues colónies en l'interior. De tots ells, destaquen les rates talps nuetes, que tenen una societat pareguda al de les termites.

Servicis[editar | editar còdic]

El Bioparc, dispon de restaurant, dos tendes de regals, una sala de cine a on s'informa qué oferix i a qué es dedica el Bioparc.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Parcs i Jardins de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Alamedetes de Serrans · Albereda · Bioparc · El Parterre · Jardins de la Glorieta · Jardins de Monforte · Jardí Botànic de Valéncia · Jardí d'Albalat dels Tarongers · Jardí d'Ayora · Jardí de l'avinguda de Blasco Ibáñez · Jardí de la Ciutat de les Arts i les Ciències · Jardí de les Hespèrides · Jardí de Polifilo · Jardí de Veges-tu · Jardí del Camí de Moncada · Jardí del Palau de Forcalló · Jardí del Parc de Benicalap · Parc Municipal de Beniferri · Jardí del Parc de Capçalera · Jardí del Parc de l'Oest · Jardí del Parc Gulliver · Parc Central · Jardí del Parc de l'Hospital · Jardí del Túria · L'Umbracul · Parc de Marchalenes · Parc Municipal d'Orriols · Parc de la Rambleta · Parc Municipal de Tendetes · Vivers