Anar al contingut

Ponta Delgada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Referencias adicionales

Per a atres usos d'este terme vore Ponta Delgada (desambiguació).
Portas da Cidade (Puertas de la Ciudad).
Fuerte de San Blas.
Iglesia de San Sebastián.
Erro al crear miniatura:
Iglesia de San Pedro.
Erro al crear miniatura:
Ejemplar de pohutukawa (Metrosideros excelsa), Camp de Sant Francisco.
Erro al crear miniatura:
Mercado da Graça.
Erro al crear miniatura:
Iglesia del colegio de los Jesuitas, Ponta Delgada.

Ponta Delgada <phonos file="Pt-pt Ponta Delgada FF.ogg">[ˈpõtɐ ˌðɛɫˈɣaðɐ]</phonos> (Punta Prima) és una de les capitals de les Azores, un archipèlac portugués en mig de l'Atlántico. Compartix la capitalitat en Horta i Angra do Heroísmo. El Municipi té una superfície de 231,9 km² i una població total de 67 287 habitants (2021),[1] subdivididos en 24 freguesies. Es va convertir en capital de les Azores en 1546.

Història

Al voltant de 1450, Pero de Teive va fundar un chicotet poble de peixcadors que en el temps va créixer fins a Santa Clara. Poblada des de 1444, l'isla de San Miguel era un vast territori, en chicotets assentaments dispersos, a excepció de Vila Franca do Campo, en la costa centre-sur, i la comunitat de Ponta Delgada.

Vila Franca havia segut durant molts anys el centre de l'illa, les Azores i el govern, pero molts nobles i terratenientes varen despreciar tindre que estar subordinats al govern en eixa ciutat (aixina de com a molts conflictes entre estos ciutadans i els administradors en la costa sur). Els nobles varen enviar en secret una delegació, encapçalada per Fernão Jorge Velho, per a reunir-se en el rei Manuel en Lisboa a petició de la comunitat que s'havia emancipat. En Abrantes, el rei Manuel de Portugal va conferir el 29 de maig de 1507 una carta pobla a Ponta Delgada. De la mateixa manera, va ser elevada a la condició de ciutat durant el regnat de João III de Portugal, per decret del 2 d'abril de 1546, en acabant de que la primera capital de l'illa (Vila Franca do Campo) fora devastada pel terremot de 1522.

La batalla naval de Ponta Delgada o batalla de Sant Miguel es va lliurar el 26 de juliol de 1582, front a la costa, en el marc de la crisis de sucessió portuguesa 1580. Una expedició corsaria anglo-francesa navegava contra Espanya per a defendre el domini portugués de les Azores al pretenent Antonio, Prior de Crato i per a defendre les illes des de l'incorporació a l'Imperio español (que constituïa la major força francesa enviada a l'estranger abans de Luis XIV ).

Durant el XIX, el municipi va experimentar el seu major impuls de l'actividad económica, en la canalisació de les exportacions de cítricos al Reino Unido, el creiximent de les empreses de propietat estrangera en el centre històric i dels comerciants judíos, molts d'ells despuix de 1818.

A principis del XX, la posició de Ponta Delgada va ser relativament alta, a pesar de l'importància canviant de les economies rurals va ser retallant distància en el seu creiximent. Pero seguix sent el lloc central en l'economia i la jerarquia de l'archipiélago de les Azores.

Població

Població de Ponta Delgada (1849 – 2011)
1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004 2011
31344 52120 54790 74306 63804 61989 65854 64516 68809

Geografia

Clima

El clima del municipi, de la mateixa manera que el restant de les Azores, es forma per la corriente del Golfo que permet una chicoteta variació de les temperatures, en una temperatura anual que oscila entre 15 °C i 23 °C. La corrent del Golf també contribuïx a un clima inestable que varia molt durant l'autumne i la primavera, per lo que les previsions meteorològiques sobre una base diària són difícils. Els nivells d'humedad són lo suficientment significatius (per lo general de més de 80%) que les fluctuacions de les temperatures se senten comparables a les experimentades en els llocs en latitut similars.

Segons la classificació climàtica de Köppen, les Illes Azores tenen un clima oceánico (Cfb), és dir, temperatures suaus i abundants precipitacions puix es localisen en mig de l'oceà Atlàntic, en particular prop de les costes occidentals del continent europeu. Els hiverns són suaus (14-15 °C)i els estius frescs (20-22 °C) en una oscilació tèrmica anual baixa (7,8 °C en el periodo 1981-2010). Les precipitacions són abundants (1052 mm./any) i ben distribuïdes, pero en màxims en hivern (159 mm. en decembre), front als 28 mm de juliol.


Organisació territorial

Les freguesias de Ponta Delgada són les següents:

Monumentos y lugares de vírgenes

El barri històric de Ponta Delgada se situa darrere de l'avinguda do Infant dom Enrique, una gran passejada en vores pavimentadas en color negre i blanc que rodeja el port. El seu enmarañadas carrers estan fitades de belles cases dels sigles XVII a XIX. Els punts d'interés més destacats en Ponta Delgada són:[2]

  • Portes dona Cidade: Les icòniques portes triples que marquen l'entrada al centre històric, símbol de Ponta Delgada.
  • Igreja Matriu de São Sebastião: Majestuosa iglésia del XVI en una frontera impressionant i dllados interiors barrocs.
  • Mercat dona Graça: Un mercat vibrant a on pots trobar productes locals fresca, des de frutes i verdures fins a formages i mariscs.
  • Fortalea de São Brás: Fortalea del XVI que oferix vistes panoràmiques de la mar i una visió de l'història militar de l'illa.
  • Jardim António Borges: Un extens jardí botànic que és perfecte per a una passejada relajante entre plantes exòtiques i arbres centenaris.
  • Museu Carlos Machado: Museu dedicat a l'història natural, l'artesania i l'art de Azores, estajat en

Criminalidad

Artícul principal → Criminalidad en Portugal.


Ponta Delgada i les Azores en general han experimentat una deterioració significativa de la seguritat pública des de 2020, marcant un canvi dramàtic des del seu estatus històric com la regió més segura de Portugal. El municipi va registrar 3.188 casos criminals en 2023, representant el 32,6% de tota la criminalitat en l'archipèlac de les Azores.[3]

Tendencias actuales

La regió de les Azores va registrar una taxa de criminalitat de 40,6 per mil habitants en 2023, significativament per damunt de la mija nacional portuguesa de 35,0.[4] Açò representa una inversió per a unes illes que varen mantindre algunes de les taxes de criminalitat més baixes d'Europa durant les décades de 2000 i 2010.

La criminalitat violenta va alcançar 255 incidents en les Azores en 2023, marcant un aument del 23% respecte a l'any anterior.[5] Els delictes més comuns inclouen violència domèstica (821 casos), robo de vehículs (517 casos) i tràfic de drogues (257 casos).[5]

Els residents reporten una deterioració visible en la calitat de vida diària, en el consum obert de drogues tornant-se comuna en els carrers de Ponta Delgada i incidents repetits de delictes contra la propietat. El número de persones sense llar ha aumentat dramàticament, en reportes d'acossament agressiu per part d'individus que demanen diners.[5]

Tráfico de drogas

Les Azores han emergit com un centre crític en les operacions de tràfic transatlàntic de cocaïna. Organisacions criminals de Sèrbia, Montenegro, Rússia i Sudamèrica han establit les illes com "bases de respal tècnic" per al contrabando marítim de drogues entre Sudamèrica i Europa.[6]

Les principals expropiacions de drogues han inclós més de 840 quilograms de cocaïna i operacions valorades en 300 millons d'euros, en rets criminals operant rutes sofisticades de yates i velers que exploten la posició estratègica de les Azores i les seues extenses llínees costeres.[7]

Factores económicos y sociales

Les Azores enfronten el major risc de pobrea de Portugal en un 31,4%, en privació material i social severa afectant al 12% dels residents, el doble de la mija nacional.[8] La taxa de desocupació del 6,5% es combina en la taxa de empleabilidad més baixa del país del 73,5%, creant condicions que l'investigació identifica com a predictives de l'aument de les taxes de criminalitat.

Un factor significatiu involucra a individus deportats d'Estats Units i Canadà per delictes que retornen a les Azores en oportunitats econòmiques llimitades i, en alguns casos, conexions establides en rets criminals. Esta població freqüentment carix d'oportunitats d'ocupació local i sistemes de respal social, contribuint a la reincidència i l'importació de metodologia criminals nortamericanes.[5]

Desafíos de las fuerzas del orden

Els residents reporten una absència virtual de patrulles a peu en Ponta Delgada, en presència policial llimitada a passos ocasionals de coches patrulla que rarament resulten en compromís proactivo en problemes a nivell de carrer. La falta de vigilància comunitària ha creat un ambient a on el consum obert de drogues, la mendicitat agressiva i la delinqüència menor operen en aparent impunitat.[5]

La geografia de les illes crea desafius únics per a les forces de l'orde, en recursos forenses i investigativos llimitats cobrint extenses llínees costeres en múltiples illes. La dependència de Portugal continental per a investigacions criminals especialisades crea retarts que permeten a les rets criminals establir raïls locals més profundes.[9]

Ciudades hermanadas

.png|20px]].

Puerto de Ponta Delgada.

Puerto de Ponta Delgada.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons