Servici d'Hidrografia Naval

El Servici d'Hidrografia Naval (SHN) és una Institució depenent del Ministeri de Defensa de la República Argentina, sent responsable de brindar seguritat nàutica i servicis en cartografia nàutica, hidrografia, alertes mareològiques, avisos als navegants, oceanografia, química i contaminació, geologia marina, geofísica, servici oficial de l'hora, assessorament en temes de vies navegables i determinació dels espais marítims nacionals.

Missió i funcions

La principal missió del SHN és proveir seguritat a la navegació en les aigües nacionals, tasca que desenrolla per mig de la confecció i manteniment de cartes nàutiques, i l'instalació i manteniment de boyas, balizas i fars a lo llarc de la costa del país. En concordanica en les regulacions de l'Organisació Marítima Internacional, el SHN és també el coordinador global de la zona NAVAREA VI, que cobrix la regió sudoccidental de l'Oceà Atlàntic sent responsable de l'emissió d'alertes i de les operacions de busca i rescat en dita zona. La Llei 19.922 de Descentralisació del Servici d'Hidrografia Naval i el seu Decret reglamentari 7633, abdós de 1972, va modificar la seua denominació per l'actual, i va definir en el seu artícul 1° els sistemes d'ajuda a la navegació que mantindrà: "Cartes Nàutiques convencionals i especials, Rumbs, Llista de Fars i Senyals Marítimes, Llista de Radioayudas a la Navegació, Taules de Marees, Corrents de Marees i atres senyes mareològics, Informacions meteorològiques, en coordinació en el Servici Meteorològic Nacional, i d'ones en les àrees marítimes, Almanac Nàutic, Transmissió de Senyals Horàries i Freqüències Patrons, Transmissió de Senyals per a usos especials, Balisament marítim (visual, acústic i electrònic) que siga necessari per al trànsit segur i econòmic a lo llarc dellitoral marítim del territori de la Nació, en l'accés als ports i en els fondeaderos de refugi o espera i Avisos als Navegants que mantinguen actualisades totes les ajudes anteriors i informen sobre novetats per a la navegació". El Decret mencionat, en el seu Art.5° brinda l'estatus "publicacions oficials" a les cartes i publicacions nàutiques que edite el SHN. Entre els estudis, treballs, exploracions i investigacions que el SHN deu eixecutar i promoure s'inclouen els alçament hidrogràfics, fotogramétricos, geofísicos, geològics, oceanogràfics, mareològics, astronòmics, meteorològics,atmosfèrics i portuaris (Art.7°). La jurisdicció comprén el front marítim i oceànic continental i antàrtic, el Riu de l'Argent, el Riu Paraná i, en forma parcial, els següents rius: Uruguay, Paraguay, Quequén, Colorat, Negre, Chubut, Desijat, Santa Creu, Coig, Gallecs i Gran (Art.8°).

Història

Va ser creat l'1 de giner de 1879 com a «Oficina Central d'Hidrografia» per Decret N.º 11 289 del president Nicolás Avellaneda. El 16 d'agost de 1881, el president Juliol Argentí Roca i el seu ministre de Guerra i Marina varen decretar l'incorporació de la OCH a l'Escola Naval Militar, ademés de la creació de l'Observatori de Marina (actual Observatori Naval Buenos Aires).

Va passar a denominar-se SHN en 1972 per la Llei Nacional 19.922. Des de 2007, forma part de l'estructura del Ministeri de Defensa. La primera carta nàutica es va editar en 1883 (Baïa Sant Blas), mentres que en 1904, any de l'establiment del Destacament Naval Orcades, es va editar la primera carta antàrtica. En 1918 va començar a publicar el suplement d'Avisos als Navegants, i en 1920, les Taules de Marees. La falta d'estandardisació en métodos hidrogràfics i en la representació cartogràfica va determinar la fundació de l'Organisació Hidrogràfica Internacional (OHI) en 1921. Argentina va ser un dels 19 membres fundadors, i des de llavors el SHN ha estat envolt en els esforços de la OHI per crear i mantindre estàndarts mundials en hidrografia i cartografia nàutica. En 1957 va completar la cartografia de tot ellitoral marítim, en els seus ports i rutes de navegació en la Mar Argentina i l'Antàrtida. Dotze anys més vesprada es va posar en vigència un nou pla cartogràfic, per a adaptar la representació cartogràfica, el sistema geodèsic i les unitats de profunditat a les recomanacions de la OHI. La primera carta nàutica produïda per mijos digitals va aplegar en 1996, i dèu anys més tarde el SHN va editar la primera carta de navegació electrònica. Per Decret 788 de l'any 2007, el SHN va ser transferit de l'òrbita de l'Armada Argentina a la del Ministeri de Defensa.

Enllaços externs

• hidro. gov. ar/ Lloc oficial
• infoleg. gov. ar/infolegInternet/anexos/175000-179999/179808/norma. htm Llei 19922 (Llei de Descentralisació del SHN)
• infoleg. gov. ar/infolegInternet/anexos/180000-184999/181527/norma. htm Decret 7633/72 (Règim de Descentralisació - La seua reglamentació)
• archive. org/web/20150411023803/http://infoleg. mecon. gov. ar/infolegInternet/anexos/125000-129999/129538/norma. htm Decret 788/2007 (Traspàs del SHN a l'òrbita del Ministeri de Defensa)
• iho. int/srv1/ Organisació Hidrogràfica Internacional
• archive. org/web/20080214095747/http://www. hidro. gov. ar/observatorio/QueHoraUtiliza. asp#USOS%20HORARIOS%20ADOPTADOS%20EN%20LA%20REPUBLICA%20ARGENTINA Servici de l'Hora