Reals Drassanes del Grau de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Escut Valencia Ciutat.png


Exterior de les Drassanes de Valéncia
Interior de les Drassanes de Valéncia

En l'entorn urbà del port de Valéncia, en la plaça de Juan Antonio Benlliure, s'ubiquen les Reals Drassanes del Grau de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Es tracta d'un edifici de finals del sigle XIV destinat a la fabricació depòsit i reparació d'embarcacions i a la guarda d'aparells marítims, o armaments que portaven les naus i a l'almagasenament de bens que aplegaven a la ciutat per mar com el blat i atres mercaderies:

“El Consell de la ciutat va acordar en 27 d'agost de 1338 que, de lo recaptat en contribució es construïra un edifici en la finalitat de servir de guarderia de rems i demés aparejos de les naus.”

Les Drassanes, per la seua funció i el conegut retir de la mar per la costa valenciana i el aterrament de la plaja, estarien a curta distància d'ell, havent citacions en l'Archiu Regional sobre edificis propencs i encara immediats a elles, en 1784 i 1790, i confirmant-ho els gravats de dita época.

Són un clar exponent del Gòtic valencià i reflectixen l'image i l'esplendor d'una Valéncia el comerç marítim de la qual va ser dels més significatius del Mediterràneu durant tota l'Edat Mija.

Descripció[editar | editar còdic]

Tot el perímetro de les drassanes es trobava rodejat per una muralla, i al seu interior s'accedia per tres portes, una d'elles situada en la plaça a on es troba l'actual iglésia de Santa María de Mar. En l'interior del recint ademés de les naus, es trobaven patis i tallers auxiliars per al tractament de la fusta i els materials necessaris en la construcció, d'estos patis i tallers no queda ya rastre algun.

Consten de cinc naus paraleles, en una superfície aproximada de 3.500 m², de planta rectangular, d'uns 10 per 48 m. i presenta una estructura formada per cinc naus llongitudinals d'arcs diafragma que es comuniquen entre sí per mig d'una successió d'arcs formeros. Totes elles estan cobertes en artesanal teulat de fusta a doble alvertent en teules àraps a l'exterior.

El seu tipo arquitectònic respon plenament al model d'edificació -en el seu orige civil- de naus cobertes per armadura lignaria a doble alvertent baix teulat àrap, sostinguda per voltons i entrevigues sobre arcs diafragmàtics, de dèu metros de llum aproximadament i arcs-murs que constituïxen una grossa paret, ací de rajola, perforada pel va d'una amplísima ogiva.

Cada nau té huit trams, compresos entre nou arcs diafragmes, lo que fa un total de quaranta espais o trams. L'edifici ha sofrit profundes alteracions en algunes naus, i especialment en les fronteres. Entre nau i nau s'òbrin huit arcs, també ogivals, casi equilàters, de paregut perfil i igual material als diafragmàtics, que comunicarien cada tram en el seu veí, estant hui cegats, llevat dos que comuniquen les naus primera, segona i tercera.

La part trassera, és la millor conservada, per no haver tingut ni tindre portes d'accés, ni afectar-li les reformes de la frontera. En ella destaca la rajola gran, formant arcs apuntats de roll que reforcen este mur posterior.

Les drassanes varen deure ser construïdes en distints moments, pero les gàrgoles gòtiques no permeten supondre obra molt posterior als seus orígens. Es varen utilisar i no solament per al comerç, també per a armar bucs -i galeres- en defensa contra els pirates berberiscs. Despuix de la guerra de successió espanyola, agents de Felipe V es varen expropiar l'edifici, passant més tart a almagasén, de la sal i atres coses, fins que en l'any 1802 varen ser adjudicades, en pago de deutes de contribució del municipi, a la Real Facenda, i l'Estat, en setembre de l'any 1849, va vendre els cinc cossos a particulars.

Actualitat[editar | editar còdic]

Estan declarades Bé d'Interés Cultural des de l'any 1985 i Monument Nacional des de l'any 1949 i acullen diverses exposicions temporals i seu del Museu Marítim Joaquín Saludes.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició.2007
  • Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989
  • Serra Desfilis, Amadeo i Contreras Zamorano, Gemma María; L'arsenal de la ciutat. Les drassanes del Grau de Valéncia. 1997

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans


Museus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Archiu del Regne de Valéncia · Archiu Municipal de Valéncia · Banys de l'Almirant · Casa de les Roques · Casa de Sant Vicent Ferrer · Casa museu Benlliure · Casa museu Blasco Ibáñez · Casa museu Concha Piquer · Casa Museu Semana Santa Marinera · Centre Cultural La Beneficència · Centre d'Art Contemporàneu · Centre d'Art Hortensia Herrero · Ciutat de les Arts i de les Ciències · Colege de l'Art Major de la Seda · Galeria del Tossal · Institut Valencià d'Art Modern · Jardí Botànic de Valéncia · L'Àgora · L'Almodí · L'Almoina · Museu d'Història de la Medicina · Museu d'Història de Valéncia · Museu Històric Municipal de Valéncia · Museu d'Informatica · Museu de Belles Arts de Valéncia · Museu de Ciències Naturals · Museu de l'arròs · Museu de la Policia Local de Valéncia · Museu de les Ciències Príncip Felipe · Museu de Prehistòria de Valéncia · Museu del Carme · Museu del Gremi d'Artistes Fallers · Museu del Patriarca · Museu dels Soldadets de Plom · Museu Faller · Museu Militar de Valéncia · Museu Municipal del Trenet · Museu Taurí de Valéncia · Museu Valencià d'Etnologia · MuVIM · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau del Marqués de Campo · Palau Marqués de Dosaigües · Reals Drassanes del Grau de Valéncia ·