Anex:Gentilicis
Aparència
El gentilici és la forma en la que se solen donar referències a persones d'atres països, territoris, o dependències del món distints al del parlant. En este anex, es presenten els gentilicis de cada país, inclús els que casi ni s'utilisen.
Llista de gentilicis per país, dependència, o territori
Països en més d'un gentilici
Països en 2 gentilicis
Països en 3 gentilicis
Països en 4 gentilicis
| País o territori | Gentilici més
utilisat |
Gentilici 2 | Gentilici 3 | Gentilici 4 | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Masculí | Femení | Masculí | Femení | Masculí | Femení | |
| Erro al crear miniatura: , Imperi Romà Germànic.png|20px]] |
Alemà[202] | Alemana[202] | Germà[203] | Germana[203] | Teutón[204][lower-alpha 16] | Tudesco[204] | Tudesca[204] | |
| Erro al crear miniatura: i Erro al crear miniatura: Abissínia | Etíop[205] | Etiopio[206] | Etiopia[206][lower-alpha 17] | Etiopiano[207] | Etiopiana[207] | Abisinio[208] | Abissínia[208] | |
| Erro al crear miniatura: | Grec[209] | Grega[209] | Helé[210] | Helena[210] | Grecisco[211] | Grecisca[211] | Greco[212][lower-alpha 3] | Greca[212][lower-alpha 3] |
Atres gentilicis
Cardinals
- Nort: norteny, -a; nortino, -a; boreal; septentrional (de septentrión).[5]
- Este, Leste ('Mar.), Oriente o Alce: esteño, -a; oriental; llevantí, -a.[5]
- Sur o Sud: sureño, -a; surero, -a; austral; meridional (de meridión).[5]
- Oest, Occident o Ponent: occidental; ponentino, -a.[5]
Univers
- Terra: terrícola.[213]
- Andrómeda: andromedano, -a.
- Sol o sistema solar: solar.[5]
- fòra del Sistema solar: extrasolar.[5]
- Lluna: selenita (del grec Selene).[5]
- Mercuri: mercuriano, -a (adjectiu: mercurial).[5]
- Venus: venusino, -a.[5]
- Mart: marcià, -a.[5]
- Júpiter: joviano, -a (del llatí jovis, Jove, nom llatí d'este deu).[5]
més allà de l'òrbita de Júpiter: transjoviano, -a.
més allà de l'òrbita de Neptú: transneptuniano, -a.
Continents i regions geogràfiques
- Àfrica: africà, -a
- Àfrica del Nort: norafricano, -a; norteafricano, -a.
- Panafricanisme: panafricano, -a.
- Amèrica: americà, -a.
- Amèrica del Nort: nortamericà, -a.
- Amèrica Central: centroamericano, -a.
- Amèrica del Sur: suramericà, -a; suramericà, -a.
- Amèrica Llatina: llatinoamericà, -a.
- Illes del Carib: caribeny, -a.
- Hispanoamèrica: hispanoamericà, -a.
- Iberoamèrica: iberoamericà, -a.
- Mesoamèrica: mesoamericano, -a.
- Panamericanisme: panamericano, -a.
- Antàrtida: antàrtic, -a.
- Àsia: asiàtic, -a.
- Àsia Central: centroasiático, -a.
- Àsia del Sur: sudasiático, -a; surasiático, -a.
- Euràsia: eurasiático, -a; euroasiàtic, -a.
- Europa: europeu, -a.
- Escandinàvia: escandinau, -a.
- Europa Central: centreeuropeu, -a.
- Oceania: oceànic, -a.
- Australasia: australasio, -a.
- Melanèsia: melanesio, -a.
- Micronesia: micronesio, -a.
- Polinèsia: polinesio, -a.
Vore també
- Anex:Països
- Anex:Gentilicis d'Àfrica
- Anex:Gentilicis d'Amèrica
- Anex:Gentilicis d'Àsia
- Anex:Gentilicis d'Europa
- Anex:Gentilicis d'Oceania
Notes i referències
Notes
- ↑ Est és millor utilisar-ho designant l'ètnia i l'idioma
- ↑ 2,0 2,1 Té varis atres significats:
- Natural d'Hispània.
- Pertanyent o relatiu a Hispània o als hispans.
- Natural d'Hispània
- Dit d'una persona: Que és d'orige hispanoamericà i viu en els Estats Units d'Amèrica.
- Pertanyent o relatiu als hispans dels Estats Units d'Amèrica.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 cita requerida
- ↑ En El Salvador s'usa magiar per a una jugada en el Fútbol
- ↑ Segons Fundéu:
- ↑ 6,0 6,1 Acceptat, pero en rigor designa a l'ètnia i l'idioma
- ↑ El seu plural té dos térmens; malís o malíes
- ↑ Este també servix per a Papuasia.
- ↑ Engonals, representa a Anglaterra, no a Regne Unit, ya que (junt en Gran Bretanya) no són sinònims. Font: «Fundéu:Anglaterra, el Regne Unit i Gran Bretanya no són lo mateix».
- ↑ 10,0 10,1 També es pot usar per a persones de la Corfa Peruviana
- ↑ 11,0 11,1 Servix també per al seu capital; Sant Salvador
- ↑ Per als nacionals
- ↑ 13,0 13,1 Per als nacionals, la gent de Guatemala, Hondures i de Nicaragua.
- ↑ 14,0 14,1 Té atres significats:
- ↑ No es deu usar Cingalés, ya que solament referix a una ètnia del país i no inclou l'atra ètnia principal del país: els tamils
- ↑ Coloquial
- ↑ Este gentilici, a diferència del nom del país, s'escriu sense accent en la segona I
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Real Acadèmia Espanyola (2005). . Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ RTVE (1 de giner de 2017). «Un rehé abans de morir: "Tot lo món està aterrorizado, no parem de tindre palpitacions"». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 3,000 3,001 3,002 3,003 3,004 3,005 3,006 3,007 3,008 3,009 3,010 3,011 3,012 3,013 3,014 3,015 3,016 3,017 3,018 3,019 3,020 3,021 3,022 3,023 3,024 3,025 3,026 3,027 3,028 3,029 3,030 3,031 3,032 3,033 3,034 3,035 3,036 3,037 3,038 3,039 3,040 3,041 3,042 3,043 3,044 3,045 3,046 3,047 3,048 3,049 3,050 3,051 3,052 3,053 3,054 3,055 3,056 3,057 3,058 3,059 3,060 3,061 3,062 3,063 3,064 3,065 3,066 3,067 3,068 3,069 3,070 3,071 3,072 3,073 3,074 3,075 3,076 3,077 3,078 3,079 3,080 3,081 3,082 3,083 3,084 3,085 3,086 3,087 3,088 3,089 3,090 3,091 3,092 3,093 3,094 3,095 3,096 3,097 3,098 3,099 3,100 3,101 3,102 3,103 3,104 3,105 3,106 3,107 3,108 3,109 3,110 3,111 3,112 3,113 3,114 3,115 3,116 3,117 3,118 3,119 3,120 3,121 3,122 3,123 3,124 3,125 3,126 3,127 3,128 3,129 3,130 3,131 3,132 3,133 3,134 3,135 3,136 3,137 3,138 3,139 3,140 3,141 3,142 3,143 3,144 3,145 3,146 3,147 3,148 3,149 3,150 3,151 3,152 3,153 3,154 3,155 3,156 3,157 3,158 3,159 3,160 3,161 3,162 3,163 3,164 3,165 3,166 3,167 3,168 3,169 3,170 3,171 3,172 3,173 3,174 3,175 3,176 3,177 3,178 3,179 3,180 3,181 3,182 3,183 3,184 3,185 3,186 3,187 3,188 3,189 3,190 3,191 3,192 3,193 3,194 3,195 3,196 3,197 3,198 3,199 3,200 3,201 3,202 3,203 3,204 3,205 3,206 3,207 3,208 3,209 3,210 3,211 3,212 3,213 3,214 3,215 3,216 3,217 3,218 3,219 3,220 3,221 3,222 3,223 3,224 3,225 3,226 3,227 3,228 3,229 3,230 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Fundació de l'Espanyol Urgent (2008). «Llista de topònims i gentilicis». Manual d'espanyol urgent. Madrit: Càtedra. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 5,33 5,34 5,35 5,36 5,37 5,38 5,39 5,40 5,41 5,42 5,43 5,44 5,45 5,46 5,47 5,48 5,49 5,50 5,51 5,52 5,53 5,54 5,55 5,56 5,57 5,58 5,59 5,60 5,61 5,62 5,63 5,64 5,65 5,66 5,67 5,68 5,69 5,70 5,71 5,72 5,73 5,74 5,75 5,76 5,77 5,78 5,79 5,80 5,81 5,82 5,83 5,84 5,85 Real Acadèmia Espanyola (2014). . Diccionari de la llengua espanyola. Madrit: Espasa. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims d'Albània». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (5 de juliol de 2015). ««Aràbia Saudita» o «Aràbia Saudita», topònims adequats». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««bonaerense» no és lo mateix que «porteño»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (12 d'octubre de 2009). ««Ereván», no «Yereván»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Juan Carlos Toufeksian (2016). «Pròlec 1998». Geopolítica d'Armènia: En el centenari del primer genocidi del sigle XX. Buenos Aires: Eudeba. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 Fundació de l'Espanyol Urgent (2006). «Topònims i gentilicis de les antigues repúbliques socialistes soviètiques». A on diu. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (24 de juny de 2015). ««Azerbaiyan» i «Bakú», formes correctes». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 Antonio Fernández Fernández (2007). . Diccionari de dubtes. Oviedo: Universitat d'Oviedo. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Belize». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de març de 2015). ««Cotonú», no «Cotonou»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Unió Europea. «Vetes soltes». puntoycoma. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (8 de novembre de 2011). ««Birmània» i «Yangon», millor que «Myanmar» i «Yangon»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ RTVE (2 de març de 2010). «Vlahovic, l'encarnació del terror en Grbavica». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (14 d'abril de 2014). ««brasiler» o «brasilero», no «brasileiro»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Gabriel Márquez Cárdenas (20 de juny de 2009). «Llenguage en Gotero: Gentilicis». Elmundo.com. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Rebuig Hernández. «Gentilicis del món». ACTA. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Veta Verda». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Ignasi Juliachs (15 d'octubre de 2016). «Terrence Malick insistix en transcendir en ‘Voyage of Clave’». La Vanguardia. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 24,0 24,1 Juan Ignacio García-Ochoa (27 de març de 2012). «A Cristià li espera un infern». Marca. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Luis Matías López (4 d'abril de 1985). «L'oposició aposta per la política del pas a pas». El País. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (28 de decembre de 2018). «Consulta en Twitter». Consultat el 28 de decembre de 2018.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««seulense» i «seulés»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 Beatriz Gómez-Pablos (2016). «Possibles gentilicis per a quinze capitals europees: propostes d'internet». Quinze propostes de gentilicis per a capitals de l'Unió Europea. XLinguae. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 29,0 29,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (23 de setembre de 2013). «Consulta en Twitter». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Dominica». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (11 de maig de 2005). «gentilici dels Emirats Àraps». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims d'Eslovàquia». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims d'Eslovènia». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««nortamericà» i «nortamericà», gentilicis d'Estats Units». Consultat el 25 de juliol de 2019.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (2 de juny de 2011). «Useño». Consultat el 28 de febrer de 2018.
- ↑ Martín Molta (23 d'octubre de 2014). «Una casucha: La sèu d'Oleguer Pujol en l'illa dels Miserables». El Món. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Martín Molta (17 d'agost de 2014). «Guernsey, l'amant de Víctor Hugo». El Món. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Oficina d'Informació i Prensa de Guinea Equatorial (3 d'abril de 2015). «Agenda d'alt nivell en Brusseles del Ministre de Comerç». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Guinea Equatorial». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Xosé Avelino Hermida Borrajo i María Cruz López Martínez (2006). «portoprincipeño». Gran dicionario século vinte i un. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims d'Índia». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Infodefensa.com (13 de maig de 2016). «Nova Delhi despedix als seus últims Siga Harrier». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (12 de maig de 2015). «indi, hindú, hindi». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims d'Indonèsia». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Emilio Menéndez de l'Entanque (1997). «Islam i política». Islam i democràcia en el món que ve. Madrit: Els Llibres de la Catarata. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Joel C. Rosenberg (2012). «Àrea protegida de Lashkardar, Iran». Operació Teheran. EE. UU.: Tyndale. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««Ceilandés», «ceilanés» i «esrilanqués» són els gentilicis de Sri Lanka». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Viktor Arnar Ingólfsson (2008). «La freda Mort». Neu negra. Madrit: Edicions de la Torre. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Iñaki Alegre (4 de giner de 2017). «Islas Cocos, elegit el «Millor País del Món»». MediaMass. Consultat el 5 de giner de 2017.
- ↑ 20 minuts (5 de decembre de 2010). «Onze pobles conviuen en més de 80 nacionalitats, de les que perduren en la regió un cookiano, un suazi o un vaticà». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Andrés Cabrera. «Fútbol en l'Isla de Navidad». L'Enganche. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ EcuRed. «Illa Nadal». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 53,0 53,1 Antonio Hualde (25 de juny de 2014). «Va succeir en les Mars del Sur». L'Imparcial. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ https://www.clarin.com/ideas/kelpers-identitat_0_BJyZfkyjPXl.html
- ↑ 55,0 55,1 55,2 55,3 55,4 55,5 Mariano Martín Rodríguez (2016). «Ensage de macrotoponimia dels territoris europeus actuals en el continent americà». puntoycoma pàgs. 11-17. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 56,0 56,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (25 de juliol de 2019). «topònims i gentilicis de països americans». Consultat el 25 de juliol de 2019.
- ↑ 57,0 57,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (7 de juliol de 2014). «hebreu i israelita no són sinònims». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««jerosolimitano», gentilici de Jerusalem». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (19 de juny de 2011). «jamaiquino o jamaicà, gentilici correcte». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Guillermo Altars (20 de setembre de 2016). «Últimes paraules des de Jersey». El País. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (21 de març de 2019). «Consulta en Twitter». Consultat el 21 de març de 2019.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««Kènia», no «Kenya»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««Kirguizistan», forma recomanada». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (2008). «Kosovo i Pristina». A on diu. Consultat el 1 d'agost de 2019.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (21 de juliol de 2011). «topònims europeus: Centroeuropa i països nòrdics». Consultat el 25 de juliol de 2019.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Madagascar». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««malgache», gentilici de Madagascar». Consultat el 13 d'abril de 2018.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (30 de març de 2014). «Consulta en Twitter». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (10 de març de 2014). ««malasio» és el gentilici de Malàsia, «malai» el seu idioma». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Mali». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««Mali» i «Mali», topònims correctes». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Mauritània». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 73,0 73,1 73,2 Cfr. Fundació de l'Espanyol Urgent (15 de maig de 2009). ««asteca» pot ser sinònim de «mexicà»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Rafael Cerro Merinero (28 de decembre de 2014). «Tot para dalt, tot para avall». ABC. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Beatriz García Sánchez (2016). «Sororidad en la lliteratura mozambiqueña: un anàlisis de la novela Niketche. Una història de poligàmia». Asparkia: Investigació feministe pàgs. 23-31. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (28 de maig de 2015). ««Katmandú», millor que «Kathmandu/Kathmandú»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 77,0 77,1 77,2 Unió Europea (1 de juliol de 2016). «Anexe A5: Llista d'Estats, territoris i monedes». Lliure d'estil interinstitucional. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Noruega». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Greg Butterfield (27 d'octubre de 2014). «Frau en Ucrània. Nova Rússia espera nou atac». Semanari Veu. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims d'Ucrània». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de Nova Zelanda». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ El Rastrejador de Notícies (21 d'abril de 2013). «OMÁN vol convertir-se en un nou país turístic». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Amnistía Internacional (2011). «Seqüeles del conflicte armat». Informe Amnistía Internacional 2011: L'estat dels drets humans en el món. Madrit: Penguin Random House. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (5 de maig de 2015). «El Haya, claus per a una bona redacció». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (24 de giner de 2008). «gentilici de Gaza». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (13 de novembre de 2017). ««papú», gentilici recomanat». Consultat el 5 d'abril de 2019.
- ↑ Paulo Alonso Lois (1 de setembre de 2013). «L'ona de Pantín alcança Tahití». La Veu de Galícia. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 89,0 89,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (13 de novembre de 2018). ««portorriqueny», millor que «portorriqueño»». Consultat el 25 de juliol de 2019.
- ↑ Wikilengua. «Topònims de China». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 91,0 91,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (3 d'agost de 2014). ««congoleny» i «congolés», gentilicis apropiats». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 92,0 92,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (25 d'octubre de 2015). ««saharaui» i «saharià» diferències». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Francisco Javier López Taronger (31 de juliol de 2016). «Apuntes per a una futura història de Apía». El Diari. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Abraham Zamorano (1 de març de 2015). «Samoa Americana: l'únic territori de EE.UU. sense ciutadans nortamericans». BBC Món. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Natasha Niebieskikwiat (18 de març de 2014). «¿Qué és un kelper?». Clarín. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fernando Sánchez Miret i Carmen Pensat (2009). «Gentilicis». Romanística sense complexos: homenage a Carmen Pensat. Peter Lang. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Nyala Tours. «Guia de Seychelles». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Escola de Cultura de Pau (2011). «Somàlia (Somalilandia-Puntlandia)». Conflictes i pau. Consultat el 30 de setembre de 2012.
- ↑ 99,0 99,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««Ceilandés», «ceilanés» i «esrilanqués» són els gentilicis de Sri Lanka». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 100,0 100,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (7 de juny de 2010). «Mundial de Suràfrica: térmens relacionats». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««Jartum», no «Khartum» ni «Khartoum»». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Acadèmia Argentina de Lletres i Fundació de l'Espanyol Urgent (2011). «Fundéu BBVA en l'Argentina». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (3 de febrer de 2008). «gentilici d'Estocolm». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Xavier Moret (10 de juliol de 2016). «La ràdio del fi del món». El Periódico. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Noel Cavaller (16 de febrer de 2006). «Mane d'obra barata per a erigir els luxosos rascacels de Bangkok». La Regió. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Daniel Pinilla Pol (23 de març de 2014). «Transnistria, model per a Crimea». El Món. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fabián Maurici Roce Castiblanco (14 de febrer de 2009). «Els meus primers 60 anys». L'Espectador. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Fundació de l'Espanyol Urgent (4 de febrer de 2011). ««turcomano» i «turkmeno», gentilicis de Turkmenistan». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 109,0 109,1 Fundació de l'Espanyol Urgent (21 de febrer de 2014). «Ucrània, claus de redacció». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ «oriental». Diccionari de la llengua espanyola. Madrit: Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 28 de giner de 2022.
- ↑ Eric Sant Joan (29 d'abril de 2014). «Vietnam i el perdó: “No hi ha rencor. Per això els veterans trenquem a plorar”». El Confidencial. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ José Luis Muñoz (25 de novembre de 2016). «54 Festival de cine de Gijón. Sexta jornada». Entretant Magazine. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 113,0 113,1 ASALE, RAE-. «angoleño, angoleña | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 114,0 114,1 ASALE, RAE-. «angolano, angolana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ ASALE, RAE-. «saudí | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ ASALE, RAE-. «saudita | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 117,0 117,1 117,2 117,3 ASALE, RAE-. «austríac, austríaca | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ ASALE, RAE-. «azerí | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 119,0 119,1 ASALE, RAE-. «azerbaiyano, azerbaiyana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 120,0 120,1 ASALE, RAE-. «brasiler, brasilera | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 121,0 121,1 ASALE, RAE-. «brasilero, brasilera | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 122,0 122,1 122,2 122,3 ASALE, RAE-. «congolés, congolés | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 123,0 123,1 123,2 123,3 ASALE, RAE-. «congoleny, congolenya | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 124,0 124,1 ASALE, RAE-. «nortcoreà, nortcoreana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 125,0 125,1 125,2 125,3 ASALE, RAE-. «coreà, coreana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 126,0 126,1 ASALE, RAE-. «surcoreà, surcoreana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ ASALE, RAE-. «costarricense | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-08.
- ↑ 128,0 128,1 ASALE, RAE-. «tico, tica | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 129,0 129,1 ASALE, RAE-. «danés, danesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-08.
- ↑ 130,0 130,1 ASALE, RAE-. «dinamarqués, dinamarquesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-08.
- ↑ 131,0 131,1 ASALE, RAE-. «espanyol, espanyola | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 132,0 132,1 ASALE, RAE-. «hispà, hispana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-08.
- ↑ ASALE, RAE-. «estadunidense | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-05-23.
- ↑ 134,0 134,1 ASALE, RAE -. «estonio, estonia | Diccionari de la llengua espanyola» (en es-es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 135,0 135,1 ASALE, RAE-. «estoniano, estoniana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 136,0 136,1 ASALE, RAE-. «finlandés, finlandesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 137,0 137,1 137,2 137,3 ASALE, RAE-. «finés, finesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 138,0 138,1 ASALE, RAE-. «francés, francesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 139,0 139,1 ASALE, RAE-. «gal, gala | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 140,0 140,1 RAE. «Països i capitals, en els seus gentilicis | Diccionari panhispánico de dubtes» (en es). «Diccionari panhispánico de dubtes». Consultat el 2021-06-22.
- ↑ ASALE, RAE-. «guatemalense | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 142,0 142,1 142,2 142,3 142,4 142,5 ASALE, RAE-. «guineà, guineana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 143,0 143,1 143,2 143,3 143,4 143,5 ASALE, RAE-. «guineo, guinea | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 144,0 144,1 ASALE, RAE-. «hongarés, hongaresa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-10.
- ↑ ASALE, RAE-. «magiar | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-10.
- ↑ ««indi», «hindú», «hindi» | Fundéu» (en es). www.fundeu.es (2015-05-12). Consultat el 2021-07-10.
- ↑ ASALE, RAE-. «iraní | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-11.
- ↑ ASALE, RAE-. «persa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-11.
- ↑ 149,0 149,1 ASALE, RAE-. «irlandesco, irlandesca | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 150,0 150,1 150,2 «jamaiquino o jamaicà, gentilici correcte | Fundéu» (en es). www.fundeu.es (2011-06-19). Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 151,0 151,1 ASALE, RAE-. «kazakh, kazakh | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 152,0 152,1 ASALE, RAE-. «kazako, kazaka | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 153,0 153,1 ASALE, RAE-. «kenià, keniana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ ASALE, RAE-. «keniata | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 155,0 155,1 ««malasio» és el gentilici de Malàsia, «malai» el seu idioma | Fundéu» (en es). www.fundeu.es (2014-03-10). Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 156,0 156,1 Nota: esta és molt usada, pero és recomanable usar malasio/a para els habitants del país i malai/a para l'idioma i ètnia principals del país
- ↑ 157,0 157,1 ««Mali» i «Mali», topònims correctes | Fundéu» (en es). www.fundeu.es (2011-02-04). Consultat el 2021-06-22.
- ↑ ASALE, RAE-. «malvinense | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 159,0 159,1 ASALE, RAE-. «malvinero, malvinera | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 160,0 160,1 160,2 RAE. «Mèxic | Diccionari panhispánico de dubtes» (en es). «Diccionari panhispánico de dubtes». Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 161,0 161,1 ««Katmandú», millor que «Kathmandu/Kathmandú» | Fundéu» (en es). www.fundeu.es (2015-04-28). Consultat el 2021-06-22. «[...]Per una atra part, l'Acadèmia senyala aixina mateix que tant nepalí (plural nepalís o nepalís) com a nepalés (plural nepalés) són gentilicis adequats per a referir-se als habitants d'este país.»
- ↑ ASALE, RAE-. «papú | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ ASALE, RAE-. «papúa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 164,0 164,1 ASALE, RAE-. «britànic, britànica | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-15.
- ↑ 165,0 165,1 ASALE, RAE-. «britano, britana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-15.
- ↑ 166,0 166,1 166,2 ASALE, RAE-. «tailandés, tailandesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 167,0 167,1 167,2 ASALE, RAE-. «siamés, siamesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 168,0 168,1 168,2 ASALE, RAE-. «polonés, polonesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 169,0 169,1 169,2 ASALE, RAE-. «portorriqueny, portorriquenya | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 170,0 170,1 ASALE, RAE-. «turcomano, turcomana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 171,0 171,1 ASALE, RAE-. «turkmeno, turkmena | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ «Ucrània, claus de redacció | Fundéu» (en es). www.fundeu.es (2014-02-21). Consultat el 2021-07-15.
- ↑ 173,0 173,1 ASALE, RAE-. «bosnio, bosnio | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 174,0 174,1 ASALE, RAE-. «bosniaco, bosniaca | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 175,0 175,1 ASALE, RAE-. «bosníaco, bosníaca | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 176,0 176,1 ASALE, RAE-. «zaireño, zaireña | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-15.
- ↑ 177,0 177,1 ASALE, RAE-. «ecuatoguineano, ecuatoguineana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-10.
- ↑ 178,0 178,1 ASALE, RAE-. «italià, italiana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 179,0 179,1 ASALE, RAE-. «tano, tana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 180,0 180,1 ASALE, RAE-. «ítalo, ítala | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 181,0 181,1 ASALE, RAE-. «japonés, japonesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 182,0 182,1 ASALE, RAE-. «nipó, nipona | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 183,0 183,1 ASALE, RAE-. «japón, japona | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 184,0 184,1 184,2 ««Kirguizistan», millor que «Kirguizistán» | Fundéu» (en es). www.fundeu.es (2017-01-16). Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 185,0 185,1 ASALE, RAE-. «peruà, peruana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 186,0 186,1 ASALE, RAE-. «peruviano, peruviana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 187,0 187,1 ASALE, RAE-. «perulero, perulera | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 188,0 188,1 ASALE, RAE-. «polac, polaca | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 189,0 189,1 ASALE, RAE-. «polono, polona | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-23.
- ↑ 190,0 190,1 ASALE, RAE-. «portugués, portuguesa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 191,0 191,1 ASALE, RAE-. «lusità, lusitana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 192,0 192,1 ASALE, RAE-. «lusitano, lusitana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 193,0 193,1 ASALE, RAE-. «portorriqueño, portorriqueña | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ ASALE, RAE-. «boricua | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 195,0 195,1 ASALE, RAE -. «salvadoreny, salvadorenya | Diccionari de la llengua espanyola» (en es-es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-08.
- ↑ ASALE, RAE -. «salvatruche | Diccionari de la llengua espanyola» (en es-es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-08.
- ↑ 197,0 197,1 ASALE, RAE-. «guanac, guanaca | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-08.
- ↑ 198,0 198,1 198,2 198,3 ««Ceilandés», «ceilanés» i «esrilanqués» són els gentilicis de Sri Lanka | Fundéu» (en es). www.fundeu.es (2011-02-04). Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 199,0 199,1 ASALE, RAE-. «suís, suïssa | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-07.
- ↑ 200,0 200,1 ASALE, RAE-. «helvecio, helvecia | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 201,0 201,1 ASALE, RAE-. «helvètic, helvètica | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 202,0 202,1 ASALE, RAE-. «alemà, alemana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 203,0 203,1 ASALE, RAE-. «germà, germana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ 204,0 204,1 204,2 ASALE, RAE-. «teutón, teutona | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-24.
- ↑ ASALE, RAE-. «etíope | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 206,0 206,1 ASALE, RAE-. «etiopio, etiopia | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 207,0 207,1 ASALE, RAE-. «etiopiano, etiopiana | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 208,0 208,1 ASALE, RAE-. «abisinio, abisinia | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 209,0 209,1 «grec, grega | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22. «Pertanyent o relatiu a Grècia o als grecs»
- ↑ 210,0 210,1 ASALE, RAE-. «helé, helena | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 211,0 211,1 ASALE, RAE-. «grecisco, grecisca | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 212,0 212,1 ASALE, RAE-. «greco, greca | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Gentilicios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.