Pretòria

Pretòria ([prɛˈtʊəria]; en setsuana: Tshwane) és una ciutat situada en la partix nort de la província de Gauteng, en Suràfrica, dins de la Municipalitat Metropolitana de la Ciutat de Tshwane. És la capital administrativa de Suràfrica, junt a les ciutats capitals llegislativa de Ciutat de la Veta i la judicial de Bloemfontein. El Poder Eixecutiu està ubicat en Pretòria. L'àrea metropolitana de Pretòria és la quinta en importància de Suràfrica, en una població estimada en 2.985.997 per a 2011.
Pretòria està considerada com la ciutat que més servicis oferix a nivell nacional en estudis universitaris, en universitats com l'Universitat de Pretòria, fundada en 1908 és una de les més antigues i extenses en l'àmbit públic, l'Universitat de Suràfrica, sent la primera en el país que oferix educació a distància, i l'Universitat Tecnològica de Tshwane, que acull a la major cantitat d'estudiants de ciències en Suràfrica. També és sèu del Consell per a l'Investigació Científica i Industrial de Suràfrica.
A Pretòria se li coneix a voltes com «Tshwane» per la controvertida proposta de canvi de nom, de llarga duració i que encara no s'ha resolt. El nom de Pretòria fa referència a Andries Pretorius.[1][2] Pretòria és coneguda popularment en Àfrica com La ciutat Jacaranda per la cantitat d'arbres Jacaranda que hi ha en els carrers, parcs i jardins.[3]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de la ciutat és una menció en honor a Andries Pretorius, derivat bàsicament en les llengües afrikáans i anglés. Pretorius va ser un polític, general militar i líder de l'antiga comunitat Voortrekker, #present en la Gran Trek (Gran Migració) que ademés va jugar un paper important en la fundació de l'efímera República de Natalia i de la República de Suràfrica de Transvaal, i també figura clau en la batalla del Riu Sanguinós, per lo que és considerat un héroe nacional. Encara que va haver vàries propostes com Pretoriusdorp, Pretori, Pretoriusstad o Pretòria-Philadelphia, es va quedar definitivament en el nom actual.
Canvi de nom
[editar | editar còdic]El 26 de maig de 2005 el Consell Surafricà de Topònims (SAGNC per les seues sigles en anglés, que es corresponen en South African Geographical Names Council), que pertany a la Direcció d'Herència del Departament d'Art i Cultura, va aprovar el canvi de nom de Pretòria a Tshwane, que és el nom de la Municipalitat Metropolitana[4] en la que Pretòria està ubicada, junt a les seues afores. Encara que el canvi de nom va ser aprovat pel SAGNC, no ha segut aprovat encara pel ministre d'Art i Cultura, Pallo Jordan. El tema està actualment baix consideració, mentres que el ministre ha solicitat una investigació adicional sobre el canvi. Si el ministre aprovara el canvi, el nom es publicarà en la Gasseta Governamental, donant als ciutadans l'oportunitat de comentar el canvi. El ministre pot llavors enviar la resposta pública de nou al SAGNC, abans de presentar la seua recomanació davant el parlament, que votarà per a aprovar el canvi. Varis grups públics d'interessos han avisat que el canvi de nom serà apelat en la cort. El llarc procés que s'està portant a terme fa inverosímil que el canvi es realise en breu, assumint inclús que el ministre va aprovar el canvi a principis de 2006.
El Municipi Metropolità de la Ciutat de Tshwane ha anunciat Tshwane com a «Principal Capital d'Àfrica» des de que fora aprovat el canvi pel SAGNC en 2005. Açò ha dut a avivar la polèmica ya que el nom de la ciutat no s'ha canviat de manera oficial, i l'ajuntament metropolità va actuar de manera prematura. En acabant de que es depositara una queixa en l'Autoritat d'Estàndarts de Publicitat (TORRA per les seues sigles en anglés), es va dictaminar que tals anuncis eren deliberadament enganyosos i es devien retirar de tots els mijos.[5] Pese al dictamen de la TORRA, el Municipi Metropolità de la Ciutat de Tshwane va continuar l'emissió dels anuncis. En conseqüència, la TORRA va solicitar que el Municipi Metropolità de la Ciutat de Tshwane pagara anuncis en els que admetia haver enganyat al públic. En rebujar la petició de la TORRA, se li va prohibir a l'Ajuntament Metropolità colocar qualsevol anunci en els mijos surafricans referint-se a Tshwane com la capital. La TORRA podria inclús aplicar sancions a l'Ajuntament Metropolità que evitarien tota publicació en els mijos surafricans, incloent avisos de l'ajuntament i ofertes d'ocupació.[6][7]
Despuix del dictamen, l'ajuntament metropolità va continuar publicant anuncis de Tshwane, pero els va colocar en taulers d'anuncis propietat de la Municipalitat i parades d'autobusos en la mateixa àrea. En agost de 2007, es va filtrar una nota interna als mijos en la que l'alcalde de la municipalitat de Tshwane va rebre un anunci del president de la província de Gauteng en la que municipalitat deuria ser cridada «Ciutat de Tshwane» en lloc de «Tshwane».[8] Açò podria incrementar la confusió sobre la distinció entre la ciutat de Pretòria i la municipalitat de Tshwane.
Símbols
[editar | editar còdic]Bandera
[editar | editar còdic]La bandera que representa a la ciutat de Pretòria, la capital administrativa de Suràfrica. La bandera té un disseny senzill ya que solament té dos colors, roig i groc.[9] El roig es troba en la mitat superior, mentres que el groc en la part inferior.[9] Estos colors són els colors oficials de la ciutat, derivats del seu escut.
Història
[editar | editar còdic]Els #colon de parla nguni, que després varen ser coneguts com ndebele (derivat de la paraula 'refugiats' en sesotho), varen anar provablement els primers en reconéixer l'idoneïtat de la vall que aplegaria a ser el lloc en el que s'ubicaria la futura ciutat de Pretòria com a assentament. Durant el periodo de gran convulsió social que es va viure en gran part de l'Àfrica Austral entre 1818 i 1840 (conegut com Mfecane) un atre grup de refugiats va aplegar a esta zona provinent de Natal baix el liderage de Mzilikazi. No obstant, varen ser forçats a abandonar els seus llogarets despuix dels atacs zulúes en 1832.
La ciutat de Pretòria com tal va ser fundada en 1855 per Marthinus Wessel Pretorius, un líder dels voortrekkers, i la va cridar aixina en honor al seu pare, Andries Pretorius. Este es va convertir en héroe nacional per als Voortrekkers despuix de la seua victòria sobre els zulúes en la batalla del Riu Sanguinós. Andries Pretorius també va estar present en el Tractat del Riu Sand (1852), en la que Gran Bretanya va reconéixer l'independència de Transvaal. Es va convertir en la capital de la República de Suràfrica l'1 de maig de 1860.
La fundació de Pretòria com a capital de la República de Suràfrica es pot interpretar com el fi del nomadisme dels assentaments bóeres de la Gran Marcha.
Durant la Primera Guerra dels bóeres, la ciutat va ser sitiada per les forces republicanes en decembre de 1880 i març de 1881. El tractat de pau que va donar fi a la guerra va ser firmat en Pretòria el 3 d'agost de 1881 en el Tractat de Pretòria.
La Segona Guerra dels bóeres (1899 a 1902) va tindre com resultat el fi de la República de Suràfrica i l'inici de l'hegemonia britànica en Suràfrica. Durant la guerra Winston Churchill va ser encarcerat en les Escoles Modele de l'Estat en Pretòria, pero va conseguir escapar a Moçambic. La ciutat va capitular davant les forces britàniques comandadas per Frederick Roberts el 5 de juny de 1900 i el conflicte va finalisar en Pretòria en la firma del Tractat de Vereeniging el 31 de maig de 1902.
Les repúbliques bóeres de la República de Suràfrica i l'Estat Lliure d'Orange varen ser unificades en la Colónia de la Veta i la Colónia de Natal en 1910 per a formar l'Unió Surafricana. Pretòria va passar a ser la capital administrativa de tota Suràfrica, en Ciutat de la Veta com a capital llegislativa. Des de 1860 fins a 1994, la ciutat va ser també la capital de la provincial de Transvaal, antecedint a Potchefstroom.
Despuix de la creació de noves estructures municipals en Suràfrica en 2000, va ser adoptat el nom Tshwane per a la Municipalitat Metropolitana que inclou Pretòria i atres núcleus adjacents. Despuix de la caiguda del apartheid, en 1994, Peter Holmes Maluleka va ser elegit com a alcalde provisional de Pretòria, fins a la celebració de les primeres eleccions democràtiques que es varen celebrar eixe any, convertint-se en el primer alcalde negre de la capital de Suràfrica. Més tarde Maluleka es va convertir en el president del Municipi Metropolità de Gran Pretòria (posteriorment Municipi Metropolità de la Ciutat de Tshwane), després vocal del Municipi Metropolità de Tshwane i en 2004 va ser elegit membre del Parlament surafricà per Soshanguve.[10]
Geografia i clima
[editar | editar còdic]Pretòria és una ciutat de caràcter cosmopolita que s'ubica en l'àrea de transició entre les ecorregiones del Highveld i el Bushveld. Pretòria es troba a uns 50 quilómetros al nort de Johannesburgo, en mig d'un càlit i fèrtil vall abrigada pels tossals de Magaliesberg.
Pretòria té un clima subtropical subhúmedo en pluges en estiu (Classificació climàtica de Köppen: Cwa).
Demografia
[editar | editar còdic]La població de la ciutat és d'1.687.779 d'habitants (2006), 2.101.893 si s'inclou l'àrea metropolitana. Els idiomes més parlats en la ciutat són l'afrikáans, el setsuana, l'anglés, i el ndebele. El 28% de la població ho componen les minories de blancs, coloureds (mestizos) i asiàtics, majoritaris en els districtes centrals (Pretòria i Centurion).
| Llengua | Població | % |
|---|---|---|
| Sepedi | 439.732 | 22,14% |
| Afrikáans | 422.866 | 21,29% |
| Setsuana | 339.719 | 17,11% |
| Xitsonga | 198.441 | 9,99% |
| Zulú | 151.200 | 7,61% |
| Inglés | 129.923 | 6,54% |
| Ndebele | 98.077 | 4,94% |
| Sesotho | 78.435 | 3,95% |
| Suazi | 37.963 | 1,91% |
| Xhosa | 37.957 | 1,91% |
| Embena | 35.242 | 1,77% |
| Uns atres | 16.425 | 0,83% |
Política
[editar | editar còdic]Històricament administrat pel Partit Surafricà i el Partit Unit fins als anys 1950s, des de 1994 el partit majoritari va començar a ser el Partit Nacional (PN) i en 1995 es va nomenar a Peter Holmes, primer alcalde negre i figura d'importància actualment en la ciutat pel que es va establir per a la formació de l'estructura urbana del Gran Consell Metropolità de Pretòria. Des d'esta mateixes eleccions es llegalisa el sufragi universal, la votació en igualtat racial. En 2006 el partit majoritari PN va deixar de tindre suficient respal i va passar a governar el Congrés Nacional Africà.
Des de decembre de 2000 Pretòria està estructurada en la capital i 12 antics municipis, en 5 que s'inclouen en els municipis d'ètnia tswana de l'antiga nació de Bofutatsuana. L'administren 151 regidors del cridat Consell metropolità de Pretòria, que inclou totes les poblacions del municipi (administració provincial) de Tshwane Gwen Ramokgopa—o solament Tshwane—.
En la ciutat es troben els Union Buildings,[11] sèu del govern nacional.
Cultura i educació
[editar | editar còdic]Educació
[editar | editar còdic]Pretòria és una de les ciutats surafricanes més punteres en térmens acadèmics, ya que en ella es pot trobar la major Universitat residencial del país (l'Universitat de Pretòria), l'Universitat de Tecnologia de Tshwane i la major universitat d'educació a distància (l'Universitat de Suràfrica, més coneguda pels seus inicials, UNISA). El Consell per a l'Investigació Científica i Industrial és el centre d'investigació científica de Suràfrica i de l'organisació de desenroll, fundat en 1945.[12] A continuació es definixen les institucions més importants:
| Image | Institució educativa | Fundació | Facultats | Tipo |
|---|---|---|---|---|
| Universitat de Pretòria | 1908 | Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Facultat d'Educació Ingenieria, Construcció de Mig ambient i Tecnologia de l'Informació Facultat de Ciències de la Salut Facultat d'Humanitats Facultat de Dret Facultat de Ciències Naturals i Agrícoles Facultat de Teologia Facultat de Ciències Veterinàries Institut de Ciències |
Universitat pública | |
| Universitat de Tecnologia de Tshwane | 2004 | Facultat d'ingenieria i mig ambient Facultat de ciències Facultat d'humanitats Facultat de ciències de la gestió Facultat de comunicació i tecnologia de l'informació Facultat d'art Facultat de economiía i finances |
Universitat de tecnologia | |
| Universitat de Suràfrica | 1873 | Colege d'Agricultura i Ciències del Mig ambient Colege d'Educació Facultat de Ciències Econòmiques i de Gestió Colege d'Estudis de Postgrau Facultat de Ciències Humanes Facultat de Dret Facultat de Ciències, Ingenieria i Tecnologia Escola de Graduats en Liderage Empresarial |
Universitat pública i universitat a distància |
Museus
[editar | editar còdic]Els més destacats elements culturals de Pretòria són:
- El Monument Voortrekker
- Finestra Africana
- Parc de la Llibertat
- Kruger House
- Museu de Mapungubwe
- Melrose House
- Forts de Pretòria
- Museu de Transvaal
- Museu de Van Wouw
- Voortrekker Monument
Deport
[editar | editar còdic]Un dels deports més populars en Pretòria és el rugby. En l'Estadi Loftus Versfeld juguen els seus partits els Blue Bulls,[13] que competix en el campeonat nacional de la Currie Cup, i en la competició internacional del Super Rugby, que han guanyat en tres ocasions (2007, 2009 i 2010). El Loftus Versfeld també és l'estadi del Mamelodi Sundowns Football Club.
Pretòria va albergar partits de la Copa Mundial de Rugby de 1995.
En la Copa Mundial de Fútbol 2010 Pretòria va ser una de les sèus en a on es va jugar dit Mundial, en l'Estadi Loftus Versfeld en una capacitat per a 51.762 espectadors. També va albergar a la Selecció de fútbol Argentina, Selecció de fútbol Eslovàquia, Selecció de fútbol Estats Units i als àrbits.
En la ciutat hi ha varis equips de fútbol que han militat en la Premier Soccer League, la màxima categoria del fútbol surafricà. Els més importants són els Sundowns, que han segut campeons en cinc ocasions, i Supersport United, tres voltes campeons.[14][15] Un atre dels equips és el Pretòria University Football Club, que va ascendir a la màxima categoria en 2012.
El críquet és també un deport popular. Al no existir un estadi internacional de críquet, la ciutat no ha segut sèu de cap torneig internacional, encara que el propenc estadi de Supersport Park en Centurion ha segut la sèu de varis tornejos internacionals. L'equip més important de la ciutat són els Titans.
Economia
[editar | editar còdic]Pretòria és un important centre industrial, en indústries pesades que inclouen el processat de ferro i acer, aixina com indústria automovilística, del ferrocarril i de la fabricació de maquinària. Segons un estudi de l'Universitat de Potchefstroom de l'any 2002, Pretòria contribuïx en un 8,55% al total del producte intern brut del país, convertint-se en la tercera ciutat, per darrere de Johannesburgo i Ciutat de la Veta.[16]
Turisme
[editar | editar còdic]Pretòria presenta un gran interés turístic, ya que, a diferència de Johannesburgo, no sofrix massa inseguritat i els seus principals punts d'interés poden ser visitats a peu. Esta podria ser la raó per la que els viagers preferixen permanéixer en Pretòria abans de llançar-se a descobrir les reserves de Transvaal.
El millor moment per a visitar-la és la primavera austral (octubre-novembre), quan els jacarandás estan en flor, tiñendo de morat els carrers de la ciutat.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]L'artèria principal de Pretòria és Church Street, i el centre de la ciutat podria ubicar-se en Church Square, a on va ser erigida la primera iglésia de la ciutat.
- En Church Square es troba l'estàtua de Paul Kruger, símbol de la ciutat, realisada per Anton Van Wow. Entorn a la plaça es troben edificis típics afrikáneres, com el Raadsaal (antic parlament de Transvaal) o el Tribunal de Justícia (a on va ser jujat Nelson Mandela en 1963), l'edifici modern de l'administració provincial i la sèu del servici postal.
- La casa de Paul Kruger que conté varis objectes personals de l'antic President del Transvaal, la carrossa presidencial, la calesa de viage i el coche saló privat [1].
- L'antic cementeri a on estan enterrats Kruger, Hendrik Verwoerd i atres pretorianos.
- Strijdom Square, dominada per l'escultura dels cavalls de Danie de Jager.
- El City Hall (Ajuntament), célebre pel seu carillón i els seus 32 campanes, té en els seus jardins les estàtues dels Pretorius, pare i fill, fundadors de la ciutat.
- Els jardins públics com el Burgers Park (1882), el Princes Park, el Springbok Park i els jardins botànics,
- El Museu d'Art que posseïx una colecció d'art surafricà,
- L'estació central d'arquitectura neocolonial,
- Melrose House (a on va ser firmada la pau entre Britànics i Bóeres en 1902),
- El Transvaal Museum, consagrat principalment a la geologia, l'arqueologia i l'història natural,
- El Zoo de la ciutat (The National Zoological Gardens of South Africa),
- El «National Cultural History and Open Air Museum», que posseïx una colecció d'art rupestre prehistòric i un departament dedicat a les #ètnia i als pioners afrikáneres de Transvaal.
- La sèu del govern (Union Buildings), que l'arquitecte Herbert Baker va construir en 1910. Propon un punt de vista sobre la ciutat, pero està tancat al públic. Els jardins tenen una gran estàtua de Nelson Mandela des del dia del seu funeral i la gran estàtua ecuestre de Louis Botha que ocupava el lloc central dels jardins ha segut traslladada a un lateral dels mateixos. També hi ha un monument als caiguts en la Primera Guerra Mundial.
- El Voortrekker Monument, inaugurat en 1949, és el monument més visitat de la ciutat. És una espècie de Panteón de l'Història Afrikáner i es troba en un tossal que despunta sobre la ciutat de Pretòria.
- Freedom Park, un homenage de Suràfrica a totes les persones que han mort en els diferents conflictes que ha tingut el país.
- Menlyn Park, el centre comercial més gran d'Àfrica
- Fort Klapperkop: antiga base militar Bóer, reconvertida en museu militar, que descolla sobre Pretòria oferint una vista de 360 graus sobre tota la ciutat. Alberga numeroses estàtues i l'estació hidràulica de la capital.
- Hartbeespoort Dam, en les afores de Pretòria, constituïx un punt de trobada per als aficionats als deports nàutics. En els voltants es troba un parc animal i a alguns quilómetros d'allí un telefèric du als visitants fins al cim de Magaliesberg.
- La mina Cullinan, 40 km a l'est de Pretòria, a on va ser descobert en 1905 el diamant més gran del món, el «Cullinan» de 3.106 quilats del que es varen extraure 9 grans diamants i 96 pedres, algunes de les quals adornen les Joyes de la Corona britànica.
Persones famoses
[editar | editar còdic]- Arnold Vosloo, actor
- Melinda Bam, Miss Suràfrica 2011 i semifinaliste de Miss Univers 2012
- Shaun Morgan, vocaliste i frontman de la banda Seether.
- Elon Musk, inventor, inversor i empresari; cofundador de PayPal, Tesla Motors, SpaceX, Hyperloop, SolarCity, The Boring Company i OpenAI.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Ucrània Kiev (Ucrània)
- Estats Units Washington D. C. (Estats Units)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Basilea (Suïssa)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Iran|border|20px|Iran]] Teheran (Iran, 1963)[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Slave Roots of Andries Pretorius after whom Pretòria is named». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2008. Consultat el 27 d'abril de 2013.
- ↑ «The city of Pretòria, in South Africa». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2013. Consultat el 27 d'abril de 2013.
- ↑ «South Africa's provinces: Gauteng». Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2011. Consultat el 14 de juny de 2011.
- ↑ «Aprovat el canvi de nom de Pretòria» (en en). Consultat el 27 d'abril de 2013.
- ↑ La SABC deté els anuncis de la 'Ciutat de Tshwane' (anglés) News24
- Archivat el 9 de març de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ L'ajuntament metropolità podria ser sancionat en la prohibició dels seus anuncis (en anglés), IOL
- ↑ Els mijos no poden publicar anuncis de Tshwane (en anglés), FI24
- ↑ ¡Avall les senyals de Pretòria!, News24
- Archivat el 9 de març de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 9,0 9,1 Pretòria Flag webpage
- ↑ Història de Pretòria (anglés)
- Archivat el 28 de abril de 2013 archivat en Wayback Machine. City of Tshwane PRETÒRIA
- ↑ Union Buildings Meintjieskop Pretòria". South African Heritage Resources Agency. Retrieved 2009-02-27.
- ↑ Perfil del CSIR(en anglés)
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2019. Consultat el 8 d'abril de 2020.
- ↑ http://www.msfc.co.za/landing-page/
- ↑ http://www.supersportunited.co.za/
- ↑ Johannesburgo i els seus satèlits dominen l'economia (en anglés)
- ↑ «International position of Tehran metropolis» (en en). Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2013. Consultat el 3 de decembre de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pretòria.- Pàgina oficial de la Municipalitat Metropolitana de Tshwane (anglés)
- Universitat de Pretòria (anglés)
- Pretòria News. Periòdic local (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pretoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.