Stanley o Port Argentí,[1][2][3][n. 1] a voltes unificat com a Port Stanley, és el principal port i l'única ciutat de les Illes Malvines. Administrativa i políticament, és la capital del territori britànic d'ultramar de Malvines; és també sèu de la seua prefectura apostólica.

Port Argentí/Stanley

Està ubicada en la costa este de l'illa Soledad i va ser fundada en 1845. La seua població va aumentar despuix de la guerra de les Malvines, aplegant als 2460 habitants en el cens de 2016.[6]

En Argentina, país que reclama sobirania sobre les illes Malvines, la localitat forma part del departament Illes de l'Atlàntic Sur de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, la capital del qual és Ushuaia.[7] Per esta disputa territorial, en els països de parla hispana la ciutat és coneguda en dos noms: Stanley, el seu nom de fundació, utilisat pel govern britànic; i Port Argentí, nom assignat pel govern argentí durant la guerra de les Malvines com a part del reclam de sobirania.

En 2022, com a part dels honors cívics del jubileu de platí de la reina Isabel II, Stanley va ser una de les candidatures per a l'estatus de ciutat, coincidint en el 40 aniversari de la guerra; el 14 de juny de 2022, Stanley va rebre l'estatus de ciutat.

Denominació

editar

Denominació britànica

editar
 
Edward Smith-Stanley, en l'honor del qual va ser nomenada la localitat.
 
Lletrer en mensage de benvinguda a Stanley, a l'entrada de la ciutat.
 
Acta de defunció de Pedro Edgardo Giachino, a on es llig «Port Rivero, Ex Pto. Stanley».
Erro al crear miniatura:
Mensage del govern argentí a la població local durant la guerra de 1982 conservat en el Museu de les illes Malvines. Es va utilisar la denominació argentina de la localitat, indicant «Port Argentí (ex-Stanley)».

El Regne Unit va fundar la ciutat en el nom de Port Stanley, en honor d'Edward Smith-Stanley, secretari d'Estat per a la Guerra i les Colónies. El pas del temps va provar que el nom més utilisat era «Stanley». El 2 d'agost de 1956 l'administrador de les illes va aconsellar l'us d'este nom al Governe del seu Majestad.

En abril de 2013 i despuix de la mort de Margaret Thatcher, el Govern britànic va propondre posar a la ciutat el nom de «Port Margaret», en homenage a l'ex primera ministra.[8] Els parlamentaris britànics i el Govern malvinense varen apreciar positivament la proposta.[9] Com contraparte, el ministre de Relacions Exteriors i Cult d'Argentina, Héctor Timerman, va repudiar la proposta.[10]

Des de 1992 els isleños celebren el «Dia de Margaret Thatcher» cada 10 de giner[11][12] i també posseïx una avinguda en el seu honor en esta ciutat.[11][13]

Denominació argentina

editar

Fins a abril de 1982 la població era coneguda en Argentina com a Port Stanley, nom utilisat tant pel govern com pels mijos de comunicació.[14] En 1966 grups peronistas solien utilisar la forma Port Rivero, i inclús es registra en l'Argentina l'us erròneu de Port Soledad en la década de 1960,[14] confonent la ciutat en l'assentament instalat pels francesos en la mateixa illa, que era la capçalera de la governació argentina al moment de l'ocupació britànica en 1833.

Durant l'administració argentina de la ciutat en 1982, el govern militar argentí va utilisar vàries denominacions per a nomenar-la en els comunicats de prensa. Entre el 3 i 4 d'abril de 1982, la va denominar Port Rivero; el 5 d'abril es va utilisar el nom Port de l'Illa Soledad; entre el 6 i el 15 d'abril es va utilisar Port de les Illes Malvines.[14] Una carta datada el 24 d'abril i una atra del 29 d'abril mantenen el nom Port Rivero.[15] El nom de Rivero havia generat una miqueta de polèmica, i per a la segona semana d'abril del 1982 ya figurava Port Argentí en les cartes nàutiques de les illes.[16]

El nom de Port Rivero (en honor al Gaucho Rivero) va aparéixer en l'any 1966 quan un grup denominat Els Còndors composts per jóvens militants peronista opositors al govern de Juan Carlos Onganía i liderats per Dart Veta i María Cristina Verrier, varen seqüestrar un DC-4 d'Aerollínies Argentines que es dirigia de Buenos Aires a Riu Gallecs i ho desvien a les illes. Durant 36 hores flamearon banderes argentines i varen donar un nou nom a la ciutat. Va ser part d'una operació denominada Còndor.[17] Varen ser rodejats pels isleños pero es varen resistir a la seua detenció. Mai es varen rendir i, després de vàries negociacions, Els Còndors varen marchar a l'iglésia en les seues banderes argentines. Després varen ser traslladats a Terra del Fòc en barco i detinguts per les autoritats argentines.[18][19] El Museu Malvines i Illes de l'Atlàntic Sur, inaugurat en 2014 en Buenos Aires, posseïx el bar i restaurant Port Rivero, pel nom donat a Port Stanley en 1966.[20][21]

Finalment, el govern de Leopoldo Galtieri, a través del decret 757/82 del 16 d'abril de 1982, renombró la ciutat com a Port Argentí per a reivindicar la seua sobirania sobre les illes.[22]

L'us d'este nom és excloent en l'Argentina, pero no aixina en la totalitat del món hispanohablante, a on la denominació de Port Argentí s'alterna en la de Port Stanley o Stanley, en prevalença d'estes últimes.[23]

Durant els acorts entre l'Argentina i el Regne Unit de juliol de 1999, la delegació argentina va dir estar disposta a estudiar la possibilitat d'eliminar de la seua toponímia els noms geogràfics instaurats pel govern militar durant la Guerra, entre ells el de Port Argentí, tornant a denominar-se Stanley. Finalment, no va ocórrer.[24] Inclús, un diputat del Congrés Argentí va presentar un proyecte de llei per a derogar el decret de Galtieri.[25]

Història

editar
 
Sèu de la Falkland Islands Company.
 
Tram cèntric de la Costanera Ross.
 
Malvina House Hotel.

La capital espanyola i argentina de les illes era Port Soledad (Port Louis, per als britànics), ubicada al nort d'esta ciutat.

Despuix de l'invasió britànica de 1833, el governador tinent Richard Moody va decidir traslladar la capital al caseriu de Port Jackson, denominant-la Port Stanley. El canvi es va realisar puix es considerava que la baïa de Stanley tenia una major profunditat d'anclaje per als bucs.

En 1843 va començar la construcció de l'assentament i en 1845 es va transformar en la capital administrativa de la colónia. Es va convertir en base per a barcos balleneros i caçadors de focas en l'Atlàntic Sur. En 1848 va nàixer James Henry Falklands Sullivan en Port Stanley, que va dur el nom britànic de l'archipèlec. Va ser el primer descendent de britànics i el primer bebé naixcut en la localitat.[26]

En 1849, 30 famílies de pensionados de Chelsea (del Royal Hospital Chelsea) es varen assentar allí, en la finalitat d'ajudar a la defensa de les illes i el desenroll del nou assentament. L'assentament va créixer com un port d'aigües profundes, especialisat en la reparació de bucs.cita requerida De fet, abans de la construcció del Canal de Panamà, la localitat era el major lloc de reparació per als barcos que transitaven pel estret de Magallanes, ajudant a impulsar l'economia de les illes.cita requerida

Anys més vesprada va ser utilisada com a depòsit de carbó per a la Marina Real Britànica. Açò va dur a convertir a les illes en fondeadero dels bucs que varen participar en la batalla de les illes Malvines en la Primera Guerra Mundial, i en la batalla del Riu de l'Argent en la Segona Guerra Mundial. Durant esta última guerra va ser detingut en la localitat el fasciste britànic Jeffrey Mosleyite Hamm.

Les illes tenien 3275 habitants en 1911, i 916 d'ells vivien en Port Argentí/Stanley.[27]

l'aeroport de la localitat va ser inaugurat el 15 de novembre de 1972 en un vol de la Força Aérea Argentina provinent de Comodoro Rivadavia. La pista tenia 785 metros de llarc i 30 metros d'ample.[28] Els vols a la part continental d'Argentina realisats per Llínees Aérees de l'Estat (LADE) varen ser suspesos després de la guerra de 1982,[29][30] i des de 1993 va entrar en servici un vol semanal des de Punta Arenes en Chile que opera des de la Base Aérea de Mount Pleasant, en l'anuència del govern argentí i incloent una escala mensual en Riu Gallecs.

En el seu moment, la sucursal de LADE va ser la primera oficina estatal argentina en les Malvines.[31] Instalat en octubre de 1972, es materalizó el 20 de novembre en un terreny cedit pel govern colonial ubicat en la Costanera Ross, el principal carrer de la ciutat. Allí es va designar un Cap d'Agència i es va instalar un equip de ràdio BLU.[32] El govern argentí també va construir un edifici en 1981 per a establir la residència del comodoro de l'aire argentí que representava a LADE. L'edifici és anomenat «casa Britannia» («Britannia house»).[33] Anys despuix de la guerra es va instalar allí el museu de les illes.[34]

En 1975 es varen instalar plantes de Gas de l'Estat i de Jaciments Petrolífers Fiscals (YPF) per a brindar gas i petròleu a la població. En eixos anys, el representant de Gas de l'Estat en les illes, també era agent de LADE i delegat del Ministeri de Relacions Exteriors argentí.[35]

El 2 de abril de 1982 va ocórrer el desembarc de les Forces Armades argentines, lo que va derivar en la guerra de les Malvines, sent ocupada pels argentins fins a la rendició ocorreguda el 14 de juny de 1982. En dit periodo el govern argentí la va denominar de vàries maneres, fins que oficialment es va decidir pel nom Port Argentí i la va declarar capital de la Governació Militar de les Illes Malvines, Georgias del Sur i Sandwich del Sur, que va subsistir oficialment fins a 1985. A finals de la guerra, durant la batalla final en la localitat, dònes malvinenses varen fallir quan la fragata britànica HMS Avenger cañoneó la seua casa per error.[36]

Durant la guerra les afores de la ciutat varen ser extensament minats, quedant encara hui llocs marcats com a terrenys minats. Una dels sectors més atacats va ser l'aeroport de la ciutat, profusamente bombardejat pels britànics.

La localitat va ser nomenada lloc històric nacional pel Congrés de la Nació Argentina i per mig del decret 1.734 del 8 de juny de 1984.[37][38]

Vore també

editar
  1. «Planilla en toponímia de les Illes Malvines». Institut Geogràfic Nacional (Argentina).
  2. "Carta H-453" del Servici d'Hidrografia Naval, a on es mostra Port Argentí i les seues afores (esc. 1:30.000 - 75 cm x 52 cm)
  3. (1969, reimpressió juliol de 1990).«Carta H-411, Illa Soledad (esc. 1:200.000 - 76 cm x 110 cm)».Depositat per l'Argentina en l'Organisació de les Nacions Unides.Servici d'Hidrografia Naval.Buenos Aires:
  4. «[1]».
  5. Yofre, Juan Bautista (2011). 1982: els docuemntos secrets de la guerra de Malvines / Falklands i la solsida del Processe, 2.ª edició, Suramericana, p. 315. ISBN 978-950-07-3666-4.
  6. Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«2016 Census Report». Archivat des d'el original, el 24 de giner, 2018.
  7. [enllaç trencat]
  8. «[2]», Daily Mail Online. Consultat el 5 de març de 2020 (en en).
  9. «[3]», Clarín. Consultat el 5 de març de 2020.
  10. «[4]», Perfil. Consultat el 5 de març de 2020.
  11. 11,0 11,1 «», Reuters News (en anglés).
  12. «», Scottish Daily Record (en anglés).
  13. «Els amics de la Dama de Ferro». Diari Perfil. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  14. 14,0 14,1 14,2 PGCN - The toponymy of the Falklands Islands as recorded on maps and in gazetteers
  15. «La carta de Juliol Cao als seus alumnes». Diari Clarín.
  16. (2007) Buenos Aires, autumne 1982: la guerra de Malvines segons les cròniques d'un corresponsal anglés, Mareja, p. 32.
  17. Freedman, 2005, p. 16.
  18. Antonio "El Gaucho" Rivero. Malvines, sobirania i memòria. Argentina. ar (24 d'agost de 2012). Consultat el 13 de febrer de 2014.
  19. "OPERACION CONDOR" (1966) La Gasseta
  20. «El museu de Malvines estarà present en la FIT 2014». Télam. Archivat des d'el original, el 2023-04-08.
  21. «De cuina i sobirania». Temps Argentí. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2015.
  22. Malvinense - Noms
  23. «Stanley | FundéuRAE» (en és). www. fundeu. es. Consultat el 2026-04-25.
  24. «Més prop de les illes Malvines». La Nació (Argentina). Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2014. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  25. «El Govern busca que la capital de Malvines ya no es cride Port Argentí». Diari Clarín.
  26. Balmaceda, 2011, p. 283.
  27. Dr. Adolf Genius: Habbels Konversationslexikon, vol. 2, p. 12, Regensburg 1924
  28. Gustafson, 1988, p. 92.
  29. «Recorregut històric». Llínees Aérees de l'Estat. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2015. Consultat el 31 d'agost de 2014.
  30. «Llínees Aérees de l'Estat (LADE). La primera i única llínea aérea de foment d'Argentina». Fundació Marambio. Consultat el 31 d'agost de 2014.
  31. «Inauguració d'un aeròdrom en Port Stanley. Les Malvines s'aveïnen». Revista Sèt Dies Ilustrats. Consultat el 31 d'agost de 2014.
  32. «LADE, du en el seu ADN, la memòria dels primers pioners que varen donar orige a l'aviació de foment aerocomercial». LU23 Radi Llac Argentí. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2014. Consultat el 31 d'agost de 2014.
  33. Introduction to the history of the Falkland Islands. [5] archivat en Wayback Machine.
  34. Lonely Planet review for Falkland Islands Museum.
  35. Alfredo A. Pizzorno. «El sigiloso operatiu per a abastir de gas a les Illes Malvines». Petrotecnia. Consultat el 31 d'agost de 2014.
  36. «Falkland Islands - A history of the 1982 conflict» (en anglés). Royal Air Force. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2017.
  37. «Monuments i llocs històrics». Atles educatiu de la República Argentina. Programa Nacional Mapa Educatiu. Ministeri d'Educació (Argentina). Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 23 d'agost de 2014.
    Lloc Històric Nacional (segons disposició interna CNMMLH 5/91): És un àrea d'existència material, constituïda per un espai rural o urbà, o determinada per un punt geogràfic del país, a on varen tindre orige o varen transcórrer fets trascendentes de caràcter històric, artístic, institucional o ètic-espiritual, o be es troben en ella restants concentrats o dispersos d'importància arqueològica, que per les seues conseqüències i característiques resulten referents valiosos per a l'identitat cultural de la Nació. La seua preservació i presència física -comprés el seu entorn- té per finalitat transmetre i afirmar els valors històrics que en eixe ben es concreten.
  38. Comissió Nacional de Monuments, Llocs i Bens Històrics de la República Argentina. «Bens protegits: llistat actualisat 2016» (PDF). Ministeri de Cultura (Argentina). Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2016. Consultat el 7 de novembre de 2016.

Referències

editar

Bibliografia

editar



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>