Cullinan

Cullinan

El Cullinan és el diamant en bruto en calitat gema més gran jamai trobat, en un pes de . Va ser descobert el 26 de giner de 1905 en la mina Premier Nº 2, situada junt a la localitat de Cullinan en Suràfrica. Va rebre el seu nom en honor a Thomas Cullinan, el propietari de la mina. En abril de 1905, es va posar a la venda en Londres, pero a pesar del considerable interés que suscitava, va permanéixer sense vendre's durant dos anys. En 1907, el govern de la Colónia de Transvaal va comprar el Cullinan; i el seu primer ministre, Louis Botha, li'l va regalar al rei Eduardo VII d'Anglaterra. Posteriorment va ser tallat per Joseph Asscher & Co. en Ámsterdam.

El Cullinan va produir pedres de diversos corts i tamanys, la més gran de les quals es diu Cullinan I, i a la que Eduardo VII va batejar com la Gran Estrela d'Àfrica. En un pes de , és el diamant net tallat més gran del món. La pedra està engastada en la part superior del ceptre del sobirà. El segon diamant més gran és el Cullinan II o la Segona Estrela d'Àfrica, en un pes de , que forma part de la corona imperial de l'Estat. Abdós pertanyen a les Joyes de la Corona britànica. Atres sèt diamants importants obtinguts del Cullinan, en un pes total de , eren propietat privada de la reina Isabel II d'Anglaterra, qui els va heretar en 1953 de la seua yaya, la reina María de Teck. Isabel II també posseïa un diamant menor, una série de lluentes més menuts, i un conjunt de fragments sense polir.

Orige i descobriment

Rèplica del Cullinan en bruto

Frederick Wells, director de la mina, en el diamant

S'estima que el Cullinan es va formar en la zona de transició del mant terrestre, a una profunditat d'entre 410 i 660 km, i va alcançar la superfície fa 1180 millons d'anys. Va ser trobat a 5,5 m baix la superfície en la mina Premier, en Cullinan, Colónia de Transvaal, per Frederick Wells, gerent de superfície de la mina, el 26 de giner de 1905. Tenia aproximadament 10,1 cm de llarc, 6,35 cm d'ample i 5,9 cm de fondo, i pesava . Els periòdics ho varen cridar el "Diamant Cullinan", en referència a Sir Thomas Cullinan, qui va obrir la mina en 1902. Era tres voltes més gran que el diamant Excelsior, trobat en 1893 en la mina de Jagersfontein, que pesava . Quatre de les seues huit superfícies eren planes, lo que indica que alguna volta va formar part d'una pedra molt més gran, fragmentada per forces naturals. Tenia un to blanc blavenc i contenia una chicoteta bossa d'aire que, allumenada en certs ànguls, produïa un arcoíris (efecte òptic conegut com anells de Newton).

Poc despuix del seu descobriment, el Cullinan es va exhibir públicament en el Standard Bank de Johannesburgo, a on va ser vist per uns 8000 o 9000 visitants. En abril de 1905, la gema en bruto va ser depositada en la sèu de l'empresa gestora de les vendes de la Premier Mining Co. en Londres, la companyia S. Neumann & Co. Pel seu immens valor, es va propagar el rumor de que la pedra viajaria fins a Anglaterra en el buc RMS Kenilworth Castle, custodiada per un grup de detectius. Es va depositar ceremoniosamente un paquet en la caixa forta del capità, que seria vigilada durant tot el viage. Era una tàctica de distracció, ya que la pedra transportada en eixe barco era falsa, en l'intenció d'atraure a aquells que pogueren intentar furtar-la. El Cullinan va ser enviat al Regne Unit en una caixa senzilla per correu certificat. En aplegar a Londres, el diamant va ser traslladat al Palau de Buckingham per a la seua inspecció pel rei Eduardo VII. Encara que va despertar un interés considerable entre els compradors potencials, el diamant va permanéixer sense vendre's durant dos anys.

Presentació a Eduardo VII

El primer ministre de Transvaal, Louis Botha, va sugerir comprar el diamant per a Eduardo VII com "mostra de la llealtat i el apego del poble de Transvaal al tro i a la persona de La seua Majestad". En agost de 1907, el Consell Llegislatiu va votar sobre el destí del Cullinan, i una moció que autorisava la compra va ser aprovada per 42 vots a favor i 19 en contra. Inicialment, Henry Campbell-Bannerman, llavors primer ministre britànic, va aconsellar al rei que rebujara l'oferta, pero posteriorment va decidir deixar que Eduardo VII decidira si acceptava o no el regal. Finalment, Winston Churchill, llavors subsecretari colonial, ho va convéncer de que ho acceptara. Com recompensa, Churchill va rebre una rèplica, en la que gojava presumint davant els seus invitats quan li la mostrava sobre una font d'argent. El govern de la Colónia de Transvaal va comprar el diamant el 17 d'octubre de 1907 per 150.000 lliures esterlines, que, ajustades a l'inflació, equivalen a uns Plantilla:Formatprice de lliures en . Per un impost del 60% sobre els guanys miners, el Tesor va recuperar part dels diners pagats a la Premier Diamond Mining Company.

El diamant va ser entregat al rei en Sandringham House per l'Agent General de la colónia, sir Richard Solomon, el 9 de novembre de 1907, dia del seu 66 natalici, en presència d'un numerós grup d'invitats, entre els que figuraven la regna de Suècia, la regna d'Espanya, els ducs de Westminster i Lord Revelstoke. El rei va solicitar al seu secretari colonial, Lord Elgin, que anunciara que acceptava l'obsequie «per a mi i els meus successors» i que s'asseguraria de que «este magnífic i únic diamant es conservara i es mantinguera entre les joyes històriques que formen part del patrimoni de la Corona».

Procés de tallat

Joseph Asscher dividint el diamant

El rei va elegir a la firma Joseph Asscher & Co. d'Ámsterdam per a dividir i polir la pedra en bruto en gemas de diversos corts i tamanys. Abraham Asscher va arreplegar el diamant en la Colonial Office de Londres el 23 de giner de 1908. Va retornar als Països Baixos en tren i ferry en el diamant en la bojaca del seu abric. Mentrestant, en gran pompa, un barco de la Marina Real britànica transportava una caixa buida a través del Mar del Nort, despistant de nou a possibles lladres. Ni tan sols el capità sabia que el seu "preciosa" càrrega era una enza.

El 10 de febrer de 1908, Joseph Asscher va partir la pedra per la mitat en el seu taller de brot de diamants de Ámsterdam. En aquell llavors, la tecnologia encara no havia evolucionat lo suficient com per a garantisar la calitat del brot en els estàndarts moderns, i dividir el diamant era un treball difícil i arriscat. Despuix de semanes de planificació, es va realisar una incisió de de profunditat per a que Asscher poguera hender el diamant d'un sol colp. Realisar l'incisió solament li va dur quatre dies, pero en el primer intent de dividir la pedra es va trencar la cuchilla d'acer utilisada. Es va colocar una segona cuchilla en el recalat, en la que per fi es va partir limpiamente la pedra en dos, segons un dels quatre plans de clivaje possibles. En total, dividir i tallar el diamant va dur huit mesos, en tres persones treballant 14 hores diàries per a completar la tasca.

"Es conta l'història de Joseph Asscher, el major hendedor de l'época", va escriure Matthew Hart en el seu llibre Diamond: A Journey to the Heart of an Obsession (2002), "que quan es disponia a hender el diamant més gran jamai conegut, tenia un mege i una enfermera al seu costat, i quan finalment va colpejar el diamant, es va desmayar". Lord Ian Balfour, en el seu llibre «Famous Diamonds» (2009), desment l'història del desmai, sugerint que era més provable que Joseph lo haguera celebrat obrint una botella de champany. Quan Louis, el nebot de Joseph, va escoltar l'història, va exclamar: «Cap Asscher es desmayaria jamai per una operació en un diamant».

1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Diamants tallats del Cullinan

Reproduccions en cristal dels 9 diamants tallats principals obtinguts del Cullinan

El Cullinan va produir 9 pedres principals que sumen en total, més 96 lluentes menors i alguns fragments sense polir que pesen . Totes les pedres, llevat les dos més grans (Cullinan I i II), varen permanéixer en Ámsterdam per acort com a tarifa pels servicis de Asscher, fins que el govern surafricà les va comprar (llevat el Cullinan VI, que Eduardo VII havia comprat i regalat a la seua esposa la regna Alejandra en 1907), i l'Alt Comissionat per a Àfrica Austral li les va presentar a la reina María de Teck el 28 de juny de 1910. María també va heretar el Cullinan VI d'Alejandra, i va deixar tots els seus diamants Cullinan a la seua neta Isabel II en 1953. Els Cullinan I i II són part de les Joyes de la Corona, que pertanyen al monarca per dret de la Corona.

Asscher va vendre les pedres menors al govern surafricà, que les va distribuir a la reina María; a Louis Botha, llavors primer ministre de Suràfrica; als comerciants de diamants Arthur i Alexander Levy, els qui varen supervisar la talla de Cullinan; i a Jacob Romijn (posteriorment Romyn), cofundador del primer sindicat de l'indústria del diamant. Alguns diamants varen ser engastats per María en una llarga cadena de platí, que Isabel mai va lluir en públic, alegant que "es fica en la sopa". En la década de 1960, dos diamants Cullinan menors, propietat dels hereus de Louis Botha, varen ser analisats en el laboratori De Beers de Johannesburgo i es va descobrir que estaven completament lliures de nitrogen o de qualsevol atra impurea. Els Cullinan I i II varen ser examinats en la década de 1980 pels gemólogos de la Torre de Londres i abdós varen ser classificats com incoloros del Tipo IIa.

Cullinan I

Les nou pedres principals. Dalt: els Cullinan II, I i III. Avall: els Cullinan VIII, VI, IV, V, VII i IX

El Cullinan I, també conegut com la Gran Estrela d'Àfrica, és un lluent en talla pendeloque en un pes de i 74 facetes. Està engastat en la part superior del ceptre del sobirà, fabricat en 1661, que va tindre que ser redissenyat en 1910 per a acomodar-ho. El Cullinan I va ser superat com el diamant tallat més gran del món en 1992 pel Jubileu d'Or un diamant marró de , pero seguix sent el diamant tallat incoloro més gran del món. En térmens de claritat, té alguns menuts clavills i una chicoteta taca de granulado. El diamant, de 5,89x4,54×2,77 cm, està equipat en presillas i pot traure's del seu engaste per a usar-se com colgante suspés del Cullinan II per a formar un fermall. La reina María, esposa de Jorge V, solia dur-la aixina. En 1908, la pedra es va valorar en 2,5 millons de dólars nortamericans (equivalents a millons de dólars nortamericans en ), dos voltes i mija el valor aproximat actualment estimat per al Cullinan.

Cullinan II

El Cullinan II, o la Segona Estrela d'Àfrica, és un lluent de talla coixí en 66 facetes i un pes de , engastat en la part frontal de la Corona imperial de l'Estat, baix del rubí del Príncip Negre (una gran espinela roja). Medix 4,54×4,08×2,42 cm. El diamant presenta vàries imperfeccions menors, arrapades en la faceta de la taula i una chicoteta mella en el filetín. De la mateixa manera que el Cullinan I, se subjecta per mig d'una carcassa d'or groc entornellada a la corona.

Cullinan III

El Cullinan III, o Estrela Menor d'Àfrica, té cort de pera i pesa . En 1911, la reina María, esposa i reina consorte del rei Jorge V, ho va engastar en la part superior d'una creu patada de la corona que va comprar personalment per a la seua coronació. En 1912, la tiara usada l'any anterior per María en lloc d'una corona en el Delhi Durbar (cerimònia de recepció real), a on el seu espós va usar la Corona Imperial de l'Índia, també va ser adaptada per a dur els diamants Cullinan III i IV. Isabel II va usar freqüentment el Cullinan III en combinació en el Cullinan IV com a fermall. En total, el fermall medix 6,5 cm de llarc i 2,4 cm d'ample. El Cullinan III també s'ha usat com colgante en la collar de la Coronació, a on ocasionalment va reemplaçar al diamant Lahore de .

Cullinan IV

La reina María du els Cullinan I i II com a fermall, el III com colgante en el collar de la Coronació, i el IV en la base de la seua corona, baix del Koh-i-Noor

El Cullinan IV, també conegut com l'Estrela Menor d'Àfrica, té brot quadrat i pesa . En 1911, es va engastar per primera volta en la base de la corona de la reina María. En 1914, tant el III com el IV varen ser reemplaçats per rèpliques de cristal, fins a 2023, quan els diamants es varen tornar a engastar en la corona per al seu us per la regna Camila. El 25 de març de 1958, durant una visita d'estat en Felipe d'Edimburc als Països Baixos, la reina Isabel II va revelar que els Cullinan III i IV són coneguts en la seua família com els "Granny's Chips" (les "patatatas fregides de la yaya). Varen visitar la Asscher Diamond Company, a on el Cullinan havia segut tallat 50 anys abans. Era la primera volta que la reina lluïa el fermall en públic. Durant la seua visita, li'l va deixar a Louis Asscher, nebot de Joseph Asscher, qui havia dividit la pedra en bruto. Als seus 84 anys, es va sentir profundament commogut pel detall de la reina de lluir els diamants, conscient de lo molt que significaria per al tallador de diamants tornar a vore'ls despuix de tants anys.

Cullinan V

El Cullinan V és un diamant en forma de cor de , engastat en el centre d'un fermall de platí. Va formar part del peto dissenyat per a que la reina María ho lluïra en el Durbar de Delhi en 1911. El fermall va ser dissenyat per a lluir el Cullinan V i presenta una vora tachonado en diamants més menuts. Pot penjar-se del fermall del Cullinan VIII i unir-se al del Cullinan VII. María solia usar-ho aixina. En maig de 2023, el fermall es va colocar en la part frontal de la corona creuada de la Reina María per a la coronació de la reina Camila en lloc del tradicional i controvertit Koh-i-Noor.

Cullinan VI

El Cullinan VI té talla marquesa i pesa . Penja del fermall que conté el Cullinan VIII i forma part del peto del parure del Delhi Durbar. El Cullinan VI, junt en el VIII, també poden ensamblarse per a formar un atre fermall, rodejat d'uns 96 diamants més menuts. El disseny es va crear aproximadament al mateix temps que el fermall del Cullinan V en forma de cor, abdós en una forma similar.

Cullinan VII

El Cullinan VII també té talla marquesa i pesa . Originalment, Eduardo VII li'l va regalar a la seua esposa i consorte, la reina Alejandra. Despuix de la seua mort, ella va entregar la joya a la reina María, qui la va engastar com colgante del collar de diamants i esmeraldes del Delhi Durbar, com a part de l'adrece.

Cullinan VIII

El Cullinan VIII és un diamant de talla oblonga en un pes de . Està engastat en el centre d'un fermall que forma part del peto del parure del Durbar de Delhi. Junt en el Cullinan VI forma un fermall.

Cullinan IX

El Cullinan IX és el més chicotet dels diamants principals que es varen obtindre del Cullinan en bruto. És una pedra de talla pendeloque (talla pera escalonada), en un pes de i està engastat en un anell de platí conegut com l'Anell Cullinan IX.