Nukualofa

Nukualofa

Nukualofa (en tongano: Nukuʻalofa) és la capital i ciutat més poblada del Regne de Tonga, ademés de ser el seu centre polític, econòmic i cultural. Està situada en la costa nort de l'illa de Tongatapu, en el grup d'illes del mateix nom. Segons el cens de 2005, la seua població estimada era de 24 500 habitants, prop d'un quarto de la població del país.

Història

Orígens mitològics

En el mit tongano de l'orige de Nukualofa, es diu que el significat de Nukuaalofa és: nuku significa morada, i alofa significa amor.

Es diu que el nom es va originar quan Moungatonga, el sext Tui Haatakalaua (rei que governa l'activitat diària de Tonga en nom del Tui Tonga o Sagrat Rei de Tonga) va enviar al seu fill menor, Ngata (que despuix seria el primer Tui Kanokupolu) com a governador a Hihifo (zona occidental de Tongatapu). Va ser una decisió difícil per a Ngata ya que La teua'i Tonga i La teua'i Ha'atakalaua havien segut incapaces de controlar Hihifo. Ngata tenia moltes raons per a témer per la seua vida ya que els seus predecessors havien segut assessinats pels caps i persones de Hihifo.

Quan Ngata va deixar Mua, l'antiga capital i residència del Tui Tonga i Tui Ha'atakalaua, va ser escoltat per Nuku (un tio) i Niukapu (un cosí major), principalment familiars del seu pare. Varen navegar en els seus canoas en tots els seus seguidors des de Mua i varen debatre abandonar Tonga i navegar directament a Samoa, la pàtria de la mare de Ngata. Es va decidir no abandonar Tonga, pero dur dels seus canoas fins a l'àrea pantanosa a mig camí entre Mua i Hihifo en la finalitat de planificar i preparar-se per al seu desembarc en Hihifo.

Ngata, Nuku i Niukapu varen decidir envoldre els seus cossos combinats baix una gran estora i varen aplegar a Hihifo, donant l'impressió d'un gran home en tres caps. Est és l'orige de la Ulutolu i del Haa Tui Kanokupolu, tercer rei de Tonga per linaje. Varen cridar a la zona pantanosa com Nuku (morada) Alofa (amor) o "la morada de l'amor", per lo tant Nukualofa.

Primers registres occidentals de Nukualofa

El 10 de juny de 1777, el capità britànic James Cook va escriure de la seua arribada al seu lloc de anclaje. La seua descripció del lloc va confirmar, en el seu mapa, que es tractava de la baïa de Nukualofa.

Cook mai va usar el nom Nukualofa o qualsevol atra ortografia per als informes d'este viage, pero es va referir a l'illa de Pangaimodoo (Pangaimotu) que estava a l'est de la seua posició de anclaje. El capità Cook també va escriure que ell va viajar en canoas per a visitar Mooa (Mua) a on vivien Paulaho i uns atres grans hòmens. La casa de Paulaho estava en la plaja d'un terç de milla de distància de la nau. La referència al seu mapa mostra que deu haver aterrisat i estajat en la zona Siesia, la part oriental de l'actual Nukualofa. Cook també va elaborar el primer mapa de la baïa de Nukualofa.

El primer registre escrit de Nukualofa està en el primer llibre dedicat a Tonga per George Vason que va ser publicat en 1810. George Vason era un misionero anglés de la Societat Misionero de Londres, que va aplegar a Tonga en 1797.

En la primera menció de Nukualofa la zona va ser escrita com Noogoollefa. Pangaimotu va ser escrit com Bongy-Moddoo per George Vason ya que l'escritura i l'alfabet de Tonga es varen desenrollar en 1826-1827.

El segon llibre més antic dedicat a Tonga va ser de William Mariner, fill adoptiu de Finau Ulukalala, que va ser publicat en 1817. Mariner va descriure les seues experiències durant els anys en que va ser el fill adoptiu de Ulukalala (1806-1810). Ell va descriure la guerra civil i el sege de la fortalea de Nukualofa, que va caure davant Ulukalala i els seus guerrers.

El tercer intent dels misionero cristians es va registrar en abril de 1826, quan dos Misionero Tahitianos de Londres varen ser detingudes per Tupou, el cap de Nukualofa.

En març de 1826, els quatre hòmens varen eixir de Tahití a bordo del Minerva en destí Fiji. Pero en Nukualofa, Tonga, els seus plans es varen vore interromputs per l'alt cap Tupou (Aleamotu'a). Des de la perspectiva de Davies els tahitianos varen ser detinguts en Tongatapu.

L'arribada dels misionero metodistes a Nukualofa en 1827 va reforçar la fe cristiana. La persecució sofrida pels cristians en Hihifo i Hahake va obligar a moltes persones a buscar refugiats en Nukualofa. Gràcies a la promoció de Tupou, el rei de Nukualofa, est va ser el començ de l'expansió de Nukualofa a convertir-se en el major centre del cristianisme en Tonga.

La fase final de l'arribada del cristianisme en Tonga va ser l'arribada del Pare Chevron o Patele Sevelo, en 1842. Ell va escriure que va aplegar a Nukualofa en 1842 i es va reunir en el La teua'i Kanokupolu Aleamotu'a que va ser batejat com Sosaia.

En conclusió, estes arribades varen convertir a Nukualofa d'un chicotet poble i fortalea a ser el centre de Tonga durant l'arribada del cristianisme.

Des del registre més antic de Nukualofa, els primers escritors sempre es referien a la localitat com Noogollefa (1797), Nioocalofa (1806), Nukualofa (1826 pels Metodistas) i Noukou-Alofa (1842 pels pares catòlics francesos). No hi havia cap una atra menció de qualsevol atre nom de la població, sino només de l'assentament o fort de Nukualofa.

Capital del Regne de Tonga (1875)

La Declaració de la Constitució de Tonga en 1875 va formalisar a Nukualofa com la capital de Tonga. El Rei Jorge Taufa'ahau Tupou I va emetre la Constitució de Tonga el 4 de novembre de 1875, en Nukualofa. La Constitució també diu (artícul 38) que el Parlament es reunirà en Nukualofa, llevat en temps de guerra.

Des de que Nukualofa ha anat en aument en convertir-se en el centre de la cristiandat en Tonga en el XIX, es va convertir en essencial que es reorganisara per a l'administració efectiva de la capital. La reorganisació de Nukualofa va dividir a la ciutat en tres grans àrees distritales:

• Kolomotu'a (Kolo significa "poble" o "acort", motu'a que significa "vell"), que comprén l'assentament original de la ciutat en l'antiga fortalea de Nukualofa, incloent l'àrea de Tavatu'utolu (Longolongo), Sopu 'o Vave (ara Sopu 'o Taufa'ahau), Tongata'eapa, Tufuenga, Kapeta i tota la zona oest d'a on estava l'assentament tradicional del La teua'i Kanokupolu.
• Kolofo'ou (fo'ou que significa "nou"). Esta zona va començar a partir de la Ruta Vaha'akolo i tota la part oriental de Ma'ufanga que inclouen el palau del rei George Taufa'ahau Tupou I i la sèu del Govern, aixina com el nou assentament de Fasi moe Afi 'a Tungi, Malie Taha. Ngele'ia va ser un antic assentament durant la guerra civil i Taufa'ahau i els seus guerrers varen destruir este poblat.
• Ma'ufanga, en el costat oriental de Nukualofa. Ma'ufanga era un antic poble de l'Ha'a Takalaua, que és la finca del Cap Fakafanua. George Vason va mencionar que Ma'ufanga era una zona de refugiats durant la guerra civil, a on la gent podia albergar-se en temps de penúria. Ma'ufanga és l'àrea front a Pangaimotu, a on James Cook va ancorar, i a on Paulaho li va construir una casa en la plaja, a uns 500 metros de la nau.

En 1845, Jorge Taufa'ahau Tupou I va declarar a Nukualofa capital de Tonga, encara que ell va seguir vivint en Lifuka entre 1847 i 1851. La ciutat era inicialment un chicotet llogaret que creixia llentament. L'àrea a l'est de la ciutat, Fasi mo i afi, no va ser dividida i assignada fins a 1923. Pel temps de la Segona Guerra Mundial, Fasi mo i afi es va unir a Ma'ufanga, l'estat dels caps Fakafānua, que es trobava a l'est de Fasi mo i afi. Va ser allí a on els Estats Units varen construir un embarcadero, encara conegut en el nom de Fā-ua, que significa 42, en referència a l'any de construcció. Va alcançar Sopu 'o Tāufa'āhau cap a l'oest, que estava considerat lo suficientment alluntat de la població per a que la regna Sālot s'exiliara allí quan tota la població de Nukualofa va tindre que ser evacuada per por a possibles atacs durant la guerra.

Història recent

Despuix de la década de 1960, la ciutat va experimentar un ràpit creiximent, en part per l'absorció d'atres llogarets i poblacions propenques com Tofoa. En 2006 molts dels edificis del barri comercial de la ciutat varen ser destruïts durant els disturbis que es varen produir en la capital, exigint l'aprovació de reformes democràtiques. Unes sis persones varen morir durant els tumults i tres quartes parts del districte financer de la ciutat va ser destruït, en la seua majoria, comerços d'immigrant chinencs.

Població

En 2006 contava en 23.658 habitants, i una població d'uns 24.000 habitants en 2010, açò supon una miqueta més d'un terç de la població de l'illa principal de Tongatapu i alguna cosa menys d'un quarto de la població total de Tonga. l'aglomeració Nukuʻalofa tenia una població de 34.311 habitants en 2006, uns 35.200 habitants en 2016, per lo que alguna cosa menys de la mitat dels habitants de Tongatapu, o un terç de la població de l'estat de Tonga. L'últim cens de Tonga de 2011 ya no mostra les sifres individuals de la capital.

Govern

Hi ha funcionaris de districte (Ofisa vahe) i oficials de la ciutat (Ofisa kolo), com en tots els pobles de Tonga. La seua tasca principal és donar a conéixer les órdens del govern al poble. Les vacants per a llocs d'oficial de la ciutat s'anuncien en els periòdics locals. Servicis tals com la policia, els bombers i els hospitals estan organisats pel govern nacional.

El govern nacional té la seua sèu en Nukualofa. l'Assamblea Llegislativa es reunix allí i el Palau Real es troba prop de la ciutat. Ademés, en Nukualofa es localisen les embaixades de països estrangers.

Transport

Els autobusos apleguen i ixen de l'estació central d'autobusos junt a la carretera Vuna, prop del centre de la ciutat. Els servicis d'autobús són privades, i els seus conductors són lliures d'establir els seus propis horaris. Les tarifes són fixades pel govern, en tarifes reduïdes per a chiquets en edat escolar. Els autobusos s'omplin generalment de la capacitat. Ademés, algunes escoles i grans hotels oferixen els seus propis autobusos.

Hi ha numerosos taxis, també de propietat privada. Moltes persones que posseïxen un coche guanyen diners extres per la prestació de servicis de taxis en el seu temps lliure. Les tarifes de taxi també són fixats pel govern. La majoria de les famílies tenen el seu propi coche, pocs residents van en bicicleta. No hi ha ferrocarrils o tramvies operatius en Tonga, encara que va haver una volta un ferrocarril de via estreta des de l'estany fins al moll, que va donar el seu nom a la Railway Road.

l'Aeroport Internacional Fua'amotu al sur de Tongatapu, està a 35 quilómetros al sur de Nukualofa. És la principal terminal aérea del país, atén vols nacionals, aixina com internacionals, el país té conectivitat en Austràlia, Nova Zelanda, Fiji, Samoa i Samoa Americana.

Economia

Nukualofa és el centre econòmic del país.

Peau Vava'o, una llínea aérea, tenia el seu domicili social en el Royale Hotel Pacific en Nukualofa. L'antiga llínea aérea Royal Tongan Airlines que tenia la seua sèu en l'edifici de Royco en Nukualofa. La ciutat conta en mercats i un districte central de negocis. Gran part del districte central de negocis va ser destruïda durant els disturbis en 2006. Actualment l'aerollínia Real Tonga és la llínea aérea de bandera tongana.

Creació d'una illa en 2015

En giner de 2015, es va informar de la creació d'una nova illa d'aproximadament 1 km (0.6 mi) de diàmetro per una erupció volcànica del Hunga Tonga-Hunga Ha'apai. L'illa recent formada està situada a uns 65 quilómetros al noroest de la capital.

Ciutats agermanades

• [[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Whitby, Regne Unit

Bibliografia adicional

• Cook, James (1784). A Voyage to the Pacific Ocean: Undertaken by the Command of His Majesty, for Making Discoveries in the Northern Hemisphere, to Determine the Position and Extent of the West Side of North America; Its Distance from Àsia; and the Practicability of a Northern Passage to Europe, Dublin: H. Chamberlaine. OCLC 14230651.
• Vason G, An authentic of narrative of four years residence at one of the Friendly Islands, 1810
• Martin J, An account of the natives of the Tonga Islands, in the south pacific ocean. with an original grammar and vocabulary of their language. Compiled and arranged from the extensive communication of Mr William Mariner, several years resident in those islands, 1817
• Munro and Thornley, The convant makers: Islanders missionaries in the Pacific, 1996.
• Findlay and Holdworth, History of the Wesleyan Methodist Missionary Society Vol III, 1921
• Monfat A, Els Tonga; ou, Archipel dones Amis et li R. P. Joseph Chevron de la Société de Marie, 1893
• Rowe Stringer G. A Pioneer, A Memoir of The Rev. John Thomas (1885)
• Farmer, Sarah Estoc, Tonga and the Friendly Islands: With A Sketch of the Mission History, 1885
• Schütz, Albert J, The diaries and correspondence of David Cargill, by David Cargill, 1832–1843; 1937
• Garret John, To Live Among the Stars; Origin of Christianity in Oceania, 1982
• Elijah Hoole (ed.), Friendly and Feejee Islands: a missionary visit to various stations in them; by Walter Lawry, 1857
• Campbell, I.C. Island Kingdom: Tonga Ancient and Modern. Christchurch, 1992
• Gifford, Edward Winslow, Tongan Plaus Name, 1923

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nukualofa.