Monròvia
Monròvia és una ciutat de la costa atlàntica d'Àfrica, capital i la més poblada de tota la República de Libèria i del comtat de Montserrado. Es diu aixina en honor al President dels Estats Units James Monroe, que governava en el moment en que els esclaus negres varen ser lliberats en la costa. La població és de 970.284 habitants (2008). La seua actual alcaldesa és Clara Doe-Mvogo. En el 29% de la població total de Llibèria, Monròvia és la ciutat més habitada del país.
Monròvia és el centre cultural, polític i financer de Libèria. L'organisme que administra el govern de l'àrea metropolitana de Monròvia (Greater Monròvia) és la Corporació de la Ciutat de Monròvia. La ciutat és també el lloc en el que es troben els òrguens de govern del país i els ministeris.
Història[editar | editar còdic]
L'àrea de Monròvia ya estava habitada quan els portuguesos la nomenaren Cabo Mesurado en l'any 1560, pero la ciutat no es fundà fins al mes d'abril de 1822, quan l'illa de Providence (actualment conectada al centre urbà per un pont) fon ocupada per la Societat Americana de Colonisació (American Colonization Society)[1] com a refugi dels esclaus lliberats dels Estats Units i de les Índies Occidentals Britàniques, tal com ya havien fet els anglesos en Freetown al final del sigle anterior. En un principi nomenada Christopolis, en l'any 1824 fon rebatejada en honor del llavors president dels EUA, James Monroe.
La ciutat fon severament danyada durant la guerra civil liberiana. Les batalles importants van tindre lloc entre les forces governamentals de Samuel Doe i els rebels de Prince Johnson en l'any 1990 i durant l'assalt del Parlament en 1992. Com a conseqüència de la guerra, en Monròvia n'hi ha una gran quantitat de chiquets i jóvens sense sostre.
Demografia[editar | editar còdic]
Etnologia i llengües[editar | editar còdic]
La ciutat[editar | editar còdic]
Monròvia està situada en una península entre l'oceà Atlàntic i el riu Mesurado; al nort desemboca el riu Saint Paul. És la ciutat més gran de Libèria i és el centre administratiu, econòmic, comercial i financer més important. L'economia urbana gravita al voltant del seu port, que durant la Segona Guerra Mundial fon ampliat substancialment per les forces dels Estats Units.
A través del port s'exporta mineral de ferro i làtex produïts en el país; el port conta també en darassanes. Les indústries principals són les del ciment, refinament de petròleu, alimentària, material de construcció (rajoles), mobles i productes químics.
Els principals llocs d'interés són el Museu Nacional de Libèria, el Temple maçònic (actualment en ruïnes), el mercat de Waterside, el Centre Cultural i un bon número de plages. La ciutat té també un zoològic i un dels estadis deportius més grans d'Àfrica, en capacitat per a 40.000 persones. És la seu de l'Universitat de Libèria i del Cuttington College and Divinity School.
Monròvia està conectada per mar en Greenville i Harper. L'aeroport més proper, l'Aeroport Internacional Roberts, està situat a 60 km de la ciutat, en Robertsfield.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monròvia.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |